Tornem al Balcó

Avui amb en Ramon teníem un parell d'opcions ben bones. Però el Balcó de Santaïna és un indret desconegut per ell, així que hem anat cap aquí. Hi hem estat la mar de bé, de fet, gairebé hem tingut calor i tot! L'espectacle d'un dia radiant, sobre un mar de boira amb Montserrat al fons no té preu!

Vista espectacular, avui.

Hem començat amb l'esperó Qwertypoiuy (V+), com ja és tradició. A continuació ens hem posat a la via del seu costat, sense nom ni graduació a la guia. Sembla que hauria d'arribar fins dalt de tot, però té una reunió al final del primer ressalt i sembla que ha de servir per escalfar.

Escalfant a l'esperó i a la via ?? del seu costat.

M'hi poso, posant cintes i acariciant la roca. Es nota que per aquí no hi passa gaire gent, perquè hi ha pols a les bústies i alguna cosa es veu sense sanejar. Aquí he hagut d'apretar de valent i fins i tot m'he acabat penjant. Realment hi ha un pas força complicat de llegir i aquest arriba després d'esbufegar i lluitar en algun altre pas. Si hagués de posar-hi una graduació, m'ha semblat que deu estar als voltants de 6b+. Un altre dia potser em plantejo encadenar-la, però avui havia de servir per escalfar una mica.

Després ens n'hem anat a la via Jabba el Hut (7a), que vam estar tastant l'altre dia amb en Pana. El Ramon s'anima a fer alguns metres de primer, posant cintes, però decideix baixar al passet delicat que hi ha per arribar a la tercera xapa. M'hi poso jo i la vaig muntant, reposant arreu. Per aquí hi ha passat algú que ha marcat unes cleques d'escàndol. M'ajuden a recordar coses, tot i que als passos difícils no hi ha tals marques... Em costa decidir-me a fer el primer crux, d'anar a buscar el bidit bo de dretes des del que es pot xapar, però al final em decideixo i realment tampoc costa tant. Reposant i mirant vaig muntant. Al mur final avui em decideixo a fer-ho recte amunt, quan l'altre dia em mirava de fer-ho un xic per l'esquerra (i el Pana, molt per l'esquerra). El xapatge de la darrera no el vaig gens clar. Deixo l'exprés més llarg que tinc pensant que es podria xapar des del bidit d'esquerra. Però no la provaré des de sota, sinó que li faré un top-rope, a veure si puc encadenar.

El projecte, que queda com a projecte, Jabba el Hut.

En Ramon li fa un tast en top-rope. Quan passa del díedre a la placa, se li'n va una mica un peu i li fa una rebrincada l'espatlla dreta. Sembla que no haurà estat res, però no s'atreveix a donar-ho tot a partir d'ara i va fent, amb algun A0 i algun ajut de la força ventral.

Jo li faig un pegue en top-rope també. Vaig bé fins al primer crux, a pillar el bidit de dretes. Però aquí no tinc ben controlats els peus que han de permetre agafar bustieta xica d'esquerra i fer una remada-llançament a la pedra gris de dretes. Em deixo anar i... faig una volada de molts metres avall! El Ramon, que assegurava còmodament assegut a l'ombra, ha fet una volada amunt de bastants metres també. Sorprenent, malgrat la diferència de pes. Tinc les mans a la repisa de sota i torno a fer el crux. Cal mirar-se molt bé els peus per anar mitjanament ben controlat fins a la pedra gris de dretes i després fer l'altre remada, fins la pedra gris alta d'esquerres. D'aquí s'agafa bé la segona franja i cal atacar la part final. Si es va sobrat de forces, l'alternativa directa sembla viable: lateral de dreta, bidit fondo d'esquerra, pujar peus, xapar, anar movent mans amunt pujant algun peu i tibant fort de cantos i forats petits però acceptables. Si NO es va sobrat, que serà el meu cas, millor per l'esquerra: pedra sortint a la franja vermellosa, monodit fondo de dreta, bolo pinçat d'esquerra, dreta a cosa acceptable, esquerra també, pujar peus i llançament a bons bolos d'esquerra.

Veient que avui no encadenava ni en top-rope he optat per deixar-ho estar i m'he dedicat a estudiar els passos individualment. Caldrà enfortir-se una mica més per tenir opcions. Avui m'he adonat que arribo a la repisa havent treballat més del que voldria, segurament caldrà millorar la tècnica de peus i no tibar tant de dits... I els tres llançaments/remada (primer crux, pedra de dreta, pedra d'esquerra) demanen mirar molt bé els peus també, per evitar tibar més del compte. 

