Després d'una colla d'anys, amb en Ramon teníem ganes de tornar a l'Aranya. Aquella vegada jo vaig sortir per l'Oucomballa i em faltaven, per tant, les tirades més típiques de l'Aranya.
Després d'alguns dubtes sobre si podíem o no començar la via per baix, pel tema de nidificacions, i comprovar que sí avui hem tornat a fer-la sencera, de baix a dalt. A més, el Ramon em concedeix l'honor de fer la via de primer, cosa que també s'agraeix!
El primer llarg ja el recordava dur de l'altra vegada, que vaig haver de tocar ferro per no encigalar-me més del compte. Avui l'he encadenat, però no és pas un lloc massa guapo com per posar-se a apurar... Al principi es troba un pont de roca i després un pitó (V/V+). Per abastar la primera xapa (ara totes són parabolts, cosa que s'agraeix) ja s'han de fer moviments fins i el mateix toca fer a partir d'ara (6a). Crec que l'altra vegada vaig posar un friend entre els dos parabolts, però avui no m'ha calgut. Sortint del segon, un camalot groc (V+) i més amunt un alien (IV+) perquè el terreny que ve no pinta sòlid. Es fa tracció d'una savina seca que també he encintat i crec que no he posat res més fins la R. No és un llarg senzill, i menys venint fred.
Al primer llarg.
El segon comença amb un resaltillo (V+) per tornar a buscar la savina-tracció. Després terreny tranquil (IV+) durant uns metres fins una xapa que convida (és un dir) a anar a l'esquerra a seguir una fissureta incipient on hi ha un parabolt. Aquí hi torna a haver un pas delicat, diria que més delicat que cap el del primer llarg. Ha sortit en lliure però després de penjar-me a estudiar-ho: cal buscar coses de mans per la placa de l'esquerra, ben vertical, cosa que no és pas intuïtiva (6a). Un moviment delicat i es xapa una baga que penja d'un pitó i ara ja només queda fer el clàssic: ramonage-diedre (IV+) i anar a buscar (III) el romaní més fort que puguem. Potser apurant la corda a tope s'arriba al caminet de les feixades, però jo no hi he arribat. Pel camí al Ramon li ha anat caient de tot i és que la R1 està al mig del camí de caiguda de totes les pedretes i no tan pedretes que indefectiblement cauen quan algú remena els romanins de més amunt. Sort que té un bon casc!
Mentre munto reunió sento veus al tercer llarg de la nostra via, que molta gent agafa com a primer. Quan en Ramon hi arriba veiem una cordada de les FemMes Tàpia que estan al (nostre) tercer llarg. A partir d'ara compartirem reunions xerrant. Una d'elles és assídua de l'Aranya i ens explicarà força detalls de la via.
La tercera tirada és llarga i tranquil·la comparada amb les anteriors. Trobem un friend abandonat, després un parabolt a la dreta (V+) i tres xapes més (IV+/V). La tirada té algun passet de mirar-s'ho però es controla bé. Jo no he vist la darrera xapa d'entrada i he posat un alien uns metres abans... prescindible i ja no recordo si he posat res més.
Vista del tercer llarg.
El quart llarg comença amb un pas bloquero (V+) per superar un ressalt. Després se'n va cap a l'esquerra (IV+) (recordo una savina per aquí) i a continuació torna cap a la dreta a atacar descaradament una placa ben vertical tot i que amb canto (V+). Com que les FemMes han fet reunió aquí jo també l'hi he fet per no liar-nos massa, però suposo que és millor continuar fins la següent, com marca la ressenya modificada de rocaineu que adjunto perquè permet arribar a on farem la R5bis directament.
Ressenya modificada de l'Edunz.
El nostre cinquè llarg l'hem fet seguint un díedre ben guapo. Hi ha un parell de xapes i, tot l'aire que hi ha entre elles, no he posat res més. Algun friend després, crec. Quan la dificultat minva trobem una R a la dreta (la que hauria d'haver estat la R4) on he xapat un parabolt amb cinta llarguíssima i després rostollada fins trobar un pany de bona roca on hi ha dues anelles per rapelar.
Una FemMes al cinquè llarg.
Passejada fins la R5 bis, seguint les pintades. D'aquí es surt per la dreta, posant algun friend. Després una xapa i un alien abandonat. Crec que he posat un friend més però no recordo exactament.
Des de la R6.
La setena tirada surt per unes plaques a la dreta, protegides per un friend. Una xapa i un pont de roca que queda estrany a la dreta seguit d'una fissureta guapa que mena a una xapa on trobem un passet de bastanta finura (V+) per arribar a la reunió.
Al primer llarg.
La vuitena tirada és molt guapa i està neta. Comença amb una fissura que al principi es corba a l'esquerra i segueix vertical. Es posen un parell de friends boníssims i després es va tirant en terreny guapo i més senzill. He posat alguns tascons i potser un friend més.
Sortint del díedre guapo.
La novena i darrera tirada comença amb uns passos més que verticals (2 parabolts, V+), suposadament amb bon canto, però cal arribar-hi i creure-s'ho. No hi regalen res aquí! Després ja ve un terreny molt més suau (IV+ i IV), i tres xapes més, espaiades però bé.
Des de la reunió cimera.
A la reunió cimera ens trobem les 2 FemMes que han continuat fins dalt (una ha hagut d'abandonar a la feixa) i hem compartit cordes per fer els dos ràpels que porten a un terreny des d'on es pot desgrimpar a la feixa. La resta de descens, seguint traces de camí i estant atents a seguir les fites que ens eviten baixar recte avall (ràpel) portant-nos fins gairebé a tocar de la cova gran.
Fotocim mentre la companya preparava el primer ràpel.
Descendint.
La via és suficientment guapa i va a millor com més amunt. A la part de baix m'hi sobra alguna savina-tracció i la sorreta. D'altra banda, avui en Ramon i jo hem estrenat cordes: unes Beal Cobra II ben xules que espero que durin els mateixos 20+ anys que la que duia fins ara :) I hem tingut ocasió de compartir la via amb molt bona companyia, cosa que li afegeix un plus a l'activitat. De material portava un joc de tascons, el parxís d'àliens, i friends variats des del camalot 0.75 fins al camalot blau. Majoritàriament he posat friends petits, el blau diria que és prescindible fins i tot a baix. Depenent dels catxarros que posem caldran més o menys cintes. En portàvem 15 i sempre me n'han sobrat moltes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada