Paret de la Formiguera a Sant Llorenç de Montgai

No havia estat mai a St. Llorenç de Montgai i avui hi torno amb en Jordi! L'objectiu, fer Los 50 del Guti a la Paret de la Formiguera, que té bona pinta -la paret i la via.

Arribem al poble mentre les parets encara estan a l'ombra, així que toca passar pel bar, a fer temps i entrar en calor. Al cap d'una estona decidim que ja toca i ens acostem a l'aparcament. Ens posem els trastos i enfilem camí amunt, seguint les indicacions de la via ferrada. Passem la via del tren i anem baixant per trobar el començament de la nostra via, que queda avall i que encara està a l'ombra! Fa un fred que pela, però en Jordi no se'n sent i, com sol ser habitual, es demana el primer llarg de la via. Les ressenyes el graduen de 6b o Ao al principi, zona tranquil·la després i un tramet més durillo per entrar a la R1. Diria que les xapes estan posades per tibar d'elles perquè per fer-ho en lliure convindria que la segona estigués més a la dreta -o així ho he fet jo, fent caure alguna cosa amb els peus... senyal que no es fa gaire així. A l'alçada de la tercera xapa torna a haver-hi una apretada per posar-se sobre la franja. Amb la roca propera als zero graus gairebé no sóc capaç de distingir on m'agafo. Ha sortit després d'agafar-me a mirar-ho, però no és una entrada senzilla. Potser amb millor temperatura i/o després d'haver escalfat en un altre lloc milloraria una mica, però és un pas durillo. Després torna a haver-hi una mica d'equilibri per entrar a la R, però es fa millor.

El tram bloquero d'entrada. Val la pena anar per la dreta i
seguir la franja en diagonal esquerra fins pujar-s'hi damunt
però és dur!

A la R1 m'he de treure fins i tot els gats perquè tinc les puntes dels dits dels peus sense tacte i he de fer-hi un massatget... Aquí ja toca el sol i això és un goig que no té preu! La sortida de la reunió torna a ser un ressalt durillo. Des d'una orella es xapa la primera i després va sortint alguna cosa que permet anar fent. Però sempre penses que ja està i encara queda tomàquet durant una bona estoneta (6a+). M'he hagut d'esforçar per no penjar-me, però finalment m'he trobat en terreny més suau i he respirat. La via passa per una repisa on jo buscava la reunió perquè duiem una ressenya que marcava 25 metres... Però la via continua, per una placa que es redreça (IV+/V), esquivant trams de roca dubtosa com pot. Van havent-hi xapes fins que s'entra a la feixa intermitja (45 m).

La tercera tirada és un canvi de reunió però supera un ressaltillo on hi ha un parabolt. La quarta és una guapada. Té un començament vertical, finet i amb aire (6a), on has d'escalar, posant-te bé i anar intuint el millor camí. Se'n va cap una llastra a l'esquerra on he posat un alien i segueix a l'esquerra cap una savina. Ara estem en una planxa tombada, amb bon canto i algun alejillo al principi. Després ja només es tracta de gaudir de les formes de la roca fins arribar a la R, en dues anelles que ens serviran per rapelar.

Rapelem aquesta tirada (amb un sol 60 anem sobrats) i ens posem a la darrera de la de Los Chichos. És similar a l'anterior, més assegurada i més mantinguda (6a). Cal anar fent, aprofitant la roca i tibant d'alguna cosa xica en algun moment, però sense passar apuros excessius en cap moment. Molt bona tirada, sí senyor!

 Placa plaquera guapíssima.

Tornem a la feixa i ens plantegem si fer-ne una altra, però decidim que per avui ja n'hi ha prou. Queden pendents la Joe Bonamassa (6b) a l'esquerra i Esther (6a+) a la dreta, que es veuen guapes amb ganes!

Amb un ràpel de 45 metre ens plantem a peu de paret i només hem d'acabar de baixar uns metres fins al peu de via on hem deixat els nostres trastos.

Adjunto les ressenyes de Lo Gall de Ponent:

Ressenya de Los 50 del Guti.

