L'Os de la Cova

Avui l'Os de la Cova se'ns ha menjat la tibantor. Amb l'Ernest i el Pana ens n'hem anat fer unes tibades de tarda, i recoi si hem tibat, sense triomfar gaire però!

Hem començat escalfant a La Bella Easo (6b+). L'havia fet fa un temps i recordava l'entrada cabrona que té i que a la part de dalt no ho regalen... L'Ernest la monta sense despentinar-se. A mi el pas d'entrada em costa i he de baixar i tornar a intentar-ho. Penso que no cal fer remada fins trobar el canto bo a sobre. Des de la dreta baixa, esquerra a la zona roma de la llastra, pujar peus i després rebotar l'esquerra a la nansa bona que queda darrera. Després d'aquí toca anar seguint el magnesi, sort n'hi ha hagut. Hi ha alguns passets de mirar-s'ho, però va sortint prou bé. Al final hi ha un bon alejillo fins la R, amb més bon canto, però compte! Una via montserratina al 100%!

A La Bella Easo. Una arrencada bloquera i placa montserratina després.

Després ens n'anem a atacar Frikialpí (7a). L'Ernest la monta, penjant-se i tibant bastant a les primeres xapes. Passat el sostret, va encadenant excepte en un punt on es pilla. Quan és el meu torn m'hi poso en top-rope, evidentment! Els primers metres són una agonia infinita. De fet, gairebé no surt ni en A0! La placa de l'esquerra és absolutament llisa i el que no està llis està patinós. La fissura de la dreta és dolenta excepte en llocs comptats... Total, que les tres primeres xapes no surten ni en pintura. Després la cosa es deixa fer. Per superar el sostre hi ha alguna invertida a l'esquerra que facilita fer bavaresa amb la dreta i anar a buscar un altre forat bo per l'esquera a fora, a la placa ja. Toca passar a la dreta. A partir d'aquí, anar negociant: placa de la dreta, placa de l'esquerra i fissura durant molts metres! Tot això ha sortit sense penjar-me, cosa que m'ha deixat ben satisfet. Al final arribes a la R havent escalat una bona colla de metres sense cap pas fàcil!

Ni idea de com s'han de fer els primers metres de Frikialpi...

M'ha agafat molt mal de peu -ja fa dies que me'n sento. Així que no li faré cap més pegue. L'Ernest li fa un segon pegue en top-rope i tampoc no aconsegueix resoldre les primeres xapes. El Pana, ídem.

Per tant, ens n'anem amb la cua entre cames però havent lluitat de valent. No hem tatxat, però ens hem esforçat! L'Ernest ha llegit en alguna banda (jo no he sabut trobar-ho -ara sí: aquí) que, si no t'hi poses bé, és 9a . Està clar que no ens hi hem posat bé!

Tarda d'Ós

Amb l'Ernest i el Pana ens n'hem anat a la Cova de l'Ós. Malauradament, pel camí d'aproximació ens hem entretingut i el Pana s'ha passat de llarg les oportunitats d'escalfament raonables ;)

Així que l'Ernest s'ha posat a posar cintes al que podria ser el projecte del dia, El Moll de l'Ós , (6b+) segons algun lloc, (6c) segons altres opinions, entre les quals, la meva. A aquesta via ja li havia fet algun tast i ja tenia clar que l'hauria de lluitar.

Així doncs, jo "escalfo" a les vies sense nom #10 (No Name#6) (III) i #12 (No Name #5) (III), la segona d'elles en top-rope i tot... M'emporto un encadene a vista, que serà la única cosa que encadenaré avui.

L'Ernest monta El Moll reposant en diversos llocs. El Pana intenta fer-ho, en top-rope però a sac, i fracassa. Jo li faig un top-rope en plan suau, penjant-me de tant en tant, i vaig treient els passos. Al segon pegue en top-rope, el Pana la treu i jo també.

El Moll de l'Ós.

