Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Caminades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Caminades. Mostrar tots els missatges

dimarts, 8 d’agost del 2023

Cavallers, Pic de Comalestorres (2812 m)

El meu cos no està fet per escalar quatre dies seguits. Així que avui tocava una activitat diferent... En principi, hauria d'haver estat descans actiu, però al final ens hem fotut una bona pallissa, amb més de 1000 metres de desnivell, pujant al Comalestorres des de l'aparcament de baix. Si a algú li interessa el track, està aquí.

L'excusa era conèixer l'aproximació i el descens per si algun dia ens posem a alguna de les agulles de Comalestorres... A la pràctica ha estat una bona patejada que ens ha portat a un cim dels que no es deuen fer gaire perquè no és un dels clàssics.

Ha estat una activitat xula, molt més cansada del que ens havíem proposat i amb força caloreta. No estic acostumat a fer aquests desnivells, segons el track 1100 metres de pujada i 1100 metres de baixada en només 3.5 km d'anada i 3.5 km de tornada (!?) i això em donarà agulletes per uns quants dies, jejeje

dijous, 4 d’agost del 2022

Gorges de la Jonte. Caminada

No només vivim d'escalada! Avui tocava descansar una mica i ens hem decidit a fer una caminada ben xula. Podeu veure el track aquí.

L'anada i tornada a l'est del tot és una visita a un bar que hi ha, jeje. Un gelat per mi i una cervesa pel Pep, que s'ha quedat al trencall esperant-me.

Les vistes pel camí d'anada són ben guapes:


La Roche Decollé i la seva aresta, imponent!


Les vies que vam fer ahir, a l'esquerra de la Roche Decollé.

I, a banda d'escalar, aquests dies també hem menjat i ens hem banyat a les dues gorges. Ara, de gent, n'hi havia per donar i regalar!



Vista nocturna de Capluc.


Un dels àpats fets al Capluc Kfé.


dimecres, 1 de maig del 2019

Caminada circular per Queralt


Avui hem fet una caminada amb la Rosa. Feia temps que m'havien parlat d'aquesta ruta i avui finalment l'he fet. L'he penjat al Wikiloc perquè no l'oblidi :)


El recorregut ens portarà ben amunt, per sobre de Queralt.

Hem aparcat al costat de la carretera a la urbanització Fumanya de Berga i aquí hem agafat el camí que puja a Queralt. Hem anat a la dreta cap a Sant Pere de Madrona, visible des del cotxe. Des d'aquesta ermita cal tornar enrere fins al collet i agafar el trencall que puja amunt, cap a Queralt. Aviat comencem a sentir soroll de gent, portes de cotxe que s'obren i tanquen, senyal inequívoc que som a prop de l'aparcament. 

Fem un mos al santuari i tirem cap al mirador de Garreta. A una placa arrampada hi ha overbooking de quitxalla enfilant-se, alguns plorant i amb els pares animant-los... Passem el mirador i arribem a un coll on hi ha una ermiteta (Sant Joan). Aquí hem anat pel camí que puja per l'esquerra, en direcció al cap de Tartaneda. El camí va pujant lleugerament, per sota dels cingles. En un moment donat, fa algunes ziga-zagues per guanyar altura amb una certa alegria i després continua pujant. Passem un parell de miradors esplèndids, amb alguna pujada i baixada entremig.

Un pi recargolat...

Queralt al fons.

Un bon balcó al sud.

Anant seguint el corriol arribem al coll de la Mel on hi ha un trencall a la dreta que no agafem. Anem seguint més o menys la carena, sempre amb un caminet ben marcat, fins arribar al coll de Portet, on surt una pista ampla que baixa al sud. A la banda sud del coll hi ha una casa, can Portet. En els darrers centenars de metres trobem molts arbres tallats i branques pel camí que fan que s'hagi d'estar atent. Mentre seguim la pista de baixada, quan passem per la vertical de la casa s'intueix un corriol que estalvia una marrada de la pista. Després anem seguin la pista avall fins trobar un trencall a mà esquerra que enceta un corriol en forta baixada. Aquí hem trobat uns quants excursionistes que feien el mateix recorregut. 

El corriol es transforma en pista i anem mirant el track per abandonar la pista quan aquesta gira a la dreta. Per un corriolet arribem a una petita vall on corre l'aigua que ve de la Font Calenta. Ens hi acostem i comprovem que sí: l'aigua surt una mica més calenta del que s'esperaria en una font.

La Font Calenta.

Després toca anar seguint el rec avall, passant per entorns que ja he visitat alguna vegada: el Roc Negre. Ara només queda anar seguint el corriol, que segueix ben marcat, passant per sota de la zona de Garreta, de la Vinya... fins arribar al punt de partida. Segons el GPS hem estat movent-nos 2h 40m i la volta total ha estat de tres hores i mitja, amb les parades de rigor per fer alguna foto i menjar alguna cosa. El desnivell acumulat ha estat de 830 metres, que no està malament! He de dir que a les darreres pujades ja començàvem a desitjar arribar a coll de Portet. Una bona matinal, però. Recomanable!

diumenge, 18 de febrer del 2018

Torrelles de Llobregat - Coves de Can Riera


Avui hem fet una bona caminada. L'objectiu ha estat seguir aquest track. Sortint del complex esportiu de Torrelles de Llobregat, hem anat a visitar les coves de Can Riera. Es tracta d'unes formacions sobre arenisca rogenca la mar de curioses. 

  Prop de Torrelles, seguim el camí de Can Roig





 Les Coves de Can Riera

Visitades aquestes baumes, hem pujat fins a un miradoret a sobre de la franja rogenca i des d'aquí una bona patejada fins la Penya del Moro. A mi em sonava vagament com a indret d'escalada i hi he vist gent escalant. Es veu ben guapo!

  Vista al mar i la civilització (?)

 A la Penya del Moro

Aquí hem dinat una mica i hem seguit el track segons ens indicava. Hem fet una baixada ben enfangada per sota d'uns pals elèctrics fins una pista i aquí anar baixant i baixant direcció Vallirana. Hem visitat el forn de calç i el polvorí i el forn de guix.
 El polvorí o Cova Bogunyà

Aleshores ha tocat pujada intensa fins al Puig Vicenç des d'on hi ha una bona vista. Agafem un corriolet un xic amagat que ens va baixant, amb algun ressalt on hi ha una corda per ajudar-nos una mica. Trobem alguna baumeta ben xula també.

  Més regals de la roca i la vegetació baixant del Puig Vicenç

Anem seguin fins a Coll de Can Valent i d'aquí resseguim el camí que hem fet a l'anada.

Ha estat una sortida espectacular, tant pel que fa a la roca i les seves formacions com per la vegetació, frondosa, amb colors i olors sorprenents per la zona. Tota la volta de la Penya del Moro, els forns i el polvorí es podrien fer en una altra excursió. Si no queda una patejada considerable (18 km).

dimecres, 1 de novembre del 2017

Circular per Montserrat


Avui, dia de tots Sants hem tornat a fer una volta per Montserrat. Aquesta vegada hem fet un camí que jo encara no havia fet mai.

Hem deixat el cotxe a la cantonada de la urbanització i hem anat pel Clot de la Mònica amunt, passant pel costat del Serrat d'en Muntaner i per la Pastereta. Al trencall que hi ha a dalt ens n'hem anat direcció a Sant Joan. Aquest tram torna a ser de pujada intensa a trams!

Hem fet un mos en un cimet assolellat des d'on hi ha unes bones vistes cap a la Plantació, cap a Ecos i cap al sud, i després hem seguit amunt. Passem pel peu de la Miranda de Sant Joan i trobem una gent que comença una via llarga i senzilla, La Torna (III). No sabia que hi hagués vies per aquí. Deu ser ideal per a iniciació inicial.

