Casanova

Avui havien de començar a baixar les temperatures i amb en Ramon teníem ganes d'escalar. Havíem de ser molts més, però al final hem quedat nosaltres dos. Havia sorgit la idea d'anar pel Berguedà i no se m'ha acudit millor idea que anar a Casanova, pensant que hi podríem estar bé.

Comencem per la par de la dreta, amb la Pels Nens (V+). Vieta d'anar fent. Als trams que toca el sol, quedem rostits. A l'ombra d'un arbret, s'hi pot estar prou bé.

Escalfant la musculatura. El sol ja ens escalfa el cap per una altra banda...

Per algun motiu, al Ramon li ha semblat que podríem provar Carn Dolça (6a+) que va just per l'esquerra. Jo recordava que alguna vegada els experts m'havien dit que no era gaire agraïda de fer, però he pensat: posa-t'hi! 

Aquí el sol hi toca de valent i no passa ni gota d'aire. Faig els primers metres i quan venen les complicacions m'entra una mena de mandra que fa que em pengi. Penjat, em miro el pas que ve i m'entra més mandra. Hi ha una bona tibada, des d'una regleta de dretes fins a un bon (?) forat per l'esquerra més amunt, tot això amb una mica de desplom i pocs peus. No sé per què, però no m'he motivat gens a fer el pas i he optat per sortir cap a la dreta a buscar una reunió propera i acabar així la segona via.

Amb el sol que cau pensem que podem anar a mirar a la dreta de tot. Per sort, allà hi ha un peu de via amb molts arbres i s'hi està fresquet i tot! Una mica més animats hi portem els trastos i jo em decideixo a posar-me a la #38 (6a). Comença amb uns passets estranys i aviat em trobo penjat novament. Faig algun moviment més i poso alguna cinta més, en A0 i opto per baixar. El Ramon està motivat i diu que s'hi posa! Aprofita la corda en top-rope fins on he arribat i a partir d'aquí va tirant amb vibracions (pel que diu) i aparent solvència.

Quan baixa, jo li faig un top-rope. Al pas que m'he penjat li hem tret l'entrellat: no aprofitar un canto gran que hi ha més a l'esquerra i, en canvi, anar a buscar un hombro rom a la fissura i un pas acrobàtic per pujar peus i tibar de la fissura en lateral. Acabaré fent el pas 3 vegades i, al final, ja no em sembla tan complicat! Més amunt hi ha més canto però encara s'han de fer unes bones tibades.

En Ramon resolent el 6a.

Baixant, em miro la Directa Esperó (7a) que encara no sortia a la guia. Li he fet un intent per mirar els passos, evidentment en top-rope! L'entrada és cabrona com a l'anterior, però ara ja es deixa fer. Després ve una remada molt llarga a buscar una cosa roma però però bona per la dreta. Jo hi arribo, però el Ramon no. D'aquí, unes llastretes, un pas de contorsió mantenint l'equilibri i agafar un foradet prou bo. Pujar peus i una bona remada per pillar un bidit de dretes. Fins aquí, bé. Ara, a partir d'aquí no tinc ni idea de com seguir (tampoc no hi ha magnesi que ajudi). Sembla que per la dreta hi ha manera de pujar algun metre però després hi ha el no-res. Per l'esquerra, com no sigui molt per l'esquerra, no hi ha sabut trobar res. Algú ja m'ho explicarà!

Provant algun pas del 7a.

Darrerament porto una bona ratxa, encadenant quintos! Avui la calor, però sobretot la manca d'aire, ens ha jugat una mala passada. Després d'aquests quatre intents hem recollit trastos i cap a casa.

Casanova

Avui hem anat a Casanova amb l'Ernest i en Pana més la companyia d'en Sergi, un bou que havia contactat amb l'Ernest. Jo aquí hi tenia projectes pendents des de feia temps i avui tocava tatxar-ne alguns.

Hem començat escalfant a Poca Conya (6a), que ja havia fet fa algun temps. Té una entrada estranya, just quan toca passar de sobre la roca desenganxada cap a la paret. I després, més amunt, també hi ha algun moviment que jo he salvat gràcies a la meva envergadura (i en Pana, després, també).