Mentrestant, l'Ernest es treu l'espina de Les Flors (6c) i tatxa. I, per acabar, aprofitem per fer-li un top-rope a la via #22 (No Name#8) (7a). L'Ernest l'ha provada un cop en top-rope i li ha sortit. Al Pana li han sortit els passos i a mi també. Podria ser un projecte si no fos perquè les xapes allunyen... Potser posant alguns allargos podria sortir.

Les Flors. L'Ernest tatxant-la!

Hem fet alguna activitat, que és del que es tractava. Jo, dos pegues al 6c i un al 7a, no em queixo pas, perquè són llargs de debò! El 6c però ja està bastant sobadet.... Del 7a no hi ha fotos...

Cova de l'Ós

Enceto l'activitat de tarda amb l'Ernest i el Pana a la Cova de l'Ós. Comencem fent la #36 (V), que s'enfila a un bloc adossat a la paret. Assegurar té el seu què perquè el peu de via fa una bona baixada. Fer la via també té el seu què. Graduació típica de la zona, cal saber-ho. Hi ha alguns passos agònics.

Un "quintu" per escalfar...

Després ens n'anem al dau de sobre la cova. El Pana té ganes de fer la #13 (6a+) i s'hi posa. S'ha de penjar en algun punt i és que la via demana i demana força. Jo m'hi poso i em surt, però apretant de valent.

Un "sixtu" per escalfar...

L'Ernest es posa a la #11 (6b+) que va per la mateixa placa agònica. Abans hi hem vist al·lucinar una escaladora i a fe de Déu que no és per menys. Baixant de la #13 jo me la miro una mica i penso que puc fer el crux des de sota. Ho intento: evito posar els peus als llocs patinosos, estiro de valent i agafo el forat bo, però em patina un peu i me'n vaig avall. Miro formes alternatives, però no les veig i decideixo que la faré en top-rope quan toqui. Ho faig, però en A0... Fa temps amb en Tati la vaig fer, crec que d'una altra forma. Però la via és dura de collons, sigui com sigui!

I un "sixtu" per fondre's.

Després ens n'anem cap a l'esquerra, que els companys tenen per objectiu Les Flors(6c) que van provar fa uns dies. El començament és una placa desplomada, amb algun forat bo, on s'ha de fer algun llançament. Després és simplement super-vertical, amb algun bidit bo, però on cal tibar de valent. I per acabar d'adobar-ho des de la darrera xapa fins la reunió hi ha un aleje important que no s'entén gaire (o gens). Evidentment, la faig en top-rope penjant-me com un pernil.

Les Flors, un 6c super-potent.

No es pot dir que hagi triomfat gaire, però he escalat que era del que es tractava. Massa dies amb massa maldecaps!

Esquivar la pluja a la Cova de l'Ós

Ahir me'n vaig anar al Pati Vertical, a fer una mica d'activitat en un finde que pintava bastant dolent. Casualment vaig conèixer-hi el Jordi Pina, un escalador actiu i actiu a les xarxes! L'activitat ahir va estar bé, amb molta gent, cosa esperable, però sense arribar a ser estressant. A més, vaig poder fer una bona colla de metres, majoritàriament suaus. Dic majoritàriament, perquè al final et vas animant i proves coses que comencen a apretar... M'he de recordar que els rocòdroms no són per mi, que m'hi lesiono amb facilitat!

A la tarda d'ahir em va trucar l'Ernest per veure si aquest matí tenia ganes de fer alguna coseta, que semblava que hi hauria una finestra de bon temps... i això hem intentat! Ens n'hem anat a la Cova de l'Ós, a veure què podem fer.

El terra està força moll i alguna zona de la paret s'endevina humida (deixant de banda xorreres evidents), però allà on la roca no té liquen negre sembla que es deixarà fer.

Ens posem a les vies arrampades que hi ha al peu del dau de sota de la mateixa cova. Segons Climb Around, la #18 (III) i la #17 (IV). Els primers metres ja us puc ben assegurar que no són III ni IV ni de conya (els primers passos tenen gràcia, després sí: rampa) però fem les dues vietes seguides per desentumir els músculs.

