Tornat al Balcó

Avui hem tornat al Balcó de Santaïna amb el Pana i l'Ernest.

Jo he escalfat a l'Esperó de Cal Jepet que ara ja té consens que és (6a). Com deia l'altre dia, per sort és una via amb força assegurances... perquè calen! S'hi ha de treballar bastant.

Després jo he continuat l'escalfament muntant la Jabba el Hut (7a) a veure si avui és el dia. Faig els passos amb no massa bones sensacions, però per la manca d'escalfament previ.

Mentrestant, els companys fan el mateix a Jan Petit (7a). Quan seria el meu torn, el deixo passar per acabar de descansar i després em poso a Jabba el Hut (7a). Ara tinc bones sensacions i vaig fent molt bé. Arribo a la repisa bastant bé i reposo una mica per baixar pulsacions i prou. Abans m'he deixat una cinta llarga al xapatge creuat de sobre el crux. Ara xapo amb més comodita des de sota i faig el pas bé. Pillo el bolo gris i aquí hauria d'haver xapat la cinta curta però no ho he fet. També hauria d'haver controlat millor els peus perquè quan he anat a buscar el bidit d'esquerres m'ha relliscat el peu esquerre i me n'he anat avall. He reposat molt poquet, he fet el pas i he acabat la via sense tornar a penjar-me, reposant al lloc que ho permet abans del mur final. Ha estat el meu millor intent des de sota... però hi ha hagut un petit error i els errors es paguen!

El Jan Petit desploma de valent al principi. Després es va fent... diuen!

 

El meu pegue a Jabba el Hut. El millor fins ara, però insuficient...

Veig que no tindré forces per fer un altre pegue dignament i deixo muntat un top rope a la via del costat, Winni de Pus (7a+).

Els companys, amb el Jan Petit a la butxaca es posen a Com Balla (7a+) i aquí hi tenen més feina.

Els queda feina, a Com Balla.

Per acabar la meva actuació, faig un top-rope a Winni de Pus (7a+). Ja no tinc moltes forces i he de lluitar un munt. Tot i això, vaig fent tots els passos fins al mur final. Aquí hi veig algunes tibades fora del meu abast. Potser fresquet i coneixent una mica el terreny milloraria una miqueta...

El Pana ens ha deixat fa una estona, que té pressa, i nosaltres anem tirant avall, que no hi ha ni temps ni forces per més.

 

Més conglomerat berguedà

Avui hem tornat al Balcó de Santaïna amb l'Ernest el Pana i el Ramon. Amb en Ramon ens hem quedat a les vies del principi, per escalfar amb alguna cosa que no sigui la cosa de sempre. El Pana i l'Ernest escalfen a Travesuras (6c), que diuen que només hi ha un pas difícil... Un altre dia ho anirem a veure!

Les vistes d'avui. Nuvolets emprenyadors al principi...

Nosaltres ens hem posat a l'Esperó de Cal Jepet (V+). Per sort és una via amb força assegurances... perquè calen! S'hi ha de treballar bastant, bastant per ser un vulgar quintu.

Lluitant al quintu.

Aprofitem el top-rope i ens posem a Pepi Yes (6a+), que no tinc ganes d'embutifarrar-me (més) d'entrada. Entrada molt bloquera que resolem com podem. La resta, aguantar-li, apretant de debò. Molt exigent també!

Crucifixió a Pepi Yes.

A partir d'aquí, vaig a muntar la Jabba el Hut (7a) a veure si avui és el dia. L'encadene en top-rope de l'altre dia m'ha aportat motivació, però amb motivació només no n'hi ha prou, com comprovaré després! La munto anar fent, penjant-me sovint i recordant els passos: els tinc més que controlats!

Avui també faig un bon repòs abans del pegue bo, confiant que aquesta fos la clau de l'èxit del dia passat. Però les sensacions avui no són tan bones des del primer moment. El primer tram, fins al díedre, va prou bé. La placa següent, també, però arribo a la repisa esbufegant... I és que realment fins aquí ja hi ha algunes tibades exigents! Faig el pas difícil fins al bidit amb molt control. Però ara toca xapar! Estic amb la dreta tibant d'un bidit en lateral cap a l'esquerra i la xapa està a la dreta del bidit, toca xapar creuat. Passo la corda, però queda curta, estiro més i no aconsegueixo obrir el gatell del mosquetó, hi torno i al final xapo... però m'he fos molt. Ara toca agafar una pedra d'esquerra i anar a buscar un bidit d'esquerra. Pujo peus per fer el dinàmic fins la pedra gris bona de dreta i em deixo anar avall. No tinc més forces! Acabo el pegue reposant a cada xapa i aquí s'acaba la feina del dia!

