dimecres, 18 d’agost del 2010

Fent camí


Problema: com anar d'aquí (41.670,1.688) a aquí (41.6777,1.6806) sense trepitjar la pista que va de Castellfollit del Boix al Cogulló de can Torre?

Aquest problema, que no tenia solució, ara ja en té! Ha calgut recuperar parts de camins coberts per la malesa, aprofitar un tram que es fa en bici i obrir un tros de camí a base de tisores de podar, xapo i xerrac. Ara el camí està marcat amb fites, sols falta qui el segueixi de tant en tant!

Segurament no és el camí més adequat per córrer -encara caldria afaitar alguna branca més- però és una bona alternativa per caminar. Inconvenients: com que aprofita caminets existents es guanya i perd alçada en un tram... m'ho hauré de mirar amb més calma -jo no sóc enginyer de camins :)

dilluns, 16 d’agost del 2010

Via 'llarga'


Fer via llarga amb les noies era una de les tasques pendents que teníem en Pep i jo. Avui ha estat el dia per trencar aquesta barrera. Triar via no ha estat gens fàcil: havia de ser una via tècnicament senzilla, amb alguna reunió intermitja, no massa aèrea i que permetés un descens sense ràpel. Entre les vies que complien aquest requeriment, l'aresta brucs de la Miranda de les Boïgues que, a més, permet convertir-la en una matinal.

El dia ha acompanyat malgrat que a l'aresta hi feia un xic de vent i no s'ha passat gens de calor, però ha permès gaudir de l'escalada.

Ens hem plantat a peu de via i he comentat que l'existència de la via Daniel SA a la dreta de l'aresta brucs, però d'entrada ens ha semblat més interessant començar per l'aresta brucs pròpiament dita. Comencem la Rosa i jo i al darrera vindran en Pep i la M. Alba. El primer llarg supera un sòcol poc atractiu, però la reunió és en un replà còmode que permet comentar bé els aspectes tècnics.

A l'hora d'encetar el segon llarg passo una bona estona buscant per on segueix la via. Després d'una bona estona, arribo a la conclusió de que per allà passen 4 vies. D'esquerra a dreta:
  • Via amb alguna xapa aïllada
  • Via amb tres o quatre espits més o menys seguits
  • L'Arestra Brucs autèntica
  • La Daniel SA
De l'Aresta Brucs sols es veu una xapa rovellada a uns 15 metres de la reunió. Diria que els tres o quatre espits és el traçat que es segueix habitualment i de la via de més a l'esquerra no en sé res. Com que havia fet la Daniel no feia massa, optem per seguir-la, no fos cas que precisament avui haguem de fer reunió en un burí sense plaqueta :)

La Daniel és més difícil -al segon llarg hi ha un tram força fi- però l'equipament dóna més confiança. Val a dir que també té més pati perquè va amb tendència a la dreta, anant a buscar la paret est. Sortosament ningú no s'ha bloquejat i l'experiència ha estat un èxit. La segona reunió és raonablement còmode, amb menys pati a l'esquerra, que és on he posat la Rosa :) El tercer llarg és d'anar fent on cal destacar l'arribada a dalt, per un terreny on cal vigilar on ens agafem.

La Rosa, encarant el tram difícil del segon llarg...

... i arribant al cim, amb un somrirure d'orella a orella.

El descens requereix prestar un xic d'atenció però es pot posar la corda per ajudar, com així hem fet.

Atenent a l'èxit de la sortida, ara caldrà buscar-ne una altra!

PD. Des de la R2 he vist un burí que segurament és de l'aresta brucs original, més o menys a la mateixa alçada. Deduixo que al segon llarg es posa algun tascó o friend en una fissura, a dos metres de la R1, es navega un bon tros fins a la xapa amb maillon que es veu des de baix i després es busca aquest burí -sense perdre's. Ignoro com està la reunió. S'accepta informació!

 

dijous, 8 de juliol del 2010

Mal Pas


Escric aquest post bastant més tard de la data 'oficial'... espero que la memòria no em falli massa, jeje!

Aquesta tarda hem anat amb en Pep al Mal Pas de Travil. Ens hem begut l'enteniment? No, però gairebé! Hem pensat que potser trobaríem alguna via a l'ombra... i així ha estat, però sols cap al tard. Mentre no arribava el 'tard' ens hem anat rostint de valent, però això ha servit per curtir-nos una mica!

Hem començat pel Díedre dels ossitos (V+), ben guapo i calentó.

