Serra de les Canals - Plaques del Castell

Avui amb en Xevi ens n'hem anat cap a Oliana, a la Serra de les Canals, al sector de les plaques del Castell on s'hi han obert un bon grapat de vies. Al darrer Vèrtex hi ha informació, com també aquí, per exemple.

El Xevi les ha fet totes, gairebé. Quan arribem estem al límit de la boira: a estones hi toca el sol, a estones no. Per sort, durant una bona estona ens tocarà el solet, si no, no haguéssim gaudit tant. A peu de via hi trobem un cartell amb els noms i graduacions de les vies. Ens posem a la Red Ipa (#6) que és una de les que li falten. Ell es posa trastos i enfila amunt. El primer llarg (V+) és d'anar fent. Aviat es veu la tònica de la paret i de les vies que la solquen: roca prou bona la major part del temps, amb algun tram més dubtós però força ben sanejat, amb assegurances a dojo, amb molts trams d'anar fent i algun punt que demana apretar una mica més.

En Xevi, encetant la feina del dia! 

El segon llarg (V) no té massa misteri. Anar pujant, amb algun passet d'adherència.

Al segon llarg.

El tercer llarg (6a+) comença amb una diagonal ascendent delicada cap a la dreta fins ajuntar-se amb la via que ve per la dreta. Després ataca un ressalt vertical, amb bona roca, que demana una apretada en algun punt. Molt bonic, llàstima que només són uns pocs metres! 

Apretant al darrer mur.

Des de la R3 s'arriba a terra amb un ràpel de 60m.

Quan som novament a terra decidim posar-nos a la Moritz Epidor (#5) perquè l'altra que li manca, la Xibeca (#9) no fa tan bona pinta a priori... Em poso al primer llarg (6a) de la Moritz, doncs. Primers metres d'anar fent, ressalt vertical amb bon canto primer i després, un pas vertical amb menys canto, sobre algunes regletes que fan apretar. És només un pas i després el terreny s'ajeu. Ara ve una xapa que queda a l'esquerra i després una altra que queda a la dreta. Fins i tot he dubtat de si seguia el itinerari, però sí, s'han de fer unes ziga-zagues ben estranyes, tant que he hagut de posar cintes extensibles! Veig la reunió i hi vaig directe sense veure que per la dreta hi ha una altra xapa. Tot plegat, força rar.

Al primer llarg de la Moritz.

El segon llarg (V+) surt flanquejant molt cap a la dreta, cosa que també és ben estranya. Després, anar fent. 

Segon llarg. Una "C" molt exagerada!

El tercer llarg (6a) comença molt suau fins al mur que acaba portant a la reunió. Aquí hi ha una apretada als primers passos per agafar bon canto de seguida. Novament, bonic però molt curt.

Al tercer llarg.

El tercer llarg (6b) té les xapes recte amunt. Els primers moviments es fan per la dreta, fins agafar bon canto al gran forat horitzontal que es veu. Hi ha un bon canto per l'esquerra de les xapes. Una apretada per pujar peus a una regleta sobre el desplom i agafar una bustia bona per posar-se bé. Ara toca equilibrar-se i buscar on agafar-se que no caigui perquè la roca no inspira confiança. Una mica de flanqueig cap a la dreta, ascendir poc a poc i acabar sortint de les dificultats. El llarg m'ha tocat de segon i m'ha sortit en lliure sense massa complicacions. El company ha fet algun A0 fins que el canto permet moure's amb relativa comoditat.

Darrera tirada. Aquí s'ha de tibar!

Novament un ràpel fins al terra. D'aquí al cotxe i cap a casa! Una matinal ben aprofitada, amb un parell de vies love-climbing en un lloc prou bonic. Llàstima que el sol no ha estat més generós, però hem pogut escalar sense passar fred. 

Les ressenyes, a peu de via.

