dissabte, 13 d’abril del 2019

Formiguera: La Colá, del Barbes i Memòria Selectiva


Avui el Xevi i en Jordi havien quedat per anar a fer quelcom en plan tranqui i jo m'hi he afegit. Objectiu: Sant Llorenç de Montgai, paret de la Formiguera a fer La Colá, oberta fa un parell de mesos per l'Aberroncho i el Juan Gutierrez.

Ens plantem a peu de via i en Xevi s'encarrega del primer llarg (IV), una rampa de tràmit sense massa interès.

Primer llarg de tràmit.

El segon llarg, en canvi, és molt guapo i sorprèn que no estigués obert. Surt una mica en direcció a la dreta per una placa un xic tombada i continua en vertical després sobre terreny també vertical. Entremig trobem algun pas on s'ha de tibar una mica, res que en Jordi no resolgui amb autoritat (V+). La reunió queda a la part alta de la feixa i aprofitem la instal·lació per rapelar.

En Jordi, fent el segon llarg.



Dos moments del Xevi al segon llarg.

Mentre baixo vaig tirant cap a la via del Barbes, el segon llarg de la qual (6a+) serà el nostre proper objectiu. La R1 de la via del Barbes està a un parell de metres de la R1 de La Colá, on ara ja hi ha una altra cordada. Aquesta tirada és la guapa de la via, perquè la primera és una rampa sense massa interès. El llarg es va redreçant progressivament fins a sota una zona de roca que s'ha trencat. Aquí ja es torna vertical i cal controlar bé els moviments. En un punt la cosa es complica i cal anar un xic per l'esquerra, fer unes tibades i anar a buscar un parell de bústies d'escàndol en terreny un xic desplomat. Sortir d'aquí torna a ser complicat i he hagut de fer una tibada potent sobre cantets petits on no tenia clar que me'n sortís. Potser hi ha alguna presa amagada, però per aquí m'ha semblat molt durillo!

Al segon llarg de la del Barbes s'ha de tibar bastant!

Tornem a rapelar, ara fins a baix i en Xevi s'enfila per la Memòria Selectiva. L'objectiu és empalmar els dos primers llargs, però s'embolica i fa el segon de la dels Jesús (aka Savina Wall) i flanqueja després. En Jordi va al darrera i em va traient totes les cintes i jo aconsegueixo fer la Memòria Selectiva :) Tira en Jordi al darrer llarg, amb uns passets més fins al principi i més verticals i tibantosos, però amb bon canto, al final. Un bon llarg també!

Darrer llarg de Memòria Selectiva.

Com que ara hem agafat les bambes, ens n'anem caminant avall, en direcció est primer i nord-est després per trobar un camí que ens porta a la via. La creuem, i seguim el camí de baixada fins al cotxe. Probablement es tardi el mateix caminant o rapelant.

Hem fet una bona combinació de vies, força tranquil·les excepte el segon llarg de la del Barbes on s'ha de tibar fort. Totes elles són molt guapes, però. Recomanables del tot.

A sota, la ressenya de La Colá i situació de les vies properes:


dimarts, 9 d’abril del 2019

Garreta


Avui he estrenat les tardes d'enguany. Amb el Josep P. i l'Ernest ens hem acostat a Garreta, entre molts dubtes. De fet, al cotxe estaven caient algunes gotes... però el fanatisme ha pogut més i ens hem decidit. Després veurem que la decisió ha estat l'encertada! 

L'aproximació no és gens evident i val la pena anar-hi amb algú que ho conegui una mica. L'aparcament és el mateix que per anar al Roc Negre i el camí comença seguint una pista que travessa el rec, pendent amunt. Fa diverses esses fins que s'acaba i continua un corriol no molt marcat. De tant en tant alguna fita ens recorda que estem pel bon camí. Anem pujant pendent amunt fins que toca girar totalment a la dreta (aquí hi ha alguna cinta que indica el camí) i anar a buscar la paret. Aquí el camí fa algunes baixades i pujades, entremig d'arbres. Passem pel peu d'una paret de conglomerat i anem seguint fins a trobar la paret.

