dijous, 30 d’abril del 2015

Sibarit !?


Avui hem anat a la plca Sibarit amb en Ramon. Hem quedat a Terrassa i ens hem acostat a la paret, on jo havia estat una vegada fa força temps. Aquella vegada ens vam quedar a les vies de la dreta de tot i vaig encadenar la Mono Pestoso a vista, per tant avui tenia altes aspiracions... Dic tenia...

Hem començat escalfant a la Nas de Mocs (V+). Terreny verticalillo i més complicada del que podria semblar. En Ramon s'hi posa amb la corda per baix i triomfa.

Escalfant a Nas de Mocs.

A continuació hem aprofitat l'avinentesa per fer la #13 (6a). Algun passet de mirar-s'ho i encertar el canto bo. Ja diuen que l'escalada a vista és difícil per aquí...

Escalfant més a la #13.

Després hem anat cap a l'esquerra a buscar projectes nous. Buscant la Pagès Urbà (6a+) me l'he saltada i ens hem posat al peu de la Plitic i Pbum (6b). M'ho miro i m'ho remiro i no  veig manera d'aixecar els peus de terra... cosa que no hauria de passar en un suposat 6a+, però ja se sap... 

Total, que proposo moure'ns una via més a l'esquerra i posar-nos a la següent. Aquesta ha resultat la Chico Celoso (6b). Aquí l'entrada també és prou curiosa. Primer ho intento per l'esquerra i aconsegueixo xapar la primera des d'un monodit. Després m'ho miro millor i veig com entrar per la dreta, amb més comoditat (relativa): pas de decisió amb peus dubtosos i quasi res de mans per anar a buscar un bec raonable i una pedra negra. Pujar peus i agafar una bústia bona de dreta i una rebava cantelluda per l'esquerra. El forat gran que atreu a l'esquerra és dolent i acabo xapant com puc i penjant-me. A partir d'aquí la cosa es tranquilitza, però hi ha un bon aleje entre la tercera i la quarta, que fa vibrar, especialment tenint en compte el pa que donaven més a sota... Més amunt un muret agradable i la panxa final, on cal encertar: un xic per l'esquerra. A sota penjo la única foto digna, perquè a les altres estic penjat com un pernil. L'he trobat mooolt difícil a vista!

A Chico Celoso.

En Ramon a la mateixa via.

Després de que la fes en Ramon, li he fet un top-rope i ha sortit. Però fins la tercera xapa hi ha tomàquet del bo i al desplom també -sobretot si s'ha d'arribar a l'anella amb dignitat per posar la cinta a la R. En fi, coses que passen!

Aprofitant la instal·lació, li fem un top-tope a Plitic i Pbum (6b), per cert equipada per un vell conegut. Finalment li he tret l'entrellat a l'entrada: un invertit per l'esquerra permet estirar-se un munt i, pujant peus, pillar un bidit merdós de dreta, dues regletes progressives per l'esquerra, una rebava en un forat gran incipient i tirar-se a una ganda lateral de dreta en arenisca vermella. Després, anar fent. Crida l'atenció que cal passar una bauma i sortir-ne gairebé per la dreta després d'entrar-hi per l'esquerra. Després, un mur amb algun passet i novament una traca final interessant al desplom, que no surt a vista en top-rope... 

Tibant a Plitic i Pbum.

Total, que avui he tibat de valent -que és del que es tracta- en vies prou guapes. El grau no el regalen, però això és secundari. Segurament aquí es segueix la regla santbenedictina. Les vies no estaven gens marcades. Això i el fet que haguem fet baixar alguna coseta segurament indica que no és una zona massa popular, que ja està bé. Hi tornarem!

diumenge, 26 d’abril del 2015

Vallirana


Avui ha estat un dia estrany. La meteo pintava dubtosa i des de casa es veien nuvols baixos. Hem anat a Vallirana amb una xafogor intensa, però el dia s'ha comportat i ens ha deixat acabar els plans!

Hem començat pel sector Vegetarian, amb un bon 6a -edito: realment Alpina (V+)- que hi ha a la dreta de la #23. Té un començament en placa d'anar fent, un tros de llastra de tibar-li i un final plaquero més intens. Resulta guapa, llarga i variada!

Jo mateix, a la part final de la via...

 En Pep, a punt d'agafar la llastra.

