L'Estany

Ho he de reconèixer: em faig un embolic amb els sectors del Berguedà, i això que me'n faig un tip d'anar-hi! Per això, quan en Pana m'ha proposat alternatives entre les que hi havia l'Estany a fer nosequè, li he dit que ok!

Quan ens hem anat acostant al sector m'he adonat de l'error... a l'Estany no hi ha gaire coses a l'abast! Però tot i això, hem gaudit de valent! Passo a l'explicació.

Hem començat escalfant a la única que s'hi pot escalfar, Disneylandia (6a+). Això sí, jugant-te una galeta important per arribar a la primera xapa i sabent molt bé com fer-ho a l'indret de la tercera: vull recordar que aquí hi havia passat en Ae, no A0, no fa gaire... Després la via es deixa fer. Té algunes ziga-zagues i convé treure la cinta que queda més a l'esquerra de la línia una vegada xapada la següent. Via interessant, variada i amb picant!

Escalfant, és un dir, a Disneylàndia. Escalfes de cop!

Curiosament avui hi havia penya escalant per aquí. Quan hem arribat estaven tocant La Selva Esmeralda (6b) i això ha fet que poséssim cintes al 6c. Per sort, quan hem estat baix els 6b ha quedat lliure i hem continuat l'escalfament.

La Selva Esmeralda (6b) és una via xula i exigent. Avui ha estat com tornar a fer-la a vista i l'he hagut de lluitar novament. Uns passos finets de llastretes laterals per pujar peus fins pillar alguna coseta a l'indret del sostret, un cantet bo i remada d'esquerra fins un canto que serveix per xapar. I d'aquí una tibadeta amb tendència a la dreta i intentar encertar algun forat bo. He anat aguantant fins la reunió, ben satisfet!

A La Selva Esmeralda.Un viot, exigent.

Després el Pana s'ha posat a la Variant de l'Edu (6c). Entrem directe amb la tercera xapada perquè l'entrada estàndard és bastant ronyosa. Després d'un parell de xapes més hi ha un muret interessant. Dreta a llastreta, esquerra a lateral, rebotar a un lateral millor més amunt i dreta a una fissureta per xapar. Esquerra al costat i obrir-se cap a la dreta, a pillar un bon forat per la dreta, pujar peus i remada fins forat bo d'esquerra. Aquí el Pana ha fet unes quantes relliscades i al final ha pillat. Jo, que ho he fet en top-rope, m'he anat penjant per matisar moviments. Després ve una zona on es pot seure, literalment, per reposar i atacar el sostre. Moviments molt durs per mi, que no hi estic acostumat. Dreta a un forat bo però dolorós, gairebé millor posar-hi dos dits només. Pujar peus, esquerra on sigui i remada fins a la franja que s'endevina bona. Ajuntar mans i passar a l'esquerra. Esquerra recargolada sobre el bec i mà dreta a una mitja lluna merdosa però que permet, miraculosament, anar a posar els peus a sobre el bloc. Esquerra a l'esperó i més o menys ja està. No m'ha motivat per fer-li un segon pegue.

En Pana a la part de baix i jo sortint del sostre del 6c.

El Pana està eufòric perquè li ha sortit tot i es posa en top-rope a El Llamp i el Tro (7a+) i s'hi baralla una estona. Després m'hi poso jo també. La primera part és comuna amb el 6c i ara encadeno en top-rope. A la zona difícil hi tinc molta feina encara! Passets delicats, de llastretes per anar pujant peus... Amb la idea d'agafar una llastra bona d'esquerra i un canto bo de dreta. Aquí, remada llarga per agafar algun biditet merdós de dreta i anar improvisant una mica... Ho veig complicat de debò! Hi ha uns quants passos que demanen molt i jo, ara, no tinc pas forces. La part final de la via també té el seu què, inclosa l'entrada a la reunió. Això sí que ha sortit.

El company a la part dura del 7a+ i jo al mur inicial. Aquest ha sortit!

Amb tot això ja s'ha fet l'hora de plegar. Hem fet quatre pegues durillos i, ni que tinguéssim temps, no faríem res més de bo! Assegurant hem estat bé, a l'ombra. I escalant, ens hem anat escalfant força. Els peus es queixaven d'això ja...

L'Estany

Aquesta tarda hem anat a l'Estany amb en Pana i l'Ernest. Em feia por no poder tatxar res i, fins i tot, no moure'm enlloc, però ha anat prou bé.

Hem començat amb No t'Apuris Kumbaià (6a). La via té un pas cabró per posar-se a sobre el sostre. Per sort, jo aconsegueixo pujar el peu amb prou eficàcia... Ara bé, després, ve un tram polit d'allò més! S'acaba fent un munt de força per no fer res... Està clar que la gent la fe servir per escalfar! És una via llarga i guapa.

A l'escalfament...

