dissabte, 11 de setembre de 2021

Mercadal Superior

Avui he sortit amb l'Ana, que fa relativament poc que s'enfila per les parets. Els dos teníem ganes de sortir el matí de la diada i ens n'hem anat cap al Berguedà. La pluja d'ahir ha deixat uns bons regalims d'aigua a diversos llocs i ens ha semblat que al Mercadal Superior potser hi tindríem terreny en condicions. Així ha estat, en bona part!

Fem l'aproximació i, mentre anem remuntant la paret, ens anem mirant què hi trobem. En un indret determinat ens ha semblat trobar-hi terreny prou senzill com per començar i ens hem posat mans a l'obra. Després hem vist que ens hem posat a la Barrufeta (IV+). Via d'anar fent, amb uns moviments força més complicats als primers metres. L'Ana la fa amb prou solvència, també.


A Barrufeta.

Seguidament ens hem posat a Leon Per Sempre (V+), que jo havia fet fa un temps sense que me'n recordés gens ni mica quan estava sobre el terreny. Similar a l'anterior, però amb uns primers metres més intensos encara i amb una entrada a la reunió que demana una mica més. Molt guapa!


A Leon Per Sempre.

A continuació em poso a la veïna de l'esquerra, la Mel i Mató (6a). Aquí hi trobem un inici més que vertical, amb cantets suficients, però alguna remada prou llarga, per exemple, perquè l'Ana no hi arribi fàcilment. Ella la fa en top-rope i se'n surt amb algunes ajudes a la part del principi. La resta és més suau, amb una entrada a la reunió on s'ha de tornar a apretar una mica.


A Mel i Mató ja s'ha de tibar bastant més.

Després d'aquesta, l'Ana tenia ganes de provar la Dels Milis (V). Mirant el llibre, decideixo que ha de ser la de l'esquerra dels químics, sense adonar-me que la Dels Milis, comença precisament pels químics de la Pòtols Místics! Així que, sense saber-ho, em poso realment a Generació 92 (6b). L'inici ja és prou delicat i després ve un flanqueig més que curiós on em queda clar que això no és quintu. Toca mirar-s'ho bé i rebé i, poc a poc, vaig fent fins que acabo la diagonal ascendent i entro al mur final, ja amb millor canto. Baixant veig xapes a la meva dreta i dedueixo que havia d'haver-me desviat a la dreta en un punt... Error, també! Toca començar pels químics i desviar-se després cap a les xapes... En fi!

Total, que l'Ana decideix posar-s'hi en top rope, començant per Generació 92 i seguir per la Dels Milis, encara que la corda li ve directa des de la R en lleguera diagonal. Repassant el blog veig que, quan vaig fer-la, la Dels Milis em va semblar força dura! No és estrany doncs, que l'Ana hagi tingut algun ensurt (i pèndol) i hagi acabat entrant a la R per on ho he fet jo... Qui no té memòria, ha de patir una mica!


Al remix Dels Milis i Generació 92.

I per acabar la matinal, em poso a Terra Berguedana (6a) que també havia fet una vegada, però no en recordava gran cosa. Via xula i homogènia excepte un pas força més dur a l'indret on s'acosta més a la Generació 92. Aquí he fet algun moviment molt delicat fins pillar la fissureta vertical que permet sortir de les dificultats. L'Ana no tenia intenció de posar-s'hi, però li he suggerit que anés fent fins on pugués i ha acabat fent-la fins dalt!


A Terra Berguedana.

Al final ha estat una matinal ben aprofitada i en molt bona companyia!


dimarts, 7 de setembre de 2021

Tarda a la Cova de l'Ós

Avui amb l'Ernest hem tornat a la Cova de l'Ós. Tot i alguns èxits passats, aquí hi tinc molta feina encara. En particular, encara no havia encadenat un suposat 6a+ i avui era un dels "projectes" del dia XD.

Comencem fent la #57 (6a) de l'esquerra de la Gualtrapilla. Té un començament agònic i una continuació agònica. La faig, amb feines i treballs!

La primera de la tarda.

A continuació, la Gualtrapilla (6a+). Agonia a l'entrada, agonia al flanquejar a la dreta i després cantillo petit i delicat en terreny vertical fins la darrera xapa i d'aquí a la reunió un altre tram ben complicat. Duríssima pel grau, però queda encadenada!


La primera de la tarda.

Després em poso al projecte de debò, la #54b (6c) que hi ha a la dreta de El Bordar de l'Ós. L'Ernest el fa servir per escalfar i em deixa les cintes posades. Jo li faig un top-rope per refrescar una mica els moviments. La zona del desplom em costa bastants intents, però al final retrobo la forma de fer-lo amb relativa comoditat. També estudio l'entrada a la reunió, que se les porta.



L'Ernest, escalfant i posant-me les cintes al meu 6c.

Després d'aquest intent, l'Ernest es posa al seu de projecte (Parko (6c)) i s'ha de barallar també amb els passos del desplomet d'entrada, força rabiós.