El Josep va fort i comença amb App Slap (6c) perquè fa uns dies ja li va fer un tast i sembla que la té a punt. Malauradament, no li surt la zona del slab i s'ha de penjar...

En Josep, escalfant a App Slap. Fins a mitja via es deixa fer. Després...

L'Ernest comença més suau i amablement em posa cintes a La Trampa de la Rampa (6a). Aquesta em servirà per prendre contacte amb la roca d'aquí, ben peculiar. La paret està feta per estrats que miren tots avall, amb la qual cosa les preses naturals fan totes baixada i s'ha de tibar d'invertits molt sovint. A canvi, l'adherència és superba i els peus es queden allà on els poses. La Trampa és ben vertical o més, en algun punt. Anant controlant es troben les millors seqüències i em planto a la reunió sense massa dificultat. La via m'ha encantat!

L'Ernest a La Trampa de la Rampa...

... i jo també seguint-li els passos. Cel dubtós encara ara.

Després he aprofitat la corda de App Slap (6c) i li he fet un top-rope. El primer tram és de bon fer. Més amunt s'ha de passar a l'esquerra amb un pas delicat i continuar fissura amunt, ja més còmodament. Després toca passar descaradament a la dreta, amb un pas curiós però més senzill del que sembla. Pujar per la placa i ja som al slab, el crux de la via. Aquí t'has d'agafar de diverses nyapes i anar pujant peus i confiar en que no te n'aniràs avall... Per acabar d'amanir-ho aquí hi ha un alejillo interessant! Després toca atacar un desplom on també hi ha un pas cabronet. Es tracta de pillar un lateral amb la dreta i pujar molt els peus fins abastar un bon canto d'esquerres, pujar peus i recobrar la calma. Queda algun moviment delicat, però es deixa fer. Amb la corda per dalt ha sortit a la primera... Està madura per fer-li un intent un altre dia.

Mentre els companys van fent els seus projectes, que inclouen Rampilles Pilles (6c) jo ataco Super Pac (6b) a la dreta de La Trampa. És un viot molt recomanable! Els primers metres, tensos sobre  presa delicada. Després es va fent, van sortint els cantos, molts invertits, però he anat pujant molt bé. Quan la roca canvia i sembla que hi haurà tomàquet he anat un xic per la dreta i han aparegut uns forats-llastra que miraculosament permeten anar fent malgrat la verticalitat. A un bec lateral ben gran m'he estat una estona reposant per refer els braços que ja estan embotifarrats. Toca una mica de decisió per acabar d'arribar a la reunió, però surt prou bé. Probablement aquest darrer sigui el pas més dur de la via (?) o és que jo anava a caldo... Molt bona via que ha sortit a vista!

Dosificant esforços a  Super Pac. Val la pena fer-ho!

Els companys han deixat una corda a Rampilles Pilles (6c). Quan l'ha fet el Josep semblava que el pas dur estava en un punt on ell anava marcadament a la dreta. Després, baixant, ha vist una alternativa i jo, que estava al cas, me n'he recordat, jejeje. La via comença anar fent fins que toca pujar peus des d'un lateral de dreta per pillar una fissurilla que baixa. Aquí una mica a l'esquerra i obrir peus després cap a la dreta per situar-se novament a la vertical. Una pinça horitzontal i remada llarga fins la regleta que ha trobat el Josep, dreta a la fissura en lateral i esquerra a invertit ganso des d'on es pot passar còmodament a l'esquerra i xapar. D'aquí toca anar pujant, ara ja més suau i fer una apretada després per anar un xic a la dreta a pillar canto bo. Quedem en un slab més suau que la via veïna i després hi ha un desplomillo que s'ha de controlar però que surt ben bé. També ha sortit a la primera, gràcies a la corda per dalt. L'he vist fins i tot més factible que App Slap. Queda anotada!

En Josep a Rampilles Pilles.... amb una mica de sol i tot!

Per acabar la seva feina, l'Ernest s'ha posat a El Roc que Emergeix del Bosc.

