Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat-Collbató. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat-Collbató. Mostrar tots els missatges

dissabte, 24 de febrer del 2024

Collbató

No és senzill fer marxar el Pana del Berguedà, però avui la meteo ha servit d'argument. Total, que hem tornat a la zona dels Graus, primer a la Placa de la Poma. 

Quan hi hem arriba he vist que hi ha dues vies noves (per mi)! La #16b, a l'esquerra de la  Atxís Txus. Aquesta comença anant a buscar una fissura-bavaresa. I la #17b, a la dreta de Atxís Txus, que comença una mica amunt per la canal de la dreta. No en tenia (ni en tinc) cap informació. I ens hi hem posat.

Comença el company, que és el que està fort i li toca. La #16b (6a)  és de l'estil de les veïnes, probablement al voltant del 6a. Té una entrada que demana una mica i els primers metres de bavaresa es tiba una mica. Després té un tram de placa montserratina molt xulo i a la part de dalt, un ressalt ben vertical amb molt bon canto. La via té reunió pròpia una mica a la dreta, creuant la Atxís, que la va a buscar a l'esquerra. Segurament el que tocaria seria intercanviar els finals.



A la #16b, una de les noves que no està a la guia.

Després hem fet la #17b (6a+). El començament és més suau i continua així fins a sota la bola final. Aquí es redreça i hi ha una bona remada fins pillar un bolo de color beige, en un tram una mica desplomat. I ara encara queda un moviment en flanqueig cap a la dreta i sobre bustietes no massa grans. En conjunt és més difícil que l'anterior, probablement als voltants del 6a+.


A la #17b, la segona "nova".

Les dues línies estan ben trobades, tot i que l'execució no és del tot acurada. D'una banda crida l'atenció la varietat de material, no tot és igual. No té cap conseqüència però crida l'atenció. A la primera via hi ha uns quants parabolts als que se'ls veu l'espàrrec per sota la xapa i això sí que no hauria de passar. Les reunions són d'una anella més una xapa amb maillon... això tampoc no és el que un esperaria. Donada la complexitat del que suposa demanar permís per equipar noves vies, s'esperaria una execució impecable.

D'aquí hem anat cap al Beat, amb intenció d'atacar la #40 (7a). Però quan ens hi acostem hi veiem una cordada que parla en anglès. Després de rumiar-ho, decidim posar-nos a la #41 (6c+). Jo ja l'he provat diverses vegades i l'he encadenat però no hi ha res millor... Aviat veiem que la cordada del 7a està embarrancada a la segona xapa de la via i es plantegen baixar (no saben on s'han posat realment). Per assegurar que ho he entès bé els proposo que els donem una cinta i que ells es puguin despenjar, que nosaltres la volem fer, pensant que encara ens hi podrem posar de seguida. Els sembla bé. El company li dóna una cinta però tira amunt per la #41. Una vegada es mentalitza... Va fent molt bé fins al bombo final i allà s'ha de penjar. L'acaba muntant sense massa problemes.


El primer pegue a la#38.

Quan és el meu torn em plantejo què fer. No tinc especial motivació per repetir la #41, però avui estic al·lèrgic i amb dolor de lumbars i no em sento massa motivat per muntar el 7a. A més, només tenim una corda llarga, la del company no arriba a 60, i la té muntada el soci... Total, que li faig un top-rope a veure. També m'he de penjar perquè no recordo exactament la manera... 

El Pana li fa un altre top-rope i falla i vol tornar-hi. Així que jo li faig un segon top-rope i em surt prou bé: agafat el tridit amb dreta, ajuda d'esquerra en una gris lateral punxeguda, pujar peus i esquerra a canto a dos pams de la darrera xapa. Dreta al costat de la xapa, al forat. Pujar peus i mà esquerra a una bustieta horitzontal i dreta al seu costat i sortir. Els dos pegues m'han sortit amb solvència sense cansar-me a la part de baix i en el darrer m'he sorprès sentint-me fort.