Fent rampes amb primers passos curiosos.

A continuació, fem la #20, que està marcada com a projecte a l'App. Segons el nostre parer, deu estar al voltant de 6a+/6b, però aquí els graus "baixos" els fan ballar com volen. Es tracta d'una via curta, però força exigent a les dues primeres xapes. Moviments sobre mono i bidit de mitja primera falange, amb peus justets, pinçar una pedreta minúscula d'esquerres (que a l'Ernest se li trenca i l'envia avall) i estirada a un forat rom permeten xapar la segona. A partir d'aquí, la cosa es suavitza força, però continua sobre cosa molt fina. Guapa!

Apretant  fort a la #20.

Després ens n'hem anat a l'esquerra, a buscar la Guaita (6c) i Les Flors (6c) però s'ha posat a ploure amb prou ganes perquè ens refugiéssim a la cova. Després d'esperar una estona, l'Ernest encara s'ha tret el cuquet fent la#10 (6a+), una placa agònica que ara estava un xic xopa... fanàtic que és! Quan ha baixat tornava a remullar i ens n'hem anat a casa.

L'Ernest, a la clàssica #10.

Matinal perquè ens toqués l'aire i poder fer una miqueta d'activitat. Hi havia una altra cordada fanàtica que continuava malgrat la pluja. Estaven fent alguna via nova a la part de la dreta. Per aquí s'hi ha treballat, caldrà buscar informació!

Tarda a la Cova de l'Ós

Avui amb l'Ernest hem tornat a la Cova de l'Ós. Tot i alguns èxits passats, aquí hi tinc molta feina encara. En particular, encara no havia encadenat un suposat 6a+ i avui era un dels "projectes" del dia XD.

Comencem fent la #57 (6a) de l'esquerra de la Gualtrapilla. Té un començament agònic i una continuació agònica. La faig, amb feines i treballs!

La primera de la tarda.

A continuació, la Gualtrapilla (6a+). Agonia a l'entrada, agonia al flanquejar a la dreta i després cantillo petit i delicat en terreny vertical fins la darrera xapa i d'aquí a la reunió un altre tram ben complicat. Duríssima pel grau, però queda encadenada!

La primera de la tarda.

Després em poso al projecte de debò, la #54b (6c) que hi ha a la dreta de El Bordar de l'Ós. L'Ernest el fa servir per escalfar i em deixa les cintes posades. Jo li faig un top-rope per refrescar una mica els moviments. La zona del desplom em costa bastants intents, però al final retrobo la forma de fer-lo amb relativa comoditat. També estudio l'entrada a la reunió, que se les porta.

L'Ernest, escalfant i posant-me les cintes al meu 6c.

Després d'aquest intent, l'Ernest es posa al seu de projecte (Parko (6c)) i s'ha de barallar també amb els passos del desplomet d'entrada, força rabiós.

És el meu torn i em poso al 6c ben concentrat. Els passos d'adherència del principi surten clavats, sense fer més esforços del compte, a l'igual que el flanqueig cap a l'esquerra, a pillar el canto bo que permet reposar. Aquí em concentro i faig la seqüència: bústia bona de dreta, regleta d'esquerra, regleta de dretes. Pujar peu dret, pujar esquerre pillar pla de dretes, buscar bon forat pel peu esquerre i remada a un rom lateral que permet creuar el peu dret a la lleixa i sortir de les dificultats. Després ve un muret vertical, on s'ha d'apretar al principi. Després es suavitza fins la xapa final. Aquí s'han d'agafar uns bidits / regletes de primera falange prou bons. Pinça bona de dreta en una pedra gris i remada a una pedra gran roma d'esquerres des d'on s'entra bé a la R. Ha sortit ben bé!

Encadenant el projecte del dia!

L'Ernest li fa un altre pegue, en top-rope al seu projecte i acaba de matisar moviments. Després jo em poso a la #65a (6a+/6b) a la placa de l'esquerra de la Filomatic, que només havia fet en top-rope. L'encadeno, però apretant de valent!

Apretant de valent a una, en aparença, senzilla via.

I, per acabar, l'Ernest es torna a posar a Parko, des de baix, i encadena! Per tant, avui tots hem tatxat projectes, jo una bona colla!

L'Ernest també s'ha emportat el seu projecte!

Baixant constatem que el dia es fa cada vegada més curt... Que trist!

Cova de l'Ós

Avui ens n'hem anat a la Cova de l'Ós amb l'Ernest i el Pere. Fem dues vies per escalfar que suposadament haurien de ser senzilles, però que són similars a Benedictus Centrus Comercialus. La de la dreta, probablement sigui un 6b/6b+ i la de l'esquerra l'altre potser 6a+/6b. No cal dir que les faig en top-rope perquè es tracta d'escalfar i no pas de donar-ho tot. A la de la dreta hi ha un tram molt agònic, on s'ha de portar lupa tant per buscar alguna cosa de peus com per trobar quelcom de mans. Molta agonia i gens de material gràfic que ho suporti.

Després d'escalfar per aquí a mi em toca el projecte del dia, el 6c+ que va quedar pendent l'altre dia. Primer la fa l'Ernest, que és el seu torn. Amb la meva flashejada se la treu a la primera i baixa ben satisfet. En Pere la fa en top-rope i també l'encadena. M'hi poso jo... i també!

Al meu projecte: el 6c+.

A la zona de la fissura convé aprofitar bé els dos peus, com a la foto de dalt. Després ve una placa compacte, on cal un pas de decisió per pujar peus en adherència. Avui em costa trobar el grau de decisió adequat, però al final el faig. Després ve una placa compacte on s'ha de treballar bé de peus i anar a buscar els forats que toquen. És clau una presa de dreta a una lleixa i la seqüència dura sobra unes bustietes acceptables un xic per la dreta de la xapa, fins agafar la franja horitzontal des d'on es xapa la darrera. Bustieta per la dreta, bustia per l'esquerra, pujar peus i estudiar la sortida: no és difícil, però s'ha de tenir la calma necessària! Acabo ben satisfet!

 

A la part exigent...

... i havent acabat la feina! Més que content!

A continuació, els companys es posen al 6c de la seva esquerra, que jo havia encadenat el dia passat. Passen agonies al primer tram, com nosaltres la setmana passada... No està clar quina de les dues és més difícil!

Un moment relativament còmode al 6c.

I, per acabar, li faig un top-rope al 6c/6c+ nou (que no surt a les apps) que hi ha a la dreta de El Bordar de l'Ós. Els companys l'han fet servir per escalfar perquè ja se la coneixen. Per mi és completament nova, però. 

La via comença per un pany de paret extremadament llis de peus i alguna bustieta per les mans. Cal decisió i apretar fort i, a més, confiar en els peus en adherència. Pillat algun canto bo, és qüestió de moure's cap a l'esquerra, a buscar un bon canto al final del bloc que fa de base. Ara toca atacar el desplomet. Aquí hi ha diverses versions i a mi em toca crear-me la meva. Xapar amb relativa comoditat buscar unes regletes a l'esquerra, pujar peu dret, peu esquerre, rebotar mà esquerra a un rom lateral i pujar peu dret al relleix on hi ha les regletes bones i sortir de la zona mantenint les dues mans baixíssimes.

Després ve un ressalt més que vertical, però amb forats i algun canto. S'ha d'encertar i prou. Uns metres més suaus i un final que torna a ser dur, amb un darrer moviment a buscar un còdol rom d'esquerres... No sé si me'n recordaré per al proper dia... No m'ha semblat una via senzilla, però potser és que ja anava cansat: ahir havia sortit també...

L'Ernest, a dalt, i en Pere (l'altre) a baix, a la zona més dura.