El 7a que se'm resisteix. A baix el Ramon a la mateixa via.

Mentrestant l'Ernest ha estat treballant de valent a Nuries (7b) i el Pana li ha anat al darrera. Ha passat de ser "infernal" a ser, simplement, dura. Estan forts, aquesta colla!

L'Ernest es baralla cara a cara amb el 7b.

El Ramon ha fet algun tast al meu projecte i avui no li ha sortit tan bé com la darrera vegada. Ell té excusa vàlida, però: ahir va pencar de valent! La meva única excusa és que estic massa xai per la via!

Post-Festes al Balcó de Santaïna

No he escalat des d'abans de festes! Activitats, meteo, coses a fer, les lumbars que no estaven fines... un munt de coses s'han posat entremig, a banda de les celebracions de rigor. Total, que avui havia de treure'm el cuquet sí o sí. Quedem amb l'Ernest, s'afegeix el Pere D. i ens trobem, també amb el Pana, a PuigReig i enfilem camí al Balcó de Santaïna. 

L'Ernest ha estudiat bé les previsions i es coneix bé el terreny. Ha gairebé assegurat que estaríem bé... i hem estat de conya! Gairebé ni gota de vent al "meu" racó i molt poquet a la part dreta de la paret, on s'han estat barallant els grans.

L'Ernest, escalfant al Boig de Casserres.

Comencem amb l'esperó Qwertypoiuy (V+), com ja és més que tradició. Serveix per començar a estirar-se una mica, tot i que no es tiba massa.

Nosaltres ens treiem la son a l'esperó típic.

Després, el Pere, amb qui escalo avui, s'ha posat a Amanece que no es Poco (6a+). Agonitza a l'entrada, com tothom. Jo la faig en top-rope, perquè només vull escalfar. Malauradament, a l'entrada faig algun moviment que no li ha agradat a les meves lumbars i me n'he ressentit de seguida. Tot i això, vaig fent i l'encadeno. Baixant no tinc clar si podré continuar. Però per sort, ha anat marxant el dolor.

El Pere D. a Amanece que no es poco.

Ens n'anem al meu projecte, Jabba el Hut (7a), que el Pere tampoc no l'ha fet. Dubta de si fer-li un intent al flash a mort, posant cintes, o anar-se penjant per estudiar la jugada. Jo em sé molt bé els passos i els hi vaig cantant. I ell, que està molt fort, els va fent! Fins i tot a la zona dura, on ell ha de pillar la primera bústia venint de la dreta, troba l'entrada adequada per la seva alçada. Després apreta a mort a la següent xapa i s'ho treu. Fa un bon repòs abans d'atacar el mur final, també amb èxit. Un 7a al flash!

Jo li faig un pegue en top-rope i em penjo en un parell de punts per no petar-me massa. Deixo un allargo a la darrera cinta per si m'animo a provar-ho des de sota... cosa que finalment no faré.

Anem a veure l'Ernest i el Pana, als que s'ha afegit el Victor que ha vingut amb les nenes. Estan lluitant la Barjaula (7a+). Al final del dia, l'Ernest se l'apuntarà amb èxit. El Víctor ho va fer fa poc... estan forts aquesta colla!

L'Ernest, a Barjaula. Se l'ha emportat, al final!

Mentrestant, el Pere ha fet El Boig de Casserres (6b) amb la solvència que s'esperaria d'ell.

Quan és el meu torn, em torno a posar a Jabba el Hut (7a) en top-rope. I aquesta vegada l'encadeno! He controlat bé els peus al mur del crux i he reposat bé abans del mur final. Aquí ja tinc clara la seqüència final: esquerra al bidit (Victor suggereix pinçar el polze, a més, cosa que jo no he vist), xapar, dreta al costat. Pujar peus, mà dreta a una pedreta punxeguda i trencada de color gris, esquerra a un bolo, dreta a bústia vertical en lateral, peus amunt i bolo d'esquerra, pujar més peus i rebotar esquerra al bolo de color groc rovellat des d'on s'entra a la reunió còmodament. La gràcia està en atacar aquesta part amb forces -avui en tenia!