El company fa un tercer pegue i encadena. A continuació, faig la #38 (6b) a l'esquerra del sector. Un viot que ja havia fet algunes vegades però que sempre deixa un bon gust de boca. Placa de forats i de tibar-li al principi, zona suau al mig i díedre final on cal trobar la posturilla i no oblidar-se de sortir cap a la dreta, sobre el buit. Aquí algú ha improvisat una reunió a les últimes xapes... Realment fa una mica de por acabar d'arribar a la reunió, però es deixa fer prou bé -si tens forces. No he pogut treure els maillons i la baga que hi ha perquè estan collats molt forts. Si algú hi va amb una clau, millor.



Acabant l'activitat amb una via més suau, la #38 (6b).

Dues vies noves i tres pegues al Beat, una bona activitat per una matinal ràpida.

 
 

dissabte, 28 d’octubre del 2023

Matinal a Collbató, els Graus

Avui hem sortit amb el Ramon. Teníem ganes de que ens toqués l'aire simplement i hem anat a Collbató, als Graus. Curiosament encara hi tinc coses per fer i avui n'he tatxat un parell.

Hem començat amb la A Prop (IV+), que seria com l'Aresta Brucs de l'Agulla dels Marges. Està reequipada amb parabolts ben lluents. Començament amb algun còdol trencat. Després ve un terreny molt arrampat i a continuació toca encarar un muret ben bonic, resseguit per una llastreta/fissureta de la que es surt en direcció a una savina recontraseca que té una baga llaçada. Aquí la via tira amunt cap a un parabolt prop del cim però jo he anat cap a la dreta a la reunió de la Bronko. De fet, m'he equivocat de via, jo volia haver fet la Bronko. Però així he tatxat quelcom que no hauria tatxat mai!


Fent A Prop. Una aresta brucs ben bonica!

El Ramon puja en top-rope per facilitar el desmuntatge de la via i posa cintes a Bronko. Aquesta és més interessant i compta amb un bon nombre de xapes.


A Bronko.

Aprofitem per posar cintes a El Sambullu (6b+) que jo havia fet una vegada ara fa set anys (!!). M'ho he mirat una mica baixant i després l'he atacat des de baix amb ganes i ha sortit. El començament és per la placa de l'esquerra. Quan toca entrar a la placa de la dreta, ja lleugerament desplomada, cal esmerçar-se a fons. Primer uns moviments sobre coses romes fins agafar una pedra grisa bona per la dreta. Uns roms grans m'han permès pujar peus fins agafar la pedra-regleta a sota d'una bona bústia. D'aquí a la següent xapa, diversos forats i cantos i una bona estirada per agafar la bústia salvadora a sobre la següent xapa. Primer amb la dreta, canviar mans i anar a buscar unes gotes d'aigua sobre una pedra gris gran a la dreta. D'aquí a la reunió ja és senzill. He bufat bastant des que he entrat a la placa, però he aguantat bé!


En Ramon, provant El Sambullu. Li ha faltat tibantor avui!

Des d'aquí hem passat al Totxo Animal, més amunt. Aquí fem el Toixó Panxut (V) que curiosament demana fer servir algun monodit, cosa estranya en un quintu. També hem fet la Papallona Assassina (6a) que mena a la mateixa reunió. Boniques però molt curtes.




Vietes al Totxo Animal.

