diumenge, 28 de març de 2021

Mont-Ral

Quedo amb en Tati i la Gina, que fa un munt de temps que no ens veiem. Allà ens trobem amb en Joan Sallent i la Vero que aquests dies han coincidit amb Tati i xicota també. L'objectiu, Mont-Ral, on no havia estat mai fins ara.

Quedem al pàrquing (41.282897, 1.099622) i localitzo la seva autocaravana. Ens n'anem a la Cara Est de l'Arrepenjada per trobar alguna coseta suau per escalfar. A la part dreta hi ha un V que es veu curtet i ens decidim per la de la seva esquerra, La Pandilla (V+). Suposadament hauria de ser senzilla, però... M'hi poso amb decisió. Superat un ressalt d'anar fent, la paret es posa dreta i toca tibar força. La via et va portant un xic per la dreta de les xapes fins al punt que gairebé convida a anar a la reunió del V de la dreta... Consultada la guia, però, queda clar que la via se'n va per l'esquerra. Aquí hi ha un flanqueig delicat i bastants metres fins la propera xapa, val més no caure! D'aquí a la reunió, paret vertical, amb remades molt llargues de canto a canto. Déu n'hi do!


Escalfant a La Pandilla, un V+ que et posa a lloc.

A continació aprofitem que la reunió és compartida amb La Pastera del Dimoni (6a+). Curiosament algú ha tret les primeres xapes i toca començar amb les primeres de La Pandilla. Els locals segurament sabran la història que hi ha al darrera... Passat el ressalt de tràmit d'entrada hi ha una placa vertical amb bombet d'entrada on s'ha d'apretar. El pas més difícil és quan s'ha superat la panxeta. Aquí jo he resolt amb una estirada llarga fins un canto bo. Després, toca anar fent, simplement. I aprofitar la tranquil·litat que dóna conèixer els darrers metres, comuns amb l'anterior. Pensava que seria estratosfèrica en comparació amb l'anterior i no m'ho ha semblat tant...

D'aquí passem cap a Els Gegants pel Davant. Jo em poso a No em Toquis el Pitu que M'Irritu (6b). Es tracta d'un viot llarg amb un primer tram vertical i una zona desplomada després. El tram vertical és d'anar fent, amb preses que van sortint aquí i allà. Al desplom s'ha de donar la talla. Vaig fent fins un xapatge a mig desplom on acabo xapant des d'un canto no gaire bo. Amb la cinta posada (o sabent-ho) ho hauria fet més còmodament des de més avall. Per sortir d'aquí cal un pas durillo de decisió. Com que l'altra xapa queda amunt i hi ha desplom encara, decideixo penjar-me. Ho miro i ho remiro i acabo fent pujar la canya per xapar la següent, perquè no m'atreveixo. Cal anar a buscar uns daus per les dues mans i pujar peus a sobre el desplom, amb mans baixes al mateix lloc. D'aquí et pots anar posant bé i pillar un cantet raonable i xapar venint per l'esquerra. Em torno a penjar. El darrer pas no és difícil però sí espectacular. Cantos bons i evidents al principi, després una barana bona però allà et pots quedar pillat, a un pam de xapar la reunió i amb el seguro força avall... Per sort, he aguantat d'un romillo i he pillat la cadena amb èxit. Buff, Déu n'hi do! La via és molt guapa, però dura i exigent, també mentalment. Després veuré que altres cracks tampoc no l'encadenen a vista, cosa que em consola una mica

La Gina va per feina i ataca Calipso (6c) i la fa ràpidament i sense despentinar-se. Quan tinc ocasió li faig un tast en top-rope. Vaig fent els passos, però em sembla durilla. Potser sortiria, anant fresquet i sabent on has d'anar a cada lloc...



La Gina, passejant-se per Calipso.

La Vero, a No em Toquis el Pitu... i la Gina, acabant Calipso.
 
 
Terenyina de cordes...

