dissabte, 18 de novembre del 2017

Dersu Uzala


Després de força temps sense posar catxarros, avui ens n'hem anat a fer la Dersu-Uzala a la Paret de l'Esperança (o Trió del Mig o, fins i tot, la Palleta segons on ho mirem). Feia temps que la tenia en cartera i avui ha sorgit com una opció per retrobar-nos amb la via llarga semi-equipada.

Hem arribat a peu de via al moment just perquè comencés a tocar-nos el sol. Així que he sortit de terra ja en màniga curta, cosa que s'ha agraït! El primer llarg comença per la dreta d'una fissura. A uns metres de terra trobem un clau. Abans i després es pot posar alguna cosa més. Quan la cosa es redreça toca passar cap a la paret de l'esquerra, ara ja amb parabolts. Trobem algun pas finet, dels de mirar-s'ho una mica i apretar abdominals, buscant el millor camí. El llarg és prou xulo, però a alguns llocs hi cau terra de la part de dalt, fent que l'experiència no sigui tan agradable com voldríem.

 Als darrers metres del primer llarg...

... i a punt d'entrar a la R1.

El Ramon és l'encarregat del segon llarg, que surt recte amunt a buscar un primer parabolt en terreny un xic vertical. Després la cosa es suavitza i transcorre per roca un xic liquenosa durant uns metres. Aviat se'n va cap a la dreta a superar un muret vertical amb roca més que dubtosa, però que es deixa fer raonablement bé.

 Encarant el ressaltillo dubtós del segon llarg.

 Vista des de la R2. Des d'aquí farem també el darrer ràpel.

A la tercera tirada s'ha de posar alguna coseta. A uns metres de la reunió un tasconet que queda perfecte. Després de pujar per la fissura un friend petitó que es deixa posar molt bé assegura els metres que venen on entre la fissura i la presa de la paret de la dreta es va pujant amb comoditat. Un xic més amunt s'abasta un parabolt i, més amunt, una bona savina permet assegurar els darrers metres de la tirada. Molt guapa, però es fa curta!

 Aquí es posa un friend a cañón.

 Els darrers metres abans d'arribar a la R3.

M'encarrego també de la quarta tirada, que té un munt de metres i poques assegurances. La primera xapa queda prou amunt com per haver d'anar amb compte. Una vegada xapada, cal passar a la paret de la dreta amb alguns moviments verticals amb canto suficient però no pas generós. Una altra xapa protegeix uns metres més del mateix estil i aviat la cosa tomba força i es va fent bé. Cal anar una mica a la dreta i trobem un pitó amb una baga tallada. Hem tingut cura de tornar a posar-la per indicar la posició del pitó perquè segurament costaria de veure. Després d'aquí he posat un bon tascó entre dos còdols i he tirat amunt fins a una savina i d'aquí res més fins la reunió, però amb terreny suau.

 Arribant a la savina intermitja del quart llarg.

El Ramon fa la següent tirada on hem anat a buscar l'itinerari original. Després d'un alien a una llastra hem flanquejat a l'esquerra cap a la canal i d'aquí anar a buscar les assegurances que pugen per la placa de l'esquerra. Aquest torna a ser un tram ben verticalet, amb bona presa, on s'ha d'escalar sobre bona roca. El recorregut fa un arc cap a la dreta que, combinat amb el flanqueig anterior fan que el ròssec sigui important.

 Gaudint d'una bona placa en bona roca a la cinquena tirada.

La següent tirada no té massa dificultats i va en lleugera diagonal a la dreta. A uns metres de la reunió he posat alguna cosa, després ve un terreny suau i he anat a buscar una savina i, prop d'ella, un parabolt i un altre més amunt, abans de superar el darrer ressaltillo que ens porta al cim.

 En Ramon, fent el darrer pas de la via!

El descens té la seva gràcia i val la pena conèixer-lo. Un primer ràpel fins a una instal·lació uns metres per sota d'un bony de roca (35m), el segon fins la quarta reunió nostra (35m), el tercer (50m) fins la nostra segona i el quart (60m) fins a peu de via. Mentre baixàvem hem trobat un parell de cordades que estaven fent la via, però no ens hem fet nosa en cap moment.

 El primer ràpel ens porta fins aquí.

Un tram volat que ens porta fins la R2.

Mentre estava fent el primer llarg han arribat tres noies que han fet la Replicants. Una d'elles ha sortit de la via al primer llarg i s'ha currat una variant tensa per la dreta d'un ressalt que Déu n'hi do! Després ha trobat les darreres xapes del seu llarg i ha arribat més que satisfeta a la R1. Després hem anat xerrant d'una via a l'altra. Des de la nostra via tenia unes vistes més que impressionants sobre Replicants i han sortit unes fotos ben xules!

 A la tercera tirada de la Replicants.Estel

 Als darrers metres del primer llarg. Sílvia

Als darrers metres del primer llarg. Maria

Tinc ben clar que aviat tocarà fer-la també! Segurament és la més guapa de les tres que van per aquí -i la única que em falta!

A peu de via hem plegat ràpidament els trastos perquè de dalt van baixant cosetes i podrien baixar-ne força més, tenint en compte la quantitat de gent que ara hi ha a sobre... A la canal sentim el gos de les noies que continua reclamant atenció de tant en tant, però ens queda fora del nostre abast i no podem tranquil·litzar-lo. També trobem força gent que va pujant a fer la via ferrada... Nosaltres, però, cap a casa a dinar!

1 comentari:

Jaumegrimp ha dit...

Bona via ! així que en màniga curta, que be! la Replicants es veu molt intensa, també em falta.