Proposo d'anar encara més amunt, on hi ha la via #48 (6a+) que jo no havia fet mai. La guia diu 25 metres i això pinta molt bé! Està clar que no és una via massa freqüentada perquè el peu de via està una mica embardissat. La via comença amb un mur que demana una certa decisió. Després ressegueix una fissureta bastant cega a la majoria de llocs i també demana! Tècnica de díedre, bustietes i còdols més xics del que voldries, típics de la zona fan que no et puguis relaxar fins a una zona on hi ha bons cantos de mans i de peus. Aquí toca concentrar-se per atacar la zona desplomada! Trobem una bústia enorme on hi cap un cap, que té un punt prou bo. També alguns cantells grisos bons i una bustieta que permet xapar amb un certa tensió. A partir d'aquí, decisió i confiar a encertar coses. Jo m'he decantat per algunes bustietes que han resultat suficients fins poder pujar peus a sobre el desplom, amb la xapa sota els peus ja, però aquí m'he quedat pillat una estoneta. Poc a poc he anat trobant alguna mitja lluna per la dreta i he pogut xapar el següent parabolt que està a una distància interessant de l'anterior. A partir d'aquí bona presa fins la reunió. Una via que demana a pràcticament tots els seus moviments! Bona i intensa!



La #48. Una bona via a la que ningú no va tenir el detall de posar nom. Una llàstima!

I amb això ens hem donat per satisfets. Haguéssim tingut temps per una altra, però el 7b+ ens ha semblat excessivament bloquero al principi, tot i que a partir de la segona xapa sembla raonable.




dimarts, 6 de juny del 2023

Això es repeteix com l'all...

Amb el Ramon torno a the Papas and the Mamas! Avui fem, en primer lloc, un parell de vies al sector clàssic. Comencem amb la #7 (V+) fins dalt, una via xula, d'anar fent però que et va demanant fins al darrer pas. El Ramon l'encadena amb solvència.



Escalfant.

Després fem la Kiowas (V+), just a la seva esquerra, i l'allarguem fins dalt també. Aquí el company ha optat pel top-rope...


Escalfant més i ja ens rostim...

A continuació ens n'anem al sector de la dreta, d'on ens va treure la pluja l'altre dia. Em poso a Mulà Humar (6b+). M'hi poso des de baix, a vista i posant cintes... i l'encadeno. Diria que és més senzilla que el 6a. De fet, diria que tot aquest sector està molt mal graduat, com veurem més endavant.


Al 6b+.

El Ramon s'hi posa en top-rope i també la fa sense despentinar-se...

Després ens posem a Llunàtics (6b). Aquesta l'havia fet fa temps amb l'Ernest i recordo que s'havia de treballar. Avui m'hi he posat i he anat pujant, pujant i pujant fins a la sortida del crux on m'he embolicat i m'he penjat. S'ha de saber on anar, per anar bé...


A Lluniàtics.

I baixant encara poso cintes a la de la seva dreta, Herri Batasuna (6b+). L'altra vegada ja em va semblar inhumana. Avui m'ho ha tornat a semblar! La placa inicial és llisa i dura. Després toca passar cap a la dreta superant el desplom, que es pot fer. I la part final desploma i té canto força xic... No li he vist color. Diria que, com a mínim és 6c+. El que és evident és que no té ni punt de comparació amb el primer 6b+ que hem fet aquí...


a Herri Batasuna no hi veig color...

El Ramon ja no s'hi posa i ens en tornem a casa, que ja es fa fosc... Com deia, en aquest sectoret la graduació és peculiar en el sentit que no es preserva ni l'ordre de dificultat. El fet que hi hagi fins a 7c segurament ho explica.
 

dissabte, 3 de juny del 2023

Més Mamas amb pluja al final

Ja sabeu com acabarà la cosa, doncs. Avui he sortit amb el Ramon i, al final, hem tornat a parar a The Mamas and the Papas. Hem començat pel mateix sector que l'altre dia i després hem anat cap a la dreta.

Avui per escalfar hem fet Peix de Roca (V+). Via guapa, amb un ressalt al mig i un altre a dalt. Xula i serveix per escalfar!


Escalfem a Peix de Roca.