Els lolos i loles van fent de les seves al 6c+. Jo, per acabar la sessió, em poso a Derribus i Enderrocus (6a+). L'entrada és agònica a més no poder. A més, no és evident com continuar. Al final, després d'haver-me penjat es veu una forma, sortint de la primera xapa per la dreta. Tot i així, s'ha d'apretar més que a molts 6b's que he fet. A més hi ha algun aleje sense gaire sentit... La via és guapa, però. També aquí em consola que escaladors més dotats tampoc no se'n surten a vista...

A tot el sectoret dels Gegants pel Davant és imprescindible portar canya si no vols arriscar-te a trencar-te alguna cosa. A banda d'aquest detall és una escalada molt guapa. Després d'aquí la Gina s'ha barallat amb un 7a+ i hem tornat al camp de futbol on hi ha l'aparcament. Allà m'han convidat a fer un mos i a petar-la una estona. Els quatre s'han quedat per allà algun dia més i jo me n'he tornat. Encantat d'haver conegut un lloc nou i nous companys!


dissabte, 27 de març de 2021

Primer Pis

 

Amb en Josep hem anat al Primer Pis, que ell no hi ha estat mai. 

Escalfem fent un llarg de la via que hi passa per la dreta de tot. Algunes xapes, un parell de pitons i una reunió amb un maillon. Té uns passos interessants al principi, quan flanqueja per sota del sostre, on hi ha una placa ben compacta. Atenent a la qualitat de la reunió, optem per desgrimpar-la, assegurats per dalt. Primera desgrimpada en top-rope!


A la primera del dia. Un llarg d'una via de varis llargs.

A continuació ens posem al V+ rabiós. Aquí s'ha d'apretar de valent. El terreny és vertical i hi ha bon canto. Tot i així, cal trobar-lo i tibar adequadament...


Al V+ rabiós.

A continuació fem el 6a de la seva dreta. En Josep la fa com la vaig fer jo la primera vegada: aprofitant el díedre quan la cosa es posa dreta. Quan és el meu torn, m'esforço per no tocar el díedre de la dreta i me n'he sortit prou bé, apretant de valent, però! Està clar que la dificultat és força més alta, però tenia ganes de provar-ho.


Al 6a de la dreta.

Després ens n'hem anat a la segona per l'esquerra. Comença per un mur xulo i després se'n va per unes bústies enormes, en terreny lleugerament desplomat. Jo l'havia feta amb en Pep Ll. fa un temps i la recordava molt xula. Avui l'he gaudit també!


Boníssima via! Bústies per gaudir a dojo!

Després hem fet el 6b+. En Josep se'n surt molt bé a vista. Quan és el meu torn, em veig fent la remada llançament salvadora, però arribant in extremis! Després, anar fent!


Al crux del 6b+. Toca una remada-llançament a una bústia
que queda a l'esquerra i molt amunt...

Aprofitem per muntar un top-rope al 7a i li fem un parell de pegues cadascun. L'altre dia no hi veia possibilitats, però avui han anat sortint els passos, sense encadenar-los però. Des de la lateral dreta vora el díedre cal anar a buscar un bidit bo d'esquerra. D'aquí una zona vermellosa per la dreta, que es deixa agafar prou bé. Esquerra a un forat rom que fa baixada en diagonal i pujar dreta a la franja roma. Portar l'esquerra a un bec a la mateixa franja, dreta a una bústia a la dreta de la xapa i esquerra a pinçar entre dues busties: soles són un trunyo, però pinçades van bé. Aquí toca pujar peus i algun pas més d'aguantar-li... A veure si algun dia surt...


dissabte, 20 de març de 2021

Els Graus

Primer dia de desconfinament comarcal i ens n'anem als Graus, amb dos cotxes per si les mosques... Amb l'Ernest teníem ganes de tornar al Beat, que hi ha feina a fer. Escalfem al contrafort de sota, fent algunes vietes.

Jo començo suau, amb la #32 (V), que no havia escalat mai. Els primers metres són fins, polits i amb la primera xapa a can pistraus amb un peu de via dels que trenquen els peus si hi ha una errada... La via és guapa, però.

Poso cintes a la #33 (6a). Aquí hi ha una entrada estranya, que jo resolc amb una remada llarga fins una lateral d'esquerra. Després hi ha algun pas més on s'ha d'estudiar i tibar una mica. Per sort, hi ha còdols bons!

