dijous, 17 de juliol del 2014

Tarda de Vallirana


Avui, finalment, hem coincidit amb l'Ernest, que fa dies que tenies ganes de conèixer Vallirana, després de veure tan bones fotos... A l'ombra s'ha pogut escalar, però ha fet força xafogor i a la part dreta -per on hem començat- gairebé no hi passa aire!

Hem començat pel mateix V+ que també vam triar per encetar la feina una altra tarda amb en Pep. 

A la primera de la tarda, amb monodits i tot!

Després ens hem posat a la seva veïna de la dreta (6a+). Ha resultat ben entretinguda, especialment a la zona que ja s'endevina que té la gràcia. Bona!

La via veïna també ha resultat ben bona

Després ens n'hem anat un xic a la dreta, on jo vaig deixar deures pendents l'altre dia (6b+). La primera part, plaquera, ha sortit apretant fort: si s'ha de tibar d'una nyapa, es tiba i ja està :) Després, la zona desplomada s'ha deixat fer... sort però que recordava alguna cosa! He baixat infladet, però content pels deures fets. Evidentment, l'Ernest ni s'ha despentinat...

Enllestint els deures de la darrera visita.

La mandra de moure'ns de lloc ens ha portat a provar la de la dreta de la llastra (6b+). Als voltants de la segona xapa hi ha un pas força burro: regletes de mans, peus ínfims i estirar-se (molt) amb la dreta per agafar un lateral que permet pujar una mica peus i agafar millor canto. Jo l'he provada en top-rope i m'ha costat trobar el moviment... Després la cosa millora: cal tibar seguint l'esperò i agafant una mica el díedre per retornar sobre l'esperó. Després, un flanqueig més senzill cap a l'esquerra buscant la reunió compartida.


Després del pas bloquero que marca el crux de la via.

 D'aquí ens n'hem anat a la zona de la Raja on hi trobem gent, com sempre! Decideixo posar-me al 6a+ que hi ha a la dreta del 7a (Namasté). Aquesta via és un Viot, amb majúscula. Placa d'anar fent buscant i trobant i un mur final d'antologia: quan sembla que la cosa es complica, cal seguir buscant i trobant, fins trobar una llastra impressionant a l'alçada de la darrera xapa. He dit que és una via bona, bona?

L'Ernest, però, no està per collonades i es posa al 7a, que sembla que és més dur del que tocaria...

Els que en saben es barallen amb el 7a...

I a aquesta hora hem decidit plegar els trastos. Una altra bona tarda en un molt bon sector!