Ressenya de Los Chichos.

Ha estat una matinal ben aprofitada, descobrint una nova paret i aquesta vegada amb l'escalforeta del sol -això sí, només a partir de la segona tirada! Tornaré!

Paret del Pont a Sant Llorenç de Montgai

Avui els companys Pep i Mario m'han portat a Sant Llorenç de Montgai, on jo només havia fet esportiva fa moltíssims anys. La proposta era fer una vieta a la Paret del Pont, aprofitant que el vent d'aquests dies eliminava la possibilitat de boira. Quan hem arribat el cel estava mig ennuvolat, amb una fresca considerable. Així que hem optat per fer la Tita-Pon (6a), és a dir, el primer llarg de la Pim-Pam, en format esportiva i després decidiríem.

Des del cotxe, aparcat just abans de travessar el pont, només hem de creuar i caminar uns metres cap a la dreta fins trobar un indret que ens permeti pujar el ressalt (III) que ens separa de la feixa de peu de paret. Localitzem la via perquè segueix la placa més interessant d'aquest pany de paret, tot i que a l'esquerra es veuen uns altres parabolts força nous.

Em poso els trastos, em trec el plumes a l'últim moment i em poso a la feina. Es tracta d'una placa mantinguda, que no arriba a la vertical, amb molt bona roca i on s'ha d'anar buscant. Una baga al segon parabolt no augura res de bo, però s'hi arriba prou bé. Després tenim una excursioneta per atacar el segon tram de la via, la zona més complicada, una altra excursioneta i un tram final més senzill. Tot i que portava coses per si de cas, no és senzill posar-ne cap de útil i val la pena tirar amunt amb confiança. He hagut de fer alguns equilibris per anar-me escalfant les mans perquè la roca freda em feia perdre completament el tacte, però he anat fent sense massa complicacions. He posat un alien abans de fer el darrer pas, sobre roca dubtosa, i al cap d'uns cinc metres s'arriba a la reunió en terreny tombat. Des d'aquí m'he despenjat i ha estat el torn dels companys.

Als primers metres de la via, amb els dits glaçats, ...

... i un xic més amunt, amb els dits glaçats, també!

 La via ressegueix la placa més atractiva de la zona.

Mentre pujava en Pep ha anat fent algunes ullades de sol i ens hem animat a posar-nos a la combinació de Normal + Joe Pinto que proposa l'Escalatroncs. Els companys m'han ofert l'opció de fer la via de primer, cosa que he acceptat agraït! La primera tirada (IV+) és senzilla però super-guapa! Una placa xula, amb bon canto i on no cal afegir res més.

 La primera tirada, vista des de diverses perspectives.

La segona tirada (V) surt cap a la dreta, a buscar una bavaresa on el camalot groc queda a caldo, seguit d'un flanqueig a buscar un muret vertical a l'esquerra d'una fissura. Hi ha un pas de tibar-li per superar una panxeta i després ve un tram curtet, però molt agradable malgrat l'aspecte de la roca, i prou ben protegit fins la R2.

 Els companys, al segon llarg.

La tercera tirada (6a+) comença per la dreta, a buscar una xapa que ens protegeix la primera panxeta. Hi ha bon canto i peus suficientment bons, però cal tibar i fotre-li morro fins la segona, que queda molt amunt, ja en el segon desplom. No és difícil, però caure significa estampar-se a la repisa de baix... Superar aquest desplomet requereix decisió i trobar els cantos bons, que hi són. Jo els he trobat després d'una primera mirada on he hagut de recular fins la repisa intermitja per retrobar-me. El canto, com dic, és prou bo i només cal anar aguantant. Sortir de la zona desplomada requereix decisió i retardar el darrer xapatge fins tenir el parabolt a la cintura per no cansar-se massa. A partir d'aquí, una placa d'anar fent, amb suficients assegurances. La darrera, un xic a la dreta de la línia que portava, just quan em plantejava posar algun catxarro.

 La panxeta d'entrada de la tercera tirada...

 

 ... seguida per un tram desplomat, però amb bon canto...

