Aquesta tarda ens n'hem anat a St. Llorenç, a la Sardineta. Gràcies al GPS l'excursió per Matadepera ha estat mínima i ens hem plantat a lloc (41.626591, 2.020908) de forma eficaç. Com que avui és la Mercè, el carrer és ple a vessar de cotxes... Ens entra cangueli, no sigui que ens haguem de barallar per les vies -a més, just davant nostre puja una parella amb material d'escalada... Però no: a la Sardineta hem estat sols!
Comencem per la Cazo Grande, V. Inicialment pensava que aniria pel díedre, però no: l'itinerari és atrevit i passa a la paret vertical de l'esquerra, amb bons forats, però un pas per entrar-hi. L'inici de la via és un tram arrampat, trencat i sense assegurances, fet que li posa un puntet...
A Cazo Grande.
A continuació anem a la veïna de l'esquerra, la Crossroads (6a). Aquí s'ha de tibar fort per superar el sostret d'entrada i s'ha d'aguantar a la magnífica placa de forats. N'hi ha, però no tots bons!
A Crossroads, després del sostret
D'aquí hem passat a la paret de la dreta, a fer la Jutzpah (6a). Tram senzill fins a sota la zona desplomada (fins que no hi ets no ho sembla!). Després s'ha de trobar la forma de superar la panxeta, cosa que m'ha costat una mica... Cal tibar d'un invertit per caçar bon canto a sobre. Després, pujar peus i crux superat! La resta, més senzilla i amb bona presa.
A la Jutzpah.
Després hem atacat la Via del Yankee (6a+), caracteritzada per una barra de pa a sota una panxeta. Aquí hi ha un pas interessant: tibar de la barra i anar pujant peus fins abastar canto suficient per l'esquerra. Després una bona bústia d'esquerra permet xapar. Pujar els peus a sobre del desplom té el seu truc: jo he anat per una pinça a la dreta i una altra de dolenta a l'esquerra i m'he quedat en terra de ningú. El Ramon em pilla i m'ho miro... I sí, és així. Només cal pujar el peu esquerre abans i aguantar amb les merdetes de mans que es troben. Per sort es poden pujar peus gradualment fins agafar millor canto. Després, molt més tranquil, però mantingudet fins la R. Molt bona via!
Sortint de les dificultats a la Via del Yankee.
Per acabar, hem fet la Blackout (6b), aprofitant la corda per dalt. Passets d'equilibri a la zona de roca vermella per abastar unes bustietes ja a la roca bona. Un passet fins agafar la llastra característica i d'aquí una bústia bona de dreta i una de roma a l'esquerra. Rebot amb esquerra a una de millor, dreta a la roma i a una regleta per pujar peus i abastar un bon cantet diagonal avall que no és evident de veure. Després bon canto i ens plantem sota el sostre. Superar-lo no és difícil, especialment amb les preses magnesiades. Hi ha opció per la placa i en bavaresa.
Un passet llarg a Blackout.
Després de que la faci el Ramon, jo li torno a fer un segon intent en top-rope per encadenar tots els moviments. Queda llesta per sentència un altre dia!
2 comentaris:
Ei! per Sant llorenç Petrus? aquesta zona és prou divertida, però al ser tan curtes les vies els passos són a block i si no t'els coneixes...et recomano continuar la paret cap a l'esquerra al Diafragma on hi ha un seguit de molt bones vies, encarades a ponent, que ara que les tardes van escurçant-se et deixa llum fins molt tard.
Sí, hem estat per Sant Llorenç :) Ja sé que aquest és el "teu" terreny, jeje. Però jo només m'atreveixo a fer-hi esportiva. Prenc nota del Diafragma, que encara no hi he estat mai. Pots recomanar-ne alguna? (Sempre va bé tenir informació de primera mà, més que res per estalviar-se garrotades innecessàries XD)
Publica un comentari a l'entrada