A continuació, la Iaia Iaia (6b) que volia fer l'altre dia. L'havia fet fa anys però no en recordava res. Sí que vaig veure que la primera xapa era a can pixa i avui li he dit al Ramon que em passés la primera cinta mentre baixava. La via es va fent bé fins a sota la franja horitzontal que ratlla la paret. Aquí hi ha un passet delicat (i un xapatge allunyat). Després, còmodament, es xapa el primer bolt del ressalt i toca mirar com fer-ho. Esquerra a una lateral, pujar peus i remada fins un bec semi-bo de dreta. D'aquí vaig a un forat d'esquerra i canvio mans per xapar amb més comoditat. Veig magnesi a una bústia roma un xic a la dreta i hi vaig, tibo una mica i busco quelcom per les mans... en va. Em deixo anar i faig una bona volada, amb aturada suau, fins tres xapes més avall. Hi torno i veig que el millor és sortir recte amunt: des del forat del que he xapat, pujar peus i anar a buscar una pedra blanca que es fa prou bona, ajudant amb alguna cosa. D'aquí, pujar peus i pillar un bon forat per l'esquerra. Després queda el ressalt final, amb un pas amb nyapa d'esquerra que permet pujar peus cap unes laterals: dreta primer i esquerra després.


La Iaia Iaia ens ha fet treballar. Faltava escalfar una mica més segurament...

El Ramon li fa un pegue sense gaire èxit. Jo li faig un segon i encadeno sense problema. El segon del Ramon surt una mica millor, però només una mica!

Curiosament avui també ha arribat gent, però només un grup de quatre que han estat escalant i comentant la vida, resultats electorals inclosos. Quan hem acabat el segon pegue a la Iaia Iaia ens hem preparat per anar al sector dret i ells també anaven a fer-ho!!! Però quan han vist que hi anàvem han optat per quedar-se allà.

A la dreta hem fet Peluts No (6a). Començament durillo on cal saber llegir bé la manera menys dolorosa de fer-lo. Jo no ho faig i me'n vaig avall inesperadament... Torno a començar i, ara sí, amunt i força! Via xula, amb un ressalt final guapo.

 
A Peluts No. Hi ha més feina del que seria normal!

A continuació ens posem a Mr Danger (6b) que no he fet mai. Surt prou bé, fins i tot diria que és més senzilla que l'anterior (?). El ressalt final potser és el que demana més, però l'he resolt prou bé anant a buscar un bolo marró per la dreta i tibada i amunt.


En canvi, a Mr Danger potser n'hi ha menys.

Baixant posem cintes a la veïna de l'esquerra però quan en Ramon posa el peu a terra comença a ploure unes gotes prou grans com perquè l'hagi fet en A0-força ventral ràpidament. Pleguem trastos plovent ja i ens remullem bé fins arribar al cotxe. Collonut! M'hagués sabut greu que el dia hagués aguantat després d'haver abandonat!

Això sí, caldrà tornar-hi un altre dia!!!



diumenge, 28 de maig del 2023

Pla B: The Mamas and the Papas

Avui, dia d'eleccions, hem sortit amb en Pep. La idea era anar cap al Totxo de Ponent, però un cartell abans d'arribar-hi ens advertia de la prohibició d'escalar-hi fins no-sé-quan. Ens ha fet mandra anar cap al Serrat del Muntaner així que hem enfilat cap al totxo de  The Mamas and the Papas.

Hem començat fent la #5 (V+). Una via llarga, amb diversos ressalts xulos, que serveix per escalfar i on s'ha apretar una miqueta! En Pep també la fa per escalfar i li surt la mar de bé.

 
Escalfant a la #5

A continuació ens hem posat a Iroquesos (6a). Aquí hi ha una mica més de feina. Jo hi he fet una bona apretada tot i que ha sortit. Això sí, un xapatge l'he hagut de fer amb la xapa a la panxa perquè no veia pas com deixar-me anar... Segurament amb la cinta posada es pot xapar abans de fer el pas.


A Iroquesos.