 
Escalfant a la #33 (6a)

Fem també la #34 (6a). Aquesta surt recte d'una balmeta i aquí hi ha algun pas que costa de llegir. Quan s'agafen algunes preses cantelludes l'escalada esdevé més evident, però s'ha de tibar força. Serveix per escalfar, bastant!


 
A la #33 (6a) hi ha algunes tibades bones, bones...

D'aquí hem pujat al Beat i ens hem posat a la #38 (6b). Jo l'havia fet fa un parell o tres d'anys i en guardava bon record. Quan ha estat el meu torn, l'he gaudit amb ganes, tot i no tenir el cap gaire centrat. Un primer mur vertical, amb bons forats i bons còdols, un tram més suau al mig, una plaqueta més fina per arribar al díedre i la traca final: el díedre. Per entrar-hi cal anar a buscar una llastra i empotrar dits a la fissura en diversos llocs. Anar pujant i fer una obertura espectacular cap a la dreta, sempre més a la dreta del que semblaria, sobre el buit però a buscar bons cantos. Un viot que he encadenat amb relativa soltura.



 
Gaudint de valent a la #38 (6b)

Després ha estat el torn de la #41 (6c+). Com l'anterior, fa un munt de metres. Ara fa uns mesos vam fer-li un tast, jo sense veure-li color al crux. Al primer pegue d'avui l'Ernest no se'n surt, posant cintes, i ha de penjar-se. Jo, en top-rope, tampoc no ho veig i em penjo per estudiar-ho. Per mi, la millor opció per resoldre el desplom és pillar una pedra amb rebaves per les dues mans, el bidit bo de dretes, esquerra en una lateral i pinça i d'aquí pujar peus i remar fins al bidit d'esquerres del costat de la xapa. A sobre i a la dreta hi ha un forat poc profund per la dreta i d'aquí toca moure peus i sortir de la zona desplomada en lleugera diagonal a l'esquerra.

Abans, però hi ha diversos trams amb passos delicats i algun alejillo, però amb les xapes realment a lloc. Al segon pegue l'Ernest l'encadena i jo també, però en top-rope. He passat flotant per tota la via, tot fluïa, excepte al desplom, on he hagut d'apretar molt: no he controlat bé els peus i he acabat fent dos quasi-llançaments que han sortit bé perquè anava de segon... Avui li he vist color!


Avui l'Ernest ha encadenat la #41 (6c+)

Després d'això, recollir trastos i cap a casa. Només els 3 pegues al Beat són 100 metres de viot! Ens n'anem ben satisfets.


diumenge, 7 de març de 2021

Sultans of Swing a la Gorra Marinera

Amb en Pep ens n'hem anat a Gorros, a fer la Sultans of Swing. Es tracta d'una obra mestra d'una banda mestra i d'una via excel·lent a la Gorra Marinera, combinació ideal, doncs!

Convenço el company de pujar a peu en comptes d'esperar el primer cremallera i aviat som a peu de via.

Comença el company amb un tram de IV, un xic expo fins la primera xapa que està amunt, molt amunt! Després el terreny es redreça però està ben assegurat per no passar gens de por. Anant de segon, jo opto per entrar per la via de l'esquerra, un xic més difícil, però més xulo (i assegurat).

Des de la R1. Jo he agafat fred, assegurant...

El segon llarg comença per la dreta de la reunió. Hi ha un pas bastant tonto per superar la primera xapa i, de fet, estic una estoneta rumiant la millor forma de fer-lo. Després, és qüestió d'anar fent, en lleugera tendència a l'esquerra.

Al tram vertical de la segona tirada.

El company em cedeix l'altre on, en funció de la ressenya, hi posa un pas de 6a+ o de 6b, trampejable en A0. Es surt flanquejant molt cap a l'esquerra. Poso una cinta llarga a la primera xapa i fàcilment xapo la segona. Miro una mica el panorama i desgrimpo per mirar-m'ho amb comoditat. Després de rumiar-ho una mica, em decideixo a apretar i va sortint canto suficient com per anar fent. Passada l'apretada inicial encara queda un tramet on s'ha de donar la talla, però aviat la cosa es suavitza. Després queda un tram més senzill, amb un ressaltillo, per arribar a la reunió.

