Via Marta a Abella de la Conca

Als plans de la setmana havia sortit anar a fer aquesta via amb en Jordi i en Xevi. Finalment aquest darrer no ha pogut sortir però hi hem anat igualment. Aquesta vegada toca anar directament cap al poble i aparcar en una esplanada unes desenes de metres abans d'arribar-hi. Fem l'aproximació pujant pels carrers fins a l'església i, des d'aquí, anar seguint costa amunt, passant a una distància del peu de paret fins trobar el peu de via. A la ressenya ja es pot veure que queda a l'esquerra de la Llaç Groc. De fet, el peu de via està més que ben marcat, amb una M picada a la pedra i una pintada groga.

Comença en Jordi atacant el primer llarg. Hi trobem alguns ressalts verticals ben guapos, ben protegits. En Jordi tenia intenció d'empalmar els dos primers llargs, així que ja estava al cas per sortir a l'ensemble, cosa que hem hagut de fer. Però ha anat més lluny encara, s'ha saltat la segona reunió, deixant-la a l'esquerra (això malgrat les pintades grogues que fan que sigui ben visible ;) ), i ha continuat per la Llaç Groc, fent reunió després d'una placa-ressalt ben interessant de la Llaç Groc. Total, que en un llarg hem fet un munt de metres amb alguns ressalts ben interessants al voltant del V.

En Jordi, començant els primers metres del que serà una tirada llaaarga...

Prenc el relleu i surto per unes xapes a l'esquerra, que ja deuen ser de la nostra via i segueixo en lleugera diagonal a l'esquerra anat a cercar la R3bis de la nostra, la via Marta.

Segueixo fent la quarta tirada, que comença amb un pas de bloc per superar un ressalt ben vertical d'entrada. Són un parell de tibades per anar a buscar molt bon canto, ha sortit bé en lliure. M'ha semblat encara més difícil (per aleatori) un pas d'adherència que hi ha més amunt, on la roca és patinosa i els peus se'n van avall. He acabat fent gairebé una barreja de corredissa-llançament fins una presa bona... Per sort tot està ben assegurat. La resta de llarg és d'anar fent, prou agradable i sobre roca prou bona malgrat les aparences de les fotos (6a).

En Jordi a la quarta tirada.

En Jordi fa la tirada de tràmit que porta al peu de la mega-placa del sisè llarg que, per si sola, ja justifica la via. En Jordi em cedeix l'honor i començo lluitant amb el pas d'adherència (o no-adherència) que hi ha al principi. Sembla senzill, però el primer cop he tornat a la reunió lliscant avall. Hi he tornat un xic més per l'esquerra i fent força amb tot el que tenia, parpelles incloses, he aconseguit aguantar-me i fer aquest tram arrampat. Després ja s'entra a una placa vertical on anem seguint una fissura. Es puja prou bé fins que la fissura s'estreny i aleshores toca esforçar-se de valent. Jo he aprofitat la fissura original i una altra de cega que va per la dreta per anar pujant, apretant fort. Més amunt hi ha un pas ben difícil per anar a buscar una bústia invertida sota un ressaltillo. I superar aquest ressalt té una altra apretada. Després cal anar una xic cap a la dreta, deixant cintes llargues, i retornar a la vertical ja sobre terreny més senzill. He encadenat el llarg, però m'he hagut d'esforçar (6a+/6b).

La magnífica sisena tirada, amb un tram central de continuïtat 

amb dos punts més exigents.

Agafa el relleu en Jordi i empalma els dos darrers llargs, amb ressalts ben xulos acompanyats de trams de transició (V). Des de la R8 hem fet un ràpel d'uns 45 metres fins a un bony de roca. Des d'aquí hem baixat caminat, primer per l'esquerra del bony (mirant avall) i després en diagonal a la dreta fins al peu de la sisena tirada on hem recuperat els trastos que havíem deixat. Hem baixat caminant fins la R4, hem rapelat aquest llarg i hem anat a buscar la R3 que no havíem fet pujant. Rapelem aquest llarg i, des d'aquí ja arribem a peu de via caminant: primer en diagonal cap a l'esquerra (mirant avall), després en diagonal a la dreta fins arribar a peu de paret.

La via ens ha agradat força malgrat que no té ambient degut als rostolls que trobem entre ressalt i ressalt. Però la via encerta a trobar uns bons panys de roca que són ben divertits d'escalar. A banda de les cintes, hem portat el parxís d'aliens i un joc de tascons i alguna cosa (una o dues) hem posat.

 

Visitant Abella de la Conca

Abella de la Conca és un dels indrets que no havia visitat encara. Avui, que disposàvem de més temps, li he proposat al Jordi d'anar-hi. Com que ell ja n'ha fet una bona colla, després de descartar per una banda i per altra ens acabem de posar com a objectiu la Remigius a la Serra de Carrànima. Més avall hi adjunto la ressenya del Luichy.

Passem de llarg el peu de via i acabem aproximant-hi per dalt. La via comença en una canal que passa una primera balma-cova i, uns metres més amunt, s'hi veu una xapa. Després una fissura en diagonal i al final s'hi veu alguna xapa més. Nosaltres hem estat dubtant una bona estona fins que més o menys ens ha anat coincidint alguna cosa.