Després he volgut posar-me a la de la seva esquerra, a l'esquerra de tot, la Nyam Nyam (6b+). Aquí cal tibar bastant més! Era com si anés a vista perquè fa un munt d'anys (11 i 7) que la vaig fer... Gairebé m'hagués sortit posant cintes però no he trobat el canto bo que permet sortir de les dificultats. Al segon pegue ha sortit sense massa dificultats. Tot i això, després hi ha un ressalt que se les porta també!

Al segon pegue, surt la Nyam Nyam.

D'aquí hem anat a la dreta de tot perquè la zona s'ha anat omplint a vessar! Segurament tothom ha vingut aquí avui. Hem gaudit d'un bon overbooking!

A la dreta de tot hem fet Aromes de Papiol (6a). La primera xapa està refotudament amunt i és gairebé un suïcidi anar-la a buscar. Però poc a poc hi arribo. Després ve un mur més que compacte que em costa de llegir. Faig un passet agafat d'alguna nyapa d'esquerra i l'arrenco. Me'n vaig avall sense conseqüències més enllà d'una pelada als nusos de la mà. Al cap d'una estona hi torno i encadeno. L'he trobat molt rabiosa!

Després m'he posat a Neurona (6a+) just a la seva esquerra. D'estil similar a l'anterior, surt amb alguna apretada i no se'm trenca res.

Tenia ganes de provar la Iaia Iaia (6b) però està ocupada. Esperem per si queda lliure després del pegue que li està fent un escalador però finalment passa el temps i toquem el dos perquè jo he de ser d'hora a casa avui.

Això ha semblat la rambla però hem pogut escalar la mar de bé. Les vies són bones, ben assegurades excepte alguna primera xapa i la roca bona, malgrat que he petat un canto i algú altre un altre... Seran les pluges d'aquests dies!



diumenge, 21 de maig del 2023

Esquivant la pluja a Collbató

Avui hem sortit amb el Pana i hem enfilat cap a Collbató, que la previsió de temps pintava millor que al Berguedà.

Volíem anar cap al Beat, escalfant prèviament a alguna banda. Com que avui el Sr. Murphy no feia festa, els únics escaladors que hi havia a la zona, una parella francesa, estaven on volia escalfar... Total, que ens n'hem anat un xic més amunt, al bony de sota el Beat, on ens hem posat a la #33 (6a) per escalfar. Una via xula, exigent, amb roca que ha estat molt tocada, però amb prou bon tacte malgrat tot.


Escalfant al 6a del bony de sota el Beat.

Després volíem anar cap al Beat, però el Sr. Murphy s'ha esforçat i ha enviat un parell d'escaladors francesos a fer el 6b del Beat que hauria d'haver servit per seguir escalfant. Així que improvisem un pla B i en Pana es posa a la #35 (6b) baixant de la #33. Jo la recordava bloquera de collons i ho és. Tant que tots dos hem fet A0 perquè ens hem entestat a fer-ho més o menys recte o per l'esquerra. Baixant he vist que tocaria anar per la dreta, amb apretades igual, però raonablement dignes.

Després hem anat al Beat, a fer la #38 (6b) que ja està lliure. En Pana la gaudeix i jo també! Baixant poso alguna cinta a la #40 (7a), que era el projecte del dia, on el company francès ha fet unes quantes volades bastant espectaculars.




La #38 (6b) és molt guapa!