El Ramon també s'ha desfogat a gust i hem anat recollint trastos.

Matinal a Vallirana

Fa fresca i amb el Ramon ens n'anem a Vallirana, que s'hi està bé! Quan arribem el pàrking ja està bastant ple, i això que som bastant matiners... Sort que aquí hi ha moltes vies, si no, seria impossible!

Avui ens posem a Alpina (V+) per escalfar. Té un tram amb fissura, que suposo que és el que li dona nom i després ve mur ben vertical amb alguns moments on s'ha de mirar amb certes ganes. El Ramon la fa en top-rope i acaba ben inflat... de fet, no ho regalen pas!

Escalfem a Alpina, com molta gent. Per això està recontrasobada!

A continuació, fem la Namasté (6a). Bona placa, amb algun tram de mirar-s'ho abans del mur final. El mur en sí té una bona tibada ben intensa: jo ho he fet des de l'escaire-safata bo d'esquerra, dreta a forat, esquerra remada amunt i obertura de dreta fins una fissura-llastra lateral. Tot bastant exigent!

Namasté demana bastant més. També està polida en algun punt.

D'aquí ens n'anem cap a l'esquerra, a fer Shrek (6a+). Una entrada de tibantor, un terreny més suau i un muret on cal treballar. Jo l'he fet atacant la primera part per l'esquerra i creuant després cap a la dreta a buscar un bec característic. Quan s'arriba al mur final, la via està guanyada: és molt més senzill del que sembla des de baix.

Gaudint de Shrek. El muret que ve després és exigent. El final, es deixa fer bé.

La següent ha estat la Sleepy Bastard (6a+), a la seva esquerra. Comença igual que la Die-Dron i és bastant exigent. Cal posar molt bé els peus i aprofitar-ho tot per superar el primer tram vertical. Després s'arrampa una mica però es torna fi i cal fer una mica de treball tècnic. Per la dreta, pel desplom, s'arriba més bé a una xapa delicada. Després toca atacar recte amunt. A la part de dalt hi ha un muret més que vertical, amb algun aleje. Toca posar-hi morro fins la invertida d'esquerra. Amb esquerra invertida jo he xapat. Dreta a una lateral, pujar peus, regleta d'esquerra, pujar peus i bon canto de dreta. A partir d'aquí, bon canto i bon desplom, tant que no hi ha pebrots de xapar la següent fins que la tinc a la cintura!

A Sleepy Bastard cal treballar fort a la part de baix i posar-hi una mica de morro al mur final. Alejillo, desplom i pocs llocs on deixar-se per xapar! Més contínua en dificultat que les altres.

Després hem fet la de l'esquerra de la Die-Dron, amb xapes negres, que no surt al croquis del Fernando. Probablement 6a+ també. A la part de dalt jo tiro recte amunt, sense adonar-me que les xapes han canviat de color i ara són grogues... El mur final demana una mica de concentració i a la part de baix hi ha una secció plaquera tècnica.

A la de Xapes Negres.

Per acabar la feina, fem My Way (6a+), amb les xapes grogues, continuant per les xapes negres després. La primera xapa està a vuit metres de terra, així que la deixem passada baixant de l'anterior... Segurament està (mal) pensada per posar-hi algun friend i llaçar una savina morta (?). Més amunt també hi ha algun alejillo i en canvi una altra xapa està a tocar... Es deixa fer més o menys com les altres.

A My Way.

I amb sis vies avui pleguem trastos. El Ramon avui ha optat per fer-ho tot en top rope. A mi m'ha fet mal l'esquena des del moment de posar-me els gats. Espero que la cosa no vagi a més i que l'Ibuprofè faci els miracles que s'esperen d'ell!

Tornem al Balcó de Santaïna

Avui li he proposat al Pana de tornar al Balcó de Santaïna. Ell no s'atrevia a proposar-m'ho (m'ha dit d'anar a la part de sota del balcó) perquè feia poc que jo hi havia estat però crec que val la pena fer algunes visites seguides als sectors per anar interioritzant les peculiaritats de cada banda. Canviar constantment segurament et fa millor escalador, però trigues una estona a poder donar-ho tot.

