dissabte, 23 de gener del 2010

La Facu


Seguim visitant escoles del Penedès! Avui li ha tocat el torn a la Facu, una escola ben coneguda i popular. De ressenes n'hi ha aquí i diversos links aquí. Quan en Pep i la M. Alba m'han recollit al matí no teníem pas clar si el dia aguantaria, però finalment s'ha comportat la mar de bé!

La popularitat de la zona feia témer aglomeracions, però la veritat és que no ens hem fet pas nosa amb ningú, tot i que de gent n'hi havia. Uns quants estaven a la part de la dreta mentre que nosaltres i dues cordades més hem estat a la part esquerra.

Hem començat per Esther (V+), una via variada, llarga i maca. Després, la Salta Mona (6a) i Teresa (6a), aquesta darrera molt guapa i amb algun pas difícil.

A Salta Mona, jo mateix...

... i en Pep.

La M. Alba a Teresa...

... i en Pep a la mateixa via.

A continuació ens hem mogut cap a l'esquerra, quan han anat quedant vies lliures. Hem fet la Rosa Sala (V), una via llarga, molt variada i de traçat un xic sinuós -i un xic sobada en algun punt.

M. Alba a Rosa Sala.

Després, hem fet una alta via altament recomanable: la Joana (V+). Aquesta via és un festival de placa amb bon canto arreu, tot i que s'ha de saber buscar.

Per acabar, em poso a la Bomba (6c) amb el temps justet. Continuïtat d'anar-s'ho mirant bé fins a sota el sostre. Allà es pot reposar raonablement bé. A partir d'aquí cal endevinar els cantos bons, cosa que no he fet i m'he hagut de penjar. La cosa va més o menys recte a la xapa i així: cantet d'esquerra al bisell del sostre, una regleta dolenta de dreta, pla d'esquerra raonable, pujar peus i una llastreta que s'agafa avall amb la primera falange de tres dits o bidit molt fondo just al costat que he descobert baixant. Pujar peus a sobre el sostre (controlant un bon peu esquerre), allargar-se a un bon canto de gotes d'aigua a l'esquerra i posar-se bé de mans i peus per xapar. Després es va fent! A veure si me'n recordo la propera vegada -per això ho detallo aquí, jeje.


Encarant els desploms de la Bomba...

...i després de superar el pas clau.

La zona m'ha agradat. Queda pendent una nova visita!
 

dijous, 21 de gener del 2010

Calders Sud


Aprofitant que avui feia un bon dia de sol i que la tarda comença a allargar un xic -de moral que no en falti- avui hem fet una sortida de tarda amb en Jortx i en Tati. Objectiu: Calders Sud.

He començat escalfant a xxxx (6a+), que té una entrada curiosa i la resta d'anar fent. Els lolos Tati i Jortx estaven provant la via de la dreta de la Perdulari (Ruleta Russa) i he decidit fer-los companyia provant-la (la Perdulari). L'entrada és bastant dura -l'altra vegada no m'hi vaig pas saber enfilar- però avui ha sortit ben bé. Un tram en díedre i després una sortida un xic cap a la dreta on l'esperó que barra el díedre fa un xic de nosa. M'estiro per agafar el fil d'una aresta i ha resultat rom. Fracàs, doncs. Després de reposar penjat ho he tornat a mirar i ja he vist la manera.

Mentre reposava, en Jortx i en Tati han engalomat la Ruleta Russa fent servir una seqüència que sembla ser bastant millor que la que havien fet servir altres lolos. Ara, que té alguns passos que déu n'hi do!

Després li he fet un segon intent a la Perdulari (6b+) i ha sortit sense especials problemes. En Tati ha tingut l'amabilitat de fer-me unes fotos des de la seva reunió, el que permet tenir una perspectiva diferent de la típica, amb tot culs i peus:


Havent fet l'entrada de Perdulari...

... i a punt de fer el darrer moviment difícil de la via.

En Jortx, fent la via nova, de nom per determinar.

Després, en Tati ha fet Nap Buf i m'ha muntat la Sang i Fetge (6c) deixant una cinta llarga a un xapatge bastant xungo que hi ha precisament al pas xungo de la via. L'entrada és atlètica fins a un bec. D'aquí jo he d'ajudar-me rebotant d'una merdeta d'esquerres per llançar esquerra a un pla raonable on es poden ajuntar mans. Amb una cinta llarga es pot xapar d'aquí. Des del pla, ajuda amb la dreta en un forat rom (per mi millor que la regleta-forat magnesiada), una bicicleta amb dreta i llançament a un calb de dretes i pujar peus al pla on teniem les mans. La resta, anar fent. Li he fet dos intents, però no ha pogut ser. El segon, gairebé a les fosques, pitjor que el primer.