Segurament han estat aquestes volades que han fet que el company em proposés de muntar-la jo... Així que, descanso un moment i em poso mans a l'obra. Un primer tram arrampat, de tràmit, fins arribar al primer mur. Aquí hi ha bona presa i en algun moment toca seguir una mica la fissura. Aquí arrenco un canto i me'n vaig avall! Hi torno i vaig fent prou bé fins a sota el primer desplomet, on el francès ha fet la primera volada. Per si les mosques m'he deixat un bon allargo que em permet xapar còmodament. Trobo una manera prou bona de sortir-me'n i segueixo amunt, amb bon canto i zones on reposar. I així m'acabo plantant a sota el desplom final on hi ha tot el tomàquet. Una primera tibada com sigui fins arribar a un bon bolo evident, on hi caben les dues mans. Millor deixar-hi l'esquerra i remar amb dreta a una mini bustieta a la V que forma la paret a la dreta. No és una meravella, però serveix per anar amb esquerra a la cresta evident, que és bona per la part baixa per la mà esquerra (xapar). Aquí el que toca és: dreta a un bidit, esquerra a una regleta força a l'esquerra, dreta a la vora i aquí (xapar aquí) posar peus bé i, idealment, creuar dreta per pillar una bona bústia amb la dreta (o xapar aquí!). Posar-hi la mà esquerra i anar a buscar una altra bústia en lateral amb la dreta, mig creuant. D'aquí, esquerra a un bonyet que permet pujar peus i improvisar qualsevol cosa per xapar la R. 

Jo m'he endut la canya per si les mosques i l'he fet servir perquè la duia. Si no, hagués muntat bé en A0 a la zona difíci (crec!). En Josep li fa un top-rope i baixa emocionat, amb ganes de tornar-hi.


La #40 (7a) ha estat el projecte del dia (i del dia que ve, com a mínim!)

Jo li faig un darrer rop-rope intentant encadenar, però no me'n surto. Les darreres tres xapes són molt dures! Acabo matisant els moviments com m'he apuntat a dalt, però no aconsegueixo encadenar-los... cal més força!

Amb això ens donem per satisfets. El Beat té vies molt llargues, així que hem escalat bastants metres. El bony del principi sols serveix per treure la son! Hi tornarem, perquè el company està on fire! Al final hem estat xerrant i explicant batalletes (el company que jo no sé francès) amb les altres dues cordades que hi havia (a la primera se n'ha afegit una altra) i encara ens han recuperat una cinta que m'havia deixat al 6b!

Al final, el dia ha estat radiant fins l'hora de marxar!

dijous, 4 de maig del 2023

Tarda de Collbató

Avui hem fet una escapada de tarda als Graus amb en Ramon. Hem començat a sota del Beat amb Aitor (6a+), perquè ens hem fet un embolic amb el croquis de les vies... M'ha semblat bastant dura, i no només és perquè estem freds!


Escalfant a Aitor. No és la més senzilla!

A continuació, ens posem a la dreta, a fer la #28 (6a). Aquí hem anat tots dos una mica més relaxats. Les dues són vies molt bones, amb roca sobadeta però que malgrat tot té un grip suficient.


Aquí hi ha excursions però es deixa fer.

D'aquí ens n'hem anat al Beat, que jo tenia la vista posada a la #41, a la que havia fet alguns intents en top-rope fa un temps amb l'Ernest. Algú s'ha pres la molèstia de netejar la canal, de forma que es pot entrar per la xapa de la via, però jo anava amb la idea d'anar-hi directe, com havíem fet les altres vegades. Així queda una primera xapa altíssima, amb un moviment que té un punt de tens per xapar-la... Després venen diversos murets, amb apretades. El més significatiu és el que porta a un desplomet, on toca pillar un bidit amb dretes per xapar a una distància més que considerable de la xapa anterior. Aquí hi trobem un espàrrec sense xapa, algú ha pensat, assenyadament, que l'aleje és excessiu.

Per sortir del desplom hi ha una apretada de pujar peus fins pillar una bona bústia de dreta, una pedra bona d'esquerra i xapar. Després toca anar flanquejant a la dreta i hi ha el segon punt que més em costa de la via: superar un ressaltillo força llis. Després ens plantem a sota el desplom. La primera xapa és fàcil d'assolir. Per la segona ja s'ha d'apretar i és gairebé impossible xapar la tercera. Fins aquí he pujat molt suelto, encadenant, però aquí m'he penjat. Algú ha abandonat d'aquí i ha llaçat les dues darreres xapes i ha deixat un maillon que recupero. No aconsegueixo desfer el nus del cordino però -no portem cap ganivet. Estudio el pas de sortida i després li faré un pegue des de baix.

