Con ocho basta

Avui ens hem retrobat a la muntanya amb en Gatsaule i en Toni i he conegut un company seu i ara meu, en Pep que ha fet el seu retorn al terreny vertical després d'una lesió.

En Joan inicialment tenia intenció de fer la Chinxapa, però finalment hem anat a la Con 8 Basta i diria que l'hem encertat de ple: una via molt bona, capaç de trobar un itinerari amb bona roca a través d'una paret que, vista de lluny, no sembla especialment atractiva. Potser no ha estat suficientment suau per a la reentré d'en Pep, però a l'alternativa segurament també hi havia alguna tibada, ni que fos de ferro... De la nostra via trobarem diverses piades per internet i la ressenya, del blog d'en Xavi Grané és:


En Toni i jo hem començat l'atac. Començo el primer llarg, que concentra les principals dificultats de la via (6a). Es tracta d'una placa bastant tècnica amb les assegurances justes, que obliga a escalar. Està equipada i sols és recomanable un camalot vermell abans de la primera xapa. Per entrar a la R1 hi ha un flanqueig a l'esquerra.

A la primera tirada, controlant amb carinyo.

En Joan, també amb carinyo, a la primera tirada.

El segon llarg (V+) és molt bo: una placa ben assegurada (savina opcional) ens mena a un desplomet amb uns cantells de cine. Quan s'acaba el desplom també desapareixen els cantos però no hi ha especials dificultats.

Tercer llarg: bona placa, bon desplomet i bona placa.

En Toni, sortint de les dificultats...

... i en Joan, al mateix lloc.

Val a dir que a la via costa fer fotos des de les reunions cap avall perquè estan en bones repises... l'única excepció és a la R2, com s'ha vist a dalt.

El tercer llarg (V+) comença (seguint la variant) recte amunt, amb uns passos ben fins (algú proposa més grau) abans no s'arriba a la primera xapa. Després es segueix un díedre on he tornat a posar un camalot vermell per complementar el que hi ha. Després es troben xapes cap a l'esquerra, seguint la variant directa. Aquí cal controlar bé els peus i gaudir d'una bona plaqueta, com a la foto:

Gaudint de la placa d'entrada a la R3.

Per acabar, queda un quart llarg ben guapo. Començament per un díedre amb molt bon canto fins trobar un clau amb mega-argolla (pujar-lo fins aquí té el seu mèrit). D'aquí anem a buscar una xapa que protegeix un desplomet (visible des de la R3) que és on hi ha el pas clau de la tirada. Una tibada, pujar peus i les dificultats van minvant. He posat un camalot blau a l'inici del díedre per no fer servir un pont de roca i un alien vermell després de la darrera assegurança.

Superada la panxeta, sols queda cercar el camí de mínim esforç.

En Pep, sortint del díedre inicial a buscar el clau amb mega-argolla.

El descens, un ràpel de 32 metres -o de 30 + 2 metres desgrimpant, com hem fet naltros- fins a la feixa de la R3. D'aquí es baixa a peu fins al cotxe, anant amb compte de no fotre's ben llarg...

Paradeta al Tahussà a fer el vermouth i cap a casa! Descoberta una altra paret. Haurem de pensar en fer-ne alguna altra, potser...