 Hem fet el mos aquí, amb bones vistes!

 Hem fet el mos aquí, amb bones vistes!

 La plantació en primer terme i, al fons, Montgròs, Ecos i Albarda Castellana.

Arribem a l'ermita de Sant Joan ja sobre pista dura. Ens cal baixar un tros amb fort pendent i aviat trobem un corriol que surt a mà dreta i que ens portarà per una drecera fins al camí de les bateries, passant pel Torrent de la Font Seca.

 L'ermita de Sant Joan, ja en terreny civilitzat i, per tant, amb gent.

Sortim al camí de les bateries i anem resseguint les parets. Trobem la drecera de Fra Garí i més endavant la Drecera dels Graus, però nosaltres anem seguint el camí ample fins la pista que va de Collbató a la Vinya Nova. Anem uns metres direcció Vinya Nova i aviat surt una pista a mà esquerra que ens porta al cotxe novament.

  En blau, el recorregut d'avui.

Una circular ben xula per un matí. Hem tardat aproximadament 2h30.

dissabte, 28 d’octubre del 2017

Torrent del Pont - Sant Jeroni - Camí dels Francesos


Avui hem fet una circular. Com l'altre dia, es tractava de fer una matinal que no demani llevar-se a hores intempestives i que serveixi per cremar. Per tant, un bon desnivell, un xic més de 750 metres, pel vessant sud de Montserrat.

Hem deixat el cotxe a la Vinya Nova i hem pujat pel Torrent del Pont fins al camí de Sant Joan a Sant Jeroni. Passem per l'ermita i pugem al cim de Sant Jeroni, amb unes vistes excepcionals.

Al cim.

De baixada anem pel camí dels Francesos. A mitja baixada trobem unes marques vermelles que ens portarien novament cap al Torrent del Pont. Algun altre dia les seguirem... Avui, avall pel camí conegut fins a la pista de Can Jorba a la Vinya Nova. Just a l'esquerra un corriolet ens estalvia passar per la pista i anem pel bosc.

La ruta d'avui, marcada en verd.

Una altra escapada ben xula!

diumenge, 22 d’octubre del 2017

Camí dels Francesos


Aquests dies toca treure's l'estrès i per això res millor que una bona caminada. El camí dels Francesos ens permet guanyar el cim de Sant Jeroni pel vessant assolellat de Montserrat i és una bona opció per una matinal sense llevar-se d'hora.

Arribem fins a Can Jorba i agafem la pista en direcció a la Vinya Nova. A uns metres hi ha una esplanada arbrada on podem deixar els cotxes.

El camí ha estat netejat recentment, però només al principi! Es tracta d'anar pujant fins al coll de Moset, allà seguir per la dreta, carena amunt fins arribar al trencall a sota del Camell de Sant Jeroni a l'esquerra (s'ha d'estar atent per veure'l). Seguim pujant fins al coll amb l'Albarda Castellana i aquí agafem el corriol de l'esquerra que ens mena a les escales cimeres de Sant Jeroni.

Les escales cimeres de Sant Jeroni. Al fons, els Gorros.

Avui hem tornat pel mateix camí. La baixada és més ràpida que la pujada, sí :)

Desnivell 750 metres
Temps 2h30 aproximadament


En groc, el recorregut d'avui, Camí dels Francesos de pujada i de baixada.

dijous, 27 de juliol del 2017

Llacs i pic de Tristaina


Fa una colla de dies que no penjo res al bloc, senyal de manca d'activitat. A finals de juliol però hem fet una escapada cap a Andorra. A banda de les típiques activitats comercials i una visita al Cirque du Soleil també hem tingut temps per caminar una mica. Avui, toca explicar l'ascensió al Pic de Tristaina.

Venint des d'Ordino aparquem uns 500 metres abans d'arribar al final de la carretera. Si estem atents veiem uns indicadors de fusta i podem aparcar al costat de la carretera. D'aquí baixem uns pocs metres i anem enfilant camí amunt, tot ben senyalitzat.