Una bona seqüència del meu encadene en top-rope, a càrrec de l'Ernest.

Estic gairebé segur que si m'hi hagués posat des de sota, també l'hagués encadenat. Crec que hi ha fet molt que he descansat un munt entre els dos pegues: he assegurat al Victor a la primera via de la dreta, he vist l'Ernest fent un pegue i he vist el pegue del Pere al 6b. No he cronometrat, però això és el doble del descans típic... Anotat queda! En tot cas, un bon regal de reis, després de dues setmanes d'inactivitat! Ara queda fer-la des de sota algun dia!

Tornem al Balcó

Avui amb en Ramon teníem un parell d'opcions ben bones. Però el Balcó de Santaïna és un indret desconegut per ell, així que hem anat cap aquí. Hi hem estat la mar de bé, de fet, gairebé hem tingut calor i tot! L'espectacle d'un dia radiant, sobre un mar de boira amb Montserrat al fons no té preu!

Vista espectacular, avui.

Hem començat amb l'esperó Qwertypoiuy (V+), com ja és tradició. A continuació ens hem posat a la via del seu costat, sense nom ni graduació a la guia. Sembla que hauria d'arribar fins dalt de tot, però té una reunió al final del primer ressalt i sembla que ha de servir per escalfar.

Escalfant a l'esperó i a la via ?? del seu costat.

M'hi poso, posant cintes i acariciant la roca. Es nota que per aquí no hi passa gaire gent, perquè hi ha pols a les bústies i alguna cosa es veu sense sanejar. Aquí he hagut d'apretar de valent i fins i tot m'he acabat penjant. Realment hi ha un pas força complicat de llegir i aquest arriba després d'esbufegar i lluitar en algun altre pas. Si hagués de posar-hi una graduació, m'ha semblat que deu estar als voltants de 6b+. Un altre dia potser em plantejo encadenar-la, però avui havia de servir per escalfar una mica.

Després ens n'hem anat a la via Jabba el Hut (7a), que vam estar tastant l'altre dia amb en Pana. El Ramon s'anima a fer alguns metres de primer, posant cintes, però decideix baixar al passet delicat que hi ha per arribar a la tercera xapa. M'hi poso jo i la vaig muntant, reposant arreu. Per aquí hi ha passat algú que ha marcat unes cleques d'escàndol. M'ajuden a recordar coses, tot i que als passos difícils no hi ha tals marques... Em costa decidir-me a fer el primer crux, d'anar a buscar el bidit bo de dretes des del que es pot xapar, però al final em decideixo i realment tampoc costa tant. Reposant i mirant vaig muntant. Al mur final avui em decideixo a fer-ho recte amunt, quan l'altre dia em mirava de fer-ho un xic per l'esquerra (i el Pana, molt per l'esquerra). El xapatge de la darrera no el vaig gens clar. Deixo l'exprés més llarg que tinc pensant que es podria xapar des del bidit d'esquerra. Però no la provaré des de sota, sinó que li faré un top-rope, a veure si puc encadenar.

El projecte, que queda com a projecte, Jabba el Hut.

En Ramon li fa un tast en top-rope. Quan passa del díedre a la placa, se li'n va una mica un peu i li fa una rebrincada l'espatlla dreta. Sembla que no haurà estat res, però no s'atreveix a donar-ho tot a partir d'ara i va fent, amb algun A0 i algun ajut de la força ventral.

Jo li faig un pegue en top-rope també. Vaig bé fins al primer crux, a pillar el bidit de dretes. Però aquí no tinc ben controlats els peus que han de permetre agafar bustieta xica d'esquerra i fer una remada-llançament a la pedra gris de dretes. Em deixo anar i... faig una volada de molts metres avall! El Ramon, que assegurava còmodament assegut a l'ombra, ha fet una volada amunt de bastants metres també. Sorprenent, malgrat la diferència de pes. Tinc les mans a la repisa de sota i torno a fer el crux. Cal mirar-se molt bé els peus per anar mitjanament ben controlat fins a la pedra gris de dretes i després fer l'altre remada, fins la pedra gris alta d'esquerres. D'aquí s'agafa bé la segona franja i cal atacar la part final. Si es va sobrat de forces, l'alternativa directa sembla viable: lateral de dreta, bidit fondo d'esquerra, pujar peus, xapar, anar movent mans amunt pujant algun peu i tibant fort de cantos i forats petits però acceptables. Si NO es va sobrat, que serà el meu cas, millor per l'esquerra: pedra sortint a la franja vermellosa, monodit fondo de dreta, bolo pinçat d'esquerra, dreta a cosa acceptable, esquerra també, pujar peus i llançament a bons bolos d'esquerra.