Han estat quatre pegues prou intensos que m'han deixat ben arreglat. Hi ha qui ha tingut energia per una darrera pujada en top-rope per tastar la via nova que surt del mateix lloc per anar cap a la dreta... i, en vista del pa que hi donen, per repetir l'última via... Jo no!

 

Cova de l'Ós

Avui amb l'Ernest i el Josep hem fet una sortida de tarda. Hem anat a buscar l'ombra de la Cova de l'Ós, on hi he estat alguna vegada sense que m'acabés d'entusiasmar. Allà ens hem trobat amb un altre Pere i hem fet dues cordades. Avui hi havia overbooking, però per sort hem pogut escalar ben bé en un sectoret a la part dreta.

Comencem a escalfar prou forts, amb la Benedictus Centrus Comercialus (6b+). El Josep la munta prou bé, amb alguna ajuda perquè estem escalfant. M'hi poso jo amb els peus de gat vells, després d'uns quants dies d'anar provant els nous. El pas d'entrada és força bloquero, doncs s'ha de tibar i fer una remada forta fins agafar bon canto més endins d'on sembla que hi ha el bon canto :) Després entrem en una placa montserratina de forats i finura on s'ha d'anar fent, però va sortint tot. Des de la darrera xapa fins la reunió hi ha metres, però també bon canto. Surt tot i les sensacions estranyes dels gats flexibles que m'he posat.

Escalfant a Benedictus... 

A continuació ens posem a la que han fet els companys per escalfar, La Bella Easo (6b). L'entrada és de contorsionista, on jo fins i tot he de posar un genoll abans no puc posar el peu a la repisa de la dreta. Després és placa montserratina també, però més fina i tot que a l'anterior. M'ha sembla de dificultat similar que l'anterior, amb els mateixos gats.

Després en Josep es posa a la #15 (6c). S'ho va mirant i provant diverses opcions a cada lloc. A la vista de la feina que hi té decideixo fer un top-rope i l'encadeno a la primera. Després del segon pegue en top del company jo m'hi poso des de sota i l'encadeno! L'entrada és força cabrona, amb la contorsió igual que a l'anterior. Després uns moviments cap a la dreta on s'han de fer treballar els peus sobre coses minúscules. Els gats nous han fet bona feina aquí! Sense ells no sé pas com hagués anat. Després hi ha un passet de decisió en un ressalt i pots reposar bé a una feixeta. L'esperó s'ataca sense massa problemes i es complica a la part de dalt, on fa una panxeta. Jo ho he resolt amb unes laterals d'esquerra fins un canto bo de dreta. Un altre lateral d'esquerra i remada/llançament a un pla. Em quedo una mica per sota però aconsegueixo aguantar i anar a buscar un canto bo d'esquerra. D'aquí es xapa la darrera i per sortir-ne aprofito la fissureta fins la reunió. No cal dir que baixo més que content!

El 6c ha acabat sortint-me! Més que content! 

Després muntem la #16 (6c+) per provar-la en top-rope. El company s'ho mira i ha de lluitar fort a un parell de llocs a la part de baix i reposa al mur dur. Jo la provo en top-rope també però l'encadeno a vista! Per superar la fissura cal aprofitar bé un llavi pel peu dret i un forat per l'esquerre i es surt de les dificultats. Després de col·locar-te cap a la dreta toca una apretada fina fent servir bé els peus. Després hi ha una zona de forats on s'ha d'anar una mica a la dreta i atacar la zona vertical. Curiosament, m'he anat aguantant bé de peus i els forats de mans se m'han fet bons sense inflar-me. Es tracta d'anar a pillar un bec en un llavi amb l'esquerra. D'aquí es xapa i una remada porta a un forat prou bo. Els darrers metres m'han costat de veure, però hi ha algun forat, una mica per la dreta. La veig ben factible des de baix!

El 6c+ també ha sortit i a la primera, en top-rope però. 

