diumenge, 3 d’abril del 2022

Matinal glacial a Garreta

Amb l'Ernest i el Pana ens n'hem anat a gaudir del matí glacial a Garreta. Les previsions eren de moltíssim fred, amb sensacions tèrmiques de molts graus per sota zero a Pirineu... Per sort, a Garreta s'ha estat prou bé, al cap d'una estona -perquè la primera via hem al·lucinat tots!

Que en plena primavera faci aquestes baixades de temperatura és sorprenent. També ho ha estat el mes de març, amb temps molt dolent durant molts dies, total per recollir uns poquets litres que són benvinguts malgrat tot. Hem tornat a Garreta, això ja sembla monotema. Però tots hi tenim algun objectiu i avui s'havia de buscar terreny relativament baix i arrecerat.

Comença l'Ernest, fort, amb Invert Garreta (6b) a la dreta de tot, que és on fa una mica més d'estona que hi toca el sol. Sort que hi ha un bon repòs abans dels passos finals que li han permès revifar els dits!


L'Ernest a  Invert Garreta. Escalfar, el que es diu escalfar no ho ha fet
gaire... Jo amb el plumes i tremolant!

En Pana no ha tingut tanta sort i s'ha glaçat fent En Ja i en Pa (6b) amb les cintes posades per gentilesa de l'Ernest, baixant de la que ha fet.

Jo he demanat que la deixin muntada per després, que jo començo suau, amb la Trampa de la Rampa (6a). Ja l'he fet un munt de vegades però avui m'hi he estat estona: cada dos per tres tocava buscar una posició còmode (que ja és dir) per moure els dits que em queden com glaçons perquè la major part de preses estan a l'ombra! Acabo dignament, però amb els dits entumits!

Fent, per enèsima vegada, La Trampa de la Rampa.

Els companys es posen a L'Emperatriu Escalatriu (6b+), a l'esquerra de Trampa. Es veu guapa i, sobretot, dura!



Els companys a L'Emperatriu Escalatriu.

Jo m'hi posaré més tard i faig En Ja i en Pa (6b). L'havia fet no fa gaire però no recordava gran cosa. Qüestió d'anar fent, procurant no inflar-se massa. Cap a la part de dalt, un canvi de pes per passar cap a la dreta a la placa final i una apretadeta perquè no he vist una regleta bona que ajuda a pillar un canto bo que permet xapar la R. Aquí ja s'ha estat bé de temperatura!



A En Ja i en Pa. Toca tibar, però es deixa fer!

L'Ernest ens munta App Slab (6c) que m'havia quedat pendent l'altre dia. La fa sense despentinar-se, com bon lolo! Després s'hi posa en Josep, en top-rope i falla on vaig fallar jo l'altre dia. Li canto el peu esquerre al bec i ell troba un canto d'esquerra que jo no havia trobat l'altre dia. Quid pro quo. A la vista de com està el panorama, decideixo que li faré el pegue "bo" a App Slab. Avui sí que ha sortit i m'he emportat un altre 6c al que li tenia moltes ganes! La part de baix l'he resolt molt bé, anar fent. Fins al muret que porta a sota el desplom. Aquí m'he hagut d'esforçar molt amb el xapatge i el pas de després -no m'hi he posat gens bé! Els passos del desplom els faig bé i la pujada de peus, també: dreta a la llastra en bavaresa, pujar peus molt, molt, peu esquerre al bec, moure mans llastra amunt i estirar-se a un canto d'esquerra que permet equilibrar i posar-se còmodament sobre un bon canto. Unes apretades més i ja està!



L'Ernest, a dalt, i jo a baix, fent (i encadenant, avui sí!) App Slab (6c).

L'Ernest li ha fet un pegue a El Roc que Emergeix del Bosc (6c). L'altre dia el va tatxar, però avui volia tornar-hi... i no ha pogut ser. Posant cintes hi ha un pas molt exigent per pillar un bidit on ha arribat molt malament. La resta, pim pam, perquè la té més que estudiada!


L'Ernest intentant tatxar novament El Roc que Emergeix del Bosc.