Veient que avui no encadenava ni en top-rope he optat per deixar-ho estar i m'he dedicat a estudiar els passos individualment. Caldrà enfortir-se una mica més per tenir opcions. Avui m'he adonat que arribo a la repisa havent treballat més del que voldria, segurament caldrà millorar la tècnica de peus i no tibar tant de dits... I els tres llançaments/remada (primer crux, pedra de dreta, pedra d'esquerra) demanen mirar molt bé els peus també, per evitar tibar més del compte. 

El Ramon també s'ha desfogat a gust i hem anat recollint trastos.

Tornem al Balcó de Santaïna

Avui li he proposat al Pana de tornar al Balcó de Santaïna. Ell no s'atrevia a proposar-m'ho (m'ha dit d'anar a la part de sota del balcó) perquè feia poc que jo hi havia estat però crec que val la pena fer algunes visites seguides als sectors per anar interioritzant les peculiaritats de cada banda. Canviar constantment segurament et fa millor escalador, però trigues una estona a poder donar-ho tot.

Avui hem començat amb el V+ de l'altre dia. L'aresta amb roca dubtosa, que és la única via suau de la zona. Ni tan sols li hem fet una foto.

A continuació el Pana tenia ganes de gresca i s'ha posat a Amanece que no es Poco (6a+). Ha bufat i rebufat des del primer metre i ha hagut de penjar-se i tot. Jo, que ja sabia el pa que hi donen, l'he fet en top-rope perquè ja la tinc tatxada i no volia rebotir-me. Curiosament he fet el bloc d'entrada d'una forma bastant digne! A la resta, he anat aguantant, buscant els punts on la via permet agafar aire, que no són molts.

Al suposat 6a+...

A continuació ens hem posat al projecte del dia, la via Jabba el Hut (7a). En Josep l'ha muntada amb A0's i la canya i li ha començat a treure part de l'entrellat. Després jo li he fet un pegue en top-rope per acabar de treure-ho tot. Acabo veient com fer bé l'entrada i també trobo una seqüència pel al crux. A la part final també hi acabo veient una forma de fer-la. El company fa el mateix. Quan em torna a tocar decideixo fer-li un pegue des de sota! Abans he matisat tots els moviments i la via està prou ben assegurada, quedava el dubte de si la força m'acompanyaria durant tot el recorregut... He anat pujant ben controlat fins la repisa i he fet el crux i una mica més. Però m'ha faltat força per arribar a la darrera franja. A partir d'aquí, he anat pujant força arrossegat perquè m'he buidat. El següent pegue del Pana, en top-rope, ha estat un encadene! Jo he dubtat si fer-li un tercer pegue i al final li he fet, això sí, en top-rope. Però ara ja no tinc prou forces i ni tan sols encadeno fins al punt que ho he fet anant des de baix.

Lluitant a Jabba el Hut (7a). Està a punt però no ha sortit!

Beta: El començament es fa prou bé fins a la segona xapa. Aquí he aprofitat una bústia invertida de dretes que hi ha a la paret de la dreta que permet pujar peus amb l'esquerra en lateral a la fissura. Moure peu dret i s'agafa un pla per la dreta i després uns còdols plans compostos més amunt, també amb la dreta. Esquerra a una bústia i s'entra a la placa. El següents metres són d'anar fent fins a la primera franja. Aquí hi ha una bustieta bona de dreta i d'aquí toca remada forta rebotant dreta fins a una altra bústia. (També serveix anar-hi amb l'esquerra). S'entra a la repisa controlant bé els peus. A la repisa s'hi pot reposar al gust, al darrer pegue en top-rope fins i tot m'hi ha assegut d'esquena a la paret. 

