dijous, 24 de setembre del 2009

Tarda de Cargolaire


Aquesta tarda ens hem escapat al Cargolaire amb en Jortx i en Jan. Ens ha rebut un bon solet de tarda que més aviat feia buscar l'ombra... així que hem començat per la Tarda de Sant Joan (V). Per seguir escalfant en Jortx ha proposat El Vanguardista (6b). L'havia fet fa dos anys i des d'aleshores ni tocar-la. Veient en Jortx ha recordat la seqüència guanyadora i ha sortit sense especials dificultats! En Jan també l'ha encadenada per primer cop, amb la qual cosa ja ha estat ben content.

En Jan engalomant El Vanguardista

Després el nostre guia ens ha portat al Crostó de Roca (6b+) i l'ha feta sense despentinar-se. Entre que m'he fixat bastant en els moviments i que en Jortx m'ha anat cantant la via, ha sortit al flash. L'entrada té algun pas llarg però es va fent bé fins un bec característic. Aquí cal posar-se bé ajuntant mans i obrint cap a l'esquerra. Després, recte amunt i aguantar el viatget fins estar a l'alçada de la quarta assegurança per xapar amb la dreta, agafat des d'una fissureta vertical. Després la cosa es torna més roma i tecniquilla, però es va fent, anant amb compte.

Aquí, en Jortx m'ha fotografiat mentre em cantava els passos al Crostó de Roca

En Jan li ha fet un molt bon intent, però s'ha complicat a la darrera xapa... segur que a la propera cau.

Per acabar, hem anat a fer una ullada a Hipotecats(?) (7a+), just a l'esquerra de la Nous: era una via que el nostre guia encara ho havia provat mai i jo hi havia vist algú enfilat alguna vegada. No cal dir que és una talla massa gran per mi. En Jortx l'ha muntada, li ha fet un altre intent en top rope i li ha trobat passos molt durs... no cal dir més! L'entrada es va fent fins a l'alçada de la tercera xapa on cal moure's un xic per l'esquerra on hi ha una bona presa per les dues mans. Segurament cal tibar-ne amb la dreta, una frangeta per l'esquerra, pujar peus, caçar una bec-romo per la dreta i anar al bec bo amb l'esquerra. Després cal passar per la dreta, amb una bona mà esquerra a una fissura i un bolo per la dreta. A partir d'aquí, no sé gaire com anar a buscar unes pinces molt dolentes per la dreta a sota el sostre, tibar-li i caçar el canto bo de sobre el sostre. Despreś de pujar peus, una bona llastra d'esquerra i gotes d'aigua per la dreta permeten tibar fort per rebotar sobre un canto regular (mà esquerra) per caçar el canto bo superior on ja s'acaba la història... No hi he vist possibilitats a dues zones concretes., el que vol dir que ja la farem quan siguem més grans!

Jo mateix batallant a Hipotecats

I amb els braços ben infladets, cap a caseta ben d'horeta :). I ara m'he adonat que en Jortx no ha sortit a cap foto, malgrat haver-ne tirat un munt :(

dissabte, 19 de setembre del 2009

Desdentegada


Aquest matí hem anat a Montserrat amb en Toni amb l'objectiu de fer una sortida matinal, que hi ha dinars familiars que l'esperen abans de tornar a terres escoceses. Hem enfilat cap a la Desdentegada per gaudir de les bones i llargues vies d'en J. Llassera.

Hem començat per la placa "dels cinquens", segons sembla que l'anomena la penya... Concretament, hem fet la via #15 (V+ d'anar fent posant bé els peus) i la #18 (amb un tram de tibar d'alguna nyapa que la fa més difícil).

En Toni a la via #15...

... i aquí a la #18, ja més complicada.

A continuació ens hem posat a la magnífica via #14 (6a+) on s'alternent passos de finura amb alguns de tibar un xic més degut al terreny vertical i on cal anar llegint bé la roca per no complicar-se més del necessari.

A primera hora hem estat la mar de tranquils, amb la roca per nosaltres sols i algú al voltant però sense fer-se notar. A punt de començar la tercera via, però, ha aparegut un grup força nombrós i extremadament sorollós como caballo en cacharrería. Ràpidament han ocupat les vies fàcils, han destrossat la màgia que els escaladors cerquem a la muntanya i s'han dedicat a fer vida social. No cal dir que, acabant la nostra via, hem fugit cames ajudeu-me cercant la normalitat en alguna altra raconada. Però això no és tot: a banda d'aquest grup encara n'han anat arribant més i els darrers, malgrat veure que les quatre vies fàcils estaven saturadíssimes, es plantejaven esperar-se -el que, pel cap baix, suposava no menys de dues hores abans no s'haguessin fet les permutacions corresponents!! Jo he al·lucinat per partida doble: deu ser que sóc un romàntic...