 

 ... on millor no encantar-se massa fins sortir-ne.

A la reunió pleguem trastos i tirem amunt fins al cim i d'allà a buscar el corriol que ens porta a un collet i d'aquí fins a la carretera. Hem deixat algun trasto a peu de via i l'hem anat a recollir abans d'arribar al cotxe.

Les ressenyes, del blog de l'Eduard:

Integral Pim-Pam.

 Integral Normal-Joe Pinto.

Després de l'escalada ens n'hem anat al Bar, a omplir l'estómac i recollir informació per futures visites. Els companys, com gairebé tothom, ja hi han fet molta feina per aquí, però a mi se me n'ha girat un munt, perquè he trobat una colla de projectes ben interessants! De mica en mica aniran caient, si la boira hivernal ho permet!

Les vies m'han agradat. La roca és bona o molt bona a pràcticament arreu i totes dues tenen alguna excursioneta, de les que recorden una rima entre Marmolejo i "llegar a viejo", però sense exagerar. Amb sol espatarrant hagués estat massa, però això ja arribarà algun dia ;)

Pastelina a la Roca dels Arcs

Avui amb en Jordi ens n'hem anat a la Roca dels Arcs. Fa uns dies em proposa la Pastelina i em sembla un bona opció, a jutjar pels comentaris que es veuen a la xarxa.

Hem arribat a peu de via quan feia poquet que hi tocava el sol. La primera tirada es localitza raonablement bé gràcies a les fotos que circulen. Cal fixar-se en el sostre característic, i aviat es veuen els dos parabolts del llarg. Comença en Jordi, a qui li agrada ser el primer d'abandonar el terra. Enfila la rampa, posa un friend i de seguida està al passet difícil del llarg, que és la sortida de la segona xapa. Cal pujar molt els peus i fer una estirada llarga a buscar bon canto -o així és com l'he fet jo. Després es flanqueja cap a la dreta amb bon canto i només cal superar un ressaltillo més que vertical per entrar a la R1 (25m). Quan hi arribo ja tinc els braços infladets i això que, en teoria, no ha estat res!

En Jordi, al crux del primer llarg.

Surto de la R1 una xic per la dreta, amb uns passets ben verticals i d'apretar una mica. Després ja es troben franges bones i es pot posar alguna cosa. Jo he posat un tascó a caldo i he enfilat fissura amunt. El pitó que marquen les ressenyes no hi és, però hi ha un tascó abandonat a prop del final de la fissura. Aquí cal decidir-se i anar a la dreta amb un passet delicat. Una vegada passats els peus, ja està i es pot posar alguna cosa més, un friend en el meu cas, abans de xapar el parabolt de la tirada, que protegeix un bon bombo. Sortir-ne té el seu què i m'he penjat per estudiar-ho una mica. Des de unes rugositats he anat a buscar unes gotes d'aigua per l'esquerra, pujar peus per la dreta i anar a buscar uns becs raonables per la mà dreta, a la dreta de la fissura. Ha sortit en lliure, sense encadenar, però en tot cas, és un pas molt bloquero per al meu gust. Un xic més amunt una savina precària permet guiar la corda per al segon, ja que s'ha d'anar flanquejant cap a l'esquerra (segona savina, més bona, després) fins la R (25m).

 Estudiant la sortida del bombo bloquero del segon llarg.

En Jordi avui no estava al 100% i a sobre s'ha petat molt per sortir del bombo de la tirada anterior, així que faig també la tercera. El començament és ben vertical però amb bon canto, recte amunt (IV+, diuen). Un bon friend protegeix el viatge fins al primer parabolt i des d'aquest ja veiem l'altre, en marcada diagonal a la dreta (IV). Fins arribar-hi he posat un altre friend. Trobem tercera xapa abans d'entrar en terreny més que dubtós, seguint una fissura. De la fissura en sobresurt una llastra que fa una pinta terrorífica. La resta és un xic millor, però no massa! He posat un friend i he sortit de la fissura per la dreta on la roca es veu millor. Restablir-se a sobre del bloc que forma té un moviment curiós però, amb la roca dubtosa! Aquí he posat un tascó i un àlien per protegir els darrers moviments, que he fet per la placa de l'esquerra, més difícil (V), però franca. A la savina he dubtat, però després de consultar la ressenya ja he vist la R3 (40m) un xic a l'esquerra, al peu d'un díedre.