 

 

 

  

Perles

Torno a Catalunya i a l'escalada a casa. Avui quedo amb en Pep, que ara feia dies que no ens vèiem, i li proposo d'anar a Perles. Hi havia estat el 2009 amb el Pep P., que ara fa molt temps que pateix de problemes de salut que li impedeixen viure com li agradaria. Una abraçada des d'aquí, company!

Arribem que encara no ha entrat el sol al poble de Perles però veiem que a la roca ja li comença a tocar. Estarem bé però ara mateix fa fresca de la bona! Ens abriguem i comencem la pujada. Hi ha un corriol que surt un xic més enllà del trencall de poble, enfilant-se fent ziga-zagues. Passa pel costat d'una construcció i tira amunt. Arribem a peu de paret i som sols, podem triar. Un privilegi perquè, d'aquí poca estona, això es posarà ple de gom a gom!

Però anem a la placa més llaminera i ens posem a MeMe (6a). La via comença amb uns passets de mirar-s'ho bastant, bastant! Després comprovaré que anant per l'esquerra la cosa es simplifica molt, però serà quan baixi ja. Hi trobo uns passets que ja demanen! Després ve una placa de franges, amb algun passet d'adherència i una apretada final que, aquest per l'esquerra, seria més senzilla. Serveix per escalfar ben bé. El Pep opta per fer-la en top-rope perquè aquesta dificultat està a la part alta del seu repertori actual i prefereix no petar-se més del compte.

Escalfem a l'esquerra de la placa. Ens deixa escalfats! 

Baixant d'aquesta ens posem a Petit Príncep (6a). Aquesta és més contínua, potser més vertical però més franca. Sols cal gaudir de cada gest i n'hi ha un munt per fer en els 20 metres de via. Bona de cap a peus!

Un altre 6a, aquest més de continuïtat.

Seguim per la de la seva dreta, Gorga (6a+). Aquí hi ha uns moviments estranys per posar-se a sota de la panxeta i una tibada per superar-la. Realment és només un gest, una remada llarga per anar a buscar un cantell bo força amunt en diagonal a l'esquerra, però el Pep hi deixarà un percentatge important de la seva energia aquí. La resta de via amb frangetes de gaudir, amb bon control de peus però!

a Gorga  hi ha un passet per superar el sostret i després toca aguantar. 

Una de les cordades que han aparegut per aquí tenen cintes posades a BonJours (6b) però em conviden a fer-la igualment. M'hi poso tenint en compte que aquí ja hi haurà més feina. Així és, però la veritat és que sempre apareix alguna regleta prou bona. Amb concentració i control va sortint tota i me l'emporto! La veritat és que és una via de resistència, amb algun passet d'apretar una mica més. Molt bona!

En Pep ha reposat en aquest torn seu i anem a buscar el següent projecte. Més a la dreta veig la Ducat (6c). Uns companys em diuen que algú els ha dit que era ben guapa i decideixo posar-m'hi tot i que veig les xapes una mica llunyanes. De fet, poso la primera amb la canya perquè està realment alta. A les altres vies d'avui també he trobat la primera força amunt, però no m'ha calgut. Els primers metres es fan raonablement bé. Després ve un tram més finet, amb alguna tibada de regleta i passos llargs però vaig fent bé. Un tram llis que em feia venir dubtes des del terra resulta que surt molt millor del que semblava. Després ve un tram més tombat, d'adherència, però es fa fent. Toca fer treballar el díedre una mica i aviat comencen les dificultats. Hi ha un primer pas estrany per arribar a sota el sostret. Toca decidir-se i confiar en l'adherència. I per superar el sostret també s'ha d'anar negociant pam a pam. Surt alguna regleta suficient per pujar peus i tocar a sobre el sostre. Primer alguna cosa dolenta però aviat una franja bona. Respiro! Sembla que a partir d'ara ho tinc guanyat! I així és! Un 6c (de Perles) a vista!

Content per encadenar Ducat (6c)!  