Per acabar la feina, jo li he fet un top-rope a L'Emperatriu Escalatriu (6b+) on encara hi havia corda i cintes -per sort! Passos d'anar fent fins al mur on s'intueix que hi haurà el tomàquet, amb un bon forat per mirar-s'ho. Toca agafar un bec lateral/invertit d'esquerra, pujar molt peus i pillar en bidit d'esquerres una fissura bona. Mà dreta al mateix lloc, esquerra a una fissura i dreta a un bidit traccionat en lateral des de l'esquerra per pujar peus. Un tram amb alguna rebava d'esquerra i una pinça en un esperó per la dreta. D'aquí s'arriba a unes regletes a l'esquerra que porten fins la reunió. M'ha sortit en top-rope fent-ho una mica diferent, movent-me cap a la dreta en direcció a la Trampa, però aquesta deu ser la forma "bona". M'ha semblat molt, molt dura! A veure si un altre dia!


Jo mateix, acabant la sessió en top-rope a L'Emperatriu Escalatriu.

I amb aquests pegues ens hem donat per satisfets. Al cotxe estàvem a 5º... no es pot dir que hagi fet calor!


dissabte, 19 de març del 2022

Garreta

Amb l'Ernest avui hem anat a buscar una matinal ràpida, esperant una finestra de bon temps berguedà. Bo, el que es diu bo, no ha estat, però hem pogut escalar i fer una bona colla de metres a Garreta.

He començat per la senzilla, La Trampa de la Rampa (6a), avui amb l'al·licient de posar-hi cintes. Com ja sé de sobres, serveix per escalfar i una mica més i tot, però ha sortit molt bé -i avui no m'he inflat!

L'Ernest prefereix començar una graó més amunt, amb Vici-Dron (6b). Ell la recorda estranya i estranya se li ha fet! Tant que ha hagut de fer-li un segon pegue per encadenar-la. Opto per provar-la des de baix i puc confirmar que és rara de pebrots, que vol dir, dura. Per sort, l'he encadenat a la primera, donant-ho tot, però. A la part de baix, aprofita alguna presa bona de Rampilles Pilles, allà on la roca és grogosa. Després toca anar improvisant, amb alguna cosa ben xica i molts laterals i moviments estranys. Quan has entrat a una mena de díedre final, la via ja està resolta, però queda una entrada a la R ben fina! 

 



A Vici-Dron, una bona via, però estranya de fer!

Després del pegue de l'Ernest em toca posar cintes i m'atreveixo amb Madame Manopié (6b). A l'alçada de la tercera xapa, quan no veia com seguir, veig una regleta clecada que m'indica que toca moure's a la dreta. Fet això, s'entre en un terreny un xic més suau que deixa respirar. Després s'entra en un diedret i no està clar si cal seguir-lo o sortir a l'esquerra, per la placa. Després de molta estona, tiro per la placa i em planto a sota un parabolt que està al mig d'un bony i torno a tenir dubtes de per on encarar-lo: esquerra? dreta? Al final tiro pel mig, tibant d'aresta esquerra i fissura dreta! Aquest tram m'ha demanat molt, però també he aconseguit encadenar a vista! Molt satisfet!

 




A Madame Manopié.

L'Ernest també la fa, sense despentinar-se. Quan baixa, se'n va a buscar el top-rope de App Slab (6c) a l'esquerra, perquè voldria provar-la, però primer en top-rope! Faig un pegue i vaig traient els moviments, penjant-me en alguns llocs. L'Ernest la fa sense massa problemes, amb indicacions meves que sembla que no són com ell havia fet la via altres vegades.

Després m'hi poso des de sota. Tinc els moviments de baix super-controlats. En un punt on hi ha una placa gris on toca anar a l'esquerra he d'improvisar una mica però me'n surto sense dificultats. S'entra a la fissura, on es pot reposar una mica, i en surto descaradament per la dreta. Sempre per la dreta es va pujant una zona fineta i toca superar un ressalt molt llis: jo he trobat una manera per la dreta, a pillar un dau que es pinça bé amb la dreta. D'aquí, flanqueig a l'esquerra i xapar la primera del marcat desplom. Una lateral de dreta, moure peus i anar a pillar el canto boníssim d'esquerra primer i de les dues mans després. Aquí m'he embolicat i he pujat els peus malament i m'he quedat pillat: m'he tirat avall!