Jo mateix al primer intent de Sang i Fetge.

Queda confirmat que les tardes ja comencen a donar joc: a les 18:30 encara es veia el camí de tornada!

dissabte, 16 de gener del 2010

La Rambla


No és que ara estigui provant novens, sinó que avui hem estat a la Font de l'Ametlló amb en Pep i la M. Alba i moltes, moltes, moltes altres persones amb qui hem compartit la paret sense fer-nos cap nosa. Aquí tampoc no hi havia estat mai. Per arribar-hi, cal seguir les indicacions d'en Oskar, fins arribar aquí. L'arribada resulta sorprenent: vas caminant per terreny aparentment pla i de sobte s'obre un barranc. Unes cordes ajuden a baixar al peu de paret i començar la jornada.

De la zona cal dir que algunes vies tenen els seus anys però moltes han estat reequipades darrerament per en K. i altres. La roca és excepcionalment bona, amb varietat de configuracions: plaques, díedres, desploms... Això i el fàcil accés fan que sigui una zona bastant freqüentada.

Un dia variable: a primera hora tapat i solet després

En arribar hem anat fins pràcticament a l'extrem est de la paret i hem començat per la Canela-Massana (V) per entrar en contacte amb la roca. Després, ens hem posat a La Reina del Queroseno (V+). Són dues vietes guapes, però a la Reina ja s'ha de mirar i tibar un xic.

En Pep a la Reina del Queroseno.

A continuació, cap a l'esquerra a tibar dels dos costats de la llastra que fa la Tornassol (V+). Entrada atlètica per acabar trobant una zona més fineta. Recomanable, també.

Jo mateix a Tornassol.

Més cap a l'esquerra, hem continuat amb la Samba (V+), que recorre un diedret la mar de xulo per acabar sortint a l'esperó de la dreta. També m'ha agradat. Baixant hem aprofitat per posar les cintes a Carrasco, per fer-la després amb més comoditat :)

En Pep, a Samba.

Abans, però, hem fet Olèrdola (V), una vieta d'anar fent i gens desagradable.

M. Alba a Olèrdola.

I ara, el plat fort del dia, Carrasco (6b+). En Pep la té controlada i després de veure-li fer-la, no m'ha costat especialment. Els primers metres, desplomadets, es fan aprofitant el canto viu de la dreta. D'aquí, pujada de peus fins caçar un bustiaken enorme des d'on s'agafen dues preses no massa bones per anar a buscar una bona llastreta-escletxa i amunt.

Carrasco desploma que no és broma!

Aquí estic a Carrasco.

Hem anat seguint cap a l'esquerra i hem fet la petita joia Petit Príncep (V). Via molt maca, llàstima que es faci curta pel tram fàcil del principi. La resta, genial!

M. Alba a Petit Príncep.

Seguint més a l'esquerra, hem fet Crisi (V+) al mur característic. Aquí la roca és bona però no tan adherent com als altres trams de paret. La via, també recomanable!

M. Alba a Crisi.

Després d'aquesta, hem atacat la Bavaresa (V+) i, per acabar, m'he posat a Massana Canela (6a+) on he tardat un xic a trobar el canto salvador a la dreta. Quan l'he tingut, gas, amunt i avall que cal ser a dinar a casa -tard, però a dinar!

Acabant la jornada a Massana Canela.

Total, que en un matí han caigut 10 vies i totes elles m'han agradat! I en queden de pendents per algun altre dia!

dimarts, 5 de gener del 2010

Xert


La sortida d'ahir s'havia de complementar amb una visita a Xert. Hem començat pel sector del Fardatxo, que no ha estat immediat de trobar [Coordenades pàrking (40.539003,0.130094)]. Una ressenya es troba al blog del makidelpinxo, encara que hi ha hagut algunes aportacions noves. En Pietro també hi ha fet més d'una visita. Com a mínim, vàrem localitzar les novetats:

a) Una via nova (nom? grau?) en una agulleta a l'esquerra d'El Ginecòleg.
b) El Gran Mestre (7a) a la dreta de El Contorsionista
c) Una via (nom? grau?) a l'esquerra de Friki 666
d) Salvita, amb entrada directa
e) Dues vies (nom? grau?) a la dreta de Auxilio...
f) Crec que hi havia alguna cosa a prop de la Esta pal Xapi.

Als comentaris, l'autor de les novetats ens hi ha posat informació útil. Gràcies Quique!