Aprofitem per posar cines a Apura't Friki (6b). Fa temps la vaig fer, en top-rope i amb molts laments, sense encadenar-la ni així. Avui ha sortit! L'Ernest la fa d'una manera, en Josep d'una altra i jo he acabat fent una combinació de les dues. El pas més dur és per entrar a la placa de l'esquerra i anar a buscar una llastra bona. Després hi ha alguna agonia més, però amb alguna indicació dels companys l'he resolt prou bé. Uff, una de bona tatxada!

Tatxant el 6b.

I ara ja només quedava apretar de valent. L'Ernest es posa a Polvorilla (7a). Li deixa al Pana la veïna de l'esquerra muntada: Joc de Folls (7a). El Pana s'hi posa perquè la té apamada de fa uns dies. Malauradament falla al primer intent.

He de decidir-me per una de les dues i opto per fer un top-rope a Joc de Folls (7a). Entrada ben vertical, amb una pujada de peus delicada: mà esquerra en una rebava lateral i remada fins el canto bo de dalt. Després, anar fent fins posar-se dreta sobre la repisa. I aquí comença una bona estona agònica. Nyapes, laterals d'esquerra, un mini-llançament a una nyapa de dretes i diverses preses merdoses que no acabo de recordar bé fins pillar una mena de forats bons per la dreta. Esquerra en pinça oberta al damunt, pujar peus, lateral merdós de dreta, lateral d'esquerra i llançament a un forat raonable. Els passos han sortit tots! Al segon intent, per un moment he pensat que tindria opcions d'encadenar, evidentment en top-rope. Però no, el segon intent no ha estat millor. Em notava cansat, ja.

L'Ernest a Polvorilla...

... i el Josep i jo a Joc de Folls.

El Josep ha encadenat en top-rope al seu segon intent i l'Ernest li ha fet un intent a la seva... que se li resisteix. Tenim deures per un altre dia!

El dia ha estat ben aprofitat... i amb fresqueta al final! Per algun lloc he perdut una polsereta... a veure si la trobo algun dia

L'Estany

Avui he "exigit" anar a algun sector on toqui el sol a peu de via, perquè fa un fred que pela. Tothom hi ha accedit de bon grat, però ;)

Així que ens hem plantat al Racó Tranquil, ben d'hora ben d'hora. Tan d'hora que encara toca l'ombra al primer tram de la via que tenim pensat fer servir per escalfar: Disneylandia (6a+).

A Disneylandia ja hi havia estat una vegada. I vaig haver de fer A1 per fer el crux! Sí, sí: no em vaig haver de penjar, o bé fer una tibada de cinta, no. Peu a la baga en plan clàssic i amunt! Avui els companys m'han volgut convèncer de que hi ha manera de fer-la. Comença el Josep i m'ensenya una forma de fer l'entrada que segurament és la menys traumàtica: un xic per l'esquerra. I arribar al crux des de l'esquerra també, pillat d'una bona llastra. Aquí toca anar obrint el peu dret i anar portant l'esquerre cap al centre per equilibrar-se. Després, moure mà esquerra a (enlloc) i estirar la dreta a pillar una lateral bona a la fissura. Moviment gràcil i sortir de les dificultats! La resta de via es pot anar fent bé, amb alguna ziga-zaga i algun passet de mirar-s'ho més amunt. Per sort, l'Ernest, pare de la criatura, també té dificultats importants quan s'entesta a fer el crux d'una forma més directa...

A Disneylandia.

A continuació, en Josep es posa a La Selva Esmeralda (6b). Jo prefereixo anar suau i em busco la vida a Finet i pel Mig (V), cap a la dreta del sector. Una vieta d'anar fent, prou agradable!

En Josep a La Selva Esmeralda. 

Després em poso a La Selva Esmeralda (6b) a vista i em surt. Primer tram amb bon canto, negociant bé algun moviment. Després s'entra en terreny que és vertical o més i s'ha de treballar. Pujar peus poc a poc per la dreta fins pillar algun canto que s'endevina bo per l'esquerra i pillar-ne algun de bo per la dreta. Després, una remuntada que et deixa en un terreny amb dotzenes de foradets, dels quals algun és bo. Jo em trobo fent una tibada inhumana d'un bidit de dreta que se les porta. Després veuré que hi havia un forat raonablement bo un pam més a la dreta... En fi. Per sort he aguantat i he pogut anar tirant amunt fins la R. Molt bon gust de boca. Un viot llarguet, guapo i variat.

I jo mateix, a La Selva Esmeralda.

Després toca fer l'indi. L'Ernest s'està barallant amb El Llamp i el Tro (7a+) i ja es veu que una lluita així ha de ser dura... Per sort, hi ha possibilitat de fer un top-rope a la Variant de l'Edu (6c) i en Josep s'anima i la fa prou bé. Jo també m'animo, però la faig fatal! Fa molt de temps que no tibo en desploms i no aconsegueixo encadenar uns quants moviment seguits: m'he de penjar constantment! Això, deixant de banda el mur d'entrada, vertical i exigent, però que es deixaria fer. En fi, aquí hi tindria feina per estona!

L'Ernest, tibant fort!

En Josep i jo, lluitant la Variant de l'Edu. 

Amb això ens donem per satisfets i tirem cap a casa.