Revolt de l'Àliga

Després de tanta aigua no tenia molt clar d'on anar amb en Xevi. El pla inicial era acostar-nos a Moià-Puig Sobirà, però el camí d'entrada estava tan enfangat que ens ha fet por haver d'acabar empenyent... i hem acabat al Revolt de l'Àliga. Quan hi arribem hi ha un munt de furgos que hi han passat la nit, però arribem a peu de paret els primers. Decidim anar a l'esquerra de tot, que en Xevi no té ganes de tibar massa i ens posem a la típica Pixapins (IV+) que, tot i ser senzilla, és ben guapa.

La clàssica Pixapins és la més suau per començar.

La fa en Xevi, la faig jo i enfilo amunt per Prisamata per tenir la sensació d'haver escalat, perquè les vies són guapes, però curtes.

A Prisamata hi trobem alguns moviments ben guapos...

En Xevi fa el mateix i baixant es posa directe a Stradivarius (V+). Aquí ja s'ha de tibar una mica més, doncs el díedre desploma tot i que no ho sembla...

La Stradivarius és, com indica el nom, una joia de via...
Llàstima que no sigui el doble de llarga!.

Baixant d'aquí anem cap a l'esquerra a una placa on hi ha la via que batejo com La Placa que no Havia Fet Mai (V), a falta de nom millor. Pas bloquero d'entrada i la resta d'anar fent... Tot i així al Xevi li ha anat bé anar encordat perquè ha patit una relliscada...

La Placa Que no Havia Fet Mai té un pas bloquero al principi i placa suau després.

En Xevi a la mateixa via.

Després ens hem posat a una altra via que no sé si havia fet mai, però que anomenaré La de l'Esquerra (V+). Té només dues xapes, prou ben posades però. Un passet de decisió per entrar (o escaquejar-se) i uns moviments interessants a la part de dalt. Resseguint l'esperó amb la mà esquerra, acaba sent prou assequible, tot i que a en Xevi li ha costat treure-li l'entrellat.

La de l'Esquerra té uns passos per arribar a la R.

Baixant d'aquesta em poso a Petit Díedre (6a+), que ja havia fet a la primera visita, però que (crec) que no havia repetit des d'aleshores. Un diedret desplomat, tècnic i amb un inici de posar-s'hi bé, algun empotrament de segona falange i alguna tibada de regleta. Durillo però molt guapo! En Xevi aquí ja s'ha petat més del compte i decideix que ja no treballarà més per avui...

Al Petit Díedre ja s'ha de tibar perquè desploma més del que sembla.

En Xevi, barallant-s'hi una estona.

Jo encara m'he posat a Chimi-Churry, 6a+ segons el rètol de peu de via però que apareix de 6a a la web del Gemi. I diria que aquesta darrera és la versió bona.

A continuació em poso a Alasken Amber, al costat, originalment 6b però 6a+ segons la mateixa web. Tota la dificultat està en un passet on s'ha de travessar un esperó en flanqueig. Si es fa pujant el mínim possible és un moviment on s'ha de trobar la millor manera de fer-lo. Curiós, però. La resta, anar fent.

Totes dues vies tenen el mateix inici desplomat, amb bon canto, que ha tirat enrere en Xevi que s'havia decidit a fer-li un intent...

Jo mateix, a Alasken Amber.

I després d'aquestes vietes hem anat a buscar el cotxe, que jo tenia certa pressa. Una matinal breu, prou xula per treure's la son de sobre!

Penya Senyal

Avui hem anat buscant el bon temps cap a la costa, en concret a Castelldefels, Penya Senyal. Ja hi havia estat algunes vegades, però queden cosetes per fer...

En concret, em faltava la Del Sergio (6a), just al principi, a la part dreta del sector. M'hi he posat per escalfar. Està molt sobada, és més que vertical i té algun passet de tibar amb decisió. Resolc, però per ser la primera he de tibar-li!

A continuació l'Ernest es posa a The End is the Begin (V+) i la gaudeix. Jo no m'hi poso perquè ja l'he fet i, en canvi, em poso a una de les dues línies noves que es veuen a la seva esquerra. Des de baix, endevinem que la de l'esquerra serà més senzilla, però no tenim ni idea de res...

L'Ernest al V+.