Ara ve el crux de la via. Cal ajudar-se d'alguna cosa per agafar un bidit de dretes tibant en lateral. Peu esquerre a un bon bolo i moure dreta a la bústia que hi ha un pam més amunt d'on estava. Mà esquerra a una concavitat que té una pedreta/regleta bastant dolenta, però és l'únic que hi ha. D'aquí, pujar peus i agafar un bon bidit amb dreta, tibant-lo en lateral. Xapar creuat amb esquerra amb la mà dreta al bidit. Esquerra a una pedra primer, rebot a un bidit, pujar molt peus i llançament fins a una pedra grisa acceptable. D'aquí, pujar peus, bidit d'esquerra i remada/llançament amb esquerra també a un còdol visible. Dreta a la franja, amb presa raonable i xapar.

Ara toca el mur final, que també se les porta. Esquerra a un còdol a la franja vermellosa, dreta a un bon monodit. Pujar bastant els peus, cosa que fa una certa cosa perquè estàs tibant de monodit... i esquerra a un còdol gris pinçat. Jo he xapat aquí, però amb molta tensió. Moure peus, dreta a una pedra grisa trencada i esquerra a un canto una mica en diagonal a l'esquerra (potser seria millor xapar ara). Aquí hi ha l'opció de dreta a una bústia vertical lateral o bé esquerra a buscar un bolo més amunt. Un moviment de peus i s'agafa la R.

La Jabba el Hut és una via molt bona! No hi ha cap tram senzill i el mur demana bastant. I l'entrada a la reunió, que en condicions normals no seria extrema, posada a continuació de tota la tralla també demana molt. Queda un bon projecte pendent, factible. A veure si hi puc tornar abans no oblidi

Balcó de Santaïna

Avui ens n'hem anat al Balcó de Santaïna a proposta del Martí, un de la colla que ens hem reunit al camp de futbol. L'Ernest, el Pere i el Quico han estat els altres. Ens hem plantat a la fresca de l'aparcament i hem fet la breu aproximació amb alguna relliscada a la roca humida, perquè aquesta nit ha fet fred de debò.

Per sort al balcó s'hi està la mar de bé i només ens farà la guitza la boira que pujarà en algun moment.

La pega que té el sector és que no hi ha gaire coses per escalfar. L'Ernest es posa, fanàtic, a El Boig de Casserres (6b), però sense matar-s'hi. Jo opto per fer l'esperó Qwertypoiuy (V+). La il·lusió amb la que li van posar amb el nom és comparable amb la il·lusió que fa fer-la, però és l'únic que hi ha!

Escalfant al quinto més i un dels companys cardonins al fons.

A continuació jo he escalfat a L'Oruga Confusa (6a). Toca començar per l'arbre perquè si no el grau no seria aquest ni de broma. La gràcia que té la via és que serveix per muntar el projecte del dia Esperó del Crostó (6c+) al que aprofito per posar-li cintes.

L'Oruga Confusa i el projecte del dia Esperó del Crostó a la banda desplomada. Avui l'he encadenat!

Mentrestant, els altres han anat escalfant com han pogut, l'Ernest també amb Poliki Poliki (6b+) que és un os dels més durs de rosegar. El seu projecte d'avui és Hipotàlem (7a) i li fa un tast penjat-se bastant al crux, a la tercera xapa. Al final li veu la manera...

Jo li faig un tast en top-rope a l'Esperó del Crostó per treure-li l'entrellat. La part inicial és la més dura, amb el crux a la tercera xapa. Aquí trobo una forma de fer-lo, però agafant-me d'una pedra punxeguda molt dolenta que no em dóna massa seguretat... Baixant trobaré una bústia força bona a l'esquerra i em miro alguna forma d'arribar-hi... Més amunt, la via desploma un munt, però s'aprofita molt l'aresta de l'esquerra. També és cert que hi ha prou canto, el problema és aguantar!

L'Ernest li fa el pegue que hauria de ser bo a Hipotàlem però fracassa a la tercera. Baixa i hi torna i aquesta vegada sí! Ara bé, abans no ha acabat d'arribar a dalt pensant que ja improvisaria la part final. I ara, al pegue bo, ha de lluitar molt la part de dalt, però se l'emporta!

L'Ernest a Hipotàlem.