Després ens n'hem anat cap a la dreta, on m'he posat a la XL (6a). Començament plaquero i continuació de tibar-li en bavaresa. Després s'ajunta amb la Tovarich i es tranquilitza. A la part final torna a haver-hi un muret on cal tornar a donar la talla, sense passar-se. L'he trobat dura pel grau proposat.

A la XL.

En Pep no volia fer-ne cap d'aquestes perquè duia la idea d'anar cap a la dreta. Així que, baixant, he aprofitat per fer els primers passos de la Tovarich (6b) en top-rope. Aquí cal apretar fort. El pas clau m'ha semblat que era des d'un bidit dolent que s'agafa amb l'esquerra, creuant, fins a un pla de dretes. Després surten cantets suficients. Delicadada de peus en algun punt! Superat aquest tram, és com la XL.

Fent la Tovarich abans de canviar de sector.

Anant més a la dreta, trobem un pedestal que restava verge (entre el sector Vegetarian i l'Escut) i on s'hi acaba d'obrir una via nova. Encara hem pogut gaudir de la pols de fer els forats i de la terra allà on s'ha sanejat... Comencem amb un pas curiós per continuar per terreny tranquil fins al crux de la via, allà on la roca canvia. Aquí ens hem agafat a unes gotes d'aigua adherents però en baixada per anar a buscar un forat molt bo que queda amunt i a l'esquerra. Probablement sigui 6a. La via és un xic més curta que les altres perquè acaba sobre el pedestal i li manquen els darrers 8 metres. Quan estigui neta serà guapa, tot i que amb la dificultat molt concentrada.

 Al crux de la via nova.

I gairebé a la R.

D'aquí ens n'hem cap a l'esquerra, al sector Pasovich. Aquí s'hi han obert tres vies noves entre la El Enchufe i la Trabuco. Primer em poso a la de l'esquerra de Trabuco (probablement 6a+). El començament és d'anar-se posant bé. Després la cosa es redreça un xic, escassegen els peus i s'ha de fer un pas curiós per anar a buscar el sostre i tibar-lo en lateral. Després, placa d'anar fent i gaudint fins dalt.

Via nova a l'esquerra de Trabuco.

A continuació m'he posat a Factor K (6b) que jo encara no havia fet. Inici de cantets petits i posar-s'hi bé fins a l'alçada de la tercera xapa on el magnesi indica que hi ha el tomàquet. Un canto bo per la dreta i un forat lateral no massa franc per l'esquerra permet pujar i agafar bon canto. Després encara queda una placa vertical amb regletes petites però franques i uns passets més on val la pena obrir-se en díedre i així mateix acabar d'arribar a la R, que queda ben amunt. Guapa! En Pep opta per fer-la en top-rope i acabar la seva part de la feina aquí.

La Factor K.

I per acabar la meva, m'he posat a la nova de la dreta de la El Enchufe, segurament un 6a+ més mantingut que l'altra que hem fet primer. Placa de posar-s'hi amb algun pas de tibar més. Després, terreny més tranquil on es pot navegar un xic buscant el lloc més còmode. Arribada a la reunió tensa, tot i que crec que m'he liat per l'esquerra... En Pep opta per no fer-la i decidim tancar la sesssió aquí, amb una bona colla de vies llargues i bones.

diumenge, 19 d’abril del 2015

Segon pis (2b)


Avui havíem mig quedat amb el Ramon i el Tati i finalment encara s'hi ha afegit en Jortx! Amb en Jortx feia més de tres anys que no sortíem plegats i amb en Tati, si no comptem la de fa unes setmanes, més i tot. Ha estat una experiència més que agradable tornar a estar envoltat d'aquests vells companys.

Els primer d'arribar hem estat en Ramon i jo (el nucli dur, jeje) i hem començat per vies tranquiles. La primera ha estat Si te fot, et fots (V). La via no té res d'especial però serveix per despertar-nos i pensar en anar escalant...

Escalfant...

Després ens hem posat a la roca que comença amb una panxeta, on hi ha dos V+ que comparteixen entrada. De fet, l'entrada és prou curiosa, amb un parell de tibades que déu n'hi do: des d'un bon canto d'esquerres fins a una pedra marronosa bona i d'aquí a una bona bústia. A partir d'aquí el terreny canvia radicalment i és ben amable i tranquil! Hem fet només la de l'esquerra, Espiadimonis (V+), perquè l'altre es veia força idèntica i teníem projectes més interessants :)

A Espiadimonis.