 



L'Ernest, encadenant i jo lluitant App Slab. Queda pendent per un altre dia...

Crec que el que toca és agafar la llastra amb dreta (a la part de baix, on és bona), pujar peus amb l'objectiu de posar l'esquerre a una punxa característica, posant, quan es pugi la mà esquerra també a la llastra, més amunt, en bavaresa. T'has de quedar cargolat per estirar-te moltíssim fins una fissureta que baixa vertical i es pilla amb l'esquerra. Després t'hi pots posar bé i estudiar el que ve, que també té gràcia, però es deixa fer...

Queda pendent per un altre dia! Matinal molt ben aprofitada, amb 5 pegues a 4 viots, en el meu cas. El sectoret és xic, però dóna molt joc!


diumenge, 13 de març del 2022

Esquivar la pluja a la Cova de l'Ós

Ahir me'n vaig anar al Pati Vertical, a fer una mica d'activitat en un finde que pintava bastant dolent. Casualment vaig conèixer-hi el Jordi Pina, un escalador actiu i actiu a les xarxes! L'activitat ahir va estar bé, amb molta gent, cosa esperable, però sense arribar a ser estressant. A més, vaig poder fer una bona colla de metres, majoritàriament suaus. Dic majoritàriament, perquè al final et vas animant i proves coses que comencen a apretar... M'he de recordar que els rocòdroms no són per mi, que m'hi lesiono amb facilitat!

A la tarda d'ahir em va trucar l'Ernest per veure si aquest matí tenia ganes de fer alguna coseta, que semblava que hi hauria una finestra de bon temps... i això hem intentat! Ens n'hem anat a la Cova de l'Ós, a veure què podem fer.

El terra està força moll i alguna zona de la paret s'endevina humida (deixant de banda xorreres evidents), però allà on la roca no té liquen negre sembla que es deixarà fer.

Ens posem a les vies arrampades que hi ha al peu del dau de sota de la mateixa cova. Segons Climb Around, la #18 (III) i la #17 (IV). Els primers metres ja us puc ben assegurar que no són III ni IV ni de conya (els primers passos tenen gràcia, després sí: rampa) però fem les dues vietes seguides per desentumir els músculs.



Fent rampes amb primers passos curiosos.

A continuació, fem la #20, que està marcada com a projecte a l'App. Segons el nostre parer, deu estar al voltant de 6a+/6b, però aquí els graus "baixos" els fan ballar com volen. Es tracta d'una via curta, però força exigent a les dues primeres xapes. Moviments sobre mono i bidit de mitja primera falange, amb peus justets, pinçar una pedreta minúscula d'esquerres (que a l'Ernest se li trenca i l'envia avall) i estirada a un forat rom permeten xapar la segona. A partir d'aquí, la cosa es suavitza força, però continua sobre cosa molt fina. Guapa!



Apretant  fort a la #20.

Després ens n'hem anat a l'esquerra, a buscar la Guaita (6c) i Les Flors (6c) però s'ha posat a ploure amb prou ganes perquè ens refugiéssim a la cova. Després d'esperar una estona, l'Ernest encara s'ha tret el cuquet fent la#10 (6a+), una placa agònica que ara estava un xic xopa... fanàtic que és! Quan ha baixat tornava a remullar i ens n'hem anat a casa.



L'Ernest, a la clàssica #10.

Matinal perquè ens toqués l'aire i poder fer una miqueta d'activitat. Hi havia una altra cordada fanàtica que continuava malgrat la pluja. Estaven fent alguna via nova a la part de la dreta. Per aquí s'hi ha treballat, caldrà buscar informació!


dissabte, 5 de març del 2022

Més Garreta

Diumenge passat van quedar deures pendents a Garreta i avui he convençut els companys per anar-hi. A més, donades les previsions de temps, ha estat una bona decisió. D'una banda, perquè com més amunt més fresca. De l'altra, perquè donaven pluja a les 12 i a les 12 han començat a caure algunes gotetes...

Ens plantem a peu de via amb el nou accés i en Josep posa cintes a La Trampa de la Rampa (6a), la única que serveix per escalfar sense passar de 0 a 100 en pocs segons. Tot i això, a tots ens dóna feina!