A la primera de la tarda.

Baixant he posat alguna cinta, les que he pogut, a Aitortillafria (6a+) a la que, gràcies al blog, recordo ara quan ho escric, que havia fet un tast en top-rope feia temps (i havíem assolit un consens de que segurament seria un 6b). L'Ernest li ha fet un pegue perquè vol muntar la de l'Abuelo, que és on es barallarà després, i no ha pujat saltant ni res. Jo m'hi he posat i l'he encadenat, el que m'ha deixat ben satisfet. Arribar a la primera xapa és fàcil, no així arribar a la segona. Cal fer alguna filigrana fins pillar un bon canto i d'allà es xapa bé. Després toca anar cap a la dreta, a tibar d'unes laterals i retornar a la vertical per xapar de bons cantos, però lluny. Aquí pensava que s'acabaven les dificultats, però la realitat és que continuen fins a la reunió i he hagut de treballar de valent! El Pana, que serà el meu company de cordada, opta per fer-la en top-rope perquè no té ganes de patir.

A Aitortillafria. Avui l'he tatxat!

A continuació ens n'anem cap a la dreta, a la Tanguitis (6c+). Aquesta sí que recordava haver-la fet en top-rope i avui me l'he posat de projecte. Pujo amb la idea de muntar-la però vaig fent, a poc a poc, i l'encadeno! Té l'entrada bloquera però factible un cop veus la forma de fer-la. Després un terreny d'anar fent, amb algun ressalt més delicat, i se'n va cap a la dreta al díedre. Aquí hi ha diverses zones amb moviments molt fines de peus, gotes d'aigua salvadores, etc. que permeten anar pujant a poc a poc fins que et plantes a la xapa de sota la xorrera. Intento visualitzar una forma de fer-ho (no m'havia mirat el blog, uff) i encerto una bona forma: una petita levitació fins pillar bústia d'esquerres i agafar xorrera amb dreta a baix. Pujar peus i agafar la part alta de la xorrera i xapar, ben lluny de l'altra. Sortida per la dreta i flanqueig per sota el ressalt cap a l'esquerra, xapant també lluny. Pujada per l'esquerra, seguint el terreny senzill fins a l'alçada de la reunió on toca moure's cap a la dreta de forma mooolt delicada. Al sac! M'ha semblat suau pel grau. De fet, he lluitat més a la Aitortillafria... serà que allà estava escalfant.

El projecte del dia, Tanguitis, també tatxat.
(No hi ha foto meva, però us ho podeu creure, jejeje).

El Josep s'hi posa en top-rope i també la fa sense patir-hi massa. Baixant deixem la corda i l'aprofitarem per fer un top-rope a Txuet i Furisu (6c). Aquí li faig un top-rope i al·lucino. Com ja m'havien dit, és extremadament difícil. En tot cas, molt, molt més que la Tanguitis. L'arrencada és dura i cal saber la seqüència sense dubtes. Jo m'he hagut d'anar penjant per anar trobant els passos (cosa que, amb el xiclet de la corda que ve dels núvols, no és senzilla). I després hi ha una bona colla de moviments, de fet, tots, que no són gens senzills de llegir. Val a dir que avui hi havia una humitat elevadíssima que ens feia estar sucant constantment, però no tot és això! El company també li fa un top-rope amb diverses reposades. Un altre dia pot servir de projecte -dur.

Un intent en top-rope al 6c... fracassat i de molt!

L'Ernest no ha aconseguit l'Abuelo i el Sergi s'ha barallat amb El Trallon (7c). Jo he tatxat el que tenia pendent, ja tocava!

Casanova

Avui hem anat a Casanova amb en Josep. Aproximem pel camí de dalt, com a la primera visita que hi vaig fer. Un cop a peu de vies, decidim començar per coses factibles, no sigui que fracassem com l'altre dia a la Gravera...

Així, ens posem a Això Com Es Posa (V+), que és d'anar fent, mirant algun passet. Després, a la veïna de l'esquerra, més llarga, Pels Nens (V+).