Avui hem començat amb el V+ de l'altre dia. L'aresta amb roca dubtosa, que és la única via suau de la zona. Ni tan sols li hem fet una foto.

A continuació el Pana tenia ganes de gresca i s'ha posat a Amanece que no es Poco (6a+). Ha bufat i rebufat des del primer metre i ha hagut de penjar-se i tot. Jo, que ja sabia el pa que hi donen, l'he fet en top-rope perquè ja la tinc tatxada i no volia rebotir-me. Curiosament he fet el bloc d'entrada d'una forma bastant digne! A la resta, he anat aguantant, buscant els punts on la via permet agafar aire, que no són molts.

Al suposat 6a+...

A continuació ens hem posat al projecte del dia, la via Jabba el Hut (7a). En Josep l'ha muntada amb A0's i la canya i li ha començat a treure part de l'entrellat. Després jo li he fet un pegue en top-rope per acabar de treure-ho tot. Acabo veient com fer bé l'entrada i també trobo una seqüència pel al crux. A la part final també hi acabo veient una forma de fer-la. El company fa el mateix. Quan em torna a tocar decideixo fer-li un pegue des de sota! Abans he matisat tots els moviments i la via està prou ben assegurada, quedava el dubte de si la força m'acompanyaria durant tot el recorregut... He anat pujant ben controlat fins la repisa i he fet el crux i una mica més. Però m'ha faltat força per arribar a la darrera franja. A partir d'aquí, he anat pujant força arrossegat perquè m'he buidat. El següent pegue del Pana, en top-rope, ha estat un encadene! Jo he dubtat si fer-li un tercer pegue i al final li he fet, això sí, en top-rope. Però ara ja no tinc prou forces i ni tan sols encadeno fins al punt que ho he fet anant des de baix.

Lluitant a Jabba el Hut (7a). Està a punt però no ha sortit!

Beta: El començament es fa prou bé fins a la segona xapa. Aquí he aprofitat una bústia invertida de dretes que hi ha a la paret de la dreta que permet pujar peus amb l'esquerra en lateral a la fissura. Moure peu dret i s'agafa un pla per la dreta i després uns còdols plans compostos més amunt, també amb la dreta. Esquerra a una bústia i s'entra a la placa. El següents metres són d'anar fent fins a la primera franja. Aquí hi ha una bustieta bona de dreta i d'aquí toca remada forta rebotant dreta fins a una altra bústia. (També serveix anar-hi amb l'esquerra). S'entra a la repisa controlant bé els peus. A la repisa s'hi pot reposar al gust, al darrer pegue en top-rope fins i tot m'hi ha assegut d'esquena a la paret. 

Ara ve el crux de la via. Cal ajudar-se d'alguna cosa per agafar un bidit de dretes tibant en lateral. Peu esquerre a un bon bolo i moure dreta a la bústia que hi ha un pam més amunt d'on estava. Mà esquerra a una concavitat que té una pedreta/regleta bastant dolenta, però és l'únic que hi ha. D'aquí, pujar peus i agafar un bon bidit amb dreta, tibant-lo en lateral. Xapar creuat amb esquerra amb la mà dreta al bidit. Esquerra a una pedra primer, rebot a un bidit, pujar molt peus i llançament fins a una pedra grisa acceptable. D'aquí, pujar peus, bidit d'esquerra i remada/llançament amb esquerra també a un còdol visible. Dreta a la franja, amb presa raonable i xapar.

Ara toca el mur final, que també se les porta. Esquerra a un còdol a la franja vermellosa, dreta a un bon monodit. Pujar bastant els peus, cosa que fa una certa cosa perquè estàs tibant de monodit... i esquerra a un còdol gris pinçat. Jo he xapat aquí, però amb molta tensió. Moure peus, dreta a una pedra grisa trencada i esquerra a un canto una mica en diagonal a l'esquerra (potser seria millor xapar ara). Aquí hi ha l'opció de dreta a una bústia vertical lateral o bé esquerra a buscar un bolo més amunt. Un moviment de peus i s'agafa la R.

La Jabba el Hut és una via molt bona! No hi ha cap tram senzill i el mur demana bastant. I l'entrada a la reunió, que en condicions normals no seria extrema, posada a continuació de tota la tralla també demana molt. Queda un bon projecte pendent, factible. A veure si hi puc tornar abans no oblidi

Balcó de Santaïna

Avui ens n'hem anat al Balcó de Santaïna a proposta del Martí, un de la colla que ens hem reunit al camp de futbol. L'Ernest, el Pere i el Quico han estat els altres. Ens hem plantat a la fresca de l'aparcament i hem fet la breu aproximació amb alguna relliscada a la roca humida, perquè aquesta nit ha fet fred de debò.

