Més Placeta

Avui amb el Manel hem tornat a la Placeta, buscant l'ombra. Per variar, avui hem començat amb Pica Lletres (IV+). Graduació desfasada. Aquí, si hi va algú que comença, deixa d'escalar. Suposo que deu ser l'objectiu? No sé...

A la primera del dia. No és IV+ ni de conya!

Després hem fet Padrins (6a). Jo l'havia feta fa temps i és una joia de via. Amb algunes apretades, però es deixa fer. El Manel, que és qui posa cintes avui, ha lluitat de valent i a mi també m'ha sortit, però ben concentradet!

 

Padrins és una via boníssima. Una joia!

Després hem tornat a fer Sang i Ànima (6a+). Com que la primera xapa no protegeix de res, hem sortit amb la segona xapada. El Manel resol l'entrada amb solvència i jo també, amb menys estrès que l'altre dia. La gràcia és un cigronet negre que s'agafa amb esquerra com pots. Després, anem fent, gaudint de la via!

Sang i Ànima també és bona però té una entrada agònica amb caiguda a terra.

A continuació he animant al Manel a posar-se a Baldufa (6b). Amb la canya arribem a xapar la tercera, cosa que s'agraeix. El company ho intenta però la primera part se li resisteix. Després, a partir de la tercera, va resolent amb molta solvència! Jo m'hi poso en top-rope perquè no veig gens clara la part de baix. M'he de penjar sovint, però al final veig una alternativa, tot i que extremadament dura: d'un bon tridit de dreta, lateral-pinça d'esquerra, tridit amb dreta de mitja falange, pujar peu esquerre, peu dret a una pedra a la dreta de la fissura i llançament a un bon canto d'esquerres. Recolocar-se i anar a buscar unes bústies per la dreta per agafar una bústia gran d'esquerra. D'aquí es xapa la tercera. Després encara hi ha feina, primer per una lateral a la dreta i, poc a poc, anar pujant sobre petits còdols que aguanten, sembla. Segons diuen, els còdols negres no es trenquen... 

Tot i que li he vist la forma de fer-la, em sembla una via extremadament desfasada per ser un simple 6b.

 

I, per rebentar-se, Baldufa. A partir d'aquí ja es deixa fer.

I després d'aquesta via ens hem dona per satisfets i cap a casa!

La Placeta

Avui hem sortit amb en Pep i en Manel. Amb en Manel feia un munt de temps que no coincidíem, de fet fa gairebé un any! Aleshores vam anar a La Placeta i avui hi hem tornat. Hem anat en tot-terreny perquè la pista està complicada en algun punt, sobretot a la part final. Però la nostra sorpresa ha estat que, en arribar al pàrking, hi trobem un XSara i una furgo enorme... Després hem parlat amb els del cotxe i ens han dit que han pujat sense problemes... Déu n'hi do!

Hem baixat fins al sector i ens hem quedat a la primera zona. Ens hem posat a Caga Mandúrries (IV+) aprofitant que els companys han deixat lliure la R. Una via d'anar fent, però amb una zona on t'ho has de mirar. La via està farcida de xapes, gairebé massa, excepte a l'entrada a la R, on hi ha una caiguda tonta sobre repisa, tot i que no té dificultats. Graduació molt desfasada.

Escalfant en un suposat IV+.

Després, a la seva dreta, ens posem a A Plom (V). Una mica més vertical, amb més canto i  més bonica de fer.

A la segona del dia.

Ens movem cap a l'esquerra a fer un esperonet que es veu bonic i que ha estat recorregut pels companys abans que nosaltres: Crazy Horse (V). La via té unes primeres xapes delicades, on el Pep recordava haver fallat sovint i per això l'ha preferit fer en top-rope. Avui ell també hi ha fallat. Als altres ens ha sortit sense massa complicacions, potser perquè ens hi hem posat una mica millor, aprofitant peus i anant a buscar el pas més evident, un xic per la dreta. L'entrada a la reunió, una mica per l'esquerra de la línia de xapes, es deixa fer bé. La graduació també es queda curta aquí.

Esperonet ben bonic.

Passem cap a la dreta, a fer A les Palpentes (V+). Aquí hi trobem un terreny més vertical, on s'ha de buscar la presa, que hi és. Mantinguda i bonica! Seria un bon 6a a molts llocs.

Apretant més a un viot: A les Palpentes.

D'aquí passem a Sang i Ànima  (6a+). Té una entrada molt rabiosa on s'ha d'apretar de valent. El nostre posa-cintes, en Manel, té una relliscada i baixa a terra emportant-se una rascada al braç però sense conseqüències, per sort. I això que rellisca bastant abans de la segona, que queda a can pixa i fa que la primera no protegeixi gens. Quan és el meu torn surto amb la segona xapada, que no tinc ganes de fer-me mal. Hagués estat bé fer servir la canya, que la dúiem... Després de l'agonia de l'entrada la via és un bon 6a+ de continuïtat, amb bustietes, cantos més o menys grans... que et van deixant inflat. L'he encadenat i ha estat la via top des de la re-entré. En Pep l'ha hagut de lluitar molt, massa, i acabarà l'activitat aquí.