A vista total, em poso a La de l'Esquerra, que hem decidit que deu rondar el 6a+. Té un tram més que vertical a l'inici, amb una tibada de decisió sobre bon canto. Després ve un terreny més tombat però amb un parell de zones fines de veritat, amb una arribada a la reunió ben xula també. Molt bona via!

Primers metres de La de l'Esquerra. A tibar!

Baixant hem posat cintes a La de la Dreta i m'hi poso des de baix, tot i que es veu bastant més dura. Efectivament, a la segona xapa hi ha bastant tomàquet. Em vaig aixecant per la dreta, com puc, però he quedat pillat amb la xapa als peus i m'he tirat perquè no m'atrevia a continuar. Tot i que el company estava avisat, a la caiguda he baixat fins a sota de la repiseta que hi ha i sembla que no he picat per centímetres... Després m'ho he mirat i he trobat la forma de fer-ho. A partir de la 3a xapa, que queda bastant a l'esquerra, la cosa es va fent força millor.

A La de la Dreta...

... aquí ja s'acaba el més dur. Sols toca anar fent.

La prova l'Ernest amb la informació que li he passat... i fracassa! Això només passa quan les vies es compliquen bastant, cosa que em tranquil·litza força. Probablement sigui un 6b+ o 6c concentrat.

Li faig un segon intent a La de la Dreta (6b+/6c) amb la seqüència apresa i no fallo. Per xapar la segona ja s'ha d'anar per unes laterals a la dreta i xapar des d'allà. Mini-canaleta vertical per l'esquerra i pillar una regleta per la dreta i moure-la tan a l'esquerra com es pot, controlant el peu esquerra en una regleta xica. Esquerra a un regleta molt merdosa, aixecar peu dret i estirar-se fins un bon canto d'esquerra. Creuar peus, posar-los bé i una tibada amb bon canto porta al tercer bolt, que xapo a l'alçada del pit, molt lluny de la segona. L'Ernest també li troba la forma al segon intent, tot i que ha de fer-ho diferent.

Després d'aquesta ens n'anem a l'esquerra de tot i ens posem, sense saber-ho a una altra Via Nova, que no surt a la guia. M'hi poso a vista, pensant que era Teixi (6a+). El terreny és desplomat amb moltes ganes però hi ha canto suficient per anar fent. En un punt però, xapo des d'un tridit poc fondo, apretant de valent. Després toca sortir del desplom i hi ha un passet. A l'Ernest no li ha semblat senzilla tampoc. Segurament és similar a la Teixi (6a+).

L'Ernest a la Via Nova.

Després ens posem a aquesta, però deixo que ara sigui l'Ernest qui posi les cintes perquè jo començo a estar petadet. Surt, però hi ha unes bones apretades!

Sembla que això sigui arrampat...

... però Teixi desploma molt, molt! Els estrats inclinats enganyen...

Després l'Ernest es posa a Marcelí (6b+) i l'encadena sense problemes, comentant que no li veu massa diferència a les altres... Jo, que sé el que em faig, decideixo fer-la en top-rope i sort n'hi ha hagut. Serà que anava fos, però tot i el canto que hi ha, desploma una bestialitat i no estic gaire acostumat a aquestes festes...

I Marcelí encara desploma un xic més!

Amb 7 pegues fets ens donem per satisfets i enfilem el camí de tornada, trobant-nos amb un munt de penya que ha tingut la mateixa pensada que nosaltres, fugint del fred i buscant zones benignes. Quanta gent! Per sort, a l'esquerra hem estat gairebé sols...

En comparació amb Sganga (6c) que està a la dreta, el que ha estat el projecte del dia segurament és de l'estil, potser encara més bloquero. A veure quina informació se'n troba a les xarxes... Avui hem fet 3 vies noves ben guapes, és estrany que no estiguessin obertes! Gràcies als equipadors!

Coll de Nargó

Avui he tornat a sortir amb en Tati després de més d'un any tot i haver-ho intentat unes quantes vegades! Fugint de la boira hem acabat a Coll de Nargó i el company proposa anar cap a l'esquerra, al sector Oriundu.

Allà comencem fent El Lluc (V), la via del mig dels tres quintus que hi ha a la part de la dreta del sector. Roca boníssima, abrasiva i amb cantos a dojo fan que es gaudeixi a tope!

A El Lluc, una vieta ben guapa, per escalfar.

