dissabte, 26 de març del 2016

Dissabte al Gerro


Avui, suposadament, havia de fer un dia radiant, com el de dijous: sense ni un núvol, sense vent... La realitat, però, ha estat ben diferent i amb en Ramon hem estat rumiant una bona estona on anar. Finalment, hem optat per anar al Gerro, a fer les vies tranquil·les de la seva banda sud: tant ell com jo hem fet una pausa i no tenim massa ganes de gresca!

Hem començat fent Àfrica (V+) fins la reunió. Finura de la bona (bona!) als primers metres de la via i canto després. Bon canto també per superar el ressaltillo, on trobem els moviments més guapos de la tirada.

 En Ramon, a Àfrica

Aprofitem la reunió per fer la de la seva dreta (V+). Aquesta és de caire similar, amb finura fina al principi i més canto més amunt. Potser és un pèl menys evident que l'anterior, però es deixa fer la mar de bé. 

 Jo mateix, havent superat el ressalt a la dreta d'Àfrica

Després hem fet la de l'esquerra de l'Àfrica (V+). El més difícil és entre la primera i la segona xapes i cal fer un moviment de decisió per xapar la segona -no hagués estat malament baixar-la uns cm per poder xapar amb més calma, especialment tenint en compte que la caiguda no pinta massa recomanable. Després, moviments més evidents i relaxats, també per superar la panxeta: aquí van sortint preses suficients per no despentinar-se -tot i que d'entrada no ho sembla.

 En Ramon, a l'esquerra d'Àfrica (que deu ser Amèrica XD)

D'aquí ens n'hem anat a la Roca del Tambor Gran, a fer el 6b que comparteix reunió amb dues altres vies. Curiosament aquí hi bufa un airet ben cabró, que em deixa els dits glaçats (he hagut de pujar abrigadet, jeje). La via no és un regal i s'ha de lluitar. Alhora, algunes xapes queden a la dreta de la línia lògica, el que obliga a fer moviments estranys... Curiosament m'ha sortit, tot i que he estat un munt d'estona pujant, baixant i buscant als volts de la segona. Veig que la pila aguanta malgrat la pausa! Després de la quarta xapa apareixen preses prou bones per no haver de patir més. Això sí, a partir d'aquí la via flanqueja marcadament a la dreta fins a trobar la R.

En Ramon, apretant més al 6b del Tambor Gran

Aprofitant el top-rope de la reunió, li he fet una ullada al 6c que també hi mena. Als voltants de la segona xapa hi ha una zona de res que encara no sé per on s'ha d'agafar... La resta es fa prou bé... Però el pas resulta massa bloquero per mi!

Amb 4 vies i un top-rope hem decidit plegar la paradeta. En Ramon ha triomfat de valent al Gerro i el 6b segur que li sortirà un altre dia, ni que sigui en top. El sol ha sortit a darrera hora. Si ho hagués fet quan tocava, hagués estat millor, jeje. Però ja se sap...

dilluns, 21 de març del 2016

Roc Negre, Font Calenta


He estat unes setmanes sense escalar per diverses tares: l'espatlla esquerra primer i les lumbars després... Ara ja està tot estabilitzat, que vol dir aguantat amb pinces, i tocava tornar-hi! Després d'alguns dubtes, en Pep i en Mario m'han portat al Roc Negre, un sectoret força nou just a sobre de Berga, a la zona anomenada de la Font Calenta. L'Ernest ja me n'havia parlat fa un temps i els companys hi han fet algunes escapades, suficients com per haver fet gairebé totes les vies. Avui han acabat de tatxar-ne alguna i jo he pogut tastar aquest sector.

L'aproximació és bucòlica, entremig del bosc, amb el soroll de les vaques i seguint un rec que porta aigua de la font calenta. Cal estar atents a una clarianeta a la dreta, indicada amb unes fites. Fins al peu de paret són uns minutets ben agradables de fer.

Hem començat fent una de les vies més senzilles, la Mamut Mut (V+). Avui tots els primers metres de les vies han estat força delicats. Ahir va ploure i hi ha alguns trossos amb molsa i terra, malgrat els titànics esforços que es veu que han fet els equipadors per deixar-ho tot impecable. Per tant, toca esquivar aquests trams amb cura. Val la pena treure's el barret davant la feinada que s'hi ha fet. En particular, els peus de via estan ben arreglats, amb un muret de pedra de la que han anat fent caure de la paret. La Mamut té un primer pas delicat per superar un sostret. Fins avui aquí hi havia una llastra ben bona. En Pep i jo l'hem fet servir, però es veu que ella se n'ha cansat i s'ha deixat anar quan en Mario li tibava... Més pedra per fer créixer la paret de pedra seca :) Més amunt s'agafa un esperonet guapo i aviat s'arriba a la reunió.

En Pep a punt de superar el sostret. La llastra voladora està a
l'alçada del genoll esquerre. RIP.

La llastra voladora, que ha no ha tocat al Pep de miracle.
Segurament la pluja ha ajudat a que caigués...

Després ens n'hem anat a la dreta, a fer la Efecte Erecte (6a+). El principi és tranquilet. Després hi ha una zona més vertical on la roca amenaça un xic, especialment després de l'experiència de la llastra voladora d'abans. Però ha aguantat prou bé. L'altre passet interessant està al darrer tram vertical de la via, on cal tibar de laterals amb certa decisió. Després uns metres de tràmit fins la R.

Jo mateix, al darrer pas difícil de Efecte Erecte.

A continuació hem fet El Taladre de l'Amor (6a+). Uns metres poc agradables, terrosos, fins una placa abans del sostret. Arribar al sostret té un polvet i superar-lo un altre. I més amunt encara trobem alguns passos curiosos, on va sortint alguna presa miraculosament. Després la via va a buscar una fissura on un tronc d'alzina permet anar pujant un xic. El darrer pas de la via torna a ser curiós, tibat d'un bec a la dreta, pujant peu esquerre i quedar un moment en terra de ningú fins abastar la R venint de l'esquerra. L'he trobat durilla i sort dels troncs que es van trobant!

En Mario, a punt de superar la visera, en un pas rarot. Durant
una estona el cel s'ha tapat i feia presagiar aigua...

Per acabar, m'he posat  a Fang i Setge (6a+). Anar fent, amb un parell de passos més exigents, on cal navegar una mica. Un desplomillo amb canto per arribar a la reunió és la cirereta final de la llarga via. L'he trobat bastant terrosa, sovint m'he hagut d'espolsar les mans. Segurament les pluges d'aquests dies hi tenen alguna cosa a veure! És interessant de moviments: cal navegar un buscar a banda i banda... M'ha costat menys que El Taladre, però ja se sap que això va a gustos.

 ...però no. S'ha tornat a obrir -com a mínim temporalment.
Jo mateix a Fang i Setge.

Amb aquestes ja ens hem donat per servits i hem tirat avall. A bona hora, perquè al cotxe ens han caigut algunes gotetes... El sector ha estat prou interessant com per fer-li una nova visita. Hi ha gairebé una vintena de vies, algunes de 30 metres. No és una meravella, especialment per la polseta que hi ha en algunes vies i que sembla que no acaba d'anar-se'n amb les pluges. Més aviat, es deu canviar! Segur que millorarà amb el pas de la gent, però. I com ja he dit abans, chapeau per la pencada que s'hi han fet els equipadors. De les pedres n'han tret pans -és a dir, un sectoret prou interessant!