Esperó Màgic a la Prenyada

Avui amb en Pep hem tornat a Sant Benet i a la Prenyada. L'objectiu, l'Esperó Màgic. Tots dos l'havíem fet fa un munt d'anys i teníem ganes de tornar a vibrar i gaudir amb aquesta via. I ho hem fet!

Comença en Pep, amb solvència, i es marca el primer llarg. Hi ha algun bolt i algun pitó, però es poden posar algunes coses més: algun alien, una bona savina i un tascó. La via comença anant a buscar la primera xapa, prop d'una fissureta horitzontal i d'aquí se'n va a la dreta, a buscar una fissura més marcada, amb roca que cal anar controlant. Hi ha alguns passets fins, en especial als darrers metres per entrar a la reunió.

Em poso al segon llarg. Toca escalar fins la primera xapa i poso un merlet no massa bo en un punt. A partir de la primera xapa, el terreny es posa vertical i més. Cal anar escalant, amb bons còdols en tot moment, però amb unes distàncies entre xapes que fan que controlis cada moviment perquè una presa trencada (i es veuen rastres de coses trencades aquí i allà) pot significar un ensurt. És un llarg brutal, que deixa un molt bon gust de boca.

 

Al segon llarg...

 

... i aquí vist des de la R2

En Pep ataca el tercer. És una mica més suau que l'anterior, però també s'ha d'escalar. Es poden llaçar merlets, i en Pep ho ha fet quan li ha semblat convenient.

En Pep, a dalt, i jo mateix al tercer llarg.

La quarta tirada té un començament interessant i més que vertical, amb uns passos exigents protegits per un pont de pedra fins arribar a xapar el primer bolt. Després el terreny queda vertical, però amb molt bon canto. He llaçat un merlet, he posat un alien vermell i, després de l'altra xapa, he posat un merlet i un tricam en un forat perfecte.

Darrera tirada. Inici dur i terreny més suau ben aviat.

Arribada al cim i ràpel. Avui ja només passem una corda, perquè el fem fins al punt de la canal on ja es pot anar baixant sense problemes. Per tornar avall hem optat per anar a buscar el camí de l'Elefant i baixar per la paret nord de la Prenyada... amb l'objectiu d'intentar trobar un mitjó que ha sortit volant quan m'he posat un paravent a la R2. No hi ha hagut èxit...

.

Al cim de la Prenyada! Dues setmanes seguides, després de molts anys.

Una via molt ben parida, que no deixa indiferent! Ha valgut la pena repetir-la!

Baños de Sol a la Prenyada

Fa més d'una dècada vam fer mig bany de sol a la Prenyada. Si no recordo malament (aleshores no tenia blog i ara hauria de mirar una llibreta i em fa mandra) l'havia feta fa moltíssims anys, tot i que no en recordo res de res.

Amb en Pep ens plantem a peu de via i comprovem que haurem de començar a l'ombra, cosa no gaire desitjable perquè avui fa un fred que pela... Sense anar més lluny fa poquíssim que va nevar al Berguedà, a l'alçada de Queralt. Però no hi res que no es resolgui amb decisió.

La via té un tram selectiu als primers metres. Selectiu en el sentit de que selecciona aquells que no són capaços de fer invents per xapar xapes llunyanes. Pista: recolzada a la paret hi ha una branca llarga que està dient: fes-me servir! En tot cas, alguna cosa estranya li devia passar pel cap a qui va decidir reequipar la via per deixar un cap de burí com a primera assegurança a uns tres o quatre metres de terra i la primera xapa com toca a uns cinc o sis metres de "terra" després d'haver fet una bona apretada. Dic "terra" perquè comences al damunt d'una llastra... En fi, que et jugues el físic. L'altra vegada ja ho vam patir també... 

Faig el llarg amb el plomes posat. Després de mirar els primers metres de diverses formes, aconsegueixo anar fent. Més amunt la cosa es suavitza però tornar a haver-hi un passet per superar el desplomet del mig. Aquí hi ha un parell de burins originals (?) i em complico per xapar el primer. Em penjo, ho miro i segueixo amunt. Mica en mica les assegurances van quedant espaiades mentre la dificultat baixa lleugerament. Entrada estranya a la reunió, on hi ha una baga als burins antics.

En Pep, al primer llarg.