A continuació em poso a Open Water d'Aigües (6b). Aquí ja hi ha bastanta més feina. Hi ha dos punts delicats, un al voltant de la tercera o quarta xapa, on cal bastanta finura per anar levitant paret amunt amb un xapatge en zona complicada. Jo, posant cintes, hi he arribat estirant-me molt, un de més baixet... Amb la cinta posada bé, suposo. Més amunt torna a haver-hi una zona fina en un indret on jo he acabat resolent per l'esquerra, posant-me a la zona més vertical. El company no s'ha despentinat, però ha afluixat la velocitat en aquests dos punts... un consol!

A Open Water d'Aigües, primer pas curiós.

A continuació decideixo atacar a vista una altra via aparentment dura (per mi), la Tard, Borratxo i Sol (6b). Va per una zona amb roca de xorrera i també m'ha agradat moltíssim... i ha sortit! A la zona desplomada apareix bon canto que permet anar-se posant bé. Després, a la placa final més que vertical, una remada fins una presa boníssima d'esquerra i negociar la sortida, amb unes bones tibades i algun moviment de decisió tibant de laterals. Els dos 6b's m'han encantat i han suposat una bona injecció de fanatisme!

La bonica línia de Tard... Satisfet d'encadenar-la també!

El Tati opta per no fer-la i ens n'anem cap a l'esquerra, on s'han equipat més vies i decideix posar-se a un 6c que es veu ben intens. Veient les tibades que fa decideixo que la provaré en top-rope després. 

Al 6c. Guapo, també!

Abans, però, em poso a un 6a de 30 metres que hi ha a la dreta de tot d'aquest sectoret, en una via que ja existia. Comença per una fissura yosemítica, amb pocs peus que resolc amb algunes tibades. Després, placa amb moviments molt xulos i variats, anar fent, fins a sota un desplomet. Per superar-lo hi ha bon canto, però quedes a sobre de sobte sense res i acabo havent de tibar en lateral d'unes canaleres... Un pas prou bloquero! Després, anar gaudint fins dalt. Una via molt guapa, amb algun alejillo sense arribar a passar por.

A continuació el Tati es posa a un 7a+ que hi ha a l'esquerra d'aquesta via i ha de lluitar per treure-li l'entrellat. Després li farà un intent.

El bou, encadenant el 7a+.

Jo em poso al 6c en top-rope. Començament per conglomerat amb algun rom i tot plegat bastant finot fins entrar a una fissura. Allà hi ha un bon pont de pedra per tibar de valent i es pot progressar una bona colla de metres sense massa problema, a banda de tibar-li. Després toca tibar d'unes bústies verticals, anar a buscar una llastreta per la dreta i d'aquí una bona remada fins pillar una llastra a l'esquerra on s'ajunten mans. Aquí reposo i ho estudio. En el meu cas, toca pillar regleta a la dreta, pujar peus i allargar dreta fins a una regleta/llastreta aceptable per la dreta. Esquerra a unes regletes laterals i pujar peus a l'esquerra, fins posar-los a la llastra i pillar un bon canto/forat per l'esquerra. Aquí es pot agafar aire i atacar la part final, un xic per l'esquerra de la xapa. Crec que podria sortir algun altre dia...

A continuació, en Tati ha encadenat el 7a+ i hem anat a l'esquerra de tot, a un bon replà on hi ha un altre grup de vies. Em poso a un 6b que comparteix reunió amb un IV+ que hi arriba per la dreta. És qüestió d'anar fent fins al mur on s'intueix que hi haurà finor de la bona. Aquí dubto i al final reposo: per la  dreta et poses al IV+ i per l'esquerra et poses a una placa que Déu n'hi do. Finalment opto per l'opció esquerra i he de fer uns moviments d'equilibrista...

A un 6b que comparteix reunió amb un IV+.

La zona m'ha agradat molt. Penso que valdrà la pena tornar-hi algun dia! Al darrer sectoret les vies són molt plaqueres berguedanes, d'aquelles que segurament no seran mai gaire populars, però hi ha un bon replà per fer vida familiar i tot...

Bukanan a la Roca dels Arcs

Avui he fet la primera via de l'any, amb en Jordi M. Ell havia deixat anar la proposta de la Bukanan a la Roca dels Arcs i a mi m'ha estat perfecte perquè encara no l'havia feta.

