diumenge, 26 d’abril del 2015

Vallirana


Avui ha estat un dia estrany. La meteo pintava dubtosa i des de casa es veien nuvols baixos. Hem anat a Vallirana amb una xafogor intensa, però el dia s'ha comportat i ens ha deixat acabar els plans!

Hem començat pel sector Vegetarian, amb un bon 6a -edito: realment Alpina (V+)- que hi ha a la dreta de la #23. Té un començament en placa d'anar fent, un tros de llastra de tibar-li i un final plaquero més intens. Resulta guapa, llarga i variada!

Jo mateix, a la part final de la via...

 En Pep, a punt d'agafar la llastra.

Després ens n'hem anat cap a la dreta, on m'he posat a la XL (6a). Començament plaquero i continuació de tibar-li en bavaresa. Després s'ajunta amb la Tovarich i es tranquilitza. A la part final torna a haver-hi un muret on cal tornar a donar la talla, sense passar-se. L'he trobat dura pel grau proposat.

A la XL.

En Pep no volia fer-ne cap d'aquestes perquè duia la idea d'anar cap a la dreta. Així que, baixant, he aprofitat per fer els primers passos de la Tovarich (6b) en top-rope. Aquí cal apretar fort. El pas clau m'ha semblat que era des d'un bidit dolent que s'agafa amb l'esquerra, creuant, fins a un pla de dretes. Després surten cantets suficients. Delicadada de peus en algun punt! Superat aquest tram, és com la XL.

Fent la Tovarich abans de canviar de sector.

Anant més a la dreta, trobem un pedestal que restava verge (entre el sector Vegetarian i l'Escut) i on s'hi acaba d'obrir una via nova. Encara hem pogut gaudir de la pols de fer els forats i de la terra allà on s'ha sanejat... Comencem amb un pas curiós per continuar per terreny tranquil fins al crux de la via, allà on la roca canvia. Aquí ens hem agafat a unes gotes d'aigua adherents però en baixada per anar a buscar un forat molt bo que queda amunt i a l'esquerra. Probablement sigui 6a. La via és un xic més curta que les altres perquè acaba sobre el pedestal i li manquen els darrers 8 metres. Quan estigui neta serà guapa, tot i que amb la dificultat molt concentrada.

 Al crux de la via nova.

I gairebé a la R.

D'aquí ens n'hem cap a l'esquerra, al sector Pasovich. Aquí s'hi han obert tres vies noves entre la El Enchufe i la Trabuco. Primer em poso a la de l'esquerra de Trabuco (probablement 6a+). El començament és d'anar-se posant bé. Després la cosa es redreça un xic, escassegen els peus i s'ha de fer un pas curiós per anar a buscar el sostre i tibar-lo en lateral. Després, placa d'anar fent i gaudint fins dalt.

Via nova a l'esquerra de Trabuco.

A continuació m'he posat a Factor K (6b) que jo encara no havia fet. Inici de cantets petits i posar-s'hi bé fins a l'alçada de la tercera xapa on el magnesi indica que hi ha el tomàquet. Un canto bo per la dreta i un forat lateral no massa franc per l'esquerra permet pujar i agafar bon canto. Després encara queda una placa vertical amb regletes petites però franques i uns passets més on val la pena obrir-se en díedre i així mateix acabar d'arribar a la R, que queda ben amunt. Guapa! En Pep opta per fer-la en top-rope i acabar la seva part de la feina aquí.

La Factor K.

I per acabar la meva, m'he posat a la nova de la dreta de la El Enchufe, segurament un 6a+ més mantingut que l'altra que hem fet primer. Placa de posar-s'hi amb algun pas de tibar més. Després, terreny més tranquil on es pot navegar un xic buscant el lloc més còmode. Arribada a la reunió tensa, tot i que crec que m'he liat per l'esquerra... En Pep opta per no fer-la i decidim tancar la sesssió aquí, amb una bona colla de vies llargues i bones.

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Vas tibant-li cada cop mes ! així m'agrada. A veure quan ens veïem per la roca.

Petrus ha dit...

Anem tibant, a poc a poc, però. A veure si coincidim algun dia!