Convenço al Pep perquè li faci un tast en top-rope ara que ja s'ha recuperat. I la veritat és que, a banda dels dos trams més durs, se'n surt la mar de bé!

En Pep, a la mateixa via.

Animat per l'èxit, em poso a Piruetes (6c) a l'esquerra d'on hem començat a primera hora. Ara que llegeixo el nom, entenc alguna cosa de la via, jejeje. Ja es veu que aquí s'haurà de tibar més. Al principi toca enfilar-se un xic per la dreta de la línia de xapes, amb algun pas mà-peu ben curioset... Més regleta i adherència que es deixa fer perquè el terreny encara no és vertical. I després ja toca tibar-li: vertical i poc o gens de canto. Visualitzo un canvi de peus, baixant un xic, per anar cap a l'esquerra on, miracolosament, apareix una llastra ben boneta en lateral. Després ve una remada llarga a caçar una regleta dolenta de dretes però que permet pujar peus perquè la roca és vermellosa super-adherent. I així em planto a sota el sostre. Aquí puc reposar tranquil·lament i visualitzo algunes franges que semblen bones. Agafo aire i comprovo que sí, que es deixen escalar, apretant, però es deixen. Un parell de moviments i sóc a la reunió. Segon 6c a vista! Efectivament, he fet algunes piruetes, a esquerra i dreta. Content d'haver-les encertat!

També m'emporto Piruetes després de fer-ne algunes.

Baixo i després de reposar encara li faig un tast a Eira (7a) que comparteix reunió amb l'anterior. Aquesta s'haurà d'estudiar una mica més perquè avui no li he vist com fer-la. Es va fent raonablement bé fins a un forat gran que treball bé invertit. Després sembla que toca moure's una mica cap a la dreta. Però: peus dolents i per les mans només he trobat un parell de monodits invertits d'esquerra a l'alçada de la cara, és a dir, de mal treballar. I d'aquí, una seqüència de nyapes de mans i peus que no he volgut apretar a mort. Per tant, queden deures pendents, tot i que no han semblat abastables avui.

Fent-li un tast a Eira (7a). Cap possibilitat!

Hem tingut un dia excepcionalment bo. Màniga curta a partir de la segona via i escalada plaent sobre una roca de primera. Això sí, han vingut grups i grups de gent a punta pala! Per sort, la majoria se n'han anat més a la dreta i no hem tingut cap problema per trobar el nostre espai però es sentia un bon ambient més enllà! El grau de les vies, més aviat amable. D'acord que em sento fort, però tant com per fer 6c's a vista, no sé si tant! Però són vies boníssimes, que és el que compta. 

 
 

 

Coll de Nargó

Avui hem sortit amb el Mario i el Pep. Després de rumiar-ho una estona hem decidit enfilar cap a Coll de Nargó. Jo hi ha estat alguna vegada, però hi tinc moltíssima feina per fer encara!

Hem anat al sector Samarkanda i hem començat per Funcionario Prejubilao (V). Una via llarga, 35 metres, amb molt bona roca i amb alguns passos de mirar-s'ho una mica. Molt bonica!

A la primera del dia.

A continuació, la seva veïna de la dreta, la Kroke 2.0 (V) amb qui comparteix reunió. Té els primers vuit metres bastant intensos, amb un pas molt estrany per posar els peus a sobre d'una bona presa de peus a l'esquerra de la fissura venint del seu interior en bavaresa. I un altre una mica després, on jo he aprofitat el bidit pel qual hi passa la bagueta que assegura el pas abans de la xapa. És millor no refiar-se del grau proposat. La resta de la via és d'anar fent, segurament més senzilla que l'anterior, però el primer tram no és gens senzill.

A Kroke hi ha més feina, sobretot al principi.