L'aproximació la fem amb boira fins ben amunt passat Vilanova de Meià. Per sort, el cel està radiant a sobre. Això sí, al pàrking fa un fred que pela: estem a -3ºC i bufa airet. Amb aquestes condicions dubtem una mica sobre com vestir-nos i m'acabo posant una tercera capa que em sobrarà ja fent l'aproximació.

L'inici de la via es localitza bé amb la foto de la ressenya de l'Escalatroncs que penjo a baix del post. A peu de via el company em comenta que em cedeix tots els llargs així que em poso mans a l'obra. La primera tirada comença per un terreny arrampat fins un llavi des d'on es va progressant en diagonal cap a l'esquerra, en direcció a una savina. Es posa un bon tascó uns metres a la dreta del ressaltillo. La savina està llaçada i convé deixar-hi una cinta ben llarga perquè la via torna cap a la dreta. Hi ha un passet delicat per superar un ressaltillo i cal tenir una mica de mà per protegir-lo, amb friends molt petits. Jo he posat dos aliens bastant seguits perquè no queden a caldo. Sembla que aquí hi havia hagut un pitó alguna vegada. Després d'aquí un altre tascó perfecte i uns metres més fins la reunió.

Primer llarg. Entrant a la fissura que, en diagonal a la dreta, ens porta a la reunió.

El segon llarg és vertical i molt guapo. Faig uns metres i poso un bon tascó abans d'un bloc desplomat que barra una mica el pas. A sobre el bloc hi ha bon canto i aviat s'arriba a la savina que es veu des de la reunió i des d'aquí s'agafen un parell  de xapes. Aquí cal anar per l'esquerra, a cercar el terreny més simple. Un restabliment porta a un díedre on el camalot #3 queda prou bé per protegir uns moviments fins al primer pitó a sota el sostre. Flanquegem cap a la dreta amb uns moviments més senzills del que sembla, pillant el segon clau i sortint cap a la dreta fins una mica de lleixa prou còmode com per investigar el tram que ve i on es posa un bon friend mitjà. La via se'n va per l'esquerra de l'esperó que tenim a la vertical. Hi ha bon canto i es fa la mar de bé.

La segona tirada, força sinuosa i guapíssima.

La tercera tirada surt en lleugera tendència a la dreta. Cal estar atents a no passar-se el primer bolt, més a l'esquerra del que diria la intuició. Després es va en diagonal a la dreta, superant un tram un xic rostollós i pillant el següent bolt. L'altre sembla indicar que toca enfilar-se a la placa, però no: l'altra xapa queda bastant a la dreta, obligant gairebé a fer servir la canal de la dreta per després entrar a la placa vilanovina protegida per bolts on gaudirem de valent. El pas més difícil està a la part final (V+) i d'aquí s'entra a la reunió sense dificultats.

Estètica placa al final del tercer llarg.

La quarta tirada semblava un rostoll sobre el paper (i segons algunes piades) però és ben guapa també! Autoprotecció per terreny verticalet al principi, amb molt bones possibilitats de posar de tot. Després se'n va un xic cap a l'esquerra, a buscar alguna savina i acaba per una fissureta abans d'abocar-te a una rampa on toca anar cap a la dreta, a buscar un bolt sobre una savina enorme.

La quarta tirada és prou bona. Tan sols rostollegen els darrers metres. La boira, 

al fons, acompanyant la gent de la vall... Pobres!

Per a la cinquena tirada deu haver-hi moltes opcions. Jo he anat tirant recte amunt, posant alguna cosa aquí i allà i anant a buscar el desplom final per l'esquerra d'una savineta. Abans he posat un bon tasconet i la savina permet protegir-te. Des de la reunió anterior es veu un grup de savines un xic a la dreta de la vertical i una savina sola un xic a l'esquerra: aquesta darrera és la que cal anar a buscar (diria).

I per arribar al cim he convençut al company que tirés recte amunt. Per la feixa de la dreta també s'hi sortia, però (Navarro, suposo)

Uns metres més, resseguint una fissureta, fins al cim.

Des de la reunió cimera hem continuat crestejant un trosset bastant curt i després hem anat baixant per unes traces cap al nord que ens han portat a la carretera. Al principi només amb traces de camí i després ja per un corriolet bastant fressat.

Quan hem arribat al pàrking als volts de les 9 estàvem sols. A la tornada hi havia una bona colla de cotxes amb gent a la recerca de zones altes amb sol. Nosaltres hem arribat a dinar a casa a les 15:00 :)