Amb aquests canvis de temperatura, per la matinal d'avui hem anat a buscar una cara est, no sigui que encara pringuem de fred... Quedem al Bruc amb en Ramon i ja amb un sol cotxe enfilem cap al pàrking del Faraó de Baix. Trobem el camí amb marques vermelles i tirem amunt. En una bifurcació amb marques a totes bandes, val la pena anar a l'esquerra. Nosaltres no ho hem fet i hem tingut alguna dificultat per trobar el camí bo. Però al cap d'una estoneta de caminar, que ja ens venia de gust, ens plantem al que se'n deia Palomera II. Fa una colla d'anys hi havia fet algunes vies a l'esquerra, de forma que avui hem anat cap a la dreta i d'aquí anar baixant.
Hem començat per una via llarga i senzilla, la Canalín, Acanalado, Este Cuento se ha Acabado (V-), 33m. Consisteix en anar seguint la canal i gaudir de l'escalada. Ben assegurada, però amb aire entre xapes per no haver d'anar carregat de cintes, jeje. Trobem un passet en un ressalt vertical i la resta és un passeig fins la reunió. Amb corda de 70 arribem sobrats a terra.
A la canaleta, escalfant motors.
Després hem fet La Güena de los Güenos (V+). Les primeres xapes són tenses, més del que correspondria pel grau. Després és un festival de plaer, amb bon canto i també molts metres (un xic menys que la d'abans).
Gaudint de la roca a La Güena...
La següent, The Hard Men Path (V+) segueix més o menys el mateix guió: tensió al principi i escalada agraïda després.
Panxeta amb bon canto a The Hard Men Path.
Baixant, hem aprofitat per posar cintes a Panik Attack (6a). Com orientació, la ressenya original de la difunta OnaClimb posava que les primeres xapes eren 6b. Efectivament, també aquí es compleix el guió de les altres i cal apretar fort fins la tercera, aproximadament. Aquí ja es pot bufar, dir fiu-fiu, i aleshores torna a tocar gaudir fins dalt durant els 30 metres de la via.
Acabant l'apretada de Panik Attack.
Per acabar la sessió ens hem posat a Triceratops (6a). Per variar va del mateix pal, amb la diferència que el pas més difícil és per sortir d'una panxeta als voltants de la tercera xapa. Per algun motiu m'he putejat xapant i no m'he decidit a fer el pas a la primera i he optat per penjar-me. Hi ha una apretadeta fins pillar unes bústies raonables i després torna a ser un festival de bona roca. La reunió queda mooolt amunt i al darrer ressalt no he vist les xapes de la via i sí les d'una que va per l'esquerra, on hi ha una bona apretada. Despenjant-me ja he vist les xapes que tocaven... Aquí sí que cal controlar bé la llargada de la corda i fer un nus al final. Amb el xiclet s'arriba a terra amb corda de 70, però no sobra res.
Per superar aquesta panxeta de la Triceratops hi ha una apretada.
Després de més de 150 metres escalats sobre bona roca optem per tocar el dos, a dinar a casa. Hem estat de conya, amb fresca a peu de via i una agradable escalfor mentre escalàvem. Encert al 100%!