De mica en mica...

Avui hem tornat a Montserrat Nord, al Prohibitivo. Per escalfar ens hem posat a Losi (6a+). Díedre durillo, on s'hi han de posar ganes. Però serveix per escalfar que és l'ús que li hem donat.

Escalfament a Losi.

A continuació, m'he posat a Desperta Ferro (6b+), que l'altre dia havia quedat pendent. Al primer pegue m'he quedat pillat després del desplomet... Després n'hi faig un altre, sense cap error, i me l'he endut amb bastanta solvència! Com canvia la cosa quan saps exactament on cal anar...

Avui m'he acabat emportant a Desperta Ferro.

Quan hem baixat de la Losi, hem deixat cintes a Chochín (6c+) i li hem fet alguns pegues. En Josep se l'ha emportat al segon. Jo, en top-rope, li he tret tots els moviments, però no he estat capaç d'encadenar-la. Una via de foradets, amb algun pas llarg, on cal estar tota l'estona donant la talla. Fins i tot, al final, quan sembla que les dificultats baixen, trobem placa fina amb mans i peus xics on no val a badar... No és gens senzilla, de fet originalment estava 6c+/7a...

A Chochín hi ha feina!

Entre pitos i flautes, hem fet una bona activitat, amb bastants pegues a vies difícils, així que ho hem deixat aquí. A poc a poc vaig tatxant cosetes i vaig fent metres exigents, que és del que es tracta.

Casualment, aquí hem coincidit amb en Teo, amb qui hem coincidit en altres mogudes. I avui també tanco el mes del retorn després de la Covid... No es pot pas dir que hagi anat gens malament, esportivament parlant!

Revetlla Prohibitiva

La pre-revetlla de Sant Joan l'hem fet amb en Josep al Prohibitivo, novament. Hem començat amb una via suaveta, l'Esperó de la Martina (6a+). Aquesta és fina, fina, però es deixa fer bastant millor que altres vies del seu grau que hi ha a la vora.

L'Esperó de la Martina.

Després, per "escalfar", ens n'hem anat a Per a Penélope (6c), que l'altre dia em va quedar pendent. En Josep em posa les cintes i l'encadena al mateix fer. Jo m'hi he posat des de sota, i també l'he encadenat! Tenia controlats els moviments claus i ha anat sortint tot rodat. La zona més dura és a la part central, fins pillar els cantos que et permeten agafar la vira diagonal. I també és molt dura l'entrada a la reunió: avui no he estat per filigranes i he anat directe a la baga que fa de cadena! Subidón!

Avui m'he endut Per a Penélope. Aquí el pegue d'en Josep.

Després tocava quelcom més dur i en Josep s'ha enamorat de Terra (7a) i s'hi ha posat. Al primer pegue s'ha anat penjant. Jo l'he provat en top-rope i també m'he hagut de penjar un munt de cops. Al segon pegue en top, el Josep ja li ha trobat el truc i jo també. No per encadenar-la, però gairebé. Té una entrada plaquera rabiosa, amb moviments amb mans prou bones, però peus justets i on no s'ha de badar gaire. Després, moviments de forat a forat, amb remades llargues fins a la darrera xapa de la placa vertical. Per xapar-la hi ha una bona bústia de dretes, on s'hi pot arribar de diverses maneres... Des d'aquí, un forat rom per l'esquerra i el crux: un altre forat rom de dreta, pujar peus i pillar uns plans i una regleta amagada a una llastra roma. Hi ha alguna regleta d'esquerra i dreta que, amb els peus correctes et treuen de les dificultats i deixen en terreny un xic ajagut, sense res bo, però on es pot anar fent fins pillar la darrera xapa. Des d'aquí, regleta de dretes, remada d'esquerra i reunió!

En total, li hem acabat fent tres pegues cadascun, el darrer però pitjor que el segon. Podria sortir algun dia!

Provant noves sensacions, a Terra.

I després d'aquesta hem plegat trastos i cap a la revetlla de veritat, amb una bona colla de metres difícils a l'esquena! Un bon entrenament, espero.