Escalada a la fresca

Avui ens n'hem anat a buscar la fresca de la Cerdanya, a Urús, amb l'Ernest, el Pana, el Quico i un servidor.

El Josep i jo hem començat per l'esquerra de tot, on hi ha un V+ farcit de xapes perquè la via va sobre blocs que fan dubtar un mica i hi ha alguna caiguda delicada. Cal portar força cintes, malgrat el poc recorregut.

En Josep a la #1 i en Quico a la #3, a la dreta.

Poc a poc hem anat tatxant el conjunt de les quatre vies que queden a l'esquerra de la repisa, al llarg de l'antiga tuberia. Les hem fet per ordre creixent de dificultat, entre V+ i 6b si no recordo malament: #1, #3, #4, #2.

En Josep a la #4...

... i aquí a la #3. Cal tibar una mica!

Després ens n'hem anat cap a la dreta, a fer una via que va per l'esquerra d'un esperó (6b). Hi ha una mica (força) d'aire entre xapes i al principi la roca no té l'aspecte 100% sòlid que tant ens agrada. A l'alçada de la reunió que fa la via de la dreta el terreny es posa més que vertical. Els companys l'han fet amb tendència a buscar l'esperó, de manera que la cosa es suavitza molt. Baixant he vist que també es pot fer ben recte, però aleshores la cosa s'encabrona força.

A dalt, els companys al 6b de l'esperó. A sota, jo mateix.

Per acabar, en Josep i jo ens hem posat a un 6c+ llarguíssim aprofitant que podíem fer-hi un bon top-rope. Sort n'hi ha hagut perquè jo m'he hagut de penjar unes quantes vegades! Terreny atlètic en lleuger desplom al principi i placa fina i dura després. Una via de gairebé 40 metres on no hi ha gaire llocs on puguis reposar i a tot arreu hi ha feina! Molt bona, però amb aire entre xapes també (per si es vol encadenar...). Surten tots els passos, però encadenar-la seria una altra història...

L'Ernest, que encadenarà el 6c+, en top-rope...

... i jo, que ho intentaré... en va! Això sí, surt tot!

Els companys encara es posen a la del costat. Han optat per no fer tantes vies senzilles -estan forts!

Cap a les 13:00 el sol comença a fer acte de presència. Va bé perquè tenim intenció de tornar d'hora. Tot i això hem fet sis pegues a unes vies boníssimes.

Targassona

Sí, sí: no tinc remei. Si fa uns dies m'anomenaven "totxaire" aquí mateix, no sé pas què passarà després d'aquest post. Hem anat a fer bloc en família! I quin lloc millor que Targassona, la segona millor zona francesa després de Fontainebleau, diuen!

He tret la informació d'aquí: està tot ben explicat i ressenyat. Nosaltres hem pujat des d'Estavar direcció Font-Romeu. En arribar a un coll-rotonda, hem anat a l'esquerra direcció Targassona i Angoustrine. Passem el poble de Targassona, deixem un trencall que porta al forn solar a la dreta i fem una corba tancada. Aviat trobem una zona per aparcar a mà dreta, al costat d'un prat magnífic: La zona de Dieux Païens.

Gràcies a una colla catalana he acabat de localitzar els blocs i m'he enfilat a Hypnose (3c) i Lamed Wav (4b) al subsector Arixo. Amb aquestes ja veig de què va la cosa: al 3c has de fer un pas llarguíssim a una fissura bona, i per fer el 4b, ja has de nyapejar un pas que déu n'hi do!

Després he fet Klange (4c), seguint una bavaresa guapíssima. També m'he enfilat a diversos llocs sense nom, com han fet les nenes: Per elles hi ha hagut una transició curiosa. Han passat de dir "ufff, quin avorriment" a no voler marxar, de tant que han acabat disfrutant. Elles s'han anat enfilant per allà on ho veien factible... i els ha calgut ajut alguna vegada per baixar. Però d'això es tracta!

Jo mateix, enfilat a Klange

I baixant-ne, mentre altres fan el gandul

No sé pas com s'hi ha enfilat aquí, la Clàudia!

Les nenes, enfilades en algun bloc.

També he fet una visita al subsector TAZ, on he fet Surface Pattern (5c) i Free Zone (4c).

Aquest entorn és ideal per acabar fent-hi un picnic. Llàstima que tenim pensat dinar a Estavar i, per tant, avall s'ha dit! He escalat molt poc, però ja tinc els dits polidets. A veure si encara m'acabaré comprant un crash-pad!

Les Bulloses

Avui hem anat a les Bulloses per caminar un xic i explorar alguna zona d'escalada que havia ullat per internet. Com que ahir va nevar un munt els voltants del llac tenien un aspecte hivernal. Al llac hi bufava un ventet prou molest i barrufava.

Sol, vent i barrufa al llac.

Paisatge hivernal l'1 de Maig...

Per tant, hem canviat els plans inicials de fer una volteta al llac i hem decidit anar baixant. Jo volia buscar una zona d'escalada anomenada "Pla dels Avellaners" però no l'he trobat pas. Hem dinat i hem anat avall cap a una franja rocosa que es veia... i hem anat a parar a la zona de "Les Bulloses", també anomenada "Escola Militar o quelcom similar". Està als voltants del Km. 5: quan el riu a l'esquerra comença a fer meandres i hi ha una zona de picnic, ja podem aparcar: la franja rocosa a la dreta és evident.

Es tracta d'una zoneta amb una vintena de vies entre IV i 6c. Per tant, és ideal per a iniciació o escalada familiar que és el que tocava avui. Les vies més senzilles són a l'esquerra, que és cap on hem anat. En primer lloc he fet una via de IV que té algun pas llarg i atlètic, com correspon al granit!

Fent la primera via

La Clàudia, estirant-se de valent.

La Mònica, tibant-li.

Després de que passés tothom unes quantes vegades, he muntat una via que quedava a l'esquerra, amb un pas més complicat per entrar a la reunió (V). La Clàudia s'hi ha posat, i l'ha fet sense gaires problemes!

Encarant l'entrada a la reunió de la segona via.

La Clàudia, triomfant!

Després d'això ja ens n'hem anat perquè entre una cosa i l'altra hem passat la tarda aquí. És una zoneta molt guapa, orientada cap a SW i genial per passar una estona divertida. Qui vulgui grau, que busqui en un altre lloc! L'equipament és a base de químics i bones reunions. Recomanable!