Als darrers metres del tercer llarg.

En Jordi agafa el relleu i enfila díedre amunt. Al principi és herbós però aviat es va per la placa de l'esquerra en molt bona roca (V-). Després es segueix en lleugera diagonal a la dreta (IV+) fins un parabolt que protegeix el tram podrit de després, on no està clar si és millor per l'esquerra o per la dreta. Arribem a la R4 (30m) amb pedretes sueltes, que han anat baixant de tant en tant amb el moviment de la corda...

 Al díedre de la quarta tirada.

Des de la R4 ja es veuen les xapes de la R5, que no he fet, rampa enllà. M'hi he encaminat, posant un parell de friends. Xapo la reunió i un pont de pedra que hi ha uns metres més amunt, en terreny més vertical i vaig fent. La roca em va portant a flanquejar cap a l'esquerra, tant que dubto i consulto la ressenya! Però sí, s'ha d'anar seguint amb tendència a l'esquerra, buscant el camí més fàcil. He posat algun alien i aviat arribo a la feixa que està uns metres abans de la cresta cimera (55m). Busco la savina cimera, hi munto la R i torno a baixar per assegurar amb comoditat al company. La corda ha fregat una mica, però res de l'altre món. En resum, és recomanable empalmar els dos llargs.

 I pensar que hi ha persones que no veuran el sol avui...

Al cim hem plegat trastos i hem enfilat el camí de baixada que feia 30 anys que no hi passava! Diria que ens hem embolicat en algun moment, o és que hi ha diverses variants, perquè hem acabat desgrimpant un parell de metres, cosa que no recordava. Ja a la carretera he vist que hi arribava un altre corriolet... Investigarem per la propera vegada!

El dia ha estat esplèndid. Quan hem arribat, al cotxe hi feia fresqueta i ens hem emportat els plomes. Aviat han quedat a la motxilla, i a partir de la segona tirada he escalat amb una sola capa (de màniga llarga). A les valls encara hi ha boira, que ha anat pujant -sense amenaçar-nos, com recordo d'alguna vegada!

De la via diré que té dos llargs interessants, el primer i el segon. Aquí hi ha dificultats concentrades en un parell de punts, el que vol dir que no són les típiques tirades de continuïtat de per aquí. El primer tram de la tercera tirada també és molt guapo però la resta perd molt interès. Alguns moviments macos a la quarta i a la sisena (nostra cinquena) i para de comptar. No està malament, però hi ha vies, bastantes, on s'escala força més estona per roca guapa!

Adjunto una ressenya, modificada d'en Parce, el guerrer romàntic, amb el que hem trobat i com ho hem fet nosaltres. Espero que no es molesti.

 

Roca de la Falconera: Empotraments+Dama de Piedra i Bavaresa+Mendigos del Mar

Avui amb el Jordi M. ens n'hem anat a la Roca de la Falconera de Garraf, on jo no havia escalat mai. La idea era fer la via Empotraments, de la qual recentment el Joan Asín n'ha piulat al seu bloc (que sembla ser la referència del sector -gràcies per les ressenyes!). La gràcia d'aquesta paret és que té aproximació nul·la, cosa que està prou bé!

Moltes vies comencen amb un flanqueig més o menys llarg i aquesta és una d'elles. Hem començat descendit una mica fins trobar un químic i a partir d'aquí anar cercant el millor camí. De tant en tant hi ha algun parabolt o químic i es pot posar algun friend que aquí ajuda tant al primer com al segon. En Jordi es coneix força la zona i m'ajuda a situar algunes vies, entre elles la Miramar, que té molt bona pinta i que anoto per properes visites.

En Jordi, preparant-se pel flanqueig d'entrada.