Sortosament, la part de la dreta del tot (abans de la ferrada) estava deserta. Així que ens hem posat a la placa de l'Eva, a fer la via #63 (6b) que ha estat una altra meravella que ens ha fet oblidar l'incident. Molt recomanable!

En Toni a la via #63

I el matí ja no ha donat per més!
 

dimecres, 16 de setembre del 2009

Vinya Nova amb en Toni


Aquesta tarda hem fet una escapada amb en Toni, que està de visita per terres catalanes des del seu exili escocès. Hem decidit anar cap a Montserrat a recuperar el plaer del típic gest montserratí... i ho hem aconseguit! El sector escollit ha estat el Recuperació, darrera la casa de la Vinya Nova, on havíem estat fa un temps amb en Pep.

Hem començat fent la via #19 (notació onaclimb, tot i que els graus estan millor al blog dels esgarrapacrestes), amb l'etern dubte sobre si la llastra aguantarà o no... avui ha aguantat. Després hem fet la #20, a la seva dreta, amb alguns passets prou fins (V+). A continuació, hem anat a la #17 (6a) per continuar amb la #21 (6a) que supera un muret prou interessant.

En Toni, tornant a tastar la finura montserratina a la via #21.

Després ens hem mogut un xic a l'esquerra cap a les vies #13 i #14. L'altre dia no vaig provar la #13 i li he fet un tempteig però m'ha costat veure la seqüència per anar de la primera a la segona xapa i he decidit fer cap a la #14 on he tornat a disfrutar de valent -tibant fort, això sí! Baixant he fet una mirada als primers passos de la #13 i li he vist una opció amb un pas ben llarg per superar la segona xapa. Ja ho estudiarem amb més detall un altre moment...

dimecres, 9 de setembre del 2009

Visita al Revolt de l'Àliga


Aquesta tarda hem anat al Revolt de l'Àliga amb la Cristina. A diferència de l'altra vegada, avui hem començat per la primera via de la dreta, un suposat IV amb una entrada molt dura. Després ens hem posat a Tsnumis (V).

Jo mateix, a la primera via, un fals IV que té una entrada ben dura...

I aquí estic espatarrant-me a la Tsnumis, una via on es pot treballar la tècnica de díedre.

A continuació hem fet l'Etikajortx (V) que és una de les vies més recents, el nom de la qual em recorda algú o alguna cosa... Com en moltes d'aquestes vies, la dificultat està concentrada als primers passos, però la roca és la que hi ha!

La Cristina, a Etikajortx un cop superats els primers passos durs.

Després m'he posat a la Falcó (6a), via que encara no havia fet mai i que he hagut de lluitar. Sorprèn que la graduin de V+, tenint en compte que l'he trobada bastant més difícil que la següent que hem fet i que està graduada de 6a: Pit Roig (6a)

La Cristina a Pit Roig (6a).

Per acabar, hem fet la Fisura Parrella (V), que queda més a l'esquerra i que ha resultat ser una via la mar de disfrutona: recomanable.

La Cristina lluitant de primera a la recomanable Fissura Parrella.

dijous, 3 de setembre del 2009

Collbató, el Jardinet


Aquesta tarda hem fet una sortida excepcional. He anat a escalar amb 5 nenes! Efectivament, la Cristina, la Gemma, l'Enri, la Núria i l'Alba s'han apuntat a una sortida en plan tranquil, que sols han escalat algunes vegades i tenien el mono.

Hem anat al jardinet, una zoneta que no havia visitat encara i que ha resultat un encert total. Com que el dia estava un xic tapat, no ens hem rostit i, a més, el tipus de vies disponibles ha anat de conya per a la gent que érem.

La Cristina de baixada...

Les nenes han pogut fer vies de primer sense cap dificultat. Fins i tot s'han atrevit amb el Vè de l'esquerra (que, en arribar ha estat escalat per una cabra i la seva cria en un vist i no vist). Al final, també m'he posat a les 3 vies de la dreta on ja s'ha de tibar. La Cristina també n'ha fet una i mitja i el dia ja no ha donat per més.