En Pep fa el segon llarg. Surt amb tendència a l'esquerra, cap a un forat. Allà hi ha un pont de roca. Després s'ha d'anar navegant. En Pep ha anat pel terreny més evident, ara amb tendència a la dreta. Posa un alien i s'encamina cap al parabolt que hi ha uns metres més amunt. A continuació llaça alguns merlets, arriba a la savina i se'n va cap a la reunió del collet perquè no veu la reunió correcta, al forat a la placa de l'esquerra.

Ziga-zagues al segon llarg.

Pujo jo i faig la reunió correcta i aprofitem perquè segueixi en Pep amb el tercer llarg. Surt per la dreta de la reunió i avança en diagonal a l'esquerra cap unes bagues que pengen de dos pitons. Abans, un alien. Superar els pitons té el seu què i avançar pel díedre cec que continua, també. Tots els parabolts de la via són de 8 mm inoxidables però amb xapa minúscula que només dóna per un mosquetó, a tenir en compte per si vols canviar alguna cinta... Hi ha alguna excursió fins la reunió encara, però sobre terreny més amable.

En Pep, treballant a la tercera tirada.

Arribant a la R3.

La Mòmia i el Mòmio...

Encaro el darrer llarg navegant una bona colla de metres, per roca dubtosa en algun punt, fins al primer bolt. La tirada fa ziga-zagues així que toca gestionar bé la corda. Hi ha tres xapes al díedre del principi, amb roca dubtosa però que ha aguantat. Després un pitó, ja flanquejat a l'esquerra. I tres xapes més per superar la fissura final. Per entrar-hi hi ha un desplomet amb canto, però que sembla que s'hagi d'arrencar. Xapo i em penjo per assegurar la jugada. Realment el que hi ha deu aguantar, però la veritat és que no dóna confiança. Uns passets verticals, un bon merlet en terreny vertical, on has de balancejar el fet d'assegurar-te i el d'anar inflant els braços, i després terreny suau fins una reunió de bolts "normal".

Arribant a la darrera reunió.

Uns pocs metres més fins al cim, passar-lo, i arribar a la instal·lació de ràpel. Rapelem uns 20 metres fins a un lloc còmode a la canal. Aquí pleguem trastos i ens n'anem avall, passant pel peu de via i tornant a Sant Benet per on hem vingut al matí.

La via és bona. Cal escalar, però. Avui no m'he tret el plomes en tota la via i he sortit d'alguna reunió amb el fred al cos malgrat el sol que ha estat fent, a partir de la segona tirada. L'equipament del primer llarg és estrany, segurament pensat per conservar algun tipus de puresa que se m'escapa. Aquí cal treballar fort. Hi ha ressenyes que hi posen 6a+, això és correcte amb l'escala SantBenedictina, que vol dir el que vol dir. El segon i tercer són bons. Cal anar bé de coco i saber posar alguna coseta. El quart és molt bo, però la roca, combinada amb el plomes, no m'ha deixat gaudir-ne plenament.

En alguna ressenya recomana portar camalots del #1 i el #2 i fins i tot comenta que es podria posar el #3. Nosaltres només hem posat un parell d'aliens i alguns merlets al segon i tercer llarg. En algun lloc, anant de segon, he vist un bon tascó mitjà. Però no cal carregar trastos inútilment com hem fet nosaltres. Al darrer llarg sols he posat un merlet.

Avui devia ser el dia d'escalar a la Prenyada, perquè érem un mínim de tres cordades, per sort a vies diferents. Altres cops que hem estat per aquí no hi hem vist ningú... Casualitats de la vida!

 

Escalades Fantasmagòriques a Gorros

Avui amb en Pep volíem anar a fer alguna vieta. La meteo suposadament donava bon dia el dissabte... Ens plantem al monestir i veiem que el panorama no pinta gaire bé: la roca es veu força xopa arreu. Decidim provar sort a la part alta, esperant que allà potser s'assecarà ràpidament i paguem els 8 eurus i escaig que costa la broma. Feia moltíssims anys que no pujava pagant!

Allà veiem que la cosa no pinta gaire bé tampoc. Les Magdalenes estan xopes així que anem passejant pel peu de diverses roques per confirmar l'evident: serà difícil escalar avui. Aprofitem per passar per racons que o bé desconeixíem o bé estaven en un racó oblidat de la nostra memòria. I al final, peregrinem fins al peu de l'Agulla de la Font de Jacob, on la roca està acceptablement practicable. Fa uns dies hi vam ser amb en Xevi. Avui ens hem posat a la #26 L'Escolania (IV+) i hem continuat per la segona tirada de Dahlia (6b) i el tercer llarg d'aquesta mateixa (IV).