La zona m'ha agradat. M'he sentit molt còmode amb el tipus d'escalada, tot i que no és habitual. Als companys encara els ha quedat alguna feina per fer, per tant potser podré tornar-hi abans no se m'oblidin els moviments apresos avui. I encara quedarà una colla de vies que es veuen ben guapes per anar fent en diverses visites. Un sector petit, però ben parit! I me n'he anat a casa amb un parell de vies guapíssimes encadenades i dos 6c's fets en top-rope a la primera... Què més puc demanar?

dissabte, 6 d’abril del 2019

Matinal a Vallirana


Després de l'aigua caiguda aquesta nit ens ha fet por embarcar-nos en vies on probablement trobéssim regalims d'aigua. Una mirada al cel ens ha revelat que el sud es veia ben assolellat mentre que a la resta s'hi veien núvols... així que hem enfilat cap a Vallirana on el Jordi no ha estat mai.

Proposo anar més enllà de les antípodes, al subsector Heidi Metal, a veure què tal pinta la cosa. Jo no hi he estat mai i serà una descoberta. Les ressenyes d'en Fernando ens ajuden a situar-nos i els noms a peu de via eliminen qualsevol dubte. Optem per començar per la Shaolin Fantàstic (V+) per anar entrant en calor suaument. La via comença per un mur molt vertical farcit de bon canto però amb algun lloc on dubtes si la roca serà prou bona. Es veu que s'ha sanejat bastant i, alhora, hi ha algun canto reforçat amb sika. Després del tram inicial ens posem a sobre del dau sobre el que hem fet els primers metres i encarem la placa final amb alguns passo de placa ben agradables.

A Shaolin Fantàstic. Un muret amb bon canto per començar.

A continuació ens posem a Metro Chatelet Dirección Casiopea (6a). El començament és pel díedre, aprofitant bastant la paret de la dreta. Aquí han anat creixent unes floretes ben maques però tapen una mica les preses. Compte si hi poseu un peu al damunt: a mi m'han fet relliscar un peu, amb un ensurt sense conseqüències. Molts blocs sikats ajuden a que es pugui pujar sense ensorrar la cosa. Aviat la via ataca la placa de l'esquerra, aquesta ja ben compacte, i aquí hi ha un passet bastant cabronet. Des d'una llastra cal anar a buscar una franja roma que va millorant a mida que passes a l'esquerra. Un matollet dificulta acabar de passar a l'esquerra per sortir de les dificultats. Aquí el xapatge és una mica delicat i li he deixat una extensió al Jordi, per si les mosques, i l'ha fet servir ben content. Després queda un tram ben xulo, d'anar aguantant sobre bona roca. La via té un sol pas bloquero que m'ha semblat força difícil pel grau proposat.

Aquí ja es pot respirar: després del crux de Metro...

Després ens posem a Bocata Inoxidable (6a/+). Va resseguint una fissureta durant els primers metres amb moltes assegurances. Entremig trobem un bloc estabilitzat amb tensors. El pas més difícil és probablement allà on les xapes allunyen una mica més, però es fa prou bé. D'aquí la via va en diagonal a la dreta. Des de sota m'havia sembla que atacaria el desplom per un lloc on hi ha un altre tensor per aguantar una llastra però aquesta és una altra via que farem després. El tram que resta és més que vertical, però amb bon canto i agradable de fer.

A Bocata Inoxidable.

Baixant, posem cintes a Grandmaster Flash (6a+/b). Aquesta comença per una placa fineta fins a sota un sostre. Aquí toca contorsionar-se una mica, anant cap a l'esquerra a buscar la via anterior i després tornar a creuar a la dreta. Per aquí hi ha algun bloc sikat per dalt i per baix que no he hagut de fer servir. De seguida s'agafa una bona bavaresa que et permet sortir de les dificultats. El mur final, molt similar a la Bocata, guapo i de bon fer. Un xic més difícil que la Bocata.

Aquí toca moure's cap a l'esquerra i tornar després a la dreta.