Em poso al segon llarg, que comença flanquejant fins entrar a la canal que ens acompanyarà durant un bon tros. Es tracta d'anar fent. He posat un friend en un tros un xic més vertical i més amunt he trobat un parabolt que probablement sigui la R2 de la ressenya però jo he anat tirant amunt. La roca no és molt bona i quan hi he posat el peu he tirat un petit electrodomèstic, a mig camí entre una torradora i un microones, amb un bon ensurt però sense conseqüències. Per sort, el Jordi no estava a sota i les cordes no han patit danys. Això sí, el xof al mar ha estat potent! Més amunt hi ha un altre parabolt que protegeix la darrera rostollada fins la cova on he fet reunió sobre flotants perquè no he vist els dos parabolts a la paret de la dreta fins molt més tard... En resum, que he enllaçat els dos llargs sense adonar-me'n. No crec que la combinació faci ni 40 metres i, com que només he posat un friend i les cintes eren ben llargues no he tingut ròssec.

La nostra tercera tirada (quarta original) l'hem fet sortint per la placa de la dreta, en la vertical dels parabolts. He vist que el Joan Asín ho van fer pel fons de la cova, en empotrament. De fet, nosaltres no n'hem fet ni un pas així! La roca tampoc no és per tirar coets i el Jordi ha anat fent, posant diversos catxarros fins la reunió, comuna amb la de la Miramar.

A la nostra tercera tirada, sortint de la cova.

No sabem si la via Empotraments acaba aquí o no, probablement sí. Nosaltres hem anat feixa amunt, fins al peu d'una placa ben xula on hi van un parell de vies. Una amb spits o parabolts sikats per l'esquerra i una altra amb burins rovellats per la dreta. Decideixo posar-me a la de la dreta que probablement sigui la Dama de Piedra a jutjar per aquesta foto. En tot cas, és un bon 6a que et posa les piles i on he gaudit de valent!

A La Dama de Piedra.

Rapelem fins a la feixa (25m) perquè ara queda un tram sense massa interès. Anem a buscar el pasamà de la feixa cap a la dreta i quan s'acaba cal seguir uns metres més fins les anelles on muntem un segon ràpel de 60 metres.

Som novament al peu de la paret i aquí ens trobem al Manel&Hita amb qui intercanviem salutacions. Finalment ells se'n van cap al flanqueig, sembla que a la SAME i nosaltres ens posem a la Bavaresa. Puja en Jordi amb algun trasto per si de cas, però la via està tota equipada malgrat que va per una fissura d'escàndol... Munta la R1 un xic més a la dreta perquè proposa seguir per la segona tirada de la Mendigos del Mar. 

 Al primer llarg de Bavaresa.

Des de la reunió es veu una placa ben vertical, amb roca amb tacte de marbre poc agradable i no sembla que hi hagi abundor de cantells. Deixo pes inútil i m'hi poso. El més difícil són les primeres 2 o 3 xapes. Hi ha cantets petits, amb mal tacte i cal anar-se posant bé. Poc a poc vaig fent i aviat agafo un bon canto horitzontal que no es veu des de sota i que permet respirar. Ara toca anar fent, a vegades fent adherència sobre marbre, però es va fent i aviat veig la reunió però decideixo fer-la en unes anelles més a la dreta per facilitar el descens. Una tirada exigent (potser 6a+) i guapa!

Quan arriba el Jordi decidim que el que queda segurament no val la pena i baixem amb un ràpel de 60 fins a peu de paret i donem el dia per tancat.

Pel que fa a la Empotraments, és una "via d'aventura" amb "roca a controlar". I, si ens deixem d'eufemismes, una via molt poc recomanable, només "per a col·leccionistes": dubto que hi hagi cap tram de 2x2m de "roca". El millor llarg, el que no és de la via, el de la Dama de Piedra, que és un 10 malgrat els burins. La primera tirada de la Bavaresa és prou xula i la segona de Mendigos del Mar és molt guapa malgrat la roca tipus nord del Pedra.

A la zona es veuen algunes altres vies que poden ser interessants, i segur que hi faré alguna visita!