dilluns, 30 de gener de 2017

La Facu


Finalment en Pep i en Mario han sortit a tibar una estona i m'han tret a passejar amb ells. Estàvem dubtant on anar, però entre les alternatives hi havia la Facu on jo no havia estat des de feia algun temps i tenia ganes de tastar les vies noves que hi ha a l'esquerra de tot.

Trobem un xic de trànsit fins i tot per arribar al pàrking, el que ens feia témer el pitjor... però finalment encara hem estat prou amples tot i l'overbooking general del sector!

Hem començat per gairebé l'esquerra de tot, fent la segona, la Pol (V). És una vieta ben guapa, tot i que es fa curta.

 En Mario, a la bonica Pol.

A continuació ens hem posat a la única que els companys encara no havien fet mai, el díedre Lola (V), que va a buscar un díedre bastant evident. Un rostollet d'entrada, tot i que nosaltres hem fet l'entrada directa, porta al díedre pròpiament dit que és curt, però amb moviments macos. Després queda terreny molt senzill fins la reunió ben amunt, tot això ben amanit amb xapes a dojo.

 En Pep, al díedre de Lola.

Després m'he posat a la Fredi Krueger (6a), a l'esquerra del díedre saltant-ne una que sembla inhumana (i els companys ho confirmen). Aquesta és molt guapa, amb moviments força elegants i on he gaudit a fons. Un moviment delicat a mitja via cap a la dreta per buscar una zona amb bons peus i la resta simplement gaudi! A partir d'aquí els companys aniran en top-rope per guanyar temps i deixar que la canalla s'esbafi a gust...

 Fredi Krueger (nos enseña mucho sobre el manejo del serrucho, 
paraula de Siniestro Total)

Després hem anat a la veïna de l'esquerra, la Neus G. (6a). Un altre viot, ben guapo, que comparteix reunió amb l'anterior. Aquí el passet està per arribar a la quarta xapa, que jo he encarat per l'esquerra amb un passet de decisió.


 Jo mateix i en Pep a Neus G.

A continuació m'he posat a la boníssima Lluna (V+). Des de baix sembla que hagi de ser molt més complicada, però al mur van sortint cantos per xalar. Boníssima!

 Els primers passos de Lluna.

I, per acabar, la cirereta d'avui ha estat la Charles Manson (6b). Els companys m'han recomanat que hi deixés les cintes que pugués per facilitar la feina perquè aquí s'ha de tibar més. El principi és d'anar fent, amb uns moviments resseguint la fissura cega diagonal. Aviat es pot passar a la placa vertical i cal seguir una llastra poc marcada cap a l'esquerra. Aquí van sortint cantos i fins i tot es pot reposar força bé en algun punt. Després ve el tram més durillo, amb una pinça ampla d'esquerra fins anar a buscar un parell de forats on caben tres dits de la dreta a fondo! D'aquí una remada fins trobar bon canto a l'esquerra, pujar peus i ja està. Bon final de festa que m'ha deixat molt bon gust de boca!

Agafant el forat doble que permet sortir de les dificultats de la Charles Manson.


El dia ha estat genial, amb un solet de primera. Hem estat força tranquils tot i la presència de força gent al voltant, però per sort no al damunt. Això sí, hi ha qui no distingeix la natura de la barra d'una disco (si hem de jutjar pels esgarips que proferia un per xerrar amb algú a menys d'un metre de distància). Un altre misteri per resoldre que probablement pertany a la mateixa síndrome que aquell que vol que tot el bus s'assabenti de la seva conversa pel mòbil a grito pelado... Tot i a anar tres, hem acabat fent una bona colla de vies i hem arribat a dinar a casa -això sí, gràcies a que els companys m'han donat corda (en el sentit literal i figurat) aprofitant que jo només surto un cop a la setmana...

I la zona, un 10. Ja no recordava que per aquí hi havia vies tan guapes! Venint de posar catxarros aquests darrers dies, avui aquí només calia preocupar-se per escalar i xapar. Un bon contrast! Val a dir que gaudeixo d'ambdues situacions, però...