Després proposo de fer la Refil de Tardor  (6a+), a l'esquerra de tot d'aquest subsectoret. Té un primer ressalt on apareix bon canto i s'arriba sota el desplomet amb facilitat. Ara ve un tram on s'ha de tibar de valent. Peus en X, tibar d'una regleta de primera falange per l'esquerra, pujar peus i dreta a una bona llastreta-regleta tallant per la primera falange de dreta. Pujar peus amb molta decisió deixant les mans al mateix lloc i agafar alguna nyapa de dreta que permet superar-se sobre les cames i pillar bon canto d'esquerra. Després, uns passos ben bonics de placa però molt més senzills ja. M'ha fet il·lusió treure-la a vista!

 

 

A Refil de Tardor. Molt bonica!

D'aquí ens n'hem anat cap a l'esquerra, a visitar el conglomerat -fins ara hem estat en calcari. Aquí ens posem primer a Samanganxa (V+). Aquí el Mario demana posar-hi les cintes -fins ara ho he anat fent jo, avui. Li cedeixo gustós l'honor. Mentre ell comença jo faig una mica de reconeixement de les vies de la vora... i quan em giro veig als dos companys a terra. Mentre xapava la primera se n'ha anat avall! Per sort no ha passat res, només una rascada el Pep que s'arregla amb una tireta. El Mario segueix, sense més contratemps. 

Quan m'hi poso m'adono que aquí tampoc no regalen res i, a més, la roca està molt sobada, especialment alguna presa de peus. Cal apretar fort fins la segona! Després el Pep ho farà una mica per la dreta i sembla que la cosa és bastant més suau... El metres que venen són de mirar-s'ho. Hi ha canto, però en algun punt és força llis i sobat. A més hi ha un cert aire entre les xapes. Toca fer alguna ziga-zaga encara i lluitar l'entrada a la reunió. Jo hi he anat recte i m'ha costat. En Mario diu que ell ho ha fet per l'esquerra.

 

 

 

 

A Samanganxa. Bona i polida!

Durant el matí hem tingut sol al principi, però s'estava bé. Després s'ha tapat i s'estava de conya. Però al meu darrer pegue el sol ha sortit de nou i m'ha deixat rostidet, peus inclosos! Hem fet quatre vietes però ben llargues, excepte la darrera que potser fa 20 metres, i estem satisfets ja. Total, que enfilem la baixada i cap al Tahussà on encara ens fan un pa amb tomàquet.

Repassant el blog m'adono que fa 12 anys ja havia estat per aquí i, casualitats de la vida, també amb el Pep i el Mario! La veritat és que el peu de via de la Samanganxa em resultava molt familiar...

D'altra banda, mentre estàvem al sector Samarkanda m'he mirat un grupet de vies a la dreta de les que hem fet. En particular, Lo Maquinista (6a+). M'hi hauria posat si no fos perquè he vist la primera xapa a can pixa (això s'arregla amb la canya) però la tercera també (i això ja fa més mandra). Desconec si és la tònica de les altres vies també, qualsevol informació serà benvinguda!

Coll de Nargó

Avui he tornat a sortir amb en Tati després de més d'un any tot i haver-ho intentat unes quantes vegades! Fugint de la boira hem acabat a Coll de Nargó i el company proposa anar cap a l'esquerra, al sector Oriundu.

Allà comencem fent El Lluc (V), la via del mig dels tres quintus que hi ha a la part de la dreta del sector. Roca boníssima, abrasiva i amb cantos a dojo fan que es gaudeixi a tope!

A El Lluc, una vieta ben guapa, per escalfar.

A continuació em poso a Open Water d'Aigües (6b). Aquí ja hi ha bastanta més feina. Hi ha dos punts delicats, un al voltant de la tercera o quarta xapa, on cal bastanta finura per anar levitant paret amunt amb un xapatge en zona complicada. Jo, posant cintes, hi he arribat estirant-me molt, un de més baixet... Amb la cinta posada bé, suposo. Més amunt torna a haver-hi una zona fina en un indret on jo he acabat resolent per l'esquerra, posant-me a la zona més vertical. El company no s'ha despentinat, però ha afluixat la velocitat en aquests dos punts... un consol!