A Això Com Es Posa, a dalt, i Pels Nens, a baix.

D'aquí passem a les coses més serioses. En Josep munta la Tanguitis (6c+). Tot i que em comenta que és factible, penso que no té sentit posar-m'hi sense haver-la tastat, així que li faig un tast en top-rope. Surt a la primera i queda apuntada per una altra visita! L'entrada és comuna amb les vies que ja havia fet. Després es desvia cap a la dreta a buscar un díedre, on hi ha passets fins però es va fent. En un punt hi ha un alejillo: s'ha d'anar a buscar un canto d'esquerres i d'aquí pillar una xorrera sikada amb la dreta i anar a agafar-la a la part de dalt amb l'esquerra i d'aquí xapar. Després convé anar a la dreta. Després cap a l'esquerra, marcadament, per sobre del desplom. Des de la xapa fins la R hi torna a haver un alejillo: cal pillar una aresteta amb l'esquerra i anar pujant. Des de l'aresteta es xapa la R, però suposo que amb les dents apretades!

A Tanguitis. Aviat tocarà creuar a l'esquerra.

A Tanguitis. Entre la xapa que em ve i la següent hi ha la xorrera sikada.

Després ens posem a la Campana de Gauss (6b+), que ja havia fet en top-rope un altre dia. Avui l'he fet des de baix i ha sortit! A la zona del diedre he anat trobant la forma d'anar pujant sense patir tant com l'altre dia. La resta, anar fent, i una entrada a la reunió apretadeta. Embutxacada!

Avui m'he embutxacat La Campana de Gauss.

A continuació fem un tast en top-rope a Noctrópolis per la variant d'entrada (6c). Els passos acaben sortint tots, com l'altre dia, però encadenar-la ho veig molt lluny, més que no pas Tanguitis.

A Noctrópolis.

I amb 5 pegues fets ens donem per satisfets i anem enfilant el camí de tornada, aquesta vegada per baix. Diria que ho prefereixo.

Més Casanova

Avui hem fet una sortida de tarda amb l'Ernest i el Josep i hem tornat al berguedà, a Casanova. Hem començat pel sector esquerre i jo he fet Molta Canya (6a+) que l'altre dia estava xopa. Hi ha uns quants passets interessants, precisament a l'indret on no sembla que sigui possible pujar sense haver de levitar, però van sortint coses suficients. L'encadeno per escalfar i ja m'he donat per satisfet, perquè no m'ha semblat pas senzilla!

Després ens n'hem anat al sector dret. Aquí l'Ernest m'ha posat les cintes Lactarius Deliciosus (6b) i m'ha sortit a vista! L'inici és compartit amb la del costat, a la que li havia fet un tast en una visita anterior. Després es separa cap a l'esquerra, per terreny vertical però amb bon canto. Al ressalt on s'intueix que hi haurà dificultats és on hi ha el crux de la via. Hi ha un tridit molt bo que avui estava xop per la pluja de feia molt poquet. Des d'aquí hi ha uns passets fins, i aviat et trobes en terreny que permet reposar. L'entrada a la reunió cal mirar-la, però no té dificultats especials.

A Lactarius Deliciosus.

Després m'he posat a la de la seva dreta i amb la que comparteix reunió, la Llenega-me-la (6b+). Baixant de Lactarius hi poso les cintes i estudio els passos. Després li he fet un intent i l'he encadenada (l'altre dia ja m'havia sortit en top-rope). Sabent on s'ha d'anar el crux surt sense massa dificultats: un passet llarg des d'una franja roma a unes gotes d'aigua que, en pinça, s'agafen prou bé amb la dreta. Pujar peus i pillar unes gotes d'aigua que no es veuen des de sota. Sabent on són, la cosa és relativament senzilla. A vista seria un altre preu...

A Llenega-me-la.

A continuació l'Ernest havia deixat preparada la Campana de Gauss (6b+) i m'hi he posat en top-rope i ha sortit. L'inici és tens i a la zona central hi ha un tram de diedret molt fi que m'ha costat força. La resta, anar fent, però sense regalar res. Diria que és més mantinguda que la Llenega-me-la. 