Per sort al balcó s'hi està la mar de bé i només ens farà la guitza la boira que pujarà en algun moment.

La pega que té el sector és que no hi ha gaire coses per escalfar. L'Ernest es posa, fanàtic, a El Boig de Casserres (6b), però sense matar-s'hi. Jo opto per fer l'esperó Qwertypoiuy (V+). La il·lusió amb la que li van posar amb el nom és comparable amb la il·lusió que fa fer-la, però és l'únic que hi ha!

Escalfant al quinto més i un dels companys cardonins al fons.

A continuació jo he escalfat a L'Oruga Confusa (6a). Toca començar per l'arbre perquè si no el grau no seria aquest ni de broma. La gràcia que té la via és que serveix per muntar el projecte del dia Esperó del Crostó (6c+) al que aprofito per posar-li cintes.

L'Oruga Confusa i el projecte del dia Esperó del Crostó a la banda desplomada. Avui l'he encadenat!

Mentrestant, els altres han anat escalfant com han pogut, l'Ernest també amb Poliki Poliki (6b+) que és un os dels més durs de rosegar. El seu projecte d'avui és Hipotàlem (7a) i li fa un tast penjat-se bastant al crux, a la tercera xapa. Al final li veu la manera...

Jo li faig un tast en top-rope a l'Esperó del Crostó per treure-li l'entrellat. La part inicial és la més dura, amb el crux a la tercera xapa. Aquí trobo una forma de fer-lo, però agafant-me d'una pedra punxeguda molt dolenta que no em dóna massa seguretat... Baixant trobaré una bústia força bona a l'esquerra i em miro alguna forma d'arribar-hi... Més amunt, la via desploma un munt, però s'aprofita molt l'aresta de l'esquerra. També és cert que hi ha prou canto, el problema és aguantar!

L'Ernest li fa el pegue que hauria de ser bo a Hipotàlem però fracassa a la tercera. Baixa i hi torna i aquesta vegada sí! Ara bé, abans no ha acabat d'arribar a dalt pensant que ja improvisaria la part final. I ara, al pegue bo, ha de lluitar molt la part de dalt, però se l'emporta!

L'Ernest a Hipotàlem.

Arriba el meu torn i decideixo provar l'Esperó del Crostó (6c+) des de sota. Als primers metres recordo que no he matisat gaire els moviments, tot i això, surten la mar de bé. Al crux m'agafo de la pedra punxeguda però no em veig amb força per tibar bojament d'ella i improviso amb una regleta xica d'esquerra. Després el bidit que abans he agafat amb l'esquerra, l'agafo amb la dreta... Pujo peus i m'estiro fins la bustieta bona d'esquerres. Aquí m'adono que ja tinc la feina més dura feta! Ara toca reposar a l'únic lloc que ho permet amb comoditat. Venen uns passos desplomats, a agafar una bústia recargolada amb la dreta i veig la cinta però no em puc deixar per xapar. Faig tres passos més fins pillar una bona bústia de dreta i xapo. Aprofitant l'esperó aconsegueixo recuperar forces i atacar el que queda. La darrera xapa queda una mica a la dreta, en ple desplom, però hi ha bon canto. Però les forces estan sota mínims... Per sort, aguanto i em planto als metres finals ja amb bon canto. He bufat molt, molt. Però està encadenada!

Amb la feina feta hem anat a veure l'actuació final dels companys. M'apunto que estaria bé provar Jabba el Hut (7a) algun dia. Clar que encara tinc per encadenar el Cim d'Estela i la Poliki... Molta feina, caldran moltes visites!

De tornada. A l'ombra hi feia rasca!

Tatxant a Vallirana

Avui la meteo no estava massa clara. L'Ernest i companyia anaven al Berguedà i amb el Ramon ens hem acostat al Bruc. Allà el dia estava molt tapat i hem anat a Collbató on es veia una mica més de claror, però en arribar-hi la boira repixava i hem canviat de plans. Vallirana estava a la ment del company des de fa algun dia i cap allà ens n'hem anat, després de força temps.

Hem anat al sector Vegetarian i hem pogut escalar la mar de bé malgrat que hi havia gent a la vora.