El segon pegue em surt molt bé fins al desplom. Xapo la primera, xapo la segona des del bidit pillat amb dreta, remada amb esquerra fins una pedreta i mà dreta al costat. Impossible xapar aquí, així que tiro amunt: esquerra a una regleta, dreta a una altra al seu costat, pujar peu dret i passar pes a un bolo a l'esquerra des d'on quedes en terreny més fàcil fins la reunió. Feia temps que no em saltava xapes a un tram difícil, però aquí no hi he vist altra opció. Encadenada!



Al 6c+, que finalment tinc al sac!

El Ramon li ha fet dos pegues en top-rope i ha fet la pràctica totalitat de la via. Al desplom hi ha moviments que se li resisteixen, cosa ben natural!

Poc a poc, van caient projectes!


dijous, 20 d’abril del 2023

Tarda al totxo de l'Oscar

Avui amb en Ramon ens n'hem anat a Collbató, CAM Nou Barris, Totxo de l'Oscar. Comencem amb L'Alguer (V+). En Ramon s'hi posa, pensant que fa el V del costat i hi té algunes dificultats. La veritat és que la mica més d'alçada meva facilita les coses...

 
Escalfant al V+

A continuació he fet Poema Menor (6a+), a l'esquerra de l'anterior. Aquí hi ha un pas bloquero que demana una apretada i encertar el lloc. Jo no ho he encertat i m'he hagut de penjar. Surt bé: cal no guanyar alçada quan toca superar la panxeta i anar un xic a l'esquerra. Objectiu: la pedra característica a l'esquerra molt amunt!

Feina a Poema Menor

Tampoc no encadenaré la veïna de l'esquerra, Pásame el Cachirulo (6b). De la mateixa tònica que l'anterior, amb uns quants passos de bustietes xiques i encertar-les. Sabent-les, cap problema.


El Cachirulo també s'ha d'encertar, per anar bé...

Aprofito per posar cintes al projecte del dia, Crisi en el Circ Cric (6c+). Li havia fet un tast fa molts anys. Per ser exactes, 10 anys!!! La via s'hauria d'anomenar Crisi a seques perquè és el que es devia estar patint quan es va equipar. La primera, alta però acceptable. La segona, a uns 8 metres de terra, és a dir, espatxurrada segura. També tinc dubtes de què passaria caient mentre es xapa la quarta i darrera. És a dir, que és un suïcidi intentar-la per baix sense allargar molt la segona xapa. Però això serà quan estigui tota matisada, cosa que encara no tinc clar després de dos pegues en top-rope.

La cosa va més o menys així: mur inicial d'anar fent fins regleta per les dues mans, esquerra a regleta de tres dits i anar a buscar bolo a la fissura horitzontal. A la dreta, un bolo millor que el primer que es troba. Mà dreta a bústia, xapar, esquerra a una pedra bona pinçada. Aquí, dues opcions: creuar dreta per sobre a unes pedretes que formen una bústia raonable, mà esquerra a bustia roma, pujar peus i remada per pillar bustia roma gran per l'esquerra i bustieta amb pedreta cantelluda per la dreta. A partir d'aquí fet. Segona opció: dreta a bolo xic, esquerra a les pedretes que fan la bústia raonable, pujar peus i dreta a la bustieta amb pedreta XD. No ho he encadenat en cap dels dos intents.

A la bústia bona del 6c+. Aixecar peus aquí té gràcia...

El Ramon ha anat fent vies de primer i acaba la sessió a Almogàver Tossut (V+), amb dificultats per arribar a la R. Jo també acabo la sessió aquí.



Acabem amb Almogàver Tossut (a baix), un altre V+ per tancar la tarda.

