Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Muntanyes de Prades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Muntanyes de Prades. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de novembre del 2009

Vilanova de Prades


Avui hem anat a Vilanova de Prades en Pep, la M. Alba, la Rosa i jo. Zona desconeguda per mi -com gairebé totes, jeje- i que ha resultat ben interessant. La roca és un conglomerat curiós, gairebé totalment recobert de calcari que deixa un munt de forats a la vista. Alguns de bons i la majoria dolents, el que obliga a tastar-ne més dels que un voldria quan es va a vista com avui.

La sortida d'avui havia de servir per provar com em respon un dit, que l'he tingut adolorit des de fa gairebé una setmana... és que això d'entrenar no s'ha de fer!

Hem començat al sector Pitufos i la Rosa i jo, a la via Pitufos, un suposat IV+ que ha resultat bastant més complicat del que es podria deduir del grau. Després, hem anat cap a la dreta, fent la Makoski i, despreś, Emboscada i Arpó. Aquestes vies presenten una dificultat creixent, amb alguns passos on cal mirar-s'ho d'allò més bé. Encara que, com a molt, arriben a V+, a la majoria de llocs serien uns bons 6a... però sembla que aquesta és la tònica general per aquí. Sabent-ho ja està!

Jo mateix, fent Pitufos.

La Rosa, també a Pitufos.
En Pep, a Makoski.

La M. Alba, a Makoski.

Després ens hem mogut cap a l'esquerra, hem passat per sota la Ruta del císter i El pi per arribar al Sector curull. Aquí, la Rosa i jo hem fet l'Esperó desapareció (6a), via que segueix -com no- un esperonet curiós on cal anar buscant bé per no complicar-se més del que cal, que no és poc. Hem fet reunió a la cadena de la via Banana Yang perquè en Pep i la M. Alba estaven a Yosemite, on ens hem enfilat despreś.

Yosemite (6a+) comença per una placa a la dreta d'un fissura herbosa on caldria passar-hi la podadora. Si es vol esquivar la vegetació cal fer uns bons passets de placa d'apretar bé el cul i les dents. Més amunt, una fissureta amb un tram bonic que segurament dóna nom a la via. Després la fissura es torna cega i finalment desploma i cal buscar-se la vida bé anant per la placa, bé tibant-li fort per la fissura i el desplom. La dificultat és similar -i alta- pels dos camins: els he tastat un de pujada i l'altre en top-rope baixant. Molt assenyadament, la Rosa ha optat per deixar el darrer tram per un altre dia i ha decidit que per avui ja havia tibat prou.

Com que a mi encara em quedaven ganes de tibar, hem anat més a l'esquerra, passant pel Sector del sostre fins al Racó dels corbs. Aquí he atacat en primer lloc la Lluvia y truenos (6a). Uns passets ben curiosos per superar el desplomet inicial ens porten a una placa d'anar fent amb una entradadeta curioseta a la reunioneta. [Nota en off: Avui hem rigut constatant que el llenguatge dels escaladors està ple d'eufemismes: que si "hi ha un passet", que si "només és qüestió de pujar peus" -com si escalar consistís en alguna cosa més que pujar peus-, que el pas és "guapo, guapo"... només per no dir les coses pel seu nom!]

Després d'aquesta via, una altra amb estrella, la Ochi tai-tai (6a+) a la que he aprofitat per posar les cintes mentre baixava de la Lluvia, no fos cas que m'emportés alguna sorpresa! I no, la via ha anat sortint: Una entrada bastant burra porta a una zona seguint una fissureta. D'aquí a un terreny un xic dubtós -no ha caigut res- i un final de placa ben guapo, també amb entradeta curioseta a la reunioneta.

Per acabar, com que en Pep acabava la Caza mariposas (6b) al sector Curull, m'hi he posat en top-rope per finalitzar el dia tot i que ja tenia els peus adolorits. Val a dir que segurament és la millor via que he fet avui! Una entrada fina però on es veuen molt clars els passos per arribar a un desplomet que es supera bastant còmodament amb una bona bústia d'esquerres i un bidit rabiós amb la dreta i després canto bastant generós per acabar de gaudir la via.

Després de baixar hem dinat al poble, al local que hi ha a la rotonda i hem enfilat el camí de tornada. Un bon dia d'escalada, en un entorn molt guapo, amb roca curiosa i en bona companyia! Caldrà repetir...