Després ens hem posat a la Emperatriz Furiosa (6b+). Aquí hi ha un pas bloquero per sortir de terra, un trosset suau i una altra apretada plaquera. Després la cosa es suavitza una mica i es pot anar fent bé fins a sota el sostre. Aquí l'assegurança queda un xic amunt i he posat temporalment una cinta a un químic de la via de l'esquerra. Realment s'arriba bé, però per si les mosques. Ara toca encara el desplom. Un canto sikat ens indica el camí i, aquí sí, m'hi agafo sense contemplacions. També sense contemplacions aprofito la llastra reforçada amb un tensor que havia comentat abans, visible des de terra. Controlant bé els peus no m'ha semblat massa complicat d'encadenar, aquí m'ha semblat suau pel grau proposat.

En Jordi a Emperatriz Furiosa.

En Jordi dóna per acabada la sessió aquí. Ja fa un parell de vies que ha optat per anar en top-rope i comença a enrabiar-se-li la lumbàlgia que arrossega des de fa dies. Jo acabo la feina posant-me a 21 Gramos (6a+).  Començament bloquero, més suau que l'Emperatriz, amb prou bon canto però cal tibar-li. Després d'uns passos suaus, un ressaltillo on t'ho has de mirar bé, un tram similar a l'Emperatriz i un desplom potser un xic menys desplomat, però amb cantos més petits -o jo no n'he trobat de millors. L'he encadenat sense patir massa, però s'ha hagut de tibar!

A 21 Gramos. Toca atacar el desplom amb decisió!

I amb això anem plegant els trastos. Les vies que hem fet són guapes. La roca és prou bona, però hem anat trencant algunes cosetes. A mida que es vagin fent, això millorarà. Aquí s'ha fet servir bastanta sika per aguantar algun tetris que segurament se n'aniria avall. No sí si l'alternativa de tirar avall tot el que tenia pinta de poder caure un dia o altre era factible... Ara mateix, entre sika i tensors dóna una certa sensació d'inseguretat, a banda d'una estètica dubtosa, sobretot pels tensors. Segurament és el preu a pagar per ampliar la zona escalable i estendre el nombre de vies fins a les 176, segons la numeració de la ressenya (i segur que entremig encara n'hi manca alguna). La via més guapa probablement hagi estat la Emperatriz Furiosa.

diumenge, 31 de març del 2019

Mercadal +


Després de molt de temps de no sortir plegats, avui he quedat amb en Josep per anar a tibar una estona al matí. Després d'analitzar alternatives decidim anar al Mercadal Superior, on jo només hi havia estat feia dècades. Ell, en canvi, ho coneix la mar de bé.

Aparquem prop del trencall que hi porta des del Coll dels Mercadals, fem uns metres de pista i creuem el vailet per vorejar el Mercadal Superior per la banda oest, tot seguin un corriol poc marcat en algun punt.

El meu guia suggereix anar amunt, en part per anar a buscar el sol que encara no escalfa prou per al nostre gust. Ens posem els trastos i el company comença a enfilar-se per, suposo, La de Sempre (6a). La via té algun pas interessant, amb alguna remada prou contundent i alguns passets de mirar-s'ho, però es deixa fer. Arriba gairebé fins al cim, amb uns metres finals ben xulos.

A La de Sempre, encara amb fresca matinal.

A continuació ens posem a la Dels Milis, suposadament V, però que realment és més aviat 6a. Una entrada més o menys tiesa i un xic polida de peus mena a una zona més tranquil·la. Després un ressalt vertical i uns passets per passar a l'esquerra a encarar el mur final, lleugerament desplomat però amb canto d'escàndol. Malgrat el canto, la dificultat és similar a l'anterior.

En Josep, a La dels Milis.