L'Ernest a la Campana de Gauss.

Baixant de la Campana de Gauss he provat també els passos clau de Noctrópolis (6c+) en top-rope. Després d'alguns intents han anat sortint tots... encadenar-la però seria una altra història.

A Noctrópolis.

Mentrestant els companys n'han anat fent alguna altra, com el famós 6b més difícil del berguedà... on caldrà molta motivació perquè m'hi torni a posar:

En Josep tornant al 6b més difícil del berguedà :)

La tarda ha donat bastant de sí i amb aquestes vietes al sac em dono per satisfet! Queda algun projecte per un altre dia, si s'escau...

Casanova

Avui hem tornat a Casanova amb l'Ernest, després de veure que la boira estava enganxada a sobre de Berga. En canvi, aquí hem estat ben assolellats... fins que la boira ha acabat pujant gairebé a l'hora de plegar.

A diferència de l'altre dia, avui ens hem quedat al sector esquerre. Aquí hem començat amb la Poca Conya (6a). En primer lloc toca enfilar-se sobre un bloc enorme desenganxat de la roca i mig penjat. D'aquí entrem a la paret pròpiament dita, amb uns primers moviments ben curiosos fins agafar alguna llastra ben bona, just a l'inici de la fissura que anirem seguint tota l'estona. Trobem alguns passos curiosos, però es va fent, vigilant i apretant! A la part de dalt hi torna a haver algun pas més curiós, dels que obliga a fer una bona pujada de peus... Bona!

Encetant el dia a Poca Conya.

Baixant he posat cintes a En Carlos es fa l'Orni (6b+) i m'ho he mirat una mica. Després del pegue de l'Ernest li he fet un top-rope per intentar veure els passos. Als volts de la tercera xapa ho veig complicat. Al cap d'una estona veig una forma de fer-ho i em miro el que ve. Aquí també van sortint els passets, només és qüestió de tibar fort perquè hi ha canto fins la darrera xapa. Sortir-ne també m'ha costat una mica, finalment he optat per la solució d'agafar una frangeta vertical amb la dreta i fer un moviment mà-peu amb l'esquerra, una bona contorsió passant el pes tant a la dreta com puc.

 Encetant el dia a Poca Conya.

Després del pegue de l'Ernest a Aitortillafria (6a+), li he fet un segon pegue en top-rope que ha sortit net, així que després que l'Ernest fes un intent en top a l'Abuelo va Ciego (7a+) jo m'hi he posat des de sota i l'he encadenat! Finalment encadeno alguna cosa digne a Casanova -l'altre dia només em vaig embutxacar un V+, jajaja! Això sí: han calgut tres intents, al més pur estil tatxaire!

A l'Abuelo va Ciego.

L'Ernest fa un segon intent a l'Abuelo, aquest ja molt millor que l'anterior. Quan baixa jo aprofito el top de Aitortillafria (6a+) i la faig. L'Ernest opina que tira cap a 6b i a mi també m'ho ha semblat. Hi va havent canto, però és ben vertical i s'han de fer bastants moviments. Per sort es pot reposar en alguna banda. A mi m'ha costat llegir-la a vista. Segur que amb els moviments matisats seria factible sense petar-se massa, però hi ha tela, amb algun pas fi gens senzill quan la cosa sembla que ja s'hagi d'acabar. Guapa via!

Poc a poc la boira anava pujant...

... i ens ha tapat el cel. Aquí estic a Aitortillafria.

Poc a poc ha anat pujant la boira i al final hem quedat dins la humitat. Per sort, quan hem arribat feia un sol esplèndid i quan ha marxat ja teníem la feina gairebé feta. Per cert, avui hem fet l'aproximació per l'altra banda: Des del cotxe, pugem un tros encimentat i estem atents a unes fites que baixen pel vessant dret amb molt fort pendent. Després es van trobant més fites i s'arriba directament al cantó esquerre, amb força comoditat gràcies als treballs de jardineