dissabte, 31 de desembre del 2016

Clot del Boixar - Cony de Pedra


Avui, darrer dia de l'any, ens n'hem anat amb en Ramon a fer-nos passar el mono al Clot del Boixar, al Cony de Pedra, un sectoret a la dreta de la placa Gunilla.

Hem comença per la dreta i les hem fet totes: El Coño de Tu Prima (V), Tupinamba (V+), El Coño de la Bernarda (6a) i El Conejo de la Loles (6a).

En Ramon atacant el primer cony: el de Tu Prima.

  Tupinamba.

Les dues primeres comparteixen reunió i les dues segones també. Són similars excepte la darrera: començament plaquero guapo, terreny de transició arrampat i una tibada per entrar a la reunió. El Conejo de la Loles és la més guapa, amb un bon tros de continuïtat al principi, que dóna gust d'escalar.


En Ramon atacant el primer cony: el de Tu Prima.


En Ramon atacant el primer cony: el de Tu Prima.

 En Ramon atacant el millot cony: el de La Loles...

 ... i aquí coronant-lo. Pas curiós, per cert...

Per acabar, hem anat a la Placa Gunilla a repetir la Señora Gunila (6a), una via boníssima. I d'aquí, cap a casa!

 Que es vegi que jo també hi era: A Senyora Gunila.

 I aquí el company a la mateixa via.

La darrera de l'any, amb un bon solet. El lloc no té massa interès, "per a col·leccionistes", que és el semblem! Només se'n salva la Loles... A veure què ens depara el 2017!

dijous, 29 de desembre del 2016

Riglos de Passeig /3


Avui hem anat tornat a poc a poc. Feia una glaçada de campionat i han sortit unes fotos ben xules. Després ens n'hem anat al Castillo de Loarre i hem fet el cim del Puchilibro per la Cresta de los Ovnis (!) PR-HU 105. Hem visitat el Castillo de Loarre i el poble. Inversió tèrmica brutal: al castell 14º i al poble 3º. A Loarre també hi ha unes agulletes on s'hi escala...

 Els Mallos, amb l'entorn glaçat...

 Postals nadalenques!

 El Castell de Loarre

 Vegetació xula

 Crestejant de pujada (hem fet el camí circular en sentit antihorari).

 Baixant ja cap a les antenes.

 Una altra vista del Castell.

 Les agulletes per grimpar-hi.

 La visita val molt la pena!

 Un castell dels guapos!

dimecres, 28 de desembre del 2016

Riglos de Passeig /2


Avui ens n'hem anat cap a Agüero, a veure els seus Mallos. Hi hem donat la volta en sentit antihorari. Després hem estat a Murillo de Gállego, on estem hostatjats i a la tarda ens n'hem anat a la Foz de Escalete, una antiga escola de renom...

 Vista des de l'Hotel Aguas de los Mallos

 Peña Rueba

 Els Mallos de Agüero i el poble d'Agüero

Ocellets arreu...
 
 Impressionants!

Agulles ben esveltes...

 Aquí hi ha vies durilles d'esportiva!

 Vista d'Agüero des de la seva ermita de Santiago de Agüero

 Hem pujat al mirador que hi ha a Murillo i la càmera capta coses com aquestes...

 I aquestes: Això és la Visera i la via, no sé. Es veu el balcó de la Mosquitos...

 Selfie de grup.

Vista dels Mallos anant cap al nord, direcció embalse de la Peña.

La Foz de Escalete. Setèns dels anys vuitanta... Quina por!






dimarts, 27 de desembre del 2016

Riglos de Passeig


Aquests dies hem fet una escapada per Riglos, a prendre mides i passejar una mica. Vet aquí una selecció de fotos...

 Vista des del pàrquing... Acollonant!

 Cordades penjades.

 Provant el zoom de la càmera... Bé!

 El Firé. Hem fet la volta als mallos en sentit horari.

 Peña Rueba.

 La visera, donant la volta pel darrera.

 Sortint del balconet de la Mosquitos.

 Terreny més senzill aquí.

 La Mosquitos sembla que apreta de valent...

Provant el zoom de la càmera... Bé!
 Veure una cordada al Pisón des d'on he fet la foto
anterior... Zoom brutal!

 Als volts del mirador de los Buitres.

A la plana no veuen el sol en dies!

dissabte, 17 de desembre del 2016

Neusnidó a Malanyeu


El matí s'ha llevat força ennuvolat a Montserrat que és on teníem previst anar avui. Així que, després de comentar-ho, amb el Ramon hem decidit fer un canvi de plans i anar cap al Berguedà. Sense haver-nos-ho parlat, sorgeix la idea d'anar a Malanyeu. Proposo d'anar a la Neusnidó i, com que no hi ha hagut contraproposta, pel camí hem buscat una ressenya i cap allà que ens n'hem anat!

Arribats a Malanyeu feia una fresqueta intensa i no estava clar si el dia s'aixecaria o no... Una altra cordada també ha estat dubtant dins el cotxe però s'han decidit i ens hem encantat veient-los des de l'escalfor del cotxe. Ha passat una bona estona abans no ens hem decidit també nosaltres, però hi hem posat un xic de morro i cap a fora! Per sort, quan hem arribat a peu de paret han començat a veure's unes bones ullades de sol i ja no ens han abandonat.

Hem decidit deixar trastos a peu de via, el que ens obligarà a rapelar si o sí, però no teníem ganes de pujar totes les capes que portàvem per si de cas... El Ramon em cedeix l'honor de fer la via de primer, cosa que accepto de bon grat! Així que, després d'equipar-me, enfilo amunt.

 Al primer llarg, al tomàquet.

El primer llarg supera un ressalt inicial senzill i després comença amb finura de la bona. Passets d'anar mirant, avui una mica més perquè d'alguns forats regalima aigua i no és qüestió de remullar massa ni mans ni peus. Però controlant bé es va pujant amb certa tranquil·litat. En un moment determinat cal moure's una mica a la dreta i aquí s'ha de mirar una mica més. Fins aquí s'han trobat xapes i ara trobem el primer pont de roca de la via. Encara hi ha algun passet més fins una reunió que, després de mirar bé la ressenya, és només una R intermitja. Cal seguir un tros més, per terreny més senzill però no pas trivial seguint un bon nombre de ponts de roca. La reunió queda marcadament a la dreta, sobre un arbre, amb tres pitons.

  En Ramon, vist des de la R1.

El segon llarg surt en diagonal a l'esquerra, probablement compartint metres amb una via que segueix en aquesta direcció. La nostra però es desvia lleugerament a la dreta, per un terreny no molt complicat, però on no es passa saltant. L'aigua que hi ha en algun punt tampoc no hi ajuda. Hi ha algun tram amb aire entre assegurances, però hi ha bon canto tot i que es podria posar fàcilment alguna cosa. Un xic més amunt, a la fissura es pot posar un friend C2 i l'hi poso perquè hi queda maco. Aviat som a una reunió penjada on he estat eixarrancat però raonablement còmode metre asseguro en Ramon.

  Als darrers metres del segon llarg.

El tercer llarg comença encara per la fissura i després, quan la via convida, es passa a la placa de l'esquerra. Aquí ja és un festival de forats, alguns d'escàndol, que permet que les assegurances allunyin però sense patir. Més amunt la cosa es torna més fina i cal xapar un parabolt un xic desplaçat a la dreta. Aquí hi ha un passet per abastar una bona presa que permet arribar a un terreny molt més suau fins la R3.

  Sortint de les dificultats de la tercera tirada.

La darrera tirada no sembla massa guapa d'entrada, però també és prou bona. Comencem per terreny molt tranquil fins trobar una fissura ampla en diagonal a la dreta, protegida per xapes a la placa de l'esquerra. Es puja còmodament i després cal flanquejar a l'esquerra, cosa no massa evident. Van havent-hi algunes assegurances. Quan la placa es redreça he posat friend C0.75 a caldo perquè hi ha un passet que m'ha semblat curiós per arribar a una xapa. Després entrem en terreny ben assegurat, amb algun pas ben maco per sota del desplom fins atènyer un arbre. Una xapa protegeix el pas d'ascensió vegetal i a sobre trobem una fissura en diagonal a la dreta on he posat un altre friend C2. Alguna xapa més en terreny tranquil i ja som a la reunió cimera.

 El darrer llarg, des de la reunió cimera. Sortint del desplomet.

Des d'aquí hem fet un ràpel fins la R3, d'aquí a una reunió a la dreta de la R1 i d'aquí al terra. Cal resar tot el que se sàpiga perquè les cordes no s'enredin al primer i segon ràpel, però els astres han estat propicis i no hem tingut cap problema. Les probabilitats d'èxit aquí però no deuen ser massa altes...

 Vista bucòlica de l'entorn.

La via ens ha agradat molt. Està ben trobada, amb les limitacions del lloc. El més rar és el segon llarg, que acaba fent un arc tot i esquivant el verd que s'interposa en la línia recta. L'equipament és prou bo, amb els dubtes habituals que comporten alguns ponts de pedra i els seus respectius cordinos. Algun no l'he xapat pas! He vist que originalment s'empalmaven el segon i tercer llargs cosa que devia obligar a portar un munt de cintes. Nosaltres en portàvem 14 i n'han sobrat un parell als llargs on en calien més. Es pot passar sense res més, però algun tascó mitjà o els friends entren molt bé en algun lloc. Probablement valgui la pena baixar caminant, com he fet la majoria de vegades, per estalviar-se possibles embolics amb els ràpels i la molta vegetació de la paret.