Comença en Pep, jo faig el segon llarg i acaba en Pep. L'única zona interessant és un ressalt vertical al primer llarg, abans d'entrar a la reunió, i la panxeta de sortida del segon. Aquí es xapa el segon bolt estirant-se a tope des de bona presa. He baixat i he vist el pas un xic per la dreta. Realment només és un pas i després ve una zona amb bones patates d'anar fent. Darrer llarg sense problemes i toca rapelar perquè el mur final està descompost i no hi ha vies que hi passin.

Escalada fantasmagòrica a l'Agulla de la Font de Jacob. Primer, segon i tercer llarg.

Rapelem fins a una reunió de sota el passamà (45m) i des d'aquí un altre de 30 metres ens porta a peu de via. Decidim que no cal fer res més i anem avall xino-xano. Al final hem pogut escalar una mica, i el que no hem escalat ho hem passejat i ens ha tocat l'aire, que és del que es tracta!

De la previsió de temps... millor no fer-ne cap comentari! Per acabar, toca comentar que, mentre estàvem per la part baixa, les cabres han anat tirant de tot i força. Ha anat d'un pèl que no rebem!

Cova de l'Ós

L'Ernest ha proposat d'anar a la Cova de l'Ós, aquesta tarda. Jo hi havia estat fa temps i no m'havia deixat gaire bon gust de boca, però li he donat una segona oportunitat.

Anàvem amb la idea d'atacar unes vietes de la dreta, la Garganta Profunda i les seves veïnes. Però la Garganta en qüestió sembla que té un equipament molt just. Des del pont de pedra a la xapa següent es veuen metres i bastant tomàquet, de fet sembla que en tota la via es veuen tres parabolts...

La veïna del costat fa pinta de ser clean. Tampoc interessa avui... Total que ens n'anem al sector Gualtrapilla . Aquí s'hi deu haver afegit alguna assegurança, perquè ara, la #8 (6a) (numeració de Climb Around) de l'esquerra està ben assegurada i la Gualtrapilla (6a+) també.

L'Ernest es posa a la #8 i va fent. Jo també i també vaig fent. Això sí, hi ha alguns passets delicats. Aquí em noto un doloret a un dit, cosa que em fa recordar uns passos que vaig fer ahir a la Sala Golem, on hi havia unes tibades de bidit que em van costar... Cagundena, a veure si tornaré a estar delicat un temps! Per sort, la cosa sembla molt més suau que l'altra vegada, però m'he de recordar mentalment: no tibar a rocòdroms!

Finura de la bona a la #8.

Posem cintes a la #9 Gualtrapilla i l'Ernest s'hi posa. Agonitza una mica al principi i jo decideixo que faré un top-rope, també per no tibar més del compte. Efectivament, el començament és agònic de collons. I després s'ha d'anar mirant... Dura, dura. A més, he arrencat un codolet en un pas...

Després s'ha de donar la talla a Gualtrapilla.

Acompanyo el soci a la Cova pròpiament dita i li suggereixo El Moll de l'Ós (6b+). Abans li fa un tast a Cagandurria (6b+) i decideix que no té ganes de patir: hi ha unes excursions de collons i la via es veu més que xunga... Per sort, se n'adona a temps i no ha de deixar-hi res. El Moll de l'Ós, en canvi, és una via normal, i la fa ben content. Jo passo de seguir escalant avui.

Al Moll de l'Ós sembla que només s'ha d'escalar...

Per acabar, l'Ernest es posa a una via nova, que sembla que és un 7a dur. Li va traient els passos...

El company, apretant fort.

Jo confirmo el que ja sabia: que no se m'hi ha perdut gran cosa, aquí. Potser si l'equipament de les vies antigues va millorant s'hi podrà tornar. I sembla que hi ha vies ben graduades, entre la majoria que no. Poc a poc potser la cosa s'anirà centrant i aleshores valdrà la pena tornar-hi.

Mercadal Inferior

Avui amb l'Ernest i el Josep ens n'hem anat al Mercadal Inferior. Ells fa una colla de dies que hi van fent activitat, en canvi jo sols hi havia estat una vegada fa un parell d'anys.

Hem començat escalfant amb Bigger City (V+). Es deixa fer amb força tranquil·litat i serveix per anar escalfant. Curiosament, és la mateixa que vam fer servir per escalfar l'altra vegada... Qui no té memòria, ha de repetir vies!

Escalfant a Bigger City.

A continuació jo faig Menjaorelles (6b). Recordava que hi ha via un pas cabró en alguna banda i espero a que el Josep li posi les cintes per si les mosques. Rellegint la piada al blog, és talment així: Una tibada llarga als volts de la segona xapa, per anar a buscar bons cantos d'esquerra i després tibar de presa petitona però bona per xapar el pitó i sortir-ne per l'esquerra. Després, a gaudir dels moviments fins la reunió. Via llarga i ben bona!

Tibant una mica més a Menjaorelles.

Aquests dies, els companys s'han estat barallant amb alguns 7a's de per aquí. Avui l'Ernest li fa un pegue a La Processó Va Per Dins, a l'esquerra de Botafumeiro, posant cintes i la treu a la primera. Portava un munt d'intents en dies passats! En Josep es posa en top-rope al 7a de la seva esquerra, Set d'un Sol Cop, que comparteix reunió amb l'anterior. Com que té els moviments més que estudiats, avui també hi triomfa!

L'Ernest, encadenant La Processó Va Per Dins(7a).

Jo li faig un tast a La Processó... en top-rope per tastar els moviments. És una via força atlètica durant tot el seu recorregut. Desploma força i demana posar-hi ganes! Un primer pas delicat està a l'alçada d'unes regletes, on s'ha d'anar cap a la dreta a pillar un dauet prou bo per la dreta i d'aquí remada i agafar un canto boníssim per l'esquerra. Després s'han de pujar peus i agafar dos forats invertits en un joc estrany: primer amb la dreta i deixar el monodit de l'esquerra lliure per la mà esquerra. Representa que es xapa des d'aquí i després toca una pinça horitzontal bona amb l'esquera (però no prou com per xapar) i estirar-se creuat fins quelcom prou bo amb dreta. Després una estirada fins agafar un bec bo de dretes i es pot reposar una mica abans de xapar (!!! quina por!). S'agafa un canto/pinça amb dreta i toca una altra remada cap a l'esquerra. Després ja sols cal anar fent... Els passos han sortit, però encadenar-la seria un altre preu.

En Josep, a dalt, i jo mateix a Set d'un Sol Cop (7a).

A continuació hem anat a Mi Chica es un Bombon (7a). L'Ernest volia fer una via nova que surt recte amunt des de la reunió intermitja, però veient el pa que hi donen, opta per seguir aquesta via. En Josep s'hi posa en top-rope i falla en un moviment. M'hi he posat jo, també en top-rope, i he encadenat! Des de la reunió hi ha uns moviments de flanqueig cap a la dreta delicats. Toca aprofitar alguna invertida, però també algun canto prou bo, en algun moment, per l'esquerra. Hi ha una nyapa per l'esquerra, just al mig del díedre, i alguna cosa per la dreta, crec que mig en lateral. Després, una regleta per l'esquerra que costa de veure (en Josep no l'ha trobat i ha fallat per això) tot i estar davant la cara! La dreta en lateral, pujar peus i agafar un rom/nyapa per l'esquerra, a l'alçada de la xapa. Ni pensar-hi en xapar aquí, però: cal fer un pas més i pillar un canto bo per la dreta i xapar després. A partir d'aquí la cosa ja no és tan extrema. Hi ha un tram amb roca a controlar, després s'ha de superar un bloc i mig entrar al díedre, tot i que les xapes estan a l'esquerra, i sortir a l'esquerra cap al buit quan la cosa es veu mig bé. Toca escalar una mica encara, però ja no hi ha dificultats apreciables. Un encadene a vista (en top-rope, però) que ha estat un bon subidón!

L'Ernest, a punt d'entrar al diedret de Mi Chica es un Bombón, on hi ha el tomàquet.

En acabat, l'Ernest encara li ha fet un pegue en top-rope a la via nova que surt recte amunt de la reunió intermitja. Després de mirar-ho hi ha vist alguna possibilitat. Tot i això, sembla que a la part de dalt hi ha una excursió exagerada entre xapes... Els altres ja ens hem donat per satisfets, a banda que la tarda ja no donava gaire més de sí. Hem acabat fent una bona activitat!