No he encadenat res per sobre del V+ però he fet exercici... Avui hem estat sols aquí.



dijous, 13 d’abril del 2023

Sector Pell Roja, CAM Nou Barris

Avui hem fet una sortida de tarda amb en Ramon. Cap a Collbató i d'aquí al sector Pell Roja, que hi ha una mica de tot per tots dos.

Comencem a la placa de l'Indi, amb Qui no Plora no Mama (V+). El concepte sobat, aquí, pren una nova dimensió! Tot i això, la via és molt guapa. Això sí, cal clavar molt bé els peus perquè en alguns punts hi ha marbre viu!



Escalfant...

Després fem la Seminolas (6a), just a la seva esquerra. Del mateix tarannà. El Ramon opta per fer-la en top-rope després de posar-se de primer a Mohicans Rebels (IV+) que ara veig que jo no tinc tatxada!!!


Al IV+ que jo no he tatxat.


En top-rope a Seminolas.

Baixant de la Seminolas m'he mirat la via El Clan (6b+). Fa un temps li vaig fer un tast i no em va sortir pas perquè no li vaig veure color a la segona xapa. Avui li he vist i faig un primer pegue en top-rope per si les mosques i després m'hi he posat des de sota.

A El Clan (6b+) hi ha una primera xapa altíssima. És molt recomanable tenir-la xapada perquè una relliscada seria fatal. Al crux de la via hi ha una bústia baixa i bona de dretes. Per l'esquerra hi ha unes petites concavitats molt dolentes: obertes i romes. En una d'aquestes hi poso un dit de l'esquerra, pujo peu a una bústia i després m'estiro un munt amb dreta fins pillar una nyapa vertical, petita pero molt cantelluda que permet superar-se sobre el peu. D'aquí, anar fent fins al desplom. Toca superar-la amb unes laterals d'esquerra i dreta, una regleta-bustieta de dreta i estirada fins un bolo xic però bo que té un foradet un xic a sobre. Xapar, pujar esquerra a una concavitat granelluda i rebotar esquerra fins una pedra gran, roma però bona tibant cap a l'esquerra. Canto de dreta pujar peus i ja està. Ha sortit flotant, una vegada resolt el pas aleatori de la segona xapa.



Inesperadament ha sortit El Clan.

D'aquí hem anat al Totxo de la Nela, cap a la dreta. Em poso a Sun Gazing (6b). Al començament toca aprofitar la paret de la dreta. Després entrem a la placa que es va deixant fer però que té un tram finet finet que m'ha costat. Segurament m'he embolicat per alguna banda que no era... Anar fent fins al ressalt final i aquí toca tibar-li però amb bons cantos. Un plaer de via!


Una altra bona via, Sun Gazing.

Poso cintes a Jefe Ouray (6b+) i el Ramon s'hi posa en top-rope i triomfa com un lolo. La via té una entrada bastant tensa i dura. Després es suavitza força, potser més que la veïna del costat, i s'arriba al ressalt final. Aquest és més dur. Hi ha alguna remada fins acabar pillant una pedra característica. Per sortir-ne cal fer algun equilibri perquè no hi ha res especialment bo -o no he sabut trobar-ho. Surt i em deixa ben satisfet!



A Jefe Ouray. L'havia fet fa molts anys amb el Pep Pla. Quins records!

Per acabar, encara fem Bròquil Tòxic (V+). Comença el Ramon i després m'hi poso jo. Ell s'ha embolicat una mica al ressaltillo. És una bona via també!


Acabem la sessió.

Amb 7 pegues jo i 6 el company ens donem per satisfets i anem avall encara amb llum de dia, però molt justeta! Han caigut dos 6b+, un dels quals jo ja havia descartat fer mai: l'altra vegada em va semblar excessivament sobat. Avui feia un bon vent de ponent que, per una banda, ens feia caure pedretes de la part de dalt. Però per l'altra, era un vent sec que crec que ha ajudat aquí!