És el meu torn i em poso al 6c ben concentrat. Els passos d'adherència del principi surten clavats, sense fer més esforços del compte, a l'igual que el flanqueig cap a l'esquerra, a pillar el canto bo que permet reposar. Aquí em concentro i faig la seqüència: bústia bona de dreta, regleta d'esquerra, regleta de dretes. Pujar peu dret, pujar esquerre pillar pla de dretes, buscar bon forat pel peu esquerre i remada a un rom lateral que permet creuar el peu dret a la lleixa i sortir de les dificultats. Després ve un muret vertical, on s'ha d'apretar al principi. Després es suavitza fins la xapa final. Aquí s'han d'agafar uns bidits / regletes de primera falange prou bons. Pinça bona de dreta en una pedra gris i remada a una pedra gran roma d'esquerres des d'on s'entra bé a la R. Ha sortit ben bé!




Encadenant el projecte del dia!

L'Ernest li fa un altre pegue, en top-rope al seu projecte i acaba de matisar moviments. Després jo em poso a la #65a (6a+/6b) a la placa de l'esquerra de la Filomatic, que només havia fet en top-rope. L'encadeno, però apretant de valent!


Apretant de valent a una, en aparença, senzilla via.

I, per acabar, l'Ernest es torna a posar a Parko, des de baix, i encadena! Per tant, avui tots hem tatxat projectes, jo una bona colla!


L'Ernest també s'ha emportat el seu projecte!

Baixant constatem que el dia es fa cada vegada més curt... Que trist!


diumenge, 5 de setembre de 2021

Cubells, l'Indret

Escapada matinal amb en Pep i en Mario. Proposen d'anar a Cubells, al sector l'Indret, del que jo havia vist ressenyes i no havia visitat encara. Ells hi han estat un cop (bé, dos però un se'ls va posar a ploure!) i tenen ganes de tastar les vies de més a la dreta, que es van complicant progressivament. La única pega és que és un sector assolellat... però ja som masoques de mena!

Quan arribem al sector veiem que no som els únics que aguantem bé la calor, i més endavant encara vindrà una altra cordada. Per sort, hem trobat algun arbust que ens ha protegit una miqueta, ni que sigui les cames...

Hem començat per l'Indret (V). Una vieta que es veu xula, amb una entrada que s'ha de mirar una mica, bo i seguint uns forats, i després va fent placa amunt. Maca!

A la primera del dia! En Mario en acció.

A continuació ens posem a L'escurço Negre (V+), que ressegueix unes fissures. Via d'anar fent, amb un pas curiós a l'alçada d'un muret, a la part final, on s'han de fer alguns passos més finets.


En Pep, a l'Escurçó Negre.

Després d'aquesta, a la dreta, hi ha 3 vies de 6a i ens posem a la del mig, Jallala (6a). Ens ha agradat força! Via llargueta, vertical i guapa.

Després volíem anar pujant progressivament de dificultats, però jo m'he confós i m'he posat a Quinto No És (6b+). La idea era començar fent el sòcol per la Pilsen Climbers i continuar per Blondie (6a+) que comença a la feixa. Però jo m'he saltat la Blondie i he anat una més a la dreta i m'he trobat atacant un mur amb poca presa. Ja he vist que la cosa es complicava, però sempre penses que potser no estàs trobant les millors preses... Resulta que es va fent, amb moviments delicats, fins a una xapa on s'acaba tot. Aquí he fet un canvi de mans molt delicat i m'he mogut una mica a l'esquerra des d'on, amb una mica de decisió acabes pillant una fissura invertida per la dreta mentre l'esquerra té un canto raonable. Aviat es xapa i es surt de les dificultats. Quan he arribat a la R he buscat en va la via que hi entrava des de la dreta, perquè jo volia aprofitar per posar-hi les cintes... Llavors he vist que ja l'havia fet!

Els companys la fan en top-rope i se'n surten excepte el moviment més dur, que se'ls atravessa...

 
Lluitant el 6b+. Ha acabat sortint, ben a vista: no sabia ni el grau! 

Com que ja hem encetat la caixa, em poso a Botifarra Negra (6b), que va a la dreta de l'anterior. És força més contínua que l'altra, que tenia un pas molt concentrat. Aquí s'han d'anar pillant forats, encertant els bons. De fet, me'n surto prou bé i també l'encadeno, però concentrat! Primer seguint una fissura vertical pràcticament inexistent però que ens indica el camí. Després la fissura s'eixampla i és aprofitable, però toca també aprofitar alguna bústia bona per la dreta. El crux és quan toca fer una tibada d'esquerra d'una bústia que es fa mig bona en lateral. D'aquí toca pillar alguna cosa raonable i després ja es pot sortir de les dificultats. M'ha semblat molt guapa!


Dos moments de Botifarra Negra. A baix, xapant a la sortida de les dificultats.  

I, per acabar, aprofita la reunió per fer-li un top-rope a Talopeas (7a). Baixant la miro i em sembla impossible, però quan he anat pujant li he aconseguit treure tots els passos. Algun, però, bastant agònic, sobretot allà on la cosa es posa molt llisa de peus i cal anar a buscar rugositats mínimes per aguantar-te de les coses mínimes que hi ha per les mans també. Pot quedar com a projecte factible!

Provant el 7a en top-rope... 

El sector està bé. No hi ha infinites vies, però les que hi ha són guapes. Les de la dreta es fan curtes, però la bona roca compensa. Mereixerà alguna visita més... Avui però ens n'anem a dinar a casa, gairebé cronòmetre en mà.

A sota, la ressenya de l'EscaladaPerATontos: