diumenge, 29 de gener del 2023

Més grau de la Mola

Avui hem tornat al Grau de la Mola amb l'Ernest i el Pana i amb la companyia del Tati també, que ha arribat un xic més tard. Tots tenim compromisos a l'hora de dinar així que va perfecte ser parells!

Avui comencem escalfant a l'Aresta de la Mola (6a). Una via llarga, guapa i estètica i farcida de xapes. Avui la única pega és que la via gira de vessant en un punt i, com que fa un fred que pela, ens deixa els dits glaçats. La via té una arrencada curiosa i després es deixa fer més o menys bé, però no pots confiar-te enlloc! De fet, té un passet curiós per superar una balmeta -al Pana se li ha travessat, sobretot pel fred, però alguna cosa vol dir!




A l'Aresta de la Mola.

A continuació hem fet la #23 V+. És una vieta de dos llargs, prou disfrutona. La pega és que entre el primer i el segon llarg hi ha una feixa que li treu al·licient a la via.


Fen el quintu de la dreta de tot.

Després m'he posat al projecte del dia, la Grisú (6b+). L'Ernest la va fer fa uns dies però jo no li havia fet cap tast. Així que m'hi poso, des de baix i posant cintes. El primer tram em surt prou bé gràcies a que l'Ernest m'ha indicat un canto d'esquerra alt i amagat que permet resoldre amb certa solvència. Després ve un flanqueig difícil però que em surt prou bé. Xapar la tercera té gràcia perquè hi ha un bon alejillo. Ho faig bé i encaro el que sembla que serà un nou passet dur. L'Ernest només m'ha dit que hi posés decisió... Sense més pistes he buscat com fer-lo però no m'he decidit i m'he penjat. Es tracta de pillar un bec d'esquerra, un pla dolentíssim de dretes, pujar peus i llançar-te al canto de la fissura. D'aquí pillar l'aresta de la dreta pujar peus i xapar. La resta de la via té algun alejillo i alguns passets delicats però es deixa fer.


A Grisú. Ha sortit a la segona!

Després li faig un segon intent i em surt flotant... Com canvia saber on anar! Segurament amb més informació m'hauria sortit al flash, però no ha pogut ser!

El Tati també l'ha fet, sense despentinar-se, en part per la info del meu primer pegue, però sobretot perquè està fort com el vinagre!

D'aquí ens n'hem anat a l'esquerra. El Tati ha fet Opi (6b) i jo li he fet un top-rope per acabar el dia. Avui he sortit recte amunt de la darrera xapa, fins i tot un xic per la dreta. És ben factible i molt més senzill que per l'esquerra.


El Tati gaudint de l'Opi...

I l'Ernest i el Pana han anat fent coses per la dreta... Com aquesta:


Algun dels 6c's de la dreta.

I compte contat, ja s'ha acabat!



dissabte, 21 de gener del 2023

Balcó de Santaïna

Avui ens n'hem anat al Balcó de Santaïna, esperant trobar-hi condicions de temperatura dignes. La veritat és que al final ens n'hem sortit, però ha trigat una estona!

El Pana va fanàtic i comença amb Poliki Poliki (6b+). S'ha de penjar, com si no hagués escalfat! Calla, ves que no sigui això el que li ha passat ;)


Escalfant a la primera del dia.

Jo prefereixo anar en plan tranquil i em poso a QWERTYPOIUY (V+). La bellesa del nom és proporcional a la bondat de la roca, tot i que la via és ben estètica. Serveix  per escalfar. L'Ernest em segueix les passes en top-rope.


Suaument, és com escalfem els altres.

Després em poso a L'Oruga Confusa (6a). Té una entrada molt fina que cal fer per l'esquerra. Després es torna molt agradable d'anar fent. Comparteix reunió amb  Esperó del Crostó i aquí ens hi entretindrem tots un moment o un altre.


Continuo en plan suau amb el 6a...

En el meu cas, ara toca posar-me a Poliki Poliki (6b+). Primer li faig un tast en top-rope perquè ja recordo haver-la tastat fa temps i embolicar-me! Li vaig treient els passos i després li faig un pegue des de baix... i encadeno! Quina il·lusió tatxar-ne una d'aquí! Això passa molt de tant en tant...


Encadenada, finalment!

I després m'afegeixo als pegues en top-rope a Esperó del Crostó (6c+). Aquí li acabem trobant la forma de fer-la. En Pana la treu en top-rope al segon intent. Jo n'hi faig un i m'he de penjar en algun lloc però em vaig capaç de fer-la algun dia. I l'Ernest també li farà el pegue final del dia, també amb èxit.


Esperó del Crostó
, una línia mega-estètica!

Ell, però, encara s'ha posat a La Gata Folla (6c+).


L'Ernest, treballant de valent!

El dia ha donat prou de sí, no ens podem queixar! Jo m'he tret l'espina del 6b+ que havia provat fa molt de temps i, a sobre, tinc un bon projecte a punt!


diumenge, 15 de gener del 2023

Grau de la Mola

Avui hem tornat al Grau de la Mola amb el Pana i l'Ernest. La meteo no pintava la ideal, però hem escalat prou bé! Quan hem arribat tocava un bon solet i ens ha tret la son de les orelles ben ràpid.


Paisatge 10!

Hem començat escalfant amb Déstockage (V+). La via comença en un caos de rocs que conté una mena d'avenc i tot. La via és ben variada, amb moviments de mirar-s'ho al principi, roca molt tallant després i un díedre d'anar fent a la part final. Guapa i estètica!



Escalfant al V+

A continuació ens hem posat, de les mans de l'Ernest que hi ha posat cintes, a Doctor Factor (6b). He dubtat si posar-me a alguna cosa més senzilla per escalfar més progressivament, però m'he decidit i amunt! L'inici és el més dur i no és evident de llegir. El que toca és anar a buscar amb la dreta una canaleta que baixa en diagonal, posant les gemes de la mà esquerra a una fissura. Després, pujar peus i anar a buscar un canto raonable més amunt per acabar de pillar bona presa. Molt tens! Després la via es suavitza i cal anar navegant, amb algunes tibades en bavaresa pel mig i uns moviments plaqueros a la part final, amb navegacions a dreta i esquerra. A la reunió s'hi entra des de l'esquerra... Molt bona!




El 6b té la zona més dura als primers metres. Déu n'hi do!

L'Ernest es posa a Quisteman (6c), que comparteix inici amb l'anterior. Veient-lo lluitar penso que val la pena que li faci un top-rope, però el Pana acaba tibant la corda... Dubtava de si atrevir-me a fer-la per baix, però això m'ha acabat de decidir i m'hi he posat. Inici controlat, igual que l'altra. Després ve un tros suau i un primer mur dur. Entre el que he vist a l'Ernest i el que m'han cantat, he anat fent. El crux és una tibada amb esquerra a una xorrereta roma on s'han de pujar moltíssim els peus. Jo ho he fet com l'Ernest i he arribat in extremis a una presa molt dolenta, però la única que hi ha. I m'hi he aguantat. Després ve un terreny molt més suau fins al segon mur. Aquí hi ha finura-levitació de la bona. M'ho miro una bona estona i acabo trobant la forma d'anar pujant fins alguna regleta bona. D'aquí es surt en una zona de roms que m'ha deixat ben inflat, però per sort hi ha bons peus. Ja només queden uns moviments de tràmit! Un 6c al flash, feia temps que no sortia!




Quisteman
ha sortit al flash i m'ha deixat més que content -i inflat!

A continuació l'Ernest es posa a Gora mi Furgoneta (7a) i aprofitem per fer-li un top-rope. La via és una agonia total! Els primers metres són molt exigents ja. Després ve un tram que es deixa fer i venen els dos metres durs de la via. Aquí s'ha de tibar de llastretes de mitja falange, amb peus raonables, i fer algunes estirades/llançament a regletes romes... No me'n surto pas! Després s'agafa alguna cosa millor, però desapareixen els peus i s'han de fer bones tibades. Tota la via està en aquests metres. Després és qüestió d'anar fent, no passa de 6a excepte un altre moviment més dur, però res a veure amb l'anterior. El veig lluny, és un 7a de bloc! L'Ernest també haurà de tornar-hi i el Pana igual...






Els protas d'avui, a diversos llocs del 7a...

Poc a poc el dia s'ha anat tapant. Sort que la primera estona ha tocat i ha escalfat l'ambient perquè ara al final ja anava refrescant. Esperem a veure què porta aquest front que està entrant...


dissabte, 7 de gener del 2023

Encetem l'any al Grau de la Mola

Avui hem anat amb l'Ernest i el Ramon al Grau de la Mola, on jo no havia estat mai. L'Ernest fa temps que tampoc hi ha anat i té ganes de provar unes vies noves, que no surten a la guia, publicades aquí i que he copiat al final.

Així que hem començat amb un servidor enfilant-se per la Via E (V). No és una via gaire agradable de fer, les sensacions són força estranyes. Abans de cedir el torn als companys, encara em poso a la Via D (6a+). Aquí hi ha una entrada de tibar-li, amb un semi-llançament a un canto bo només per entrar a la roca. Després, diverses zones de posar-s'hi bé, amb un darrer xapatge incòmode que faig amb la cinta força avall.



A la Via D (a dalt) i Via E (a baix).

D'aquí ens n'hem anat a l'esquerra de de tot, a fer la Opi (6b). M'hi poso amb un cert cangueli perquè hi ha trams que semblen molt i molt llisos. Poc a poc, però, vaig fent, trobant la millor seqüència per progressar. Aviat em planto a la placa final, on t'ajudes d'unes gotes d'aigua miraculoses. Aixecar-se d'aquí té la seva història i m'ho miro una bona estona fins que veig com fer-ho per anar a buscar les preses bones que permeten xapar la última assegurança. Per sortir d'aquí també cal mirar-s'ho una mica. Jo he resolt canviant mans i anant a buscar un canto amunt i a l'esquerra i sortint per una fissura fins la R. Ha sortit a vista, però bastant inflat, la veritat! Una via molt guapa i variada.


Gaudint de Opi.

Aprofitant la corda li faig un top-rope a la veïna de l'esquerra, la també nova Oju Eh? (6c+). En top-rope em surt a vista a la primera. L'Ernest s'hi posa des de sota i l'ha de lluitar per allà al mig però l'encadena a la primera. Jo li faig un segon pegue des de sota i també encadeno. Diria que és suau pel grau, però he arribat a dalt esbufegant a tope. La via és ben variada, amb unes bones tibades a una bavaresa de dits al principi, seguida d'una zona plaquera on s'ha de flanquejar a l'esquerra i que a l'Ernest gairebé li costa l'encadene, seguit d'un tram amb bon canto. Al final, uns moviments tècnics de passar de la fissura de l'esquerra a la dreta i, al final, una tibada bastant dura per acabar de sortir de les dificultats -comuna amb la via anterior.



A la Oju Eh?

El Ramon, mentrestant, s'ha posat a la Via C (IV) de primer i ens ha sorprès encadenant en top rope el 6b! A ell no li cal sortir amb freqüència, sembla!




El Ramon, triomfant!

Per acabar, l'Ernest s'ha posat a una de les vies antigues, segurament la Grisú (6b+). Però ja no ha donat temps per fer-hi cap més pegue! Queda anotada per una propera visita.


L'Ernest a Grisú.

El lloc ens ha agradat molt. És estrany que no hi havia estat mai encara... tocarà repetir ben aviat perquè la roca és molt bona, les vies són guapes i l'entorn acompanya!



divendres, 30 de desembre del 2022

La darrera de l'any, al Mercadal Inferior

El dia no pinta gaire assolellat però malgrat tot decidim enfilar cap a Berga. És el que té sortir amb berguedans, jejeje! Ens plantem al Mercadal Inferior, decisió que també acabaran prenent una bona colla de cordades al llarg del matí...

Trobem el David G. treballant a la part de baix del sector i nosaltres tirem més amunt. Escalfem amb el primer llarg de Mi Chica es un Bombón (V+). Xula, d'anar fent, que serveix per començar a entrar en calor.


Escalfant en plan suau.

Després els companys es posen a Somnis Directes (6a,6c,7a). L'Ernest monta fins abans del crux del 7a. Jo m'hi poso en top-rope per anar escalfant. El primer llarg (6a) és d'anar fent, però cal mirar-ho en algun lloc. El segon (6c) té un començament desplomat però amb bon canto. Després ve un tram lleugerament desplomat amb presa xica. Després de mirar-ho una mica, penjant-me, veig la forma de fer-ho. Del tercer llarg, el tros que he fet és d'anar fent, però m'he despenjat abans del crux, deixant dos parabolts passats, mínim. 


Muntant Somnis Directes.

En Pana acaba de muntar el darrer llarg de Somnis Directes. L'Ernest es posa a La Sardineta (7a) i poc a poc la va muntant, amb canya, perquè hi ha algun alejillo. 


Aprentant-li. La paret s'ha anat omplint...

Quan em torna a tocar el torn, li faig un intent al L1 i L2 de Somnis Tangibles (6c), que és comú a Somnis Directes i va a buscar una reunió a l'esquerra. Com que abans li he tret l'entrellat, m'ha sortit sense gaire esforços. La clau és pillar una orella vertical amb la dreta i obrir l'esquerra a una lateral. D'aquí, pujar peus en una bona remada fins una lateral de dreta que permet pujar peus i sortir de les dificultats. Se m'ha fet senzilla!



Al L1 (dalt) i iniciant el crux del L2...


... i aquí ja hi ha les dificultats superades.

L'Ernest fa un darrer pegue en top-rope a La Sardineta i ja no queda temps per fer gran cosa més. 3 pegues només, però raonablement llargs. De fet, prou llargs com per refredar-se gairebé entre pegue i pegue i més avui, que no feia sol.

Mentre hem estat escalant han anat venint un munt de cordades, que han estat assetjant La Trompa, que encara tinc pendent de fa uns dies... Suposo que caurà algun dia!


diumenge, 18 de desembre del 2022

Carboneres

Avui amb en Pana ens n'hem anat a Carboneres, a buscar el sol. Hem començat escalfant per les vies senzilles, on me'n quedava alguna per tatxar. Però al final ens hem equivocat i ens hem posat a Toc de Gràcia (6a). El company flanqueja per entrar a la reunió de la Joc de Nens, amb feines i treballs per entrar a la reunió. Jo faig el mateix! Aquestes vies són extremadament bloqueres, amb relativament poca gràcia...

A continuació sí, la Joc de Nens (V+). Com l'altra, té una entrada rabiosa i una entrada a la reunió igual. No m'agrada, però serveix per escalfar.

Continuem l'escalfament a Canta-les-hi (6a+).  Estil similar al principi i un pas cabró per superar el sostret. Surt, però tots dos bufem una mica.



Hem fet tres vietes d'escalfament...

Amb aquestes ens donem per escalfats i ens n'anem al projecte del dia, La Fragua de la Cohesió (7a). El soci s'hi va estar barallant fa uns dies i s'atreveix a posar-s'hi posant cintes. Acaba amb la canya i a partir d'aquí comença la nostra festa en top-rope. Jo acabaré fent-li tres pegues però sense acabar d'encadenar. El millor, el segon.



Al projecte del dia.

Principi desplomat amb bon canto fins anar a buscar un bec de mà dreta. Mantenir l'esquerra en lateral i anar a buscar bústia bona per la dreta. Després ve un tram d'anar fent, on cal saber aprofitar un bon repòs que hi ha a l'esquerra. Després toca flanquejar cap a la dreta, passant per sota el sostre i fent treballar la bavaresa. Seguir-la en diagonal fins al final i obrir-se cap a l'esquerra. Ara comença la part dura. La meva millor opció és bidit d'esquerra i moure peus fins poder creuar la dreta a una bústia molt bona. Moure peus i pujar-los fins pillar una bona invertida d'esquerra. D'aquí, pujar peus fins un bidit romíssim de dreta. Aguantar aquí és la clau: toca moure peus pujant-los i agafar una fissura/llastreta vertical amb l'esquerra. Moure més peus i estirar-se fins un canto bo des d'on es xapa la reunió. Jo m'he hagut de penjar en diversos llocs al primer pegue. Al segon, gairebé em surt tot i m'he hagut de pillar a la darrera xapa. Al tercer ja no he fet el creuament com ho feia i he intentat el mètode del Josep -em va pitjor! 

Crec que tornant-hi podria sortir!


diumenge, 11 de desembre del 2022

Amb la cua entre cames

Avui ens hem atrevit a sortir cap al Berguedà. Hem anat al Mercadal Inferior amb un fred bastant intens. Aquí hem començat fent dues de les vies senzilletes de l'esquerra del tot, un parell de V+.

A continuació, aprofitant el top-rope, hem fet un tast a la Xavi Puig (6b+) continuant per la Menjaorelles. Hi ha uns moviments curiosos de flanqueig i una apretada per superar el mur que uneix la Xavi Puig amb la seva continuació.

Quan tornàvem a ser al peu de via hem decidit plegar veles perquè el fred no ens hauria permès fer res més.

I ens n'hem anat al nou rocòdrom de Berga, al polígon de la Valldan, on hem estat una estoneta fent l'indi. Té unes poques vies per fer amb assegurador automàtic. La resta és bloc i força alt per al meu gust. Una caiguda des de la part alta segur que té conseqüències i, per tant, no he apretat gaire.

Ningú no s'ha dignat a fer cap foto, així que no en tenim. Vet-ho aquí.