A Open Water d'Aigües, primer pas curiós.

A continuació decideixo atacar a vista una altra via aparentment dura (per mi), la Tard, Borratxo i Sol (6b). Va per una zona amb roca de xorrera i també m'ha agradat moltíssim... i ha sortit! A la zona desplomada apareix bon canto que permet anar-se posant bé. Després, a la placa final més que vertical, una remada fins una presa boníssima d'esquerra i negociar la sortida, amb unes bones tibades i algun moviment de decisió tibant de laterals. Els dos 6b's m'han encantat i han suposat una bona injecció de fanatisme!

La bonica línia de Tard... Satisfet d'encadenar-la també!

El Tati opta per no fer-la i ens n'anem cap a l'esquerra, on s'han equipat més vies i decideix posar-se a un 6c que es veu ben intens. Veient les tibades que fa decideixo que la provaré en top-rope després. 

Al 6c. Guapo, també!

Abans, però, em poso a un 6a de 30 metres que hi ha a la dreta de tot d'aquest sectoret, en una via que ja existia. Comença per una fissura yosemítica, amb pocs peus que resolc amb algunes tibades. Després, placa amb moviments molt xulos i variats, anar fent, fins a sota un desplomet. Per superar-lo hi ha bon canto, però quedes a sobre de sobte sense res i acabo havent de tibar en lateral d'unes canaleres... Un pas prou bloquero! Després, anar gaudint fins dalt. Una via molt guapa, amb algun alejillo sense arribar a passar por.

A continuació el Tati es posa a un 7a+ que hi ha a l'esquerra d'aquesta via i ha de lluitar per treure-li l'entrellat. Després li farà un intent.

El bou, encadenant el 7a+.

Jo em poso al 6c en top-rope. Començament per conglomerat amb algun rom i tot plegat bastant finot fins entrar a una fissura. Allà hi ha un bon pont de pedra per tibar de valent i es pot progressar una bona colla de metres sense massa problema, a banda de tibar-li. Després toca tibar d'unes bústies verticals, anar a buscar una llastreta per la dreta i d'aquí una bona remada fins pillar una llastra a l'esquerra on s'ajunten mans. Aquí reposo i ho estudio. En el meu cas, toca pillar regleta a la dreta, pujar peus i allargar dreta fins a una regleta/llastreta aceptable per la dreta. Esquerra a unes regletes laterals i pujar peus a l'esquerra, fins posar-los a la llastra i pillar un bon canto/forat per l'esquerra. Aquí es pot agafar aire i atacar la part final, un xic per l'esquerra de la xapa. Crec que podria sortir algun altre dia...

A continuació, en Tati ha encadenat el 7a+ i hem anat a l'esquerra de tot, a un bon replà on hi ha un altre grup de vies. Em poso a un 6b que comparteix reunió amb un IV+ que hi arriba per la dreta. És qüestió d'anar fent fins al mur on s'intueix que hi haurà finor de la bona. Aquí dubto i al final reposo: per la  dreta et poses al IV+ i per l'esquerra et poses a una placa que Déu n'hi do. Finalment opto per l'opció esquerra i he de fer uns moviments d'equilibrista...

A un 6b que comparteix reunió amb un IV+.

La zona m'ha agradat molt. Penso que valdrà la pena tornar-hi algun dia! Al darrer sectoret les vies són molt plaqueres berguedanes, d'aquelles que segurament no seran mai gaire populars, però hi ha un bon replà per fer vida familiar i tot...

Xelo Bam a la Roca Narieda

La Xelo-Bam és una via que havia anat quedant per fer. Després del seu reequipament i posterior publicació a les xarxes tothom es va abocar a fer-la i costava trobar algú que no la tingués tatxada. La Cristina l'havia fet en els seus inicis a l'escalada i tenia ganes de tornar-hi per gaudir-ne plenament així que avui han coincidit una gran via i una gran companyia!

Per arribar a peu de paret cal deixar el cotxe a una zona d'aparcament al costat de la carretera (42.199981, 1.340197), abans d'entrar a Figols venint de Coll de Nargó. Caminem unes desenes de metres i seguim la pista on abans es podia circular fins una cadena que barra el pas al Camí de Narieda. Ara hi ha un cartell que ho prohibeix. Atravessem la cadena i seguim la pista fins aquí (42.194576, 1.341015), després d'un revolt tancat a la dreta, i al mig del revolt a l'esquerra trobem unes fites que indiquen un corriol. Cal seguir-lo un bon tros, baixant a vegades, fins arribar al peu de l'esperó on s'inicia la via. Un cordino és visible des del peu de via i aviat es veu alguna cosa més per assegurar la jugada.

Fem que l'atzar decideixi que em toca començar i em poso mans a l'obra. El començament és d'anar fent fins a un petit sostret on hi ha el pas més complicat del llarg (V+). Després la cosa es suavitza i l'arribada a la reunió és un tram prou llarg sobre terreny arrampat i herbós. En total, 50 metres, amb els 20 darrers de tràmit.

Primer llarg

El segon llarg és més curt, però més mantingut. Comença per una placa d'anar fent per entrar a un diedret on cal saber posar-s'hi bé. Entremig hi ha algun moviment un xic més dur (V+)

Segon llarg

Segon llarg

La tercera tirada surt per la dreta. Un tascó protegeix un pas bloquero curt però intens (6a), de decisió, per arribar a un bon canto. Després la tirada es suavitza molt (V), sobre terreny variat i d'anar fent.

Inici del tercer llarg, aquí ja amb bon canto.

La quarta tirada comença per un diedre xulo, que es deixa escalar molt bé (V). Després flanqueja un xic a la dreta per tornar a l'esquerra, amb alguns moviments més fins (V+). A la part final torna a haver-hi un passet curiós, on toca passar cap a la dreta (V+)

A dos llocs de la quarta tirada.

El cinquè llarg és de transició fins la placa de la sisena tirada. La reunió és visible des de força avall.

El cinquè llarg és de transició però dóna uns colors guapos...

La sisena tirada va per una placa molt estètica. S'ha de protegir amb algun catxarro i savines i és un dels llargs més guapos de la via (V).

Bonic sisè llarg. Placa d'anar equipant

La setena tirada torna a ser de transició i la Cristina m'ofereix fer el següent per compensar... El vuitè és un altre dels llargs guapos de la via. L'inici és per un diedre un xic tancat (V). Després s'obre i es deixa pujar la mar de bé fins que comença a posar-se més vertical. En aquest punt el canto de la fissura està gastat, el que fa que calgui una apretadeta. Es posa un bon alien un xic abans del pitó força primet que protegeix el pas clau (6a). Obrint la mà dreta a la dreta apareix alguna presa lateral que permet sortir-ne airós. Després el terreny es tranquilitza molt. Més amunt apareix un altre clau. En total, aquí és on s'han de posar més trastets. A la foto es veu el que he posat fins al primer clau, entre ells dos tascons. Tot es posa amb comoditat i queda la mar de bé.

Vuitè llarg. Cal equipar i tibar.

L'esperó de la novena tirada és molt estètic. Malauradament no estem en condicions de fer-lo en lliure. Diuen que és 7a+ i no evident... El començament es fa bé en lliure. Aleshores hi ha un pas molt estrany per pillar un invertit a partir del qual es pot continuar en lliure força passos més i aquí he fe un A0. He fet en lliure fins passar una V de la que penja un cordino. Del parabolt de sobre hi penja un altre cordino, suposo que és per si algun dia s'arrenca el pitó... Després he fet en A0 fins a sota d'un pitó on ja es pot sortir en lliure amb relativa comoditat (6a). Queden uns quants passos sobre terreny vertical però on van sortint cantos i una tibada final per pillar el darrer pont de roca. Una tirada molt guapa i estètica!