La ressenya indica començar amb un pas d'A0 cosa que faig gustós. Després segueix una lleixa en diagonal, amb roca dubtosa on anem fent caure cosetes tant jo com en Jordi. Cal assegurar-se amb algun alien o friend xic. El flanqueig en diagonal a la dreta es va complicant i s'han de fer alguns passets ben guapos fins pillar la següent xapa. Després el tereny es posa vertical o més i cal fer alguna apretada. Entre les dues darreres xapes hi ha força aire i cal posar algun alien en posició força incòmoda (i cansada). Hi ha un passet dur just per xapar el darrer parabolt i he acabat força embotifarrat! Després ja s'agafa algun canto ben bo, tot i que no és senzill veure'ls des de sota. Arriba en Jordi que ha flipat amb la primera tirada i em cedeix la resta de la via.

Primer llarg, ben exigent.

La segona tirada comença interessant, però molt més senzilla que l'anterior. Poso un friend gros al principi i vaig tirant amunt en direcció a una cinta que penja d'un pont de pedra. D'aquí una mica a la dreta, superar un ressalt i anar per unes rampes fins al peu d'una placa compacte on hi ha una baga i uns parabolts més amunt. Aquí hi ha uns bons passos de finura, per acabar en diagonal a al dreta cap a un arbre on fem la R2.

Darrer ressalt abans de la R2 de la Remigius.

La tercera tirada és la dura de la via. Tiro jo també, enfilant-me un xic per l'arbre. Poso un tascó per pillar el primer parabolt i aviat veig que aquí no pujaré pas en lliure. La ressenya diu Ae i 6a, així que vaig fent en artificial. Crec que fins i tot he posat un friend perquè en lliure no m'ha semblat pas 6a ni de broma. Després toca sortir, però acabo fent-ho des de ben amunt de l'estrep! Uns passos tensos fins la següent xapa i baixo a buscar el pedal. Aquí em miro la resta de la tirada, que pinta del mateix estil. Això sí, fa 50 metres i jo en porto 15 com a molt... i després em tocaran dos llargs més que probablement no siguin regalats. Així que decideixo anar avall fins la R2 i des d'aquí anem flanquejant a la dreta fins a terra.

Per fer alguna activitat més mirem què hi ha a la vora i ens decidim per la Rip Kirby, ressenyada també al blog del Luichy. La ressenya, poc concreta com l'altra, també marca "V a 6a amb pas A0". Es veu un parabolt lluent al mig d'un ressaltillo i m'encamino cap allà. Fins aleshores es tracta d'anar fent, posant algun catxarro. El pas del ressaltillo me'l miro per l'esquerra, per la dreta i, després de bastants dubtes, l'ataco pel mig. Realment és una apretada només, però no és pas gens evident d'entrada! Després toca anar pujant fins un altre ressalt amb tres xapes. Com que no he gastat el pas d'A0 el faig a la primera xapa per pillar un bon canto. Realment no cal agafar-se però la caiguda és sobre repisa i no tinc ganes de gresca. Després hi ha uns bons passos ben tensos de tibar-li fins entrar a la reunió, un xic a la dreta.

Entrant a la primera reunió de la Rip Kirby.

Mentre assegurava al company jo m'anava mirant el segon llarg i anaven apareixent dubtes, però acabo posant-m'hi més o menys convençut. Hi ha una xapa visible des de la reunió i una altra uns 18 metres més amunt. La sortida de la primera xapa és prou delicada, cal decisió i anar a la dreta per una aresta on els peus s'han aguantat de miracle. Es xapa una baga que penja d'un arbret sec. A partir d'aquí, interrogants. Hi ha un pont de roca merdós que xapo en un primer moment, però després poso un camalot del #4 a la fissura de l'esquerra. Em costa decidir-me a fer un pas delicat, però al final el faig i vaig tirant mig en empotrament. Vaig pujant poc a poc i, quan estic en una posició una mica més còmoda, poso un #3. El parabolt queda ja només a uns 4 o 5 metres, però entremig hi ha terreny merdós i una barrera de pinxos de roser salvatge. Supero com puc aquests metres i finalment xapo el parabolt. Miro el que segueix i avaluo la situació. En tot cas, hauria de baixar a recollir els cams que he posat a baix perquè es veu una fissura ampla tot i que ara ja amb bona roca. I a dalt de tot, es veu un sostret fissurat on s'intueix que a sobre hi haurà la R2. No em motiva el pla així que deixo el segon maillon del dia i tiro avall.

Vista des del parabolt de mitja via.

No ha estat un bon dia, això està clar. Feia temps que no baixava d'enlloc i avui ho he fet a dues vies! El tros de la Remigius que hem fet està prou bé, però és més exigent del que sembla sobre el paper -tot i que amb això ja s'hi ha de comptar amb el segell Remi. A la tercera tirada s'ha d'anar mentalitzat per combinar lliure i artifo. Jo pensava que potser seria un tram de lliure i un altre d'Ae. A més, portava tot l'arsenal al damunt, per si de cas, i això tampoc no ajuda a intentar fer el friki. Veient la ressenya es podria pensar que el tercer llarg és un díedre, però durant un bon tros realment és pràcticament una placa. Més amunt no ho sé pas dir. Va mancar motivació.

A la Rip Kirby la cosa és una mica diferent. Aquí la motivació me la va treure el tram merdós que em vaig haver de currar fins al parabolt. Roca dolenta, vegetació,  empotrament i dubtes sobre si podràs posar algun catxarro no són un còctel que m'agradi. Una mica de sanejament no li vindria malament, així com uns treballets de poda... Segurament el tram que venia a partir d'on vaig baixar ja seria molt millor pel que fa a la roca. Però els dubtes sobre els catxarros que caldrien no van ajudar. Probablement calgui repetir algun friend gran, cosa que la ressenya no diu...

Les ressenyes, aquí sota:

Un altre dia tornarem per aquesta zona. A veure si em trec el mal gust de boca! Ni que sigui fent esportiva ;)