Gaudint de Sang i Ànima.

Aprofitem que la R és comuna amb Cul d'Angúnies (6b) que va per la seva esquerra, a l'altra banda de l'esperó, per fer-li un top-rope. En Manel li comença a treure l'entrellat de la primera part. Després va trobant coses per anar fent. Quan m'hi poso jo aconsegueixo encadenar (sempre en top-rope) la primera part. Però al mur de després veig massa cantos i cap prou bo pel meu gust, així que em penjo per estudiar-ho. Sembla que hi ha moltes alternatives, val la pena estudiar-ne alguna i fer-la "del tiron" si no vas sobrat, cosa que ara mateix no vaig.

Cremant les darreres forces a Cul d'Angúnies (6b).

Després d'aquests sis pegues ens donem per satisfets! Llevat de la darrera, les he fet totes de primer, però darrera del Manel, que ha anat obrint camí amb solvència. Les sensacions avui han estat bones, a veure què diran les lumbars demà i els dies posteriors. Amb doloret a l'espatlla dreta, també, per si faltaven tares... Però ha estat una gran matinal amb bona temperatura i bons companys. A veure si anem repetint!

La Placeta

A La Placeta sols hi havia estat una vegada, fa gairebé tres anys. Avui li he proposat al Manel d'anar-hi i ha acceptat. Ell hi ha estat unes quantes vegades amb en Pep i en Mario.

Sort del 4x4 del Manel perquè si no tinc dubtes que s'hi pugui arribar amb segons quin vehicle... Hem aparcat al lloc "oficial", al revolt, i en uns minuts baixant per la pista hem arribat al primer sector, el que mira a oest. El Manel no ha estat mai a l'altra banda i avui fa fresca així que ens n'hem anat a l'altra banda. Allà jo hi havia fet un parell de vies. Després de situar-nos, proposo que ens posem a Bufa (V+). El nom li escau bastant bé perquè he bufat! Déu n'hi do de la feina que hi ha. Ens ha semblat dura!

A la primera del dia. S'ha de tibar!

Baixant hem posat cintes a la del costat perquè m'ha semblat del mateix estil. El Manel pregunta si la faig des de sota i dic que sí. Abans de posar-m'hi però miro la guia i m'adono que es tracta de Pam i Pipa (6b+). Com que la corda és a terra toca posar-s'hi com sigui. El començament és vertical, amb presa xica però franca. La veritat és que va sortint la mar de bé, amb alguna remadeta en algun punt i presa xica i peus xics en algun altre. Me'n surto tan bé que penso que les dificultats deuen estar més amunt, al segon mur. Però no, també es deixa fer la mar de bé. M'ha semblat suau. Ara bé, al Manel no li ha semblat igual. En top-rope l'ha anat fent prou bé (és un dir: ho ha donat tot i l'ha encadenat!) i ha baixat ben satisfet.

Tibant més a Pam i Pipa.

Busquem una altra feina i ens plantem al peu de Tocatiuevi (6a+). Suposadament hauria de ser més senzilla que l'anterior... però no és així. A la planxa d'entrada hi ha bastanta feina i toca apretar de valent fins la tercera xapa, que aleshores la via canvia de banda. Per fer el canvi hi ha un tram de roca dubtosa però no hem arrencat res. Aviat es xapa la primera del segon tram i és l'hora de posar-se a la feina. Xapar la segona s'endevina complicat, a banda que queda força amunt. No és evident que hi hagi cap canto bo per fer-ho. Pujo i baixo unes quantes vegades però tinc dubtes: la intuïció diu que hi deu haver un bon canto per xapar-la però una cosa és la intuïció i l'altre la certesa. A més, una caiguda aquí vol dir caure a sobre la repisa que baixa en diagonal, cosa que no em ve de gust. Al final, aconsegueixo xapar des d'una bústia bona que hi ha molt a l'esquerra. Aleshores torno a baixar i m'enfilo més o menys recte i sí, trobo bon canto per xapar però no caiguis aquí! A partir d'aquí hi ha un tram amb bon canto que, de sobte, desapareix. No ho veig per enlloc i em penjo. Després trobo un canto lateral que no havia vist i faig el pas sense complicacions. A la darrera xapa la cosa es repeteix: no veig canto i em torno a penjar. Ara resulta que s'ha d'anar una mica a l'esquerra, amb unes bústies raonables. I xapar la reunió també té la seva història: jo ho he fet des d'una bústia d'esquerres, en una remada llarga fins agafar descaradament la cadena. Segurament en un segon intent, sabent on s'ha d'anar, la faria sense massa problema. Però m'ha semblat absolutament desfasada (probablement 6b/+). En tot cas, és més difícil que Pam i Pipa.

Tibant molt més aquí.