 
Acostant-me al ressalt (a dalt) i després de superar les dificultats. Encadenat!

En Pep s'encarrega del darrer llarg. Aquí hi ha un trosset expo fins la primera xapa. Res exageradament difícil, però una caiguda seria problemàtica. Després van sorgint xapes a dojo, alguna diria que és fruit d'una via que s'ajunta des de sota. Des d'unes anelles rapelem fins a la canal sense problemes. Hem anat amb una corda d'esportiva de 80 metres i s'arriba bé des de les anelles.

Al darrer llarg. Molt plaent!

Baixant d'aquí hem rumiat si posar-nos al alguna altra via en plan esportiu, però ens ha fet por que la reunió no estigués preparada per rapelar i hem decidit cloure la matinal aquí. Una via molt guapa i recomanable que jo tenia a la llista des de feia molt de temps!

 

dissabte, 27 de febrer de 2021

Sibarit: Qui no té memòria...

 ... torna a pringar! Jajaja, no és ben bé això, però s'hi acosta, ja veureu. Avui l'Ernest proposa d'anar a la Placa Sibarit. Jo hi havia estat fa molt de temps, però no recordava gaire res i menys on m'havia posat.

Quan arribem hi ha gent a la zona de la dreta, però queden un parell de vies per escalfar prou bé. Ens posem a L'Insuportable Pes del Cul (V+) i després a El Vuelo del Dória (6a+).


Un V+ (a dalt) i un 6a+ que serveixen per escalfar i més.

El Pes es fa prou bé, però s'ha de tibar una micarrona. Baixant poso cintes a El Vuelo i com que gairebé em deixo passar la darrera he d'agafar-me a la roca per remuntar una mica. Sort, perquè després hagués patit bastant... Si saps la seqüència, es fa prou bé, però aquí cal apretar força més que abans!

Després d'aquí anem cap a l'esquerra i m'acabo posant a Chico Celoso (6b). Aquí me les veig i me les desitjo per anar moure'm ni que sigui a poc a poc. Penjant-me moltes vegades a la primera acabo veient alguna forma de sortir. Repeteixo procés a la segona, ja més senzill i també més amunt. De la tercera a la quarta hi ha una excursió de mil parells de collons (un alien molaria: nota mental per una possible tornada) tot i que és relativament senzill. Després ve un mur vertical, però d'anar fent i la traca final un bon desplomet final, on s'han d'encertar alguns cantos no massa bons i tenir la voluntat de tibar d'ells malgrat tot.



A dos llocs de Chico Celoso.

Amb la info de la meva ascensió, l'Ernest la treu, esbufegant fort als primers metres. Després m'hi torno a posar i fallo a la primera. Torno a baixar i ho torno a provar. Així uns quants cops fins que he trobat la manera i he seguit amunt. Vaig fent i em planto al desplom final. Aquí em mentalitzo de que no puc fallar! Però les forces són les que són i m'acabo penjant... grrrr caldrà tornar-hi algun dia, quina mandra!

En el procés m'he arrencat pell del dit mig de la mà esquerra i això fa que la cosa acaba aquí. Malauradament me n'adono quan he fet alguns metres de la Plitic i Pbum (6b) en top rope i això faci que l'Ernest li hagi de fer un segon pegue...


A Plitic i Pbum...

Un altre dia tocarà provar algun dels altres 6a's que hi ha a la zona. I, en tot cas, fer memòria per no repetir errors: la darrera vegada ja vaig tenir els mateixos problemes a les mateixes vies...


dissabte, 20 de febrer de 2021

Panxa del Bisbe: Rendibilitats passades no garanteixen rendibilitats futures

L'altre dia vam estar a la Panxa del Bisbe i avui he hem tornat, també amb l'Ernest. Això sí, aleshores vam començar en plan suau i avui no tant...

