Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Berga - Amfiteatre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Berga - Amfiteatre. Mostrar tots els missatges

diumenge, 18 de febrer del 2024

Matinal a l'Amfiteatre

Avui hem sortit amb en Josep. El Ramon estava xafant neu i l'Ernest està en procés de recuperació... A veure si aviat tornem a fer el ple! Mentre pujàvem el company ha proposat d'anar a l'Amfiteatre i m'ha semblat una bona idea: sols hi havia estat una vegada i no recordava res...

Es tracta d'un sector durillo, més amunt de Can Guies. Nosaltres hem aparcat a l'aparcament de Can Placa i hem anat pujant a buscar la pista. En un punt hi ha una fita i en poca estona et plantes al sector, que té dues parts.

Comencem per la dreta, que hi ha alguna cosa factible. Avui hem fet El Padrí (6a) a l'esquerra de La Padrina d'igual dificultat, que havia fet l'altra vegada. Ara bé, que sigui factible no vol dir que sigui fàcil! Cal esforçar-se bastant, bastant...


Escalfant i apretant...

Per seguir "escalfant", el company es posa a Al Gat Vell no li Diguis Xin (6b+). L'he vist lluitar bastant. He vist alguns alejes. I el company m'ha recomanat que la fes en top-rope. Tot d'estímuls en la direcció correcta! Una via estranya, amb la primera xapa a can pixa i fora de la línia per on s'escala. El mateix passa amb la tercera, crec recordar. D'aquí hi ha un pas ben cabró. Però el pas dur és més amunt, quan toca agafar-se d'unes merdetes: uns mini forats de mitja falange d'un sol dit al principi, de bidit després... per pujar peus i agafar un forat bo i un canto bo després. I ara una remadeta fins agafar una lateral d'esquerra per poder anar a buscar els darrers metres, amb bon canto, excepte el darrer moviment... Molt, molt dura!

D'aquí hem passat a Gottam City (7a) que era el pla que portava el Pana des que ho ha proposat. Ell la munta, amb ajuda de la canya, perquè hi ha algun alejillo, sobretot a la part final. Després li faré un top-rope i el company un altre...

Hi ha un pas curiós entre la segona i la tercera xapa que acabo resolent amb esquerra a una ajuda invertida força amunt i anar a buscar unes bones gotes d'aigua de dreta. Però el crux de la via està més amunt, quan toca sortir de la mena de díedre cap a la dreta. Després de mirar-ho una i una altra vegada, no ho tinc pas clar del tot. Diria que mà esquerra a la fissureta tibant d'hombro. Peu esquerre a una punxeta. I ara: mà dreta a una cosa roma al costat de la xapa, tibant cap enfora per poder pujar peu dret a una punxa dolenta. Després potser ja s'agafa una regleta d'esquerra i et pots moure. Queda una agonia sobre peus dolents i més regletes abans de poder passar cap a la dreta del tot on pots reposar el temps que convingui. Ara ve un tram que ja no és extrem, però que demana continuïtat. Uns passos de tràmit fins a una bona invertida de dreta, esquerra en fissuretes laterals, dreta a una gota d'aigua lateral i buscar més laterals fins arribar a una bona orella de dreta, molt a la dreta. Ara, preses raonables fins a uns forats i bústies horitzontals que van a esquerra. De fet, toca continuar força per l'esquerra i es va pujant bé, pillant també una bústia diagonal boníssima -la mare de totes les bústies. L'entrada a la reunió té un polvillo també...




A Gottam City. Molta feina!

Dos pegues i ja no quedaven forces per res més, ni temps tampoc que el company ha de ser d'hora a menjar calçots... Tot molt difícil, però ens hem anat movent!



diumenge, 24 de novembre del 2019

Amfiteatre


Avui ha estat la meva primera visita a l'Amfiteatre i m'hi han portat l'Ernest i el Josep. Aproximem des de l'esplanada de baix, remuntant per un corriol que empalma, després de pujar una estona, amb la pista on també podíem haver aparcat. Quan l'espai s'obre, hi ha un corriolet a mà dreta que ens porta a les parets en poca estona. Aquest camí també serviria per arribar a l'Arcada, en comptes d'haver de pujar amb el cotxe fins la zona de pícnic.

L'Ernest es posa a escalfar a Petits Somriures, però veient el que li costa, decideixo començar més suau, amb La Padrina (6a). Via xula, amb alguns passets interessants a la part de dalt. En Josep també opta per començar per aquí...

A La Padrina, la primera del dia.

Després ja em decideixo per Petits Somriures (6b). Aquí hi ha uns passets més delicats al voltant d'una llastra invertida, per superar un ressalt més llis i per anar després un xic cap a l'esquerra. Surt prou bé a vista.


A Petits Somriures, a la zona complicada...

Com que l'Ernest ha posat cintes a Tao (6b) també ens hi posem. Aquí hi ha uns passets ben curiosos d'adherència per arribar a sota una panxeta on ja s'endevina que hi haurà tomàquet. Després, toca apretar força, des d'un bon forat per a la dreta. Jo he fet un pas ben llarg a agafar una aresta roma per la dreta, fins pillar un bon canto que ha aguantat fins i tot una relliscada de peus. Ha calgut apretar però ha sortit a vista també.



Alguns moments de Tao.

L'Ernest s'ha barallat un parell de vegades amb Inuit (6c) i aprofito per fer-li un tast en top-rope. El començament és molt bloquero! Exageradament bloquero, diríem... Cal anar de gota d'aigua (en singular) a gota d'aigua fins que es pot respirar una mica. Després, una zona més suau fins un desplomet suau (amb aleje inhumà inclòs -si la fas de baix) on cal encertar un bon forat i tibar com un berraco. I per acabar, una placa prou exigent per acabar entrant a la reunió des de la dreta. M'he petat molt als primer metres, exigents de debò. La roca és bona, però s'ha de tibar de cosa petita, bastant inhumanament. M'ha semblat molt dura!


A Inuit no hi regalen res!


En Josep ha fet més o menys el mateix que jo i a la darrera via ha optat per no fer-la perquè avui hi ha qui vol ser d'hora a casa. Així que enfilem el camí de tornada! 

Queda alguna cosa més per fer, factible vull dir. Però no massa... Una altra visita caurà segur, però a partir d'aquí la cosa s'embolica i molt!