Encetem la feina fent la Esperó del Kiku (V+), que no havia fet mai. Té xapes verdes i comença per una mena de fissura que puja en diagonal a l'esquerra. S'hi ajunta la variant directe del Surplom a la tercera xapa o així. La via té la seva cosa i s'ha de tibar una mica amb decisió. Jo m'ho he mirat una bona estona fins decidir-me a anar a buscar coses que han resultat prou bones. Després la via es tranquil·litza una mica tot i que torna a redreçar-se a la part de dalt.

Escalfant a una via que no havia fet mai, l'Esperó del Kiku.

Després d'aquesta hem fet la XL (6a). Aquesta ja la tenia tatxada però era la progressió lògica i estava lliure. Té unes bones apretades a l'inici de la via, seguides d'un tram de bavaresa ben atlètica. Més amunt hi ha un replà i d'aquí comença un nou tram de via ben diferent de l'anterior. Primer una mica per la dreta, després atacar la placa amb decisió i alguns passos ben curiosos! Molt bona, però infla!

A la XL.

D'aquí hem passat a Trabuco 2.0 (6b). Crec que només l'havia fet en top-rope fa molts anys i no recordava res, més enllà de que hi havia alguna tibada ben curiosa. La primera part de la via és un gaudi d'anar fent, fins que s'arriba al tram vertical. Aquí toca esforçar-se, amb alguna tibada intensa. He deduït bé quines preses serien les bones per no quedar-me pillat. I després he encarat el que per mi és el pas més dur. Des d'unes bones regletes a la dreta, toca moure's cap a l'esquerra i agafar una fissura a l'esquerra. Jo ho he fet així, anant-hi des de la dreta. Després el Ramon ho farà una mica més directe i també li ha sortit.

Tatxant una de les vies pendents, la Trabuco 2.0.

Li he demanat al company que deixés muntada la de la seva dreta, The Wall (6c+/7a). Diria que en una visita amb l'Ernest ell li va fer un tast i no li va treure l'entrellat, i això m'ha preocupat una mica. Li he fet un tast en top-rope per veure de què va la cosa. Com la d'abans, anar fent fins al mur vertical. Aquí, dubtes i més dubtes: hi ha magnesi en llocs inversemblants! Al final dedueixo que cal fer una tibada d'un monodit d'esquerra i llançament ràpid a un bon canto de dreta. Per sort, és bo de debò! A partir d'aquí, veig una presa amb una cleca i faig una remada fins allà... però la trobo més que ronyosa. Després de mirar-ho molt, dedueixo que no hi ha opció millor que la regleta ronyosa, agafar una pinça roma amb la dreta i pujar peus una mica fins pillar un canto raonable. Per sortir d'aquí m'ha semblat que el millor era anar un xic a l'esquerra a un bec bo i fer un llançament fins un bon canto d'esquerres que permet pujar peus a una bona presa. Uns bons mono i bidits menen a algun canto millor i a la reunió.

El Ramon li fa un tast en top-rope sense èxit però controlant bastants moviments. Quan torna a ser el meu torn, dubto si fer-li un top-rope però li faig un pegue des de baix! Del monodit al canto bo sense dubtar ni un moment. Pujar molt peus i remada a la regleta ronyosa que ara se'm fa prou bona. I a partir d'aquí, la seqüència d'abans que ja he controlat prou bé abans. En un moment em planto a la reunió amb la via encadenada!

També m'he emportat The Wall (6c+/7a) (a dalt jo i a baix el Ramon)

I després del subidon em sento més que satisfet i anem plegant trastos. Les vies d'aquí son força llargues, així que amb cinc pegues ja he fet prou exercici. A la vora hi ha gent a bastantes línies però no ens hem fet gaire nosa. Segurament haguéssim fet la Namasté o bé Alpina però les que hem fet per escalfar son prou xules. La gràcia de Vallirana és que hi ha moltes, moltes vies i la gent es reparteix força. 

Jamfry's Line a l'Albarda Castellana

Quan l'Albert (Llembresku) em va parlar que havien obert una via interessant a l'Albarda me la vaig apuntar mentalment. Bona roca, oberta des de baix, gairebé equipada, tot pintava bé llevat de la patejada per arribar-hi. Fa uns dies li vaig proposar a l'Ernest i no es va fer pregar. Així que avui ens hi hem acostat!