Avui li tocava al company això de posar les cintes i ens hem posat a la Casanellas-Ludwig, a la dreta d'on vam estar la setmana passada. L'havia feta recentment (això vol dir fa 10 anys) i la recordava llarga, guapa i amb algun pas dur. Efectivament, a la sortida de la reunió intermitja ens hem embolicat una mica anant per la dreta, quan sembla una mica més senzill sortir-ne per l'esquerra. Durant uns quants metres el terreny continua vertical, però es va fent -escalfant d'allò més els avantbraços, peró!

Moltes metres a la Casanellas-Ludwig 

Després ens n'hem anat a l'esquerra, a continuar tatxant les vies del davant. En primer lloc, la Titi (6a+). La fa el company, embolicant-se una mica per la dreta en una zona. Quan m'hi poso jo, un xic per l'esquerra, vaig fent però se'm trenca una mà d'esquerra i volo avall. Tot i l'aire entre xapes, no passa d'un ensurt. Com que no encadenaré aprofito per reposar en algun lloc més... i sort n'he tingut perquè hi ha algun pas força finet. Després ens posem a Olga (6a+) i a Pesadilla de Verano (6a+). Escric això bastants dies més tard i no recordo cap detall, ni situo les fotos. Sols sé que crec que no encadeno res i crec que la darrera la faig en top-rope.





Unes quantes fotos de la zona del davant de la Panxa...

Per acabar el matí, l'Ernest s'atreveix amb Sensalioli no Mola (6b+) on l'altre dia li va mirar de treure l'entrellat. Avui l'encadena!

L'Ernest, encadenant la Sensalioli no Mola 

L'altre dia vaig triomfar i avui m'he menjat els mocs... Coses que passen! Això sí, el dia ha estat espectacular i la sortida ha servit per esvair-me, que és del que es tracta amb això.


dissabte, 13 de febrer de 2021

Panxa del Bisbe: Via del Titu, 39 anys després

Comencem amb la via Dels Burins Vermells (V). No hi ha burins ni són vermells. Hi ha bones xapes, amb distància entre elles. Anar fent, buscant el camí més senzill i un flanqueig força llarg cap a l'esquerra al final.

 
Burins Vermells

La via comparteix reunió amb la Directa Burins Vermells (6a). Aquí cal una mica més d'esforç, però no gaire (el V no es regala, aquí).

Directa Burins Vermells

Després fem la Piti (6a). Llarga, amb alguna zona més complicada i amb uns alejes de campionat.

Burins Vermells

A continuació, és el torn de Mister Proper (6a+). Escric això bastant temps més tard i ja no recordo gran cosa. Només que cal esforçar-se!


Burins Vermells

Per acabar la sessió, em poso a la Titu (6a+). El gener del 1982, mentre escalàvem per Sant Benet a algú se li va ocórrer anar a provar una via que s'havia obert no feia massa a la panxa del Bisbe. Una bona colla, amb en AGP, vam anar-hi i ens vam estar barallant amb un VI- que tenia un burí, un pitó falcat amb un tac de nylon, un doble burí protegint el pas cabró i un altre burí més amunt. Jo tenia gravada a la memòria una mena d'agonia sortint del doble burí per l'esquerra, amb una bustieta dolenta on hi cabien dos dits... Evidentment aleshores no es parlava d'encadenar i només recordo que vaig estar força estona fent-la de segon. No tinc gens clar qui anava de primer ni quins mitjans va acabar fent servir... Aquest era el meu projecte del dia!

En comparació amb les altres vies que hem fet avui, aquesta té les xapes que s'esperarien en l'actualitat. Diria que hi ha cinc xapes, una més que en la versió original. M'hi ha posat amb la vibració que comporta enfrontar-te a un mite. Poc a poc i amb concentració he anat fent. Al crux he tibat més o menys com toca i amb una apretada l'he superat i d'aquí m'he plantat a la reunió prou bé i, sobretot, ben content! Un mite superat!


Burins Vermells

El dia ha estat preciós i l'activitat, intensa! He acabat encadenant les cinc vies, posant cintes a vista, cosa que ha estat una bona injecció de moral. Després de molt de temps sense escalar de veritat, una reentré espectacular!

L'escalada aquí és Santbenedictina: graus collats i cal escalar bastant entre xapes, sobretot allà on no hi ha el crux de les vies. Tot això fa que, si tot surt bé, acabis més que satisfet :)