Escalfant al 6a.

A continuació toca un 6b, segons la lògica, i jo em poso a Invert Garreta (6b) a la dreta de tot, que no tinc tatxada. Desploma, al principi, i s'ha de treballar. Com el nom indica, hi ha bastants invertits i laterals. Toca llegir molt bé com treballar-los i posar el pes com toca en cada moment per no prendre mal en l'intent. Miraculosament aconsegueixo fer-ho sense estressar-m'hi gaire i aviat estic a un bon repòs a la dreta, perquè la via canvia de cara. Aquí es fa prou bé fins un bon forat de mans on m'hi estic molta, molta estona, intentant esbrinar com continuar. Recte amunt sembla excessivament dur pel grau, però per l'esquerra no és evident. Ho provo recte i baixo, ho provo per l'esquerra i baixo. Tornem a començar! Al final, em decideixo per l'esquerra, tornant a la cara original. Aquí hi ha alguns passets fins però van sortint coses que permeten arribar a la R, entrant-hi per l'esquerra. He hagut de lluitar-lo, però ha caigut a vista!


Començant la festa a Invert Garreta.

Els companys prefereixen fer Super Pac (6b) primer. Després en Josep farà la Invert Garreta en top-rope, perquè l'escalada d'aquí avui l'ha inflat, i comenta que li costa trobar la manera de posar-s'hi. És ben cert!


En Josep a Super Pac...




... i l'Ernest a la mateixa via.

Quan torna a ser el meu torn, em poso al projecte del dia, Rampilles Pilles (6c) que fa massa que està pendent. M'hi poso posant cintes, pensant que, en funció de com m'hi trobi, ho donaré tot posant cintes o bé em reservaré per un altre pegue. Però vaig pujant amb seguretat. Faig el pas difícil amb solvència i xapo amb relativa comoditat. I els moviments següents, també, així que em planto al lloc on vaig fallar l'altre dia sense problemes i xapo còmodament. El slab final també el resolc a la perfecció i queda encadenada, al final!


 
Al final, m'he emportat Rampilles Pilles!

L'Ernest es posa a la via nova, Omicron (6c) oberta fa poc, just a la dreta de la Rampilles. La fa a vista amb una soltura tal que jo m'atreveixo a fer-li un pegue des de sota, per si sonés la flauta... La flauta no ha sonat perquè m'he hagut de penjar a la quarta o cinquena xapa perquè la sortida no m'ha semblat gens evident i, a sobre, la següent queda llunyana. Al final he hagut de xapar amb la canya i tot! Més amunt, al crux de debò, no li he vist color a la primera i he hagut de tibar en A0. La resta, sense massa complicacions. Baixant, però, li he tret l'entrellat a totes dues zones... queda pendent per una propera visita!



A Omicron. L'Ernest, a dalt i jo a baix.

Per cert, amb bon criteri, hi ha una pedreta sikada amb el nom de la via al peu. Ajuda molt a situar les vies, sobretot quan en van naixent de noves. Sóc de la opinió que, una vegada hi ha parabolts a la paret, l'impacte d'una petita inscripció a peu de via és insignificant en comparació i facilita molt l'orientació dels visitants. 

Per cert, ja s'ha desvetllat el misteri de la pols que hi ha a la R de Rampilles: s'ha canviat d'ubicació per donar-li aire a Omicron. El darrer dia em tenia més que intrigat que una via antiga tingués pols de taladre de feia poc. També havia vist algun forat sikat... ara quadra tot!

El Josep ha abandonat l'activitat ja fa una estona i l'Ernest acaba la seva fent-li un pegue a El Roc que Emergeix del Bosc (6c), que se li resistia i continua fent-ho. Segurament es mereixeria algun plus o fins i tot, potser l'havia tingut (?).


L'Ernest a El Roc....