Per vergonya meva, totes anaven amb casc menys jo... Està clar que han tingut bons mestres fins ara!


dijous, 20 d’agost del 2009

Tornant al Balcó del Mal Pas


Avui ens n'hem tornat a anar al Balcó del Mal Pas amb en Tati, en Llorenç i en Campru. Hem començat per les vies de la dreta amb en Llorenç, i hem fet la de la dreta de tot (6a) i les dues següents (6b). La de la fissura no l'havia feta i ha sortit a vista, no sense abans estudiar una mica els primers passos: sembla ser que es pot començar per l'esquerra de la fissura però li he vist possibilitats per la dreta tot i haver-hi uns primers passos bastant durs. Després, és qüestió d'anar fent fins trobar el pas més dur just per entrar a la reunió (com la via de la seva dreta). En Tati suggereix una alternativa consistent en anar a buscar les darreres xapes del 7b de l'esquerra des de la darrera assegurança d'aquesta... Un altre dia es pot estudiar això.

Després hem anat cap al gran roure a tastar el 6b+ de l'esquerra. Avui encara he anat més malament que la darrera vegada. Serà manca de pila (i manca de gandes). Mentrestant, en Llorenç li ha fet un top-rope al 7a que es bifurca a l'esquerra just a l'esquerra del roure.

En Llorenç tibant a la bifurcació esquerra dels 7a's

Finalment, quan he estat recuperat, m'he posat al 6a que hi ha a la dreta del fràgil esperó de 6a: Una altra via de 6a que no m'ha deixat un bon gust de boca. L'entrada és un xic selvàtica a no ser que es vulgui tibar bastant més de 6a. Després té uns metres correctes però al final la roca no inspira gens ni mica (jo encara diria més: gens ni mica) de confiança. Però suposo que calia fer-la algun dia o altre.

En Campru i en Tati han anat tibant de valent, que per això són els lolos. A més, ens ha acompanyat un noi de Solsona, que també ha gaudit amb aquest magnífic balconet.


dijous, 6 d’agost del 2009

Todtnauer Klettergarten


Heute waren wir im Todtnauer Klettergarten. Wir waren schon so oft im Schwarzwald, hatten aber bisher noch nie geklettert... das sollte diesmal zurechtgestellt werden!

Hier sind die Kletterzonen der Umgebung zu sehen. Leider gibt es davon wenig info im Internet.

Der Felsen ist schon vom Freibad Todtnau zu sehen. Wenn man vom Feldberg kommt, parkt man rechts von der Strasse. Dann gehts über die Brücke und aufwärts (ca. 10 Minuten). Insgesamt sind 120 Touren ausgerichtet.

Todtnauer Klettergarten. Der Hauptfelsen

Da wir uns nicht auskannten, habe ich erst mal eine Gruppe gefragt, die zufälligerweise einen Führer bei sich hatten (Klettern im Dreiländereck).

Aber zuerst haben wir uns einen Felsen vorgenommen an dem einige kurze Touren sind. Der ist kurz unter dem Einstieg zum Klettersteig der ebenfalls in dem Klettergarten ist. Angefangen haben wir links, mit einer kurzen Route. Dummerweise ist die Umleitung aber ziemlich weit seitlich. Deshalb habe ich noch einen Friend eingelegt, um den Kindern eine bessere Seilrichtung zu bieten. Alle hatten Spass an dieser Tour.

Unsere Clàudia an der ersten Tour...

...die der kleine Johannes auch schafft!

Danach hat Rosa sich eine schöne Tour rechts davon ausgesucht. Leider war eine leicht überhängende Stelle etwas weiter oben, die die Kinder nicht schafften. Hier liegt die Umlenkung noch viel ungünstiger und verursacht starkes reiben amb Seil.

Mònica an der zweiten Tour.

Und hier ist Hannah an derselben Stelle.

Zuletzt sind Rosa und ich zur drüberliegenden Wand gestiegen und haben noch zwei weitere Routen geklettert. Warscheinlich war es eine 6a und eine 6a+ Route. Letztere war schon überhängend. Griffe lassen sich finden, obwohl es onsight nicht so leicht zum durschauen ist.


Das bin ich an der ersten, schwierigen Tour. Die nächste läuft direkt rechts davon.

Rosa kämpft sich auch durch diese Tour.