 A la novena tirada... 

...toca ajudar-se del ferro...

... excepte al principi i al final. Roca excel·lent!

La desena tirada comença per la dreta, a buscar un pitó, amb un moviments guapos (V). Després tira recte amunt i aviat va en diagonal cap a l'esquerra. Al final de la diagonal hi ha una xapa i un parell de pitons. Abans es posa alguna coseta. Sobre el paper es podia pensar que seria un llarg de tràmit, sense interès, però ha resultat ser ben estètic i agradable de fer.

Inici de la desena tirada...

 

... que acaba sent ben guapa en conjunt!

Els altres dos llargs, d'uns 40 metres cadascun, sí que són només per arribar dalt. Fem la darrera reunió, pugem uns metres més i recollim els trastos per seguir caminant.

A la darrera reunió! Feina feta!

A partir d'aquí queda encara una mica de feina. Es tracta d'anar endevinant el millor camí a través d'un terreny poc definit. Es troben algunes fites i alguns indicis de corriolets on s'hi ha anat passant, però cal fer algunes eses. En algun punt hem reculat a buscar terreny més obert. Poc a poc anem a parar a un prat. A la dreta hi ha un pendent que puja al cim on s'endevina un corriol. Aquest forma part d'un recorregut de trail running (quins noms més xulos, eh?) que ens portarà a baix si estem atents a seguir-lo. De tant en tant aquest camí té cartells que indiquen al que puja el pendent que té el tram següent. Està força fressat tot i que al principi hem d'estar al cas i cercar fites. Aviat arribem a les corbes del camí que es descriu a altres ressenyes i ben aviat som a la pista. El recorregut de trail permet escapçar algunes corbes de la pista, nosaltres ho hem fet en alguna. En altres llocs ens ha semblat que tenia massa pendent i que seria més còmode anar per la via ampla. Al final hem arribat a l'aparcament on una font ens ha permès refrescar-nos (no hem d'oblidar que avui era el dia del pic de temperatures altes). El riu, un xic més avall, ens ha refrescat més encara i un bon menú a Ponts ha acabat d'arrodonir el dia.

Hem anat fent ben tranquils i hem estat 4h 45m a fer la via. Uns 20 minuts per l'aproximació i un temps indeterminat a la baixada. Amb un fraccionament diferent, els 3 darrers llargs de ben segur que es podrien fer en 2, amb el que es guanyaria una mica de temps sense perdre seguretat. Amb cordes de 70 segurament es poden empalmar llargs, però aleshores caldria vigilar el fregament... 

La via m'ha agradat molt. És llarga (475 metres, diuen) i sense dificultats excessives. Està força equipada però cal portar coses. Amb el semàfor d'aliens (nosaltres duiem també el negre i el gris) i els camalots fins al #1, un joc de tascons i tres bagues savineres n'hi haurà prou. Per l'Ae al primer li pot ser útil un estrep. Nosalters n'hem portat un. El segon passa bé en A0. Hem estat a l'ombra tot el dia. Començant a les 9:30 el sol, només ha tocat una mica als llargs #11 i #12. A la R10 i la R12, a sobre, hi havia ombra -les que m'han tocat a mi :)

Coll de Nargó. Paret del Grau. Triarca + Sandokan

Avui, 25N, ens hem decidit a fer una visita a Coll de Nargó, a la paret del Grau. No teníem cap idea fixa de quina via fer. Finalment, optem per anar a la Triarca, una de les vies recomanables segons diverses ressenyes (per exemple, aquesta).

En Mario ens cedeix l'honor de fer les tirades així que quedem que començarà en Pep i jo completaré les altres dues. Així que, mans a l'obra:

 En Pep, al primer ressalt del primer llarg. La R1 és a
sobre del següent ressalt, malgrat el que indiquen les ressenyes.