Jo, al díedre-rostidor

Després hem seguit per Peu de Moix (V+) i Teia de Maria (V+). Dues vietes que no havia fet i que són ben maques. Avui serveixen per seguir escalfant en els dos sentits.

En Pep a Peu de moix...

... i jo, a la Teia de Maria.

Hem tornat cap a la dreta a fer la magnífica Sant Antoni (6a+), aquesta ja a l'ombra! Abans, però, he anat al cotxe a buscar l'aigua que m'hi havia deixat. Pel camí he aprofitat per remullar-me al torrent que baixava ufanós! Tant de bo hi hagués hagut un bon toll -segur que m'hi hagués sucat!! De la via sols cal reiterar que és una meravella verticaleta i de continuïtat.


Jo mateix, a Sant Antoni.

A continuació ens hem acostat al que havia de ser el projecte del dia: Amic Traït (6c+). En Pep ha fet l'Esperó del petitó per mig muntar-la i jo li he fet un top rope fins on es podia i he acabat de muntar-la fins dalt amb algun A0. Entre que la via no és regalada i que el dia no era el més indicat l'he vist molt lluny de poder-la atacar amb garanties... Ja menjarem sopes i vindrem en millor moment!

En Pep a l'esperó...

... per poder tastar l'Amic Traït (a l'ombra).

No cal dir que hem estat sols però tampoc no hi havia ningú al Balcó, tot i que allà s'hi devia estar millor!


dilluns, 21 de juny del 2010

Clot de la Mònica


Avui amb en Pep hem posat rumb al clot de la Mònica. Buscant l'ombra ens hem posat a la cara est del serrat del Muntaner on hi ha una colla de vies de més d'un llarg, a banda d'algunes vies d'esportiva ben maques. A sota adjunto un backup del croquis d'onaclimb/lanochedelloro que em permeto fer.

Situació de les vies

Hem seguit la vira fins a l'esquerra on, ben lligats per no obrir-nos el cap, hem començat a treballar. Hem anat fent successivament Cutlass (V+), Claudio king (6a+) i Ceba traidora (6a+). Totes elles són vies típicament montserratines, amb algun pas curiós i llocs on cal confiar en l'adherència de mans i peus. La roca és molt bona en general, tot i que es veu que s'ha anat netejant amb el temps.

En Pep a Claudio king, un inici ben curiós.

Jo mateix a Ceba traidora.

Després ens hem mogut un xic més a la dreta i ens hem posat a Orgull Mapuche (6b). Als primers metres cal tibar-li fort per entrar a un terreny més agraït i més ronyós. Aquí hi trobem algun clau amb cordinillo en comptes dels spits que ens han acompanyat fins al moment. La roca tampoc no és tan bona en aquesta segona meitat. La via no és un 10, però està bé i serveix per muntar la del costat, cosa que hem fet.

En Pep fent el segon llarg de Orgull Mapuche.

Jo mateix al segon llarg de Orgull Mapuche.

Així que en Pep, que ja l'havia feta algun altre dia, ha decidit que faira la Bavareza güeca (6c) en top rope. Gràcies a les cintes i a que en Pep ha tret l'entrellat del tram difícil, m'ha sortit a la primera!

En Pep Bavareza güeca.

Una tarda ben aprofitada, amb cinc vies llarguetes i molt recomanables. Cap a la dreta se'n veu alguna altra que sembla ben nova... a veure si en descobrim alguna cosa!

dijous, 17 de juny del 2010

Vermell


Aquesta tarda m'he escapat amb l'Ernest cap a Montserrat. La pluja d'ahir obligava a buscar un racó que s'hagués eixugat i el Vermell del Xincarró ha estat el candidat escollit. Feia mooolts anys que no havia estat al Vermell, diria que sols s'havia obert alguna via del sector esquerre... per tant, ha estat gairebé una novetat -una altra, jeje.

Hem començat per la TeGeVe (V), que ha servit per situar-nos sobre el terreny. Segueix un esperonet i, tot i estar un xic sobadeta, és ben guapota.

Sense que això ens hagi escalfat, l'Ernest proposa el díedre San Agustin (6b) on s'estan enfilant uns lolos que després es barallaran amb vies més complicades. Es tracta d'una díedre llarg, durillo i cansat, però que s'ha deixat fer tot i que ha calgut un important esforç mental per no aturar-me a reposar! Buff!!

Després d'aquesta hem anat a tastar la clàssica 45 Aniversari (6b). Certament, és un viot de continuïtat, amb forats de tibar-li, algun pas llarg i una tibada de monodit que he fet tot i que ja em començava a inflar més del que m'agrada. Després el terreny es torna més agrait i les xapes allunyen més. També m'ha sortit :)

L'Ernest a 45 Aniversari

Després d'aquesta, l'Ernest prova Madame Tortuga (6c+). Jo li faig un tast en top rope perquè l'he vist lluny de les meves possibilitats. Al principi hi ha un pas bastant xungo sortint d'una bona bústia on he hagut de mirar-m'ho de mil maneres ben penjadet. Més amunt, algun altre tram llis també obliga a lluitar de valent. Llevat d'això la resta es fa, però aquests trams són durs de debò!

Abans d'acabar el company es posa a Alta Mar (6c) i se l'embutxaca.

L'Ernest a Alta Mar

En arribar, es pot dir que he flipat de veure quants cotxes hi havia al pàrking. Ja tenia clar que el Vermell era zona prohibida els caps de setmana, però veig que entre setmana, la penya també hi té tirada! Malgrat tot, no ens hem fet gens de nosa -al contrari, ens hem fet bona companyia!

dilluns, 7 de juny del 2010

98 octanos


Avui hem anat a la magdalena superior, a fer la 98 octanos amb la Cristina. Ja tenia ganes de fer via llarga una altra vegada i la via triada es pot fer bé en una tarda, sempre i quan no calgui tornar massa d'hora, jeje.

Ens hem plantejat pujar amb el cremallera però acabava de sortir... total, que he convençut la Cristina que arribaríem a dalt igual de ràpid anant a peu que esperant el proper... No ha estat exactament així però gairebé, i a sobre ha servit per arribar ben escalfats a peu de via. A la xarxa hi ha un munt d'informació sobre aquesta via de xapes grogues, però els escalatroncs l'expliquen especialment bé aquí.

El primer llarg és senzill i equipat generosament (III+). A la segona tirada l'equipament segueix la mateixa tònica però la via va guanyant verticalitat i dificultat progressivament (V-). De mica en mica cal estudiar la millor manera d'anar guanyant terreny sense que la dificultat sigui excessiva.

Al segon llarg

El segon llarg des de la R2

Les dificultats es concentren al tercer llarg (6a). L'inici segueix la tònica dels darrers metres del segon. Després el terreny es fa vertical i amb poca presa durant uns metres on cal vigilar per no tibar més del compte. Després, el terreny desploma lleugerament però amb millor presa. Buscant bé es van trobant els cantos que permeten superar aquest tram més de tibar-li. Val la pena no encantar-s'hi massa! Cap al final el terreny perd verticalitat i la línia de xapes ens porta a la reunió, un xic a la dreta. La Cristina ha aguantat bé aquest llarg tot i que ha hagut de fer servir un xic les seves habilitats ferrateres...

Abans d'entrar a la R3

El darrer llarg comença amb uns passos ben verticals de l'estil del llarg anterior (V+). Després el terreny per dificultat i segueix cap a l'esquerra i torna a redreçar-se un xic però amb menys dificultat (IV+).

Descens amb dos ràpels, un de 15m i un de 25m. La baixada, per les escales d'en Jacob i a pas lleuger fins al cotxe!

dimarts, 1 de juny del 2010

Tarda al revolt


Aquesta tarda ens hem escapat amb la Cristina cap al revol de l'Àliga a fer bronze. Hem començat per la clàssica Pixapins (IV+) i després ens hem posat a la via #9 (V), a la dreta de Stradivarius.

Hem canviat de zoneta per fer el díedre-bavaresa #3 (V+) on la Cristina ha descobert noves tècniques: díedre i bavaresa, com no :)

Al díedre-bavaresa.

Després hem anat a cercar un 6a que crec que jo encara no havia fet: Abrilsf (6a). No sé si el nom és correcte, però això és el que hi diu! Té un moviment ben finet i llarg al mig, d'aquells en què has d'apretar bé les dents (i més). Força guapa.

A Abrilsf.

A continuació veig una via de les noves La del Mesas 6b i li he fet un tast fins la segona xapa. Des de sota ja es veu una entrada poc agraida, amb roca mediocre -quin eufemisme- però confiava que més amunt milloraria. Però per als volts de la segona he agafat alguna bústia i encara he tocat sorra. Total que l'he desgrimpada i ja la faré quan estigui neta -si és que arriba a estar-ho mai. Caldria passar-hi l'aspiradora, tot i que es veu interessant.

Total, que hem arribat a l'extrem dret de la paret i ens hem posat al Gos Malparit (6a), on la Cristina ha pogut tastar de què va això d'escalar en desplom :)