Matinal Cam-Nou Barris

Avui ens n'hem anat a Collbató, a la zona Cam-Nou Barris, amb el Pep Ll. Amb el canvi d'hora arribem d'hora, quan el sol encara no escalfa gaire, així que anem a buscar el sol perquè l'ambient és fresquet.

Hem començat fent la Nerea (V+), una via prou llarga, que serveix per acumular uns quants metres. La via sols té un passet interessant al principi de tot i una tibada prou contundent per superar la panxeta final. La reunió està posada en terreny molt pla i les cordes fan un ròssec important.

En Pep, a Nerea.

Després ens n'hem anat cap a l'esperó de l'esquerra, on fa temps vaig fer la Esperó (6a), i avui tenia ganes de tornar-hi. El primer tram consisteix a superar una rampa senzilla. Però per arribar a la primera xapa ja s'ha d'escalar en terreny ben vertical (hi ha indicis d'una xapa eliminada, segurament per conservar l'essència de la via) i t'hi jugues una bona galeta. Després les xapes estan prou juntes fins que torna a haver-hi diverses excursionetes. Una via molt guapa, que et fa vibrar per trobar el recorregut desitjant no equivocar-te i quedar-te pillat lluny de la darrera assegurança.

 

 

Jo mateix (a dalt) i en Pep (a sota), a Esperó.

La via té la gràcia que permet muntar la del costat, Sara se Asusta del Espolón de la Gallina (6a+), i així ho faig. Els primers metres són els mateixos i després abandona la línia anterior en direcció a l'esquerra. Aquí no cal patir per les distàncies entre assegurances. En canvi, s'ha d'apretar més. Hi ha alguns passets lleugerament desplomats, on van sorgint preses quan les necessites. Unes marques de magnesi també em porten a una bústia salvadora i aviat em queda només el darrer ressalt. Aquí he hagut d'apretar una mica, anant per la dreta. En Pep l'ha fet més per l'esquerra i sembla que li ha sortit millor... Una via molt i molt bona, que deixa satisfet.

 

 

A Sara se Asusta...

Després ens n'hem anat a un bony que queda a la dreta de la Placa del Pi, on no hi havia estat mai encara. Hi ha quatre vies. La de la dreta és una llarg de la Somni de Tardor i optem per no fer-la. Així que ens posem primer a la #25 (V+). L'ataca en Pep i se'n surt amb solvència.

 

 

Fent el V+.

A continuació fem Amistat Infinita (6a). Aquí hi ha alguns cantos molt sobadets. Està clar que deu ser una cirereta buscada per molta gent! Toca fer alguna tibada prou tensa -o, com a mínim, jo ho resolc així. En Pep troba alguna altra manera que potser és una mica més humana. Molt bona, llàstima que es fa curta.

 

 

Amistat Infinita. Després del pas durillo.

I, per acabar, fem el Caos en el Caos (6b), a l'esquerra de tot. La primera xapa queda a can pixa: o bé es posa un flotant a la fissura o es xapa la primera amb una canya o es deixa passada, com hem fet nosaltres. Curiosament, la fissura pràcticament no l'he feta servir. Bustietes a la placa de la dreta i alguna altra a l'esquerra permeten pillar el pont de pedra evident i d'aquí agafar algun canto més bo. Hi ha una bustieta de peus que patina de mala manera -ho he comprovat en persona. Per sort, he anat aguantant aquests metres i aviat el terreny és més amable. Molt guapa, també, i curta, també!

A la part amable de Caos en el Caos.

I amb aquesta collita ens n'hem anat a dinar ben satisfets...

Mont-Ral

Quedo amb en Tati i la Gina, que fa un munt de temps que no ens veiem. Allà ens trobem amb en Joan Sallent i la Vero que aquests dies han coincidit amb Tati i xicota també. L'objectiu, Mont-Ral, on no havia estat mai fins ara.

Quedem al pàrquing (41.282897, 1.099622) i localitzo la seva autocaravana. Ens n'anem a la Cara Est de l'Arrepenjada per trobar alguna coseta suau per escalfar. A la part dreta hi ha un V que es veu curtet i ens decidim per la de la seva esquerra, La Pandilla (V+). Suposadament hauria de ser senzilla, però... M'hi poso amb decisió. Superat un ressalt d'anar fent, la paret es posa dreta i toca tibar força. La via et va portant un xic per la dreta de les xapes fins al punt que gairebé convida a anar a la reunió del V de la dreta... Consultada la guia, però, queda clar que la via se'n va per l'esquerra. Aquí hi ha un flanqueig delicat i bastants metres fins la propera xapa, val més no caure! D'aquí a la reunió, paret vertical, amb remades molt llargues de canto a canto. Déu n'hi do!

Escalfant a La Pandilla, un V+ que et posa a lloc.

A continació aprofitem que la reunió és compartida amb La Pastera del Dimoni (6a+). Curiosament algú ha tret les primeres xapes i toca començar amb les primeres de La Pandilla. Els locals segurament sabran la història que hi ha al darrera... Passat el ressalt de tràmit d'entrada hi ha una placa vertical amb bombet d'entrada on s'ha d'apretar. El pas més difícil és quan s'ha superat la panxeta. Aquí jo he resolt amb una estirada llarga fins un canto bo. Després, toca anar fent, simplement. I aprofitar la tranquil·litat que dóna conèixer els darrers metres, comuns amb l'anterior. Pensava que seria estratosfèrica en comparació amb l'anterior i no m'ho ha semblat tant...

D'aquí passem cap a Els Gegants pel Davant. Jo em poso a No em Toquis el Pitu que M'Irritu (6b). Es tracta d'un viot llarg amb un primer tram vertical i una zona desplomada després. El tram vertical és d'anar fent, amb preses que van sortint aquí i allà. Al desplom s'ha de donar la talla. Vaig fent fins un xapatge a mig desplom on acabo xapant des d'un canto no gaire bo. Amb la cinta posada (o sabent-ho) ho hauria fet més còmodament des de més avall. Per sortir d'aquí cal un pas durillo de decisió. Com que l'altra xapa queda amunt i hi ha desplom encara, decideixo penjar-me. Ho miro i ho remiro i acabo fent pujar la canya per xapar la següent, perquè no m'atreveixo. Cal anar a buscar uns daus per les dues mans i pujar peus a sobre el desplom, amb mans baixes al mateix lloc. D'aquí et pots anar posant bé i pillar un cantet raonable i xapar venint per l'esquerra. Em torno a penjar. El darrer pas no és difícil però sí espectacular. Cantos bons i evidents al principi, després una barana bona però allà et pots quedar pillat, a un pam de xapar la reunió i amb el seguro força avall... Per sort, he aguantat d'un romillo i he pillat la cadena amb èxit. Buff, Déu n'hi do! La via és molt guapa, però dura i exigent, també mentalment. Després veuré que altres cracks tampoc no l'encadenen a vista, cosa que em consola una mica

La Gina va per feina i ataca Calipso (6c) i la fa ràpidament i sense despentinar-se. Quan tinc ocasió li faig un tast en top-rope. Vaig fent els passos, però em sembla durilla. Potser sortiria, anant fresquet i sabent on has d'anar a cada lloc...

La Gina, passejant-se per Calipso.

La Vero, a No em Toquis el Pitu... i la Gina, acabant Calipso.

 

 

 

Terenyina de cordes...

Els lolos i loles van fent de les seves al 6c+. Jo, per acabar la sessió, em poso a Derribus i Enderrocus (6a+). L'entrada és agònica a més no poder. A més, no és evident com continuar. Al final, després d'haver-me penjat es veu una forma, sortint de la primera xapa per la dreta. Tot i així, s'ha d'apretar més que a molts 6b's que he fet. A més hi ha algun aleje sense gaire sentit... La via és guapa, però. També aquí em consola que escaladors més dotats tampoc no se'n surten a vista...

A tot el sectoret dels Gegants pel Davant és imprescindible portar canya si no vols arriscar-te a trencar-te alguna cosa. A banda d'aquest detall és una escalada molt guapa. Després d'aquí la Gina s'ha barallat amb un 7a+ i hem tornat al camp de futbol on hi ha l'aparcament. Allà m'han convidat a fer un mos i a petar-la una estona. Els quatre s'han quedat per allà algun dia més i jo me n'he tornat. Encantat d'haver conegut un lloc nou i nous companys!