diumenge, 14 de maig de 2017

Coll de Merolla


Diversos companys m'havien parlat del Coll de Merolla, però fins avui, que ens hi hem acostat amb en Pep Ll., no hi havia estat mai. S'hi arriba de forma prou ràpida i, per tant, és apte per una escapada matinal, de les d'arribar a dinar amb la família sense massa entrebancs...

Hem fet una beguda al refugi, a peu de carretera, hem mirat el llibre de ressenyes i ens hem acostat al sector "Totxos del Refugi Dreta". Aquí hi ha 14 vies entre 4 i 6c, el que ens donava prou opcions.

Hem començat per Bimbocàcia (V+) que, tenia pinta de ser senzilleta. De fet, el començament és arrampat, amb pedres romes grans d'anar fent. Però superar el sostret demana un xic de decisió, obrint la cama dreta sobre el sostre, cosa que a en Pep no li ha anat massa bé venint fred.

En Pep, atacant el sostre de Bimbocàcia.

A continuació hem fet la de la seva dreta, Barbacoa i Tuning (6a+). L'estil és similar a l'anterior, anar fent a la part de baix (apretant una mica més al principi) i un pas més bloquero per superar la panxeta. Aquí el terreny és ben finet i cal anar pujant peus, un xic per la dreta, fins que s'aconsegueix superar el passet.

 Al ressaltillo-crux de Barbacoa i Tuning.

Després d'aquesta s'ha posat a ploure: un ruixadet curt però amb força intensitat. No ens hem mullat massa, a sota els arbres, però la roca ha quedat xopa ràpidament, especialment als llocs on s'han de posar els peus en adherència! Quan ha parat hem mirat quines vies havien quedat en estat acceptable i he decidit posar-me a U.P.A (6a).

El més delicat de la U.P.A. és a la part de baix, on hi ha un tram finet per superar un bonyet llis. Per sort, es poden anar pujant peus sense massa dificultats i finalment algunes preses xiques permeten sortir a una zona més tranquil·la. Després ve un diedret xulo que es va fent bé i només queda sortir a l'esquerra fins la R.

 En Pep, atacant el sostre de Bimbocàcia.



A continuació, hem fet la Masovera Caníbal (6a). Ara la roca ja tornava a ser pràcticament seca. El començament és similar a l'anterior i les 3 primeres xapes semblen complicades. Sortosament es pot treballar bé de peus i van sortint cosetes que permeten plantar-se sota el sostre amb comoditat. El pas el trobem per superar-lo. Aquí cal anar a la dreta i equilibrar-se bé sobre els peus, suficientment bons. Després, bon canto fins la reunió.

Jo mateix a la Masovera Caníbal.

En Pep, a la mateixa via, passant el sostret.

Per acabar ens n'hem anat cap a la dreta i ens hem posat al díedre evident. Segons la ressenya -i el sentit comú- és el Díedre Woses, tot i que a peu de via hi ha escrit Erase. De fet, els noms a peu de via de la part de la dreta estan tots malament! Qui els ha escrit, segurament amb bona voluntat, se n'ha saltat una i, de fet, no li ha quedat cap nom per la darrera!

Total, que m'he posat al Díedre Woses (6b+) pensant que era la Erase the Rictus (6a+) i he flipat una mica. A la part de baix, cal fer algun encastament de puny prou interessant. A l'alçada de la panxeta hi ha uns moviments estètics amb canto suficient, però més amunt la cosa es complica. De fet, des de baix ja m'ha semblat que el tomàquet estava a la part final i així és realment. Jo he anat un pensament a l'esquerra per tornar a la fissura més amunt, intentant aprofitar tot el que he pogut: algun cantet lateral en una zona de roca un xic trencada, empotrar peus i tot el que he pogut. Hi ha uns passos ben durillos fins xapar la penúltima i encara en queda algun més. Esbufegant, però l'he encadenat i ha estat la cirereta del dia.

 Dos punts del Díedre Woses.

De les que hem fet, la més contínua ha estat el Díedre Woses. Les dues primeres m'han semblat molt concentrades i, per tant, no massa agradables de fer. En particular, la primera, Bimbocàcia, no és senzilla per algú que faci V+ justet. Les altres dues m'han agradat força. Un altre dia tocarà provar la Erase the Rictus, la de la dreta de tot, que té bona pinta. I algun dels 6c, esperant que el grau sigui suficientment amable...

L'entorn és immillorable. Un bosquet molt agradable, aproximació curta, peu de via a l'ombra... Quan apretava el sol, però -que també ho ha fet- aleshores apretava realment! L'escalada és peculiar, sobre bona roca però sovint molt roma i el grau és amable, cosa que dóna (falsa) moral.