Després de molt de temps de no fer via llarga, hem quedat amb en Jordi M. per sortir. La idea és anar cap a ponent on la meteo pinta millor i ja decidirem sobre la marxa. El dia està tapat, anem cap a Camarasa al Sòcol del Montroig on el Jordi té un parell de propostes i, finalment, ens decantem per Alpinisme de Secà. Podem trobar-ne una ressenya, bona com sempre, a Lo Gall.
La via té una aproximació força evident, una vegada situada la via des del cotxe. Per la xarxa volten algunes fotos del primer llarg, que serveixen per confirmar la situació.
El primer llarg comença per un díedre prou interessant i dret (V+). Aquí hi posarem alguns friends al principi. Com que duia el #4 també l'he posat a la part final del díedre. Més amunt, trobem alguna savina (V) i es poden posar coses al gust. Deixo una cinta llarga a la R1 i me'n vaig directe a la R2: un ressalt primer, flanqueig, una pujada rostollosa (corda fixe) fins a peu de paret i anar flanquejant fins al peu del següent llarg. La R2 és un parabolt, només, però en un replà la mar de còmode.
Aquesta tirada està equipada. Un pont de roca i alguns parabolts permeten anar progressant amb certa comoditat. Cal estar atents a la roca, no sempre excel·lent, però suficientment bona. Sembla que hi ha una variant per l'esquerra, per un pont de roca que es veu des de la reunió, però aleshores no s'agafa cap dels parabolts.
La següent tirada és senzillament excepcional. És, sens dubte, un dels llargs d'autoprotecció més guapos que he escalat mai. El començament és força vertical i toca apretar una mica. Un primer pont de roca assegura els primers metres. Per sort, la placa de la dreta té peus prou bons com per no haver de patir massa i sempre trobarem alguna posició còmode per posar el que toqui. Més amunt, un altre pont de roca a la placa de la dreta. La resta, és anar posant trastos, tots bons i sense dificultats posturals. Poc a poc el terrenys es suavitza i gairebé convida a anar a buscar alguna hipotètica reunió a l'esquerra, però la via continua descaradament per la dreta, per un díedre un xic desplomat. Aquí els primers metres es van fent bé però aviat toca posar una mica de morro i flanquejar cap a la dreta. Un bon friend gran (jo he posat el #3, però el #4 gairebé segur que hagués entrat millor encara) permet fer el pas amb una certa garantia (6a) i continuar amunt en ramonage fins llaçar el tercer pont de roca en un punt desplomat. Hi ha bon canto i es pot sortir amb comoditat fins acabar entrant a la reunió en una repisa amb dos bolts baixos, allà on la roca és millor.
Per aquest llarg jo portava un joc de tascons i n'he posat uns quants. Camalots del #0.75 al #4, totems verd, vermell i taronja, linkcams lila, vermell i groc i els aliens groc, vermell i gris. M'han sobrat alguns friends, però el llarg fa prop de 45 metres. Crec que portava 16 cintes i les he fet servir totes!
decorant la muntanya. Després diuen que els escaladors espatllem el paisatge...
La següent tirada surt per la dreta, on hi ha un enorme pont de roca. Després s'enfila descaradament per roca lleugerament desplomada però farcida de forats on trobem algun bolt i algun pont de pedra. La resta, a amanir al gust, com ha fet el company. Fem un petit canvi de reunió i el Jordi s'enfila per un llarg curtet, d'uns 15 metres, on sembla que s'hagin de posar peces grans, però realment amb algun friend petit o mitjà fem.
És un llarg molt guapo també, malgrat els dubtes que dóna la roca. A la part de dalt, he llaçat una savina i d'aquí a buscar una mica de díedre a l'esquerra, ja en terreny suau. Després, terreny de roca dolenta on he posat el #4 en un bon forat. Més amunt hi ha un parell de bagues, una en un pont de roca que podria indicar una reunió que no faig. L'altre en una savina a l'esquerra, camí que segueixo fins sortir a la feixa. Faig una reunió de friends en un bloc enorme que queda un xic a la dreta.
La via m'ha agradat moltíssim. No crec que només hagi estat que feia molt de temps que no feia via llarga. Es tracta d'un viot, molt recomanable! Això sí, cal portar un munt de trastos perquè el díedre en demana un munt. El dia ha estat tapat, però ha deixat escalar molt bé. Amb sol de ple ens haguéssim rostit.
Per baixar, cal anar cap a l'esquerra seguin un sender que a voltes s'acosta força a la paret. Quan s'endevina una canal ampla que baixa, cal seguir senderet avall, no molt marcat (nosaltres ens l'hem passat de llarg i hem hagut de recular). Cal anar baixant fins trobar una instal·lació de ràpel que, amb 60 metres, ens deixa en un pedragar des d'on toca anar baixant, amb lleugera tendència a l'esquerra, fins trobar el camí de pujada.
A sota, la ressenya de Lo Gall, per si algun dia desaparegués d'allà, com ha passat amb altres.