Oh sorpresa, aquest sóc jo, després de dies de no sortir al meu blog :)

Després d'aquesta he deixat que el company m'emboliqués a fer la Fruit de Passió (6b+). Ell l'ha fet sense despentinar-se -diu que és perquè se la sap de memòria, però diria que cal una mica més que només memòria... En tot cas, no l'he encadenat pas! Començament tibantós i plaquero per arribar al primer ressalt dur. Aquí la dreta va a buscar una fissureta vertical, pujar molt els peus i anar a pinçar un triangle per l'esquerra i, des d'aquí, xapar. Després es pugen peus, amb una tibadeta extra, però sense complicacions. Després anar fent fins la placa d'abans del sostre. Jo pensava que el tomàquet estava al desplom, però no: és aquí! Una regleta d'esquerra i una rebava per la dreta han de permetre pujar peus. Però al primer intent equivoco els peus perquè no veig el lloc on hauria d'anar el dret. Em penjo i després ho faig. Una vegada pujat el peu dret, toca fer encara un passet més fins agafar una bona franja sota el sostre. D'aquí, esquerra a la vertical, remada llarga horitzontal a pillar un regleta per la dreta, creuar l'esquerra a una regleta millor en la mateixa horitzontal i ara ja anar a agafar bons cantos fins la reunió. Déu n'hi do! A veure si en una propera visita cau.

A Fruit de la Passió. Durilla però molt guapa!

A continuació hem fet la Terra Berguedana (6a). Aquesta també és guapa, d'anar fent excepte un pas bloquero on s'ha de treballar. Aquí he anat una mica per la dreta, per unes preses bones de peus i he fet una tibada dient ai-ai-ai confiant en els peus des d'unes regletes no massa bones fins pillar una fissureta-llastra vertical. La resta, ben guapa i d'anar fent.

Fent Terra Berguedana.

Per acabar el dia ens hem posat a Sabor d'Abans (6a). El company aquí s'ha posat uns gats gairebé nous per anar-los donant. Això i el fet que no se la coneixia han fet que jo el veiés lluitant bastant més del que tocaria. Pujo amb la corda passada fins bastant amunt i fins i tot així no m'hi mato gens i no m'entretinc a treure el pas que hi ha entre la primera i la segona xapa del ressalt (3a i 4a de baix): penso que si el company ha passat saltant per Fruit de la Passió i ha patit aquí... El pas següent, que al company li ha costat, a mi m'ha sortit sense massa complicacions igual que la resta de via. Baixant m'he entretingut un moment al crux: toca flanquejar d'esquerra a dreta, aprofitant el que hi ha que no és pas dolent. En fi, una altra per una visita futura :)

 A Sabor d'Abans.

He fet la darrera via ja gairebé sense pell a les gemes del dits. La roca abrasiva i la manca de tibantor dels darrers temps passen factura! Però l'indret es mereix algunes visites més, a veure si a partir d'ara les tardes ja deixen fer alguna cosa. Aleshores el Mercadal Superior serà un bon objectiu mentre no apreti massa la calor. Avui hem estat prou bé. Per sort no s'han complert les previsions de pluja i s'ha estat de conya!

dissabte, 16 de març del 2019

Camarasa Roco Punt Extrem


Avui ens n'hem anat a Camarasa, a fer la Roco Punt Extrem. En trobem una ressenya aquí una còpia del croquis més avall. Jo no havia escalat mai en aquesta paret i tot plegat ha estat una descoberta. Hem aparcat abans del túnel, venint de Camarasa, cosa que ha estat un error. Des d'aquí hem hagut de caminar un bon tros fins a la boca del túnel, descendir per l'escala i localitzar el peu de via una vintena de metres més enllà.

Per la zona hi ha una colla de vies d'esportiva que fan pinta d'estar prou bé. De fet, aviat ha anat arribant gent i més gent que se n'ananava un xic més a la dreta. Quan hem arribat, als volts de les 10:30 encara toca l'ombra a peu de via i feia una bona rasca! El Jordi ha començat amb fresca de la bona però ha resolt el llarg prou bé. Uns primers metres verticals però que surten sense massa problemes porten a una zona més senzilla fins una franja horitzontal. A partir d'aquí marquen 6c+ i jo no m'ho he plantejat. Sí que semblava que entretenint-se podria arribar a sortir, però sent la primera tibada del dia i encara amb els dits freds no he dubtat a fer l'heretge. Després el terreny és ben senzill fins la reunió en una bona repisa. Trampejant al ressalt el llarg diria que és 6a.

Al primer llarg. Fresqueta de la bona encara!

Ataco el segon llarg, que resulta molt guapo. Seguim una placa amb franges, amb tendència lleugerament diagonal a la dreta. Cal controlar, però no hi ha massa dificultats. Passat el tram vertical la cosa es torna senzilla i trobem un darrer pas on has de mirar-t'ho una mica per acabar d'arribar a la reunió (6a). Aquest llarg i l'anterior estan totalment equipats.

Placa preciosa al segon llarg

La tercera comença per un esperonet i díedre fins agafar un arbre. D'aquí un passet curiós i entrem en un díedre senzillet. Després toca anar flanquejant cap a la dreta, seguint una vireta i atacar un muret agraït a la part final. Aquí cal posar algun catxarro (V+).

Tercera tirada. Entrant a la R3.

La quarta tirada és la millor de la via. Comença un xic per la dreta, per una placa amb canto petit però franc, tot i que la roca està un xic polsosa. No tinc clar si s'arribarà a netejar mai, però podria ser que sí. Aleshores serà per flipar. Després d'un tram més senzill toca flanquejar fort a l'esquerra, a atacar la placa/díedre que ja es veu des de fa una estona. Aquí hi ha un pas dur: jo l'he fet per uns forats a la placa desplomada de l'esquerra perquè la fissura no és gens franca. Hi ha una apretada fins la següent xapa tot i que es podria trampejar bé. Després ja és més senzill fins un pitó que es veu. Després toca posar alguna cosa. Jo he posat un alien i un tascó abans de xapar un parabolt que queda a sobre un desplomet. Superar aquest desplom resulta més senzill del que sembla, però resulta un pas espectacular. Després la cosa es suavitza fins la R en una feixa ben còmode. Encadenar aquest llarg m'ha deixat ben satisfet (6b)

Des de la R4 la vista no és especialment espectacular... Però és l'única foto!

La cinquena tirada comença amb un ressalt exigent però aviat s'agafa molt bon canto

Un ressaltillo ben xulo per començar el llarg. Després, terreny més suau fins la R5.

La darrera tirada va a buscar un díedre que va en diagonal a la dreta on cal posar alguna cosa. Tirada senzilla, però guapa.

Darrer llarg.


De material portàvem 3 linkcams, un joc de tascons i un joc d'aliens. La via ens ha agradat. Està ben trobada. Llàstima que està una mica bruta en algun punt, però això potser millorarà amb el temps. Per baixar cal seguir un camí amb fites que marxa cap a l'esquerra. Va fent alguna pujada i baixada i finalment enllaça amb el camí de la cova del Tabac pel qual descendim fins la carretera.

La ressenya, aquí sota:

dissabte, 9 de març del 2019

Isaac-Gabriel a la Paret de l’Ós


Avui he anat a tatxar una clàssica de Sant Llorenç de Montgai. Com que tothom ja l'ha fet, he hagut d'enganyar al Ramon per anar-hi... Bé, no he hagut d'enganyar-lo, que ha vingut ben content i alegre! (Altra cosa és que l'alegria hagi baixat in situ...)

Com diu força gent, la via sembla senzilla sobre segons quin paper però realment no n'és tant. El que sí que no té discussió és que l'aproximació és ràpida de fer. Pensàvem que, sent popular, potser hi trobaríem gent però hem escalat sols, que també és un punt afegit.

El primer llarg comença amb un ressalt que és més complicat del que sembla i que, evidentment, és més de V. La roca sobada que ens acompanyarà tota la via no ajuda i s'ha de treballar de valent per xapar el primer parabolt. Després la cosa es suavitza i es progressa amb certa comoditat seguint el díedre. En un punt aquest s'ha d'abandonar per anar per una placa a la dreta, poc adherent, i retornem al díedre als darrers metres per entrar a la reunió en terreny vertical. En aquesta tirada he posat un tascó al principi i he llaçat una savina, a banda de l'equipament que hi ha. Al Ramon li ha costat sortir de terra i, en general, no es sent còmode sobre aquest terreny patinós -com gairebé ningú, penso. 