Arribar-hi té la seva gràcia, així que deixo el track de Wikiloc aquí. Cal passar el cigronet, tirar més enllà del trencall del Puntal de l'Albarda, trobar el camí que puja del pla dels ocells, fer una corba tancada amb graons i fort pendent i aviat intuir un corriolet que surt a l'esquerra. Anar a buscar un collet i baixar canal avall: deixem de banda unes quantes canals que venen de la dreta i després toca enfilar-se per la correcta. Trobarem alguna fita que confirma que seguim el camí bo i una altra fita a peu de via. (Jo he tirat massa amunt per la canal i he hagut de tornar enrere, l'Ernest ho ha trobat de seguida). Es veuen alguns parabolts que tiren amunt.

L'Ernest tenia ganes de fer el primer llarg (6c) i li cedeixo l'honor. Comença amb una placa una mica inclinada, amb presa xica montserratina on cal anar acariciant la roca amb cura. La roca és bona, però sempre es pot trencar alguna coseta. En un tram on la següent xapa queda una mica més llunyana l'Ernest ha posat un Camalot #1 però l'ha tret quan ha xapat el bolt un metre més amunt. Serà la única peça que haurem posat (i tret), tot i que hem portat parxís d'aliens, camalots fins al #2 i un joc de tricams. Arriba un punt on el primer llarg es redreça. Les assegurances comencen a estar properes i toca tibar de valent. El company va fent fins a un punt on s'ha de penjar després de mirar-ho una estona i anar-se inflant. Al final no aconsegueix pas resoldre-ho sense trampejar. Anant de segon m'ha sortit tot en lliure però tot i això he hagut de penjar-me dues vegades al tram complicat. A la zona més vertical (o lleugerament desplomada) cal agafar alguna presa gran fosca que mira avall. Rebotar a una altra que fa baixada amb esquerra, pujar peu dret i llançament a un bolo que resulta bo. Després hi ha un forat bo per esquerra però encara queda una apretada que no he vist de seguida, aquesta ja en terreny menys vertical però igualment amb poca presa bona.

Al primer llarg. Tot ell va en lleugera tendència a l'esquerra.

Em poso al segon llarg (6b) amb algun dubte. La via surt una mica per l'esquerra de la reunió, amb uns primers metres molt fins fins la primera xapa. La segona queda molt lluny i cal mirar-s'ho amb cura. Poc a poc vaig guanyant metres i arribo a una feixa-forat. Queda posar-s'hi de peus a sobre i després xapo alleugerit. A partir d'aquí toca anar pujant una mica més. Després deixo de veure cap més xapa per sobre meu... i comprovo que he de flanquejar cap a l'esquerra! Vaig seguint la línia de xapes que ataca un ressalt vertical o més on sembla que hi haurà un pas delicat, i hi és. Cercant l'equilibri vaig negociant moviments amb èxit. També toca negociar bé la corda perquè el recorregut fa algun quatre estrany. I després... torna a tocar flanquejar a l'esquerra, travessant la taca grisa d'aigua. Aquí hi ha uns moviments també força delicats. I seguir flanquejant més metres per acabar entrant a la reunió superant un altre ressalt ben fi. L'he encadenat i m'ha deixat molt bon gust de boca!

Vista del segon llarg des de la R2. Bastant mantingut tot ell.

L'Ernest es posa al tercer (6b). També va lleugerament cap a l'esquerra per buscar el punt més feble de la paret. Després retorna a la vertical de la reunió. Hi ha alguns passos que demanen decisió i apretar de valent fins entrar en terreny una mica més tombat. L'itinerari es torna a redreçar i torna a haver-hi una apretadeta abans d'entrar ja en terreny més suau i a la R3.

Tercera tirada. Ressalt durillo al principi i a dalt de tot.

Faig el darrer llarg (IV+). Surt per l'esquerra de la reunió a buscar una xapa i després de superar el ressalt només toca anar fent amunt. Això sí, com tota la via, sempre cap a l'esquerra! Trobem la darrera reunió amb dos bolts. 

Des de la R4, que cal anar a buscar també a l'esquerra.

Just a sobre de la reunió ens posem les bambes i acabem de pujar els cims de l'Albarda, que l'Ernest no havia coronat mai.

A partir d'aquí toca baixar seguint marques blaves i anar a buscar el creuament amb el camí dels francesos que puja de la banda sud i agafar el camí de Sant Jeroni cap a la dreta.