Nosaltres vàrem començar per la Xertisme (6a). Des de sota es veu una entrada atlètica i després un tram de finura. Efectivament, a l'entrada cal tibar un xic (vigilant de no topar amb el cap, com vaig fer jo -ai, el casc ben desat) i després es continua en díedre una estona abans d'entrar a la placa. Una via interessant per escalfar.

Jo mateix als primers metres de Xertisme.

La Rosa, al mateix lloc...

... a l'igual que la M. Alba i en Pep.
Mentrestant, en Pep i la M. Alba han estat a fent la Revirada (V+) i ens hem intercanviat els llocs. Els primers passos són un xic delicats perquè la roca no és totalment franca però aviat entrem en una zona amb roca bona i franges horitzontals. La via supera algun tram ben vertical i es va fent tot i que hi ha algun pas on cal mirar-s'ho un xic. Els darrers metres són sobre una roca excepcional!

Jo mateix...

... la M. Alba...

... i la Rosa a Revirada.

Mentre feiem aquestes vies han arribat tres escaladors amb els que ens hem fet companyia la resta d'estona. Abans d'atacar la placa fissurada de la Friki 666 on ells estan escalfant, ens posem a la Sargantana (V+). Avui la Rosa ja s'ho passa millor perquè no hi ha tant de pati! La Sargantana (Fardatxo pels locals) comença enfilant-se a un pedestal. Després ve un tram vertical amb franges horitzontals on -com passa sovint- sols cal trobar la menys dolenta. L'arribada a la reunió és un xic fina però es deixa fer.

En Pep...

... i la M. Alba fent Sargantana.

A continuació ens hem posat a un viote, Friky 666 (6a segons la ressenya, 6a+ per en Groinket i per mi). Una via llarga, vertical i de continuïtat tot i que té alguns bons reposos on pots refer-te. Si no, ja en parlaríem! Una via guapa, guapa i llarga, llarga (tot i que, comparat amb ahir, sols té 25 m).

La Rosa a Friki 666...
... i en Pep, enfilant-se a la mateixa via.

Després d'aquesta he estat dubtant de per on continuar. Estava clar que havia de ser alguna cosa més picant i dubtava entre El Contorsionista o Agarram la Figa. Finalment m'he decidit per Agarram la Figa (6b+). També té 25 metres i es veia notablement més dura que l'anterior. Concentració i amunt! L'entrada no es pas senzilla fins la primera assegurança, que queda força amunt. Després és qüestió d'anar aguantant: al principi alguns roms fins arribar a una fissureta, alguns bidits, algun pas de finura fins a posar els peus sobre una llastra on he pogut reposar l'estona que he volgut. Després, más de lo mismo: anar buscant els millors passos, no sempre evidents, i buscar les maneres de poder espolsar braços de tant en tant. El pas més difícil, des de la figa (vull dir la figuera) fins la reunió. Aquí he acabant fent un flanqueig a la dreta agafat amb una llastreta (uff) per anar pujant després amb algun pas fi fins agafar una bona regleta des d'on es xapa la R. La Rosa ha fet un tast dels primers metres i ho ha deixat córrer.

Jo mateix als primers metres de Agarram la Figa...

... i aquí lluitant amb els darrers moviments.

En Pep a la mateixa via.

Després d'aquesta, i veient que no quedaven gaires vies senzilles perque s'hi puguessin enfilar les mosses, hem anat a visitar el sector iniciació [Coordenades pàrking (40.533475,0.150479)]. Pujant hem trobat una parella que baixava, on ell resulta que és el primer equipador (1985) d'aquest indret! De fet, de lluny ja es veuen les típiques regaleres que delaten la presència de vies, darrerament reequipades. Hem començat per la via #5 (V+).

La Rosa a la via #5.

A continuació ens hem posat a la seva veïna de la dreta (nova): La via #5bis (V+), que m'ha agradat força: entrada de tibar un xic, ficar-se en un toll d'erosió, seguir per un díedre, entrar a la reunió (comuna amb les vies #6, #7 i #8) per placa guapa... Genial!

La Rosa a la via #5bis.

I per acabar el dia, m'he posat a la via #4 (6a), aprofitant que en Pep hi ha deixat les cintes. Aquí la Rosa ja ha optat per recollir els trastets, perquè el dia ja s'estava complicant.

En Pep a la via #4...

... i jo al mateix lloc un xic més tard.

Quan hem acabat, hem recollit i hem baixat al poblet de Xert a fer un mos. El primer lloc que hem trobat ha estat el Blanco y Negro on no hi havia possibilitat ni d'entrepà... però sí de pizza. Com que hi havia gana ens n'hem cruspit una cadascun i hem tocat el dos. Diria que el bar dels escaladors deu ser en alguna altra banda...

Ha estat la nostra primera visita a Xert i han quedat ganes de tornar-hi. Ara faltarà trobar l'ocasió!

dissabte, 2 de gener del 2010

Roca Blanca


Amb en Pep i la M. Alba teníem intenció de fer una sortida d'un parell de dies i aquest cap de setmana semblava que es podria aprofitar -des dels punt de vista de la meteo. En Pep tenia ganes de visitar la Roca Blanca, prop de Sant Carles de la Ràpita i les zones de Xert, prop de Vinaròs. Doncs dit i fet!

Les ressenyes de la Roca Blanca i altres zones properes es poden trobar en aquest blog (font original) o bé aquí, al blog de la UEC Tortosa. Per arribar-hi, seguim la N-340 fins aquí, on agafem el trencall asfaltat a mà dreta (venint del nord). Seguim la pista fins trobar una pujada encimentada on es poden deixar uns quatre cotxes. A partir d'aquí continuem per la pista fins trobar unes fites a l'esquerra que ens conviden a acostar-nos a una caseta blanca amb barbacoa al costat. El caminet passa just entre la casa i la barbacoa i va guanyant alçada progressivament. Les fites i l'evidència del destí no permeten cap error.

Arribem a sosta el Díedre Amposta i comencem a estudiar la paret. Ens sembla que el més sensat és començar per alguna via del sector "la rampa" que hi ha a la dreta del Díedre Amposta. Tinc intenció de començar per Imaginación al Poder però la Rosa em fa adonar que sembla que fa 40m i la nostra corda és de 70. Imagino que hauríem arribat a baix, però per si de cas, comencem per Café con Leche (V+) i continuem amb la seva veïna de l'esquerra: El Porvenir de una Ilusión (V+).

Jo mateix a Café con Leche.

La Rosa a El Porvenir de una Ilusión.

En Pep a Mafalda.

Faig la Café con Leche fins a una reunió que hi ha uns 7-8 metres abans de la feixa que creua la paret. Comprovant que sobra corda, faig El Porvenir de una Ilusión fins la feixa, tot i que la ressenya també marca 40m.

A continuació ens desplacem a l'extrem dret de la paret, per anar a tastar El Super Seis (6a+) del que tan bé en va parlar en Groinket. Per arribar-hi cal fer un xic l'indi pels inicis de la via ferrada que hi ha a l'indret i seguir per unes cordes fixes. La via és genial, llarga (37m) i variada, amb trams de finura, trams de forats, algun lloc de tibar, algun de buscar l'itinerari... fins arribar gairebé dalt de tot de la franja. No cal dir que et deixa el cos bé -en tots els sentits. En Pep i la M. Alba també la fan però a la Rosa les alçades de la paret li han fet massa respecte i opta per baixar a mig camí. Serà la darrera via que faci avui: el coco juga aquestes males passades.

Aquí estic jo fent El Super Seis.

La Rosa, a la mateixa via...

... la M. Alba també ...

... i en Pep que tampoc no vol perdre-se-la!

Després desfem el camí fins al peu del sector àfrica i estudiem quina via atacar. En Pep acaba posant-se a Corsarios i jo a Invitación, tot i que la intenció era una altra :) A vista, acabo triomfant a Invitación (6b) i no puc deixar de recomanar-la. També és ben variada, amb uns trams inicials verticals amb algun forat bo i una bifurcació després -per sorpresa meva- cap a l'esquerra superant el desplom on hi ha els passos més exigents. Una altra via "10" de 35m.

Jo mateix als primers metres de Invitación.

El Delta i Sant Carles des del nostre balcó.

Deixo la corda perquè en Pep la farà en top-rope i em poso a la Corsarios (6a+) amb les cintes que m'ha deixat en Pep. Arribar a dalt ha costat però també ha deixat un bon gust de boca. El principi és més físic i de forats per acabar amb uns passos més regleteros quan ja estàs ben carregat: no en va també té 35m!

Jo mateix als primers metres de Corsarios...

... i un xic més amunt.

La M. Alba a la mateixa via.

En Pep a Invitación...

...i aquí entrant al desplom.

Total, que hem engalomat 5 vies, cadascuna de les quals en fa com dues de les "normals": més de 150 metres d'escalada excepcional!

I, en acabat, cap a Vinaròs, a l'Hostal Teruel, on hem sopat, dormit i esmorzat com reis. Demà serà un altre dia, també intens!