A partir de les 12 ha anat repixant una mica però hem pogut escalar. A primera hora amb solet, després sense i amb un ambient una mica menys agradable, però hem escalat que és del que es tractava! El sector m'agrada molt. Les vies són guapes, s'han netejat molt bé, estan ben equipades, el peu de via està cuidat... Gràcies als equipadors -i a l'Ernest que, amb les eines de jardineria ajuda a repassar-ho! Encara m'hi queda feina per algunes visites!


diumenge, 27 de febrer del 2022

Garreta

Feia temps que no sortia amb en Tati i feia temps que no estava a Garreta. Avui ha estat una bona combinació de company i de lloc. Havíem de ser més persones, però al final hi ha hagut canvis de plans.

A Garreta hi havia estat fa gairebé tres anys i aleshores m'hi van quedar deures pendents... Pel que fa a l'aproximació, ara és força ben marcada: cal deixar el cotxe a vora la casa de Garreta, travessar la carretera i el rec i agafar una pista poc marcada muntanya amunt. Trobarem fites que marquen el camí, en particular una d'enorme quan toca entrar en un corriolet que cal seguir fins a peu de via, on s'arriba des de l'esquerra en lleugera baixada. Res a veure amb la complicació de l'aproximació anterior, que remuntava primer recte amunt i després flanquejava llargament la paret.

Ens posem amb la més senzilla, La Trampa de la Rampa (6a). Com el seu nom indica, sembla una cosa però és una altra! De fet, cal treballar força, tibant força i amb moviments poc naturals. Serveix per escalfar i per una mica més i tot! Ara bé, és un viot boníssim!


En Tati a La Trampa de la Rampa.

Per continuar pujant dificultats, fem la En Ja i en Pa (6b), a la dreta de l'anterior, saltant-ne una que ja havia fet. Aquí s'ha de tibar una miqueta més a la part de baix, però potser els passos són més evidents. I a la part final hi ha un muret més fi i exigent, on tots dos hem anat una mica per la dreta. M'he hagut d'esforçar, però ha caigut a vista.


A En Ja i en Pa.

A continuació en Tati m'ha posat cintes al que era el meu projecte del dia, la Rampilles Pilles (6c). L'altra vegada em va sortir en top-rope a la primera després de veure com la feien els companys. Avui no recordava prou coses, així que li he fet un primer pegue en top-rope, especialment després de veure que en Tati s'està molta estona estudiant un moviment -l'ha fet sense despentinar-se però, al final!

 
El projecte del dia.

Faig en top-rope i vaig matisant els moviments. Quan em toca fer-la des de baix, vaig fent com toca. Em sento bé perquè en el pegue en top-rope fins i tot m'he desinflat del 6b: m'anava penjant tranquil·lament quan calia... Vaig fent tot bé fins al punt on el Tati ha trigat a veure-ho, tot i que, quan saps on anar, no és excessivament complex. Així que pillo el canto clau amb la dreta, la presa bona amb l'esquerra, ajunto mans i pujo peus en adherència... i em quedo pillat, amb la cinta a la cara, sense poder xapar! Vaig inflat, així que em pillo a la cinta i em penjo. És trist, perquè sols havia de pillar un altre canto a la dreta i xapar amb comoditat, sense pujar peus! Però quan vas encebat es cometen errors! Després queden uns moviments de slab delicats però que es fan... El Tati em suggereix que la deixi montada i que hi torni després!

Mentrestant, en Tati ha anat fent App Slab (6c) i Super Pac (6b).

Quan torna a ser el meu torn, m'hi torno a posar. La part de baix surt milimetrada, però m'adono que les forces no són les que haurien de ser i m'he de penjar abans del lloc on he fallat abans. Els moviments surten, però haurà de quedar pendent! 

Ha estat una matinal ben aprofitada, amb cinc pegues, tres d'ells al 6c, que m'han deixat ben caldejat... Serà un bon entrenament, espero! I he tatxat un 6b, molt a poc a poc, vaig fent els deures!


dissabte, 26 de febrer del 2022

Racó Tranquil

Després de molts dies de no poder escalar per causes diverses, aquest finde toca treballar els dos dies! Avui ens n'hem anat novament al Racó Tranquil, amb l'Ernest i el Pana. Amb en Josep hi vam fer un intent el dia 13, però només ell va tocar roca... sota la pluja... i sols va fer tres xapes!