La via ens ha agradat força. Tot i  que ja ho suggereix una mica la ressenya, té una clara tendència a l'esquerra, des del principi de tot. Fins i tot a la primera tirada ens hem trobat que les xapes en porten més a l'esquerra i tot del que voldries, potser té a veure amb la posició en què s'han fet els forats, segurament amb la mà esquerra també. A la segona tirada hi ha molt flanqueig, per anar a buscar la paret més llarga. De material, amb cintes exprés n'hi ha ben bé prou, nosaltres no és pas que anem gaire sobrats... L'orientació de la paret és sud-est. A la R3 hi ha començat a tocar l'ombra que fa l'esperó del costat als voltants de les 13:30. Hem escalat en màniga curta ben contents. L'aproximació no farà que la via es torni massa popular, però si estigués en una altra banda segur que ho seria força perquè està molt bé. Això sí, hem acabat amb els peus fets caldo! La tècnica montserratina té aquestes coses... I felicitats als aperturistes, que la van obrir sense penjar-se!

 

Ressenya amb look vintage.

Per situar la via a mi m'ha anat bé aquesta foto del blog de l'Armand.que porta per títol "escaladas expuestas". La Jamfry's Line va just a l'esquerra de la Tsintao, que evoluciona per la fissura.

 

 

Ca n'Hug

A Ca n'Hug hi he estat un parell de vegades i només he aconseguit tatxar algun 6a, i algun s'ha quedat per tatxar tot i haver-lo intentat. Així que avui, quan enfilem els nostres passos cap aquí a proposta del Pana i de l'Ernest, m'ho agafo veient el vas mig ple: serà difícil fer-ho pitjor que les altres vegades!

Comencem fent la Mirada Clàssica (6a), una via de l'Ernest que ja havia fet a la darrera visita (fa 7 anys) i que ja m'havia agradat. Té un primer tram en díedre, on cal treballar, i una part final en placa ben vertical, on s'ha de tibar amb decisió. Hi ha cantos i forats però s'han de trobar, cosa gens senzilla en aquest mar de possibilitats. Bona!

Escalfant bastant a Mirada Clàssica.

Després em poso a Mataconills (6b). Ja es veu que no hi regalaran res, encara que el Pana digui que la va fer a vista no sé quan... M'hi poso i, efectivament, no regalen res. Em vaig penjant, estudiants els passos i després li faré un segon pegue.

A Mataconills maten conills i escaladors amb pretensions.

El Pana la fa amb solvència però bufant fort, cosa que vol dir el que vol dir. L'Ernest posa cintes a Joana (6c+) perquè el Pana i després jo ens hi entretinguem una mica.

Abans em toca encadenar Mataconills o, si més no, intentar-ho. Després de matisar el primer tram (que vol dir un altre intent) arriba la bona. Sabent on has d'anar només és qüestió d'anar aguantant. De forats i còdols bons n'hi ha els justos, però s'han de saber. Si comences a dubtar et fons en ben poca estona perquè la paret és ben vertical. Al final me l'he endut, cosa que és un gran èxit! En general, el conglomerat del Berguedà em costa molt, a diferència del de Montserrat.

Després li faré un pegue a Joana. Pensava que "només" era 6c i després he vist que era 6c+ i puc assegurar que m'ho ben sembla. El primer tram fins al sostre és d'anar fent. Però superar-lo té el seu què! L'Ernest l'ha fet bé, però el Pana, que venia super-motivat amb els moviments apresos i la moral ben alta ha fracassat en els dos intents. Jo no hi he vist color. Alternatives possibles: 1-mans a la bústia gran, peu esquerre a un bolo (que no he vist) a sota del còdol gris gran i taló dret a la dreta per remar amb esquerra al forat bo. 2- Esquerra a la bústia gran, bústia dolenta de dreta i rebot amb dreta fins a bidit bo, controlant peus no sé com i esquerra al forat bo d'abans. A partir d'aquí, cal saber cada pas on anar. Es pot fer, però no hi regalen res, ni tan sols per entrar a la reunió!

De millor a pitjor escalador a Joana.

Amb quatre pegues jo ja he estat fos i els companys, també. L'Ernest li ha fet dos intents a Nil (7a) (que no surt a la guia) i al segon sembla que li ha trobat una possibilitat a la banda del sostre. Com que som mals companys ni tan sols li hem fet una sola foto... Al sector s'hi podrà tornar algun dia, ni que sigui per collir algun bolet, quan se'n facin -si se'n fan.