A continuació hem anat un xic més a l'esquerra, a fer la #20 (6b+), l'única sense nom del sector. Això és una llàstima perquè és una via excepcionalment bona -de fet, m'hi he posat per les referències d'en Pep. Amb l'experiència de l'altre dia al 6b de la dreta de tot, que va resultar bloquero, m'he plantejat fer-la primer sense patir-hi massa per treure'n l'entrellat. L'entrada és llisa i amb poc peus. Després de la primera xapa cal anar un xic a l'esquerra, xapar i seguir per una zona amb forats raonables. Després, però, s'acaba el canto evident. Allà on semblava que n'hi hauria no he trobat res i m'he penjat. Llàstima perquè hi ha un cantet en diagonal que m'hauria salvat. Després cal sortir un xic per la dreta i anar buscant. Van sortint forats bons de tant en tant i es van trobant peus suficientment bons com per anar agafant aire. Només m'he penjat a la darrera xapa i ho he fet per no cansar-m'hi massa. Total, que he arribat a la reunió la mar de bé!

El primer intent a la #20.

Després s'hi ha posat en Ramon a qui se li ha atravessat el pas per agafar el cantet diagonal de marras... tant que ha abandonat. Mentrestant, en Jortx ja voltava per la zona i s'hi ha posat, naturalment sense despentinar-se. L'ha trobat ben guapa!

Un bou passejant-se per la #20

Darrera seu m'hi he tornat a posar i l'he engalomat! Efectivament la zona més dura és el pas d'entrada i als volts de la tercera xapa. Després, anar aguantant! El Tati també l'ha feta i coincideix en que és un viot.

En Jortx i en Tati han fet l'Àliga Sagrada (6b+) on sembla que hi ha un pas estrany concentrat en un punt. Malgrat els oferiments, opto per no fer-la. En canvi, m'animo a provar en top-rope la seva veïna Agarra Aire (6c+), aprofitant que en Jortx acaba de baixar-ne. Aquí no aconsegueixo fer l'entrada. Sembla que comença un xic per la dreta seguint unes bústies dolentes i creuar cap a l'esquerra per uns altres forats un xic millors... però gairebé sense peus. Després hi ha alguna remada des d'un invertit i anar a buscar el fil de l'aresta on encara hi ha algun passet més. Ho veig factible, excepte l'entrada...

Mentrestant en Tati i en Ramon fan la Teoria de la Vaca (6b) i després en Jortx i en Tati fan la Orlando Zapata (7a). En Tati em convida a fer-li un top-rope i jo caic en el parany i accepto :) L'entrada és llisa i dura, seguint la tònica d'aquest pany de paret. Dos foradets per la dreta, una ajuda per l'esquerra i caçar un bústia d'esquerra. D'aquí, una remada i llençament burro a buscar un canto bo. M'hi he quedat de miracle! Després es pot agafar aire momentàniament: els peus estan raonablement bé i hi ha un invertit bo. Aquí els bous tiben d'un monodit i un cantet irrisoris. Per més que ho provo no me'n surto, perquè no hi ha peus! En canvi, trobo una alternativa un xic per la dreta (escric aquests detalls per si mai hi torno, no cal oblidar que això és el meu diari ;) ): des de l'invertit de dretes un monodit d'esquerra (opcionalment ajuda amb un polze lateral a sobre del monodit), ajuda d'hombro en una rebava diagonal força a la dreta, amb bons peus, i rebotar dreta estirant-se fins una bustieta per la dreta. Aquí vaig com els altres: una bústia roma per l'esquerra i un bidit cabró o un cigronet per la dreta. Una vegada agafada la franja horitzontal, s'està salvat i només queda aguantar! De fet, li he vist més possibilitats que al 6c+ d'abans...

L'altre bou a Orlando Zapata...

... i un xaiet, intentant-ho...

Abans d'acabar, en Jortx encara fa l'Esperó de la Martina (6b+) i Tris Tras (6c). En Ramon també fa el fi de festa a l'Esperó de la Martina i ens n'anem cap avall.