Avui he hem tornat. Els companys comencen amb la Pecadora de la Pradera (6a+) que és on ens vam posar amb el Josep el dia de la pluja. Per contra, jo començo amb la Secretària de Conveniència (6a+), que es veu més assequible malgrat ser del mateix grau nominal. Realment és d'anar fent, amb uns moviments més exigents al muret final.

A continuació, jo també em poso a Pecadora de la Pradera. També surt sense complicacions, però al mig hi ha una zona de xorreretes on hi ha un passet curiós. En Josep l'ha fet anant molt per l'esquerra, però l'Ernest l'ha fet recte, aprofitant unes regletes, i jo he fet més o menys el mateix. Les dues comparteixen reunió, cosa que va la mar de bé.



Terreny amable fins aquí, a Secretària...


... i una apretadeta a la part final.

En Josep a Pecadora...



... i jo a la mateixa via, en diversos llocs. Un viot!

A continuació jo m'he posat a Tot És Pàtria (6b+). Els companys l'han feta sense massa problemes, però la tenen ben apamada! Jo em decideixo a posar-m'hi des de sota i acaba sortint, però lluitant-la moltíssim.
 
És una via força mantinguda i variada. Comença amb uns moviments atlètics que aconsegueixo llegir molt bé. Cal aprofitar una bustia que costa de veure mentre estàs escalant, a l'esquerra. Després els companys agafen un invertit que jo no veig i que sembla que és clau. Jo he trobat un bon canto al fil de l'esperò per la dreta i un bon forat per l'esquerra. Uns plans roms permeten anar pujant, cap a la dreta i toca trobar un bon forat que també costa de veure. El crux de la via però és un tram de slab. Estàs força ben posat per intentar esbrinar com fer-lo. Jo he dubtat i redubtat mil vegades, però al final m'he decidit: toca posar els peus en una visera en adherència i fiar-te'n, agafar alguna nyapa i aviat cosa millor. D'aquí es va un xic a la dreta, en direcció esperó, per tornar a l'esquerra i seguir fissura. Semblaria que la cosa es suavitza, però encara hi ha algunes tibades, ara en terreny vertical. Encadenar-la ha estat un premi a l'esforç! M'he fos però ha sortit!! Això sí, ho he deixat tot i ja no faré res més, avui -en part perquè em vull reservar per demà.




L'Ernest, a Tot És Pàtria (6b+)...
 

... en Josep al primer tram de la mateixa via...




... i jo mateix en tres llocs d'aquest viot.

Mentrestant, els companys encara es barallen amb Dotze d'Octubre (6b+) i Ascesi (6c+).


L'Ernest a Dotze d'Octubre...


... i a Ascesi.

Ha estat un dia ben aprofitat. Tot i que només he fet 3 pegues, he tatxat 3 viots, entre ells Tot És Pàtria que és ben exigent. Després de tants dies de repòs, no comptava amb una collita tan bona. El dia ha estat ideal, el lloc molt guapo, amb una roca immillorable, això sí: de la que demana finura verdoniana!

dissabte, 5 de febrer del 2022

Després de molt temps, Desdentegada

Amb en Mario i en Pep ens n'hem anat a la Desdentegada. Des que s'ha d'aparcar al Bruc que no hi hem estat cap vegada. Sens dubte, la mandra d'haver d'afegir uns quants minuts a la caminada que ja hi havia ens havia fet enrere. Avui però hem deixat la mandra a casa i ens hi hem atansat.

Hem fet vies que ja havia fet unes quantes vegades, però que mai defrauden. Comencem per la zona dels quintus, fent #16 (V+), seguim per la #15 (6a) i la #14 (6a+) i acabem a la placa de més a la dreta, on hi ha la #24 (6b).

Les havia fet, però continuen sent guapíssimes. Al 6a hi ha feineta de finura de la bona. Al 6a+, continuïtat tibant una mica més. I el 6b és una meravella: un començament exigent, es suavitza una mica arribant al sostret i després d'aquí queda una bona colla de metres on s'ha de treballar de valent!

Avui sols hi tinc fotos meves, però puc certificar que els companys també hi eren!





Les vies d'avui, per ordre de realització i de dificultat.

Al final, la caminada extra no és tan greu com semblava i ha quedat una matinal ben xula amb molts (als voltants de 120) metres escalats virtualment a vista!