En Manel s'hi posa i ha de penjar-se unes quantes vegades. L'ha trobat molt dura també. Aprofitant el top-rope li faig un pegue a Bansky (6c) que arriba a la mateixa reunió per la dreta. Aquesta és un viot amb totes les lletres! Gairebé tota ella és de bústies, algunes de millors que altres, alguna de xica i alguna remada llarga. En tot cas, s'arriba a la franja horitzontal força bé. A partir d'aquí també va sortint canto variat. En algun moment s'aprofita alguna pedra de la via veïna. La part dura de la via és el darrer tram, d'entrada a la reunió. En top-rope he tibat sense manies d'alguna pedreta fosca i he trobat alguna bustieta dolenta però suficient per entrar a la reunió bastant des de la dreta. Apuntada per un altre dia!

A Bansky. Un viot que tocarà intentar algun dia des de sota.

El Manel no la fa i busquem alguna cosa factible més a la dreta. Així, em poso a Cames de Periquito (6a+), que ja s'endevina dura veient-la des de sota. Efectivament, és dura! És molt llisa i amb canto bastant romo fins bastant amunt. De fet, els que semblen els forats salvadors vistos des de terra són bastant roms quan hi arribes! I el pas més dur, per mi, encara és per sortir-ne, on cal  fer treballar molt bé els peus i la presa de ma no és gaire abundant ni agraïda. He hagut d'apretar de valent per encadenar-la! Equipament generós, cosa que s'agraeix aquí!

A la darrera del dia ho he donat tot per encadenar-la. Quin patiment!

Amb aquesta feina feta ens donem per satisfets i enfilem el camí de tornada. Les vies ens han agradat molt, però la graduació de la guia pensem que no serveix per triar on et poses. En seria l'excepció Bansky. Pam i Pipa és més senzilla que qualsevol dels suposats 6a+'s que hem atacat. La meva proposta, per ordre de dificultat, Bufa, que seria 6a a molts llocs, Pam i Pipa (6b), Cames de Periquito (6b), Tocatiuevi (6b+) i Banski (6c). Ja se sap que per gustos, graus. Però l'ordenació seria aquesta (ep, això és només per la meva orientació si hi torno!). En tot cas, les vies són guapíssimes, que és del que es tracta. L'equipament genial, amb mosquetons a les reunions. Sols he vibrat una mica a Tocatiuevi. Hi tornarem!

La Placeta

Toca anar fent metres i anar provant moviments en plan suau. I avui li he d'agrair a l'Ernest que m'hagi portat a la Placeta, on hi ha vies tant per ell com per a mi. L'aproximació en cotxe té un bon tram de pista regular, amb un trosset més delicat. Nosaltres hem aparcat un xic abans del sector i ens hem estalviat una altra zona xunga.

Hem començat per la zona que queda a sota de la pista. Jo he començat per Caga Mandúrries (IV+). Placa de conglomerat tombada amb una zona un xic més dreta amb canto rom i petit. Bastant difícil pel grau proposat!

 

El company, atacant Pica Lletres.

L'Ernest ha fet Pica Lletres, a l'esquerra i jo m'he posat a A Plom (V+). Un viot! Assegurada amb spits i una certa alegria entre xapes. Una mica més vertical, però molt més franca que l'anterior, per mi gairebé igual de difícil.

Aquí, A Plom.

Després he fet la Vila del Pingüí (V+). Aquí hi ha les primeres tres o quatre xapes intenses, amb el primer tram d'apretar-li de debò. Tot i així hi ha canto i es gaudeix d'allò més. Després, anar fent fins la reunió.

L'Ernest proposa fer la Padrins (6a). Un tram més vertical a la primer part de la via, on s'han de buscar les preses però que casualment surten just allà on les esperes! Sembla que la natura les hi hagi posades per ser escalades i gaudides! Després de les dificultats inicials ve un tram més senzill i un ressalt final que es deixa fer bé. Molt bona també!

Una mica més picant, a Padrins.

Després d'aquestes ens n'hem anat a l'altra banda, on l'Ernest hi tenia el projecte del dia, la Elèctric (7a). Li ha fet algun intent, però avui no s'ha deixat encadenar... Quedarà pendent per un altre dia!

El company, barallant-se amb Elèctric.

Per la meva banda, jo encara he fet la És de Vida (V+): Hi he trobat alguns moviments ben exigents! Tibades intenses al principi i alguns moviments delicats de roms a la part final... Déu n'hi do! També he fet El Lleó no fa Por (6a) a l'esquerra de l'anterior amb les darreres llums del dia. M'ha semblat més franca que l'anterior i això tenint en compte que no m'hi veia massa bé ja...

La recollida de trastos l'hem feta amb molt poca llum i hem hagut d'encendre el mòbil per il·luminar un tram del camí de tornada. Tarda ben aprofitada, amb 6 bones vies encadenades. I, a sobre, bones sensacions al dit -mica en mica tocarà anar pujant la intensitat.