Passem per la dreta del primer llac. Una mica més enllà, trobem el segon i, finalment l'Estany de Més Amunt. A partir d'aquí el camí segueix pujant fins uns altres estanyets més alts, on hem trobat uns magnífics exemplars de cavalls.

Pasturant a cor què vols.

Aquí trobem un indicador que mostra la direcció a seguir cap al Pic de Tristaina (2878), amb la indicació de que és molt difícil. Realment és una passejada i només s'han de recolzar les mans a terra en un punt, però mai se sap qui s'aventura per aquests llocs i val més ser cautes. 

L'indicador, un xic més amunt de l'Estany de Més Amunt.

El camí va guanyant alçada cercant les febleses del vessant. Arribem a la cresta cimera, ampla i de bon caminar, i només ens cal seguir pujant uns pocs metres. Des del cim hi ha una vista impressionant. Al nord, cap a l'Étang Fourcat, ja a França. Fa un dia esplèndid i es veu una panoràmica fabulosa, incloent la Pica d'Estats. Al cim hem trobat un paio que ha pujat per l'aresta est, probablement amb alguna grimpada. Queda anotat per una altra vegada


Els sènior de la colla.

No hem trigat massa, tot i anar quatre i sense apretar. La baixada no ha suposat cap problema, tampoc per la Mònica a la que no li agraden les alçades. Però hem arribat als llacs de la civilització sense contratemps i allà hem fet un mos per dinar. La tornada l'hem fet per la banda contrària dels llacs. El camí també està marcat però resulta un xic perdedor a la part final, de baixada cap al primer llac. Per cert, he estrenat sabates, que ja tocava, i han anat de conya.

Panoràmica de la vall que hem seguit. Les pistes d'Ordino, al fons.

A l'hotel, un circuit de relax ens ha deixat nous i hem anat a veure el Cirque, però això seria una altra història.

dijous, 29 de desembre del 2016

Riglos de Passeig /3


Avui hem anat tornat a poc a poc. Feia una glaçada de campionat i han sortit unes fotos ben xules. Després ens n'hem anat al Castillo de Loarre i hem fet el cim del Puchilibro per la Cresta de los Ovnis (!) PR-HU 105. Hem visitat el Castillo de Loarre i el poble. Inversió tèrmica brutal: al castell 14º i al poble 3º. A Loarre també hi ha unes agulletes on s'hi escala...

 Els Mallos, amb l'entorn glaçat...

 Postals nadalenques!

 El Castell de Loarre

 Vegetació xula

 Crestejant de pujada (hem fet el camí circular en sentit antihorari).

 Baixant ja cap a les antenes.

 Una altra vista del Castell.

 Les agulletes per grimpar-hi.

 La visita val molt la pena!

 Un castell dels guapos!

dimecres, 28 de desembre del 2016

Riglos de Passeig /2


Avui ens n'hem anat cap a Agüero, a veure els seus Mallos. Hi hem donat la volta en sentit antihorari. Després hem estat a Murillo de Gállego, on estem hostatjats i a la tarda ens n'hem anat a la Foz de Escalete, una antiga escola de renom...

 Vista des de l'Hotel Aguas de los Mallos

 Peña Rueba

 Els Mallos de Agüero i el poble d'Agüero

Ocellets arreu...
 
 Impressionants!

Agulles ben esveltes...

 Aquí hi ha vies durilles d'esportiva!

 Vista d'Agüero des de la seva ermita de Santiago de Agüero

 Hem pujat al mirador que hi ha a Murillo i la càmera capta coses com aquestes...

 I aquestes: Això és la Visera i la via, no sé. Es veu el balcó de la Mosquitos...

 Selfie de grup.

Vista dels Mallos anant cap al nord, direcció embalse de la Peña.

La Foz de Escalete. Setèns dels anys vuitanta... Quina por!