En acabat hem anat a buscar l'Ernest i el Pere que estan a El Bordar de l'Ós (7a). Arribem quan l'Ernest l'encadena i en Pere li fa un top-rope. L'Ernest i el Josep hi han fet una bona colla de pegues a les darreres setmanes i en Pere també n'hi havia fet un parell. Jo decideixo tastar-la, també en top-rope. Trobo uns passos estranys i durs després dels forats a la primera part de la via. Després venen uns metres suaus i toca atacar un mur molt exigent. Segurament el cansament que porto no ajuda, però hi ha alguna tibada que em sembla duríssima i no aconsegueixo fer-la. A partir d'aquí sí que vaig aguantant i només m'he de penjar quan toca flanquejar a l'esquerra després d'atacar el darrer ressalt vertical per la dreta. Em diuen que hi ha qui ho fa tot recte. Per acabar d'arribar a la R encara hi ha uns metres finets, que si vens inflat han de ser un infern. L'he vist bastant més dura que el 6c+ que hem fet abans. I, pels pegues que li ha costat a l'Ernest, segur que no és un 7a fàcil!

El Bordar de l'Ós dóna força més feina... 

I amb això he tancat la sessió. En Josep ha desfilat una estona abans, quan ha vist que jo no encadenaria el 7a ;) i jo he deixat els companys fent-li un nou pegue a la via per acabar d'embotifarrar-se els braços, suposo. Avui m'emporto un bon gust de boca...

Cova de l'Ós

L'Ernest ha proposat d'anar a la Cova de l'Ós, aquesta tarda. Jo hi havia estat fa temps i no m'havia deixat gaire bon gust de boca, però li he donat una segona oportunitat.

Anàvem amb la idea d'atacar unes vietes de la dreta, la Garganta Profunda i les seves veïnes. Però la Garganta en qüestió sembla que té un equipament molt just. Des del pont de pedra a la xapa següent es veuen metres i bastant tomàquet, de fet sembla que en tota la via es veuen tres parabolts...

La veïna del costat fa pinta de ser clean. Tampoc interessa avui... Total que ens n'anem al sector Gualtrapilla . Aquí s'hi deu haver afegit alguna assegurança, perquè ara, la #8 (6a) (numeració de Climb Around) de l'esquerra està ben assegurada i la Gualtrapilla (6a+) també.

L'Ernest es posa a la #8 i va fent. Jo també i també vaig fent. Això sí, hi ha alguns passets delicats. Aquí em noto un doloret a un dit, cosa que em fa recordar uns passos que vaig fer ahir a la Sala Golem, on hi havia unes tibades de bidit que em van costar... Cagundena, a veure si tornaré a estar delicat un temps! Per sort, la cosa sembla molt més suau que l'altra vegada, però m'he de recordar mentalment: no tibar a rocòdroms!

Finura de la bona a la #8.

Posem cintes a la #9 Gualtrapilla i l'Ernest s'hi posa. Agonitza una mica al principi i jo decideixo que faré un top-rope, també per no tibar més del compte. Efectivament, el començament és agònic de collons. I després s'ha d'anar mirant... Dura, dura. A més, he arrencat un codolet en un pas...

Després s'ha de donar la talla a Gualtrapilla.

Acompanyo el soci a la Cova pròpiament dita i li suggereixo El Moll de l'Ós (6b+). Abans li fa un tast a Cagandurria (6b+) i decideix que no té ganes de patir: hi ha unes excursions de collons i la via es veu més que xunga... Per sort, se n'adona a temps i no ha de deixar-hi res. El Moll de l'Ós, en canvi, és una via normal, i la fa ben content. Jo passo de seguir escalant avui.

Al Moll de l'Ós sembla que només s'ha d'escalar...

Per acabar, l'Ernest es posa a una via nova, que sembla que és un 7a dur. Li va traient els passos...

El company, apretant fort.

Jo confirmo el que ja sabia: que no se m'hi ha perdut gran cosa, aquí. Potser si l'equipament de les vies antigues va millorant s'hi podrà tornar. I sembla que hi ha vies ben graduades, entre la majoria que no. Poc a poc potser la cosa s'anirà centrant i aleshores valdrà la pena tornar-hi.