El primer llarg (6a) és prou interessant: comencem amb un primer ressalt on s'ha de tibar un xic per entrar en una placa una mica tombada. Finura i aire per arribar a sota el segon ressalt (la reunió és a sobre, malgrat que les ressenyes suggereixen el contrari). Per superar-lo cal tibar força per uns forats a la dreta de les xapes i encertar la combinació adequada per arribar a uns cantells raonables... Vaja, que resulta una tirada prou dura pel grau proposat i amb equipament a l'estil clàssic: on toca, però amb excursionetes. Em començo a preocupar pensant en els llargs que venen...

 En Mario als primers metres de la via.

Fem el canvi de cordes i em poso mans a l'obra al segon llarg (6a+). Comença per l'esquerra, seguint un esperonet. Aviat hi ha un ressaltillo on cal trobar la manera més lògica -que m'ha semblat un xic per la dreta. La tònica de la via -com és freqüent en calcari- són passos llargs per anar a buscar el que sembla bo i no sempre ho és i descobrir que a la vora hi havia alternatives invisibles d'entrada... En fi, que cal anar-s'ho mirant. Jo arrenco un cantet en una fissura -per sort estic ben agafat i no té conseqüències. Toca anar fent moviments curiosos d'anar-se posant bé per aprofitar els peus i aviat soc a prop de la reunió. En aquest llarg he trobat les assegurances on toca. Des de les darreres xapes he vist una cadena un xic a l'esquerra i em proposo d'anar-hi quan tingui ocasió, però gairebé sóc a tocar d'una reunió amb anelles en una posició ben còmoda. Total, que la faig al lloc còmode. Veig que, des de les dues reunions, hi ha una xapa (diferent) que porta pel mateix camí, més o menys sobre la meva vertical. Si hagués portat una ressenya millor hauria vist que la Triarca fa un fort flanqueig cap a l'esquerra i que, de fet, ara som a la R2 de la Sandokan i el que es veu a sobre és d'aquesta via.

 Jo mateix, al segon llarg.

 En Mario, a la darrera apretada de la tirada.

Un cop reunits de nou, enceto, sense saber-ho, el tercer llarg de la Sandokan (6b+). Es tracta d'un llarg mantingut, des de la mateixa sortida de la reunió. El tomàquet està a una fissura diagonal, que s'ha d'anar seguint. Malauradament, el canto de la fissura és molt pla i s'han de fer filigranes de mans i de peus. Al darrer bolt difícil em costa veure que encara s'ha de continuar per la fissura -la resta és tot dolent i hi ha un trosset fins la xapa següent. Em veig obligat a fer un repòs i mirar-m'ho amb calma per trobar la manera d'arribar-hi. Un cop ho aconsegueixo, el terreny es tranquilitza. Cal anar direcció a la savina i xapar els dos bolts que queden. La sortida del darrer torna a tenir un passet, però res comparat amb l'anterior. Com que anàvem amb la idea de que el llarg era 6b hem pensat que la cosa estava molt desfasada. Veient que era el darrer de la Sandokan, quedem un xic més tranquils, però en general val a dir que la cosa està apretadeta en general. Això no treu que estigui ben satisfet!

 Jo mateix, filigranejant al darrer llarg.

En Pep, sortint ja de les dificultats.

Hem tingut fred fins a mitja via: les famoses clarianes devien ser arreu menys a la nostra via -però d'això ja en som especialistes;) Al primer llarg, ens han quedat els dits ben freds. A partir de mig segon, s'ha estat la mar de bé. 

Hem rapelat (50m) des de la R3 fins la R1 de la Montse (que queda a l'esquerra) i des d'aquí un ràpel curt (25m fins al terra). Un cop a peu de via hem optat per agafar trastos i tornar cap a casa, amb un molt bon gust de boca... i això que ens hem oblidat de recollir uns fredolics que havíem trobar pujant!