Ha estat una matinal intensa, en la que m'he retrobat amb companys d'excepció. Bous que t'inoculen part del seu fanatisme... i un xic de la seva tibantor -massa poca però :) És un plaer veure'ls progressar sense despentinar-se. Caldrà repetir aviat, a veure si se'ns enganxa alguna cosa!

diumenge, 12 d’abril del 2015

Penya Senyal


Avui hem tornat a anar a Penya Senyal. En Pep encara n'hi tenia algunes per fer -i jo més encara! Hem començat per una de les primeres que es troben, la Saque (V+). És una via amb concepció clàssica: busca la debilitat de la paret fent ziga-zagues, tantes que gairebé val la pena fer-la de segon per no haver de patir massa desmuntant-la. Total, que s'hi ha posat en Pep i jo l'he feta en top-rope! L'inici és d'anar fent fins a un flanqueig on val la pena anar ben avall i no embolicar-se pujant massa. Després ve una bona fissura, després una placa de gotes d'aigua ben fina i, per acabar (hem anat fins dalt) un tram final força més senzill però divertit. Força bona!

En Pep a Saque...

... i jo a la mateixa via.

Baixant hem posat cintes a Nacha de Noche (6a+) i ens hi hem posat. Una via molt recomanable! Una via de continuïtat, amb passos agradables, amb el crux als volts de la segona xapa (crec) on hi ha una remada tibant d'un invertit de dreta. La resta, canto raonable, amb els plans en baixada típics de la zona, però molt guapa.

 A Nacha de Noche. En Pep...

... i jo.

Baixant d'aquesta poso cintes a la Niña de Puerta Oscura (6a). Com que el Pep no vol fer-la, m'hi poso després d'haver recuperat l'alè. Aquesta acaba on s'acaba el tram més vertical de la paret i m'ha semblat igual de difícil que la Nacha de Noche. El lloc a controlar és als volts de la segona xapa també, on cal anar a cercar algun canto fora de la fissureta que la caracteritza. Després més plans en baixada, dels que es deixen fer prou bé, i alguns moviments estètics. Molt recomanable també.

A la Niña de Puerta Oscura.

Diria que el Pep duia la Ganga (6c) com a projecte (secret, jeje) del dia. Puja pel V+ de The End is the Begin i acaba d'arribar a la R de la nostra buscant-se una mica la vida. Primer la provo jo en top-rope i em surt tota a la primera, amb un moviment aleatori, però. Baixant miro de trobar una altra alternativa i la trobo. Així que, després del torn del Pep en top-rope, m'hi poso des de baix. Entrada fineta un xic per l'esquerra. Després cal anar a buscar una fissureta i un forat estrany, on acaben entrant un parell de dits des d'on s'arriba a xapar la segona. Després un xic per la dreta a buscar un lateral i després una rebaba suficient per flanquejar fort i forçat a l'esquerra. Una vegada passats els peus s'agafa bon canto i es xapa còmodament. D'aquí, anar buscant fins trobar bons cantos a la dreta des d'on es xapa la darrera. D'aquí a la R hi ha una bona excursió que es pot minimitzar anant a buscar una xapa de la via de la dreta que vàrem fer l'altre dia. No és que el pas que queda sigui extrem, però no s'hi val a fallar!

Encadenant la Ganga!

La via m'ha sortit prou bé, serà que per això li diuen Ganga... Misteris sense resoldre, però que donen una injecció de moral, jeje. I amb aquesta al sac ens hem donat per satisfets per avui!

dimarts, 31 de març del 2015

Collbató. Segon Pis


Avui el Ramon tenia ganes de tibar-li i li he proposat d'anar a Montserrat, concretament al Segon Pis de Collbató, a la banda esquerra. Hi havia estat una vegada amb la Cristina i van quedar deures pendents.

Hem començat per les de més a l'esquerra. Primer pel díedre senzillet de Adicció Vertical (V). El pas més difícil és aixecar-se de terra i després cal anar fent. En Ramon també s'hi posa de primer i se'n surt la mar de bé!

A la primera del dia!

Després hem fet la placa fissurada de l'esquerra, Cor de Tro (V+). Entrada curiosa, i un passet curiós pel mig. La resta, anar fent, amb bona roca. Comparteix reunió amb l'anterior.

A Cor de Tro ja s'ha de tibar un xic més...

L'altra vegada em van quedar ganes de fer les vies de la primera placa que es troba arribant al sector. Per tant, ens hi hem acostat amb l'esperança que encara hi toqués l'ombra, perquè el sol apreta de valent! Per sort, a peu de via ens podrem anar amagant, que si no...

Comencem per la Paràsit Llastreru (V+). Passets d'anar controlant, típicament montserratins, i anar fent fins la R. Com que se m'ha fet curta, decideixo seguir amunt per la Cara de Morros (6b). Aquí la cosa canvia: hi ha un pas de bloc que costa força de llegir. Després de penjar-me per mirar-ho bé decideixo tirar-li amunt, fent una bona apretada. Resulta però que no m'ho he mirat prou bé i no faig servir el forat bo que queda a l'esquerra... total, que xapo força amunt, amb la tensió típica d'aquests casos, jeje. La resta, anar controlant amb una tibada més per entrar a la segona R. Veient el panorama, en Ramon decideix parar a la primera R.

A la Paràsit Llastreru.

Amb la part de dalt montada, posem cintes a la part inferior i em poso a fer íntegrament la Cara de Morros (6b). La part de baix és d'anar fent, amb moviments molt guapos. Potser un xic més durs que l'anterior, però més francs. La part de dalt surt sense problemes una vegada se sap on s'ha d'anar: bústia roma per la dreta, bústia per l'esquerra. Pujar peus i estirar mà esquerra a un pla. Creuar dreta fins el forat bo de sobre (que no he vist abans) i canviar les mans en aquest forat. Xapar amb comoditat i tirar amunt sense massa problemes! Aquesta vegada el Ramon es decideix i li surt prou bé. Queda clar que les sessions de Can Romu donen els seus fruits ;)

El projecte del dia, la Cara de Morros.

Finalment ens posem a la de l'esquerra, Un Badoc del d'un Bedoll (6a+). La part de baix és similar a l'anterior, molt guapa. El desplomet és un xic més senzill: des d'una bona mà dreta cal anar a buscar un bidit arrodonit que es deixa complementar prou bé amb un cigronet per al dit gros. D'aquí, tibada fins a un canto bo amb unes herbetes que l'indiquen. La sortida d'aquí és un xic per la dreta, cercant una bona bústia per la dreta que permet una certa comoditat. L'entrada a la reunió és pràcticament comuna amb l'anterior, tot i que tenen instal·lacions separades.

Per tancar la sessió, un Badoc dalt d'un Bedoll.

I el dia no ha donat més de sí. Caldrà tornar per aquí a intentar tatxar alguna de les que queden, a veure si hi ha èxit!

diumenge, 29 de març del 2015

Pas de la Mala Dona


Avui hem anat al Pas de la Mala Dona. Només hi havia estat una vegada fa un munt d'anys i recordo l'esplanada amb vistes al mar. Hem aparcat al port de Garraf, en una esplanada voltada de zona blava. En arribar hem deixat el cotxe gairebé sol i, en tornar, estava farcit -fins i tot hem dubtat si s'havia deixat lliure l'accés... Per sort, no tot eren escaladors. De l'aparcament cal anar a buscar un túnel que ens porta a una pedrera-pàrking de maquinària. Aquí cal anar pujant lleugerament fins trobar un tram de pista molt pendent, formigonat, que ens menarà a la carena. Aquí s'hi troba el camí que ve del pàrking de la carretera i surt un corriol en direcció mar, que ens porta a peu de parets.

Hem començat pel primer sector que es troba i per la primera via, la més senzilla: Vumker (V). Serveix per entrar en contacte amb la roca. També serveix de via d'iniciació... de fet ha vingut una cordada precisament per això.

Després ens hem posat a la del costat, Tócame (V+). Una placa ben guapa, amb moviments estètics, per disfrutar-la amb tranquilitat!

A la segona del dia.

D'aquí hem anat a la de l'esquerra, La Clua (6a). Una placa mantinguda, estètica i guapísima. En tot aquest sector, la roca no està gens sobada, a diferència de les vies més clàssiques...  Molt recomanable!

En Pep a la magnífica La Clua...

... i jo pràcticament al mateix lloc!

Després ens hem mogut uns metres a l'esquerra, a buscar una columna desplomada en una zona que recorda Kalymnos. Aquí hem fet la Chapeau Melon et Botes de Cuir, graduada de 6a. No té res a veure amb la placa de La Clua. En Pep s'hi ha posat i ha anat fent fins que s'ha fos al xapatge de la penúltima i s'ha hagut de penjar. A sobre, no es veu la darrera xapa i fins la R hi ha un bon tros. Cal mirar-s'ho força per sortir-ne i finalment troba uns passos amb bon canto però ben desplomats! A la vista de l'èxit, opto per posar-m'hi amb la corda per dalt, perquè encara volem fer-ne altres! Sabent per on cal anar i sense encantar-se surt prou bé, però per fer-la a vista cal anar mooolt sobrat...

Kalymnos al Garraf!

Per acabar el dia, ens n'anem a la zona clàssica, on tot està sobat, sobat! Decidim posar-nos a Bulevard Rosa (6a). En Pep està fos i m'hi poso jo. Els primers passos estan poc protegits: s'ha d'aprofitar un químic de la de la dreta i jo afegeixo un friend -clàssic, ja que som a un lloc clàssic! La paret està com un marbre i s'ha de fer una força descomunal fins arribar a una zona arrampada. Després torna a venir un lleuger desplom i una arribada a la R de tibar-li. Si no fos per la sobamenta de baix, seria guapa!

Al Boulevard Rosa, amb el mar al fons. Idílic, si no fos per la sobamenta!

Un xic més amunt. Queda la segona part, més tranquila.

El dia ens ha acompanyat. Hem fet unes quantes vietes ben guapes i encara arribem a casa a dinar... Dia perfecte!

diumenge, 8 de març del 2015

Grau dels Matxos


Avui ens n'hem anat al Grau dels Matxos. Jo hi havia estat un cop fa sis anys (com passa el temps!) i em va agrador molt. Suposo que hi va contribuir el fet que hi vaig anar amb uns guies deluxe, que van mostrar-me el bo i millor.
En Pep hi ha estat força vegades i avui té ganes d'investigar les darreres que s'han obert a l'esquerra de tot. Aquí les vies són més curtetes -per alguna cosa són les darreres que s'han obert.

Comencem per un díedre del que ara no recordo el nom i que probablement sigui 6a. L'inici té un tacte força sorrenc que millora ràpidament quan estem a mitja via. El tram central és de moviments de posar-s'hi bé, prou bons. Al final torna a haver-hi un xic de terra. La via està prou bé.

A la primera del dia: un diedret interessant

D'aquí ens n'anem un xic a la dreta, a una placa força neta situada a la torrentera. És impressionant el treball que han fet els equipadors arreglant els peus de via: fins i tot hi ha passamans fets amb troncs per fer evitar el perill d'anar avall. Felicitats! Ens posem a la via Muntanyes d'Emocions (6a). Té un inici fi en diagonal a la dreta amb algun pas curioset. Després la cosa es tranquilitza i torna a haver-hi un passet de decisió per sortir d'una espécie de llastra, amb poc o gens canto. Estressant! De fet, prefereixo tibar més i no patir tant!

Estrès, una de les emocions de la Muntanyes d'Emocions.

D'aquí ens n'anem a la de la seva esquerra, Dana Up (V+). Aquesta és força més franca: canto on toca, amb algun moviment interessant, però canto en general!

Terreny agraït a la Dana Up.

Per acabar, ens hem posat a la Amb el Somriure, la Revolta (6b+), seguint la idea de que val més tibar... El començament té una seqüència de passos on, per anar bé, s'ha d'encertar la seqüència millor. Després ve un tram tranquil fins a sota el desplom i aquí comença el tomàquet. Primer, més o menys recte amunt, agafant algun canto bo i algun lateral. Després s'agafa una seqüència de bons cantos que permeten moure's horitzontalment a l'esquerra. Una tibada llarga i anar a caçar un forat bo per la dreta. D'aquí cal anar a un altre forat a l'esquerra i la cosa es comença a tranquilitzar. Però queden un parell de llocs amb passos sense canto, un d'ells en el darrer moviment abans d'arribar a la R. L'he fet en top rope i m'he penjat força... Caldrà menjar sopetes de les bones!

No l'hem feta amb un somriure, sinó apretant molt, però és ben guapa!

I el matí no ha donat més de sí!