Jo mateix al primer llarg

En Ramon arribant a la R1.


Surto de la R1 seguint una fissura cap a la dreta on s'ha de tibar fort perquè els peus no és gens evident que aguantin allà on els poses. Després d'aquí ve una placa tombada. Al principi és d'anar fent, però mica en mica van apareixent passos més delicats fins situar-nos sota un ressalt vertical. Aquí hi ha alguns passos on cal tibar de nyapetes per anar pujant peus (6a). Després d'aquest tram es va en diagonal a la dreta, per una placa tombada d'anar fent.

En Ramon sortint de les dificultats del segon llarg.

La sortida de la R2 és un xic desplomada i, tot i que hi ha canto, aquest està sobat (com tot) i cal apretar fort (V+). Després de la segona xapa hem de continuar cap a l'esquerra i no seguir les que tiren recte amunt. En aquest flanqueig (IV) he posat un tascó i un friend per assegurar el company, per si de cas. Val la pena gestionar bé les cordes per no tenir un excés de fregament... Passat el flanqueig es va més o menys recte, sobre roca amb cantells tals que la sobamenta no s'hi nota. Hi va havent passos delicats, amb algun pas llarg (V+). La reunió queda un xic a l'esquerra.

Arribant a la R3.

La quarta tirada és segurament la més difícil de la via. Comença superant un ressalt resseguint una fissura bona. Després del replà ataquem, un xic cap a la dreta (en tot cas no cap a la línia de xapes que va a l'esquerra) una placa amb una fissureta per l'esquerra. En un punt on la següent assegurança allunya he posat un alien verd per si les mosques. Es supera un bloc amb tendència a la dreta i s'arriba a una mena de forat on hi ha un parabolt i alguna xapa més. Fins aquí val la pena gestionar bé la corda, amb cintes llargues. A partir d'aquí trobem el tram més dur. Una xapa protegeix l'entrada a una fissureta cega a trams. Hi ha un pitó que val la pena mosquetonejar un cop passat, tibant en bavaresa. Trobem diverses xapes més però s'ha de tibar de valent i posar-s'hi bé (6a): val la pena aprofitar alguna llastra per la banda dreta. Després de posar-nos dins el díedre final només toca arribar a la reunió.

A la bavaresa de la quarta tirada.

La darrera tirada surt amb lleugera tendència cap a l'esquerra, a buscar una xapa força amunt. Abans he posat un bon tascó. Als volts de la xapa hi ha uns metres verticals (V) tot i que amb bon canto. Trobem una segona xapa i després es surt en terreny tranquil, on un altre tascó a caldo acaba de protegir els darrers metres fins a la reunió cimera que faig en una savina.

Sortint de la via.

La via m'ha agrada pel seu traçat. Fer-la sobre la roca original havia de ser impressionant, ara està més que sobada. I, si bé és cert que la roca millora a partir de la tercera tirada, allà on t'agafes (i on poses el peu) t'acompanya la sensació de marbre, per molt bo que sigui el canto. Com he dit al principi, la via és més complicada del que sembla mirant segons on. Per mi no hi ha dubte que és 6a. I convé portar alguna cosa: jo portava joc de tascons, d'aliens i un friend tipus camalot #1. He posat tascons, un alien verd i el friend, a banda d'alguna baga savinera. Des de la reunió cimera, cal caminar cap al nord, a buscar unes fites (no un corriol) i després seguir el corriol que ens mena a un caminet que, avançant cap a la dreta, ens torna directament al cotxe.

dissabte, 2 de març del 2019

Via Marta a Abella de la Conca


Als plans de la setmana havia sortit anar a fer aquesta via amb en Jordi i en Xevi. Finalment aquest darrer no ha pogut sortir però hi hem anat igualment. Aquesta vegada toca anar directament cap al poble i aparcar en una esplanada unes desenes de metres abans d'arribar-hi. Fem l'aproximació pujant pels carrers fins a l'església i, des d'aquí, anar seguint costa amunt, passant a una distància del peu de paret fins trobar el peu de via. A la ressenya ja es pot veure que queda a l'esquerra de la Llaç Groc. De fet, el peu de via està més que ben marcat, amb una M picada a la pedra i una pintada groga.

Comença en Jordi atacant el primer llarg. Hi trobem alguns ressalts verticals ben guapos, ben protegits. En Jordi tenia intenció d'empalmar els dos primers llargs, així que ja estava al cas per sortir a l'ensemble, cosa que hem hagut de fer. Però ha anat més lluny encara, s'ha saltat la segona reunió, deixant-la a l'esquerra (això malgrat les pintades grogues que fan que sigui ben visible ;) ), i ha continuat per la Llaç Groc, fent reunió després d'una placa-ressalt ben interessant de la Llaç Groc. Total, que en un llarg hem fet un munt de metres amb alguns ressalts ben interessants al voltant del V.


En Jordi, començant els primers metres del que serà una tirada llaaarga...

Prenc el relleu i surto per unes xapes a l'esquerra, que ja deuen ser de la nostra via i segueixo en lleugera diagonal a l'esquerra anat a cercar la R3bis de la nostra, la via Marta.

Segueixo fent la quarta tirada, que comença amb un pas de bloc per superar un ressalt ben vertical d'entrada. Són un parell de tibades per anar a buscar molt bon canto, ha sortit bé en lliure. M'ha semblat encara més difícil (per aleatori) un pas d'adherència que hi ha més amunt, on la roca és patinosa i els peus se'n van avall. He acabat fent gairebé una barreja de corredissa-llançament fins una presa bona... Per sort tot està ben assegurat. La resta de llarg és d'anar fent, prou agradable i sobre roca prou bona malgrat les aparences de les fotos (6a).


En Jordi a la quarta tirada.


En Jordi fa la tirada de tràmit que porta al peu de la mega-placa del sisè llarg que, per si sola, ja justifica la via. En Jordi em cedeix l'honor i començo lluitant amb el pas d'adherència (o no-adherència) que hi ha al principi. Sembla senzill, però el primer cop he tornat a la reunió lliscant avall. Hi he tornat un xic més per l'esquerra i fent força amb tot el que tenia, parpelles incloses, he aconseguit aguantar-me i fer aquest tram arrampat. Després ja s'entra a una placa vertical on anem seguint una fissura. Es puja prou bé fins que la fissura s'estreny i aleshores toca esforçar-se de valent. Jo he aprofitat la fissura original i una altra de cega que va per la dreta per anar pujant, apretant fort. Més amunt hi ha un pas ben difícil per anar a buscar una bústia invertida sota un ressaltillo. I superar aquest ressalt té una altra apretada. Després cal anar una xic cap a la dreta, deixant cintes llargues, i retornar a la vertical ja sobre terreny més senzill. He encadenat el llarg, però m'he hagut d'esforçar (6a+/6b).


La magnífica sisena tirada, amb un tram central de continuïtat 
amb dos punts més exigents.


Agafa el relleu en Jordi i empalma els dos darrers llargs, amb ressalts ben xulos acompanyats de trams de transició (V). Des de la R8 hem fet un ràpel d'uns 45 metres fins a un bony de roca. Des d'aquí hem baixat caminat, primer per l'esquerra del bony (mirant avall) i després en diagonal a la dreta fins al peu de la sisena tirada on hem recuperat els trastos que havíem deixat. Hem baixat caminant fins la R4, hem rapelat aquest llarg i hem anat a buscar la R3 que no havíem fet pujant. Rapelem aquest llarg i, des d'aquí ja arribem a peu de via caminant: primer en diagonal cap a l'esquerra (mirant avall), després en diagonal a la dreta fins arribar a peu de paret.

La via ens ha agradat força malgrat que no té ambient degut als rostolls que trobem entre ressalt i ressalt. Però la via encerta a trobar uns bons panys de roca que són ben divertits d'escalar. A banda de les cintes, hem portat el parxís d'aliens i un joc de tascons i alguna cosa (una o dues) hem posat.