Arriba el meu torn i decideixo provar l'Esperó del Crostó (6c+) des de sota. Als primers metres recordo que no he matisat gaire els moviments, tot i això, surten la mar de bé. Al crux m'agafo de la pedra punxeguda però no em veig amb força per tibar bojament d'ella i improviso amb una regleta xica d'esquerra. Després el bidit que abans he agafat amb l'esquerra, l'agafo amb la dreta... Pujo peus i m'estiro fins la bustieta bona d'esquerres. Aquí m'adono que ja tinc la feina més dura feta! Ara toca reposar a l'únic lloc que ho permet amb comoditat. Venen uns passos desplomats, a agafar una bústia recargolada amb la dreta i veig la cinta però no em puc deixar per xapar. Faig tres passos més fins pillar una bona bústia de dreta i xapo. Aprofitant l'esperó aconsegueixo recuperar forces i atacar el que queda. La darrera xapa queda una mica a la dreta, en ple desplom, però hi ha bon canto. Però les forces estan sota mínims... Per sort, aguanto i em planto als metres finals ja amb bon canto. He bufat molt, molt. Però està encadenada!

Amb la feina feta hem anat a veure l'actuació final dels companys. M'apunto que estaria bé provar Jabba el Hut (7a) algun dia. Clar que encara tinc per encadenar el Cim d'Estela i la Poliki... Molta feina, caldran moltes visites!

De tornada. A l'ombra hi feia rasca!

Tarda al Balcó

Avui hem anat amb el Víctor al Balcó de Santaïna. Jo hi tinc feina a fer... però no hi he fet res, avui! 

Hem començat a la zona del roure, amb la Amanece que no es Poco (6a+). Té una entrada bloquera cabrona que, sense escalfar, et demana un munt. Després, una colla de metres amb bastant bons cantos, normalment. Però s'ha de tibar bastant i posar-hi una mica de morro en algun punt. Jo no li he posat i m'he hagut de penjar perquè ja m'estava embotifarrant. I he acabat embotifarrat!

Embotifarrant-me per escalfar...

Després he posat cintes al projecte del dia, Cim d'Estela (6b+). Tinc el record d'haver-li fet molts intents històricament i que no m'havia sortit mai. Em vaig penjant a cada pas per no cansar-me. El Víctor em suggereix aprofitar la fissura des de molt d'hora molt d'hora. Al final del dia ell també l'ha fet i no l'ha aprofitat pas tant... Vaig mirant-me els passos i després li faig un pegue amb ganes.

El pegue amb ganes ha anat bastant bé. Fins i tot l'entrada ja es deixa! Però tot i tenir-ho matisat, a la zona més desplomada m'he penjat perquè anava molt tocat. És que hi ha un pas dur, dur: amb dreta a una pedra roma de la fissura, pujar peus i pillar un bolo negre per l'esquerra. D'aquí pillar un bolo blanc romo a la fissura i pujar peus amb decisió per anar a buscar bons bolos a la paret de la dreta. En fi, que no ha sortit.

El projecte que se'm resisteix.

Mentrestant el soci ha fet El Boig de Casserres (6b) i Pol Petit (7a+). A Pol Petit li ha fet un primer pegue per estudiar-la. Al segon gairebé treu l'entrada però falla. Sense reposar li fa el tercer i fa l'entrada ben bé i aconsegueix aguantar el mur final.

El soci que està fort com el vinagre.

Per acabar, es posa a Cim d'Estela aprofitant que està muntada. La fa, però se li veu que hi ha feina al crux!

Per acabar, li faig un altre pegue en top-rope... i ni així encadeno. Vaig fos.

En fi, quatre pegues i ni un encadene... Hi ha dies de tot!

Balcó de Santaïna

Avui ens n'hem anat al Balcó de Santaïna, esperant trobar-hi condicions de temperatura dignes. La veritat és que al final ens n'hem sortit, però ha trigat una estona!

El Pana va fanàtic i comença amb Poliki Poliki (6b+). S'ha de penjar, com si no hagués escalfat! Calla, ves que no sigui això el que li ha passat ;)

Escalfant a la primera del dia.

Jo prefereixo anar en plan tranquil i em poso a QWERTYPOIUY (V+). La bellesa del nom és proporcional a la bondat de la roca, tot i que la via és ben estètica. Serveix  per escalfar. L'Ernest em segueix les passes en top-rope.

Suaument, és com escalfem els altres.

Després em poso a L'Oruga Confusa (6a). Té una entrada molt fina que cal fer per l'esquerra. Després es torna molt agradable d'anar fent. Comparteix reunió amb  Esperó del Crostó i aquí ens hi entretindrem tots un moment o un altre.

Continuo en plan suau amb el 6a...

En el meu cas, ara toca posar-me a Poliki Poliki (6b+). Primer li faig un tast en top-rope perquè ja recordo haver-la tastat fa temps i embolicar-me! Li vaig treient els passos i després li faig un pegue des de baix... i encadeno! Quina il·lusió tatxar-ne una d'aquí! Això passa molt de tant en tant...

Encadenada, finalment!

I després m'afegeixo als pegues en top-rope a Esperó del Crostó (6c+). Aquí li acabem trobant la forma de fer-la. En Pana la treu en top-rope al segon intent. Jo n'hi faig un i m'he de penjar en algun lloc però em vaig capaç de fer-la algun dia. I l'Ernest també li farà el pegue final del dia, també amb èxit.

Esperó del Crostó, una línia mega-estètica!

Ell, però, encara s'ha posat a La Gata Folla (6c+).

L'Ernest, treballant de valent!

El dia ha donat prou de sí, no ens podem queixar! Jo m'he tret l'espina del 6b+ que havia provat fa molt de temps i, a sobre, tinc un bon projecte a punt!

Boira a Santaïna

Avui hem cercat alguna banda que pogués estar escalable després de les pluges d'ahir... i hem anat a parar al Balcó de Santaïna. Aquí hi he estat alguna vegada i realment no m'agrada gaire, bàsicament perquè no hi tinc gran cosa a fer -o m'ho sembla. M'he barallat sense èxit amb diverses vies i això no deixa gaire bon gust de boca.

Avui hem començat amb Amanece Que No Es Poco (6a+). Una via amb una entrada molt exigent, que avui està lleugerament molla. Això fa que jo me la plantegi en top-rope -a banda de que ja la tinc encadenada.

Escalfant a l'únic lloc mitjanament sec.

A continuació fem El Boig de Casserres (6b). Aquí opto per la mateixa tàctica, tot i que no la tinc encadenada (sí que em va sortir en top-rope) però no ho he recordat fins que ho he mirat a la meva llista... Unes quantes tibades de berro al principi i unes altres per superar el sostret. Després, anar fent... Tocarà posar-s'hi de sota algun dia que convidi a escalar.

El Boig de Casserres.

En Pana, amb qui hem pujat, a banda de l'Ernest s'acomiada aquí i decideix anar a buscar bolets. No li podem retreure, perquè el dia no acaba d'aixecar-se. Altres companys que s'han anat afegint (Tati, Salva, Vadó i Quico) van escalant les seves coses. L'Ernest també es baralla amb vies dures i se'n surt.

Sí, hi ha un escalador a la foto... l'Ernest!

Aconsellat per l'Ernest, jo em poso a Camí Ral (6b+), força a l'esquerra d'on estem ara mateix. La via comença amb unes balmetes desplomades, que es deixen fer prou bé fins i tot a vista. Després de superar un ressaltillo toca encara un diedret cec amb menys canto del que voldria. Aquí hi estic una bona estona, tastant i dubtant fins que em penjo. La vista se n'anava a un bolo bo que hi ha a la dreta, però després jo no trobo forma de tornar a la línia. Al final, apretada i pillo l'altre cinta. D'aquí ja es pot anar fent, amb una altra zona delicada per superar un altre ressaltillo i uns passos fins per entrar a la repisa des d'on s'abasta la R.

No l'he encadenat al primer pegue però sí al següent. Almenys m'emporto alguna cosa tatxada avui! Ens retrobem amb el Pana, que no ha tingut èxit amb els bolets tampoc, em creuo amb un company de feina de Barcelona (ja és casualitat!) i enfilem el camí de tornada.

L'únic que he encadenat avui, Camí Ral (6b+).

Aquí hi tinc deures: la 3 Atxissos (6c) i Cim d'Estela i Poliki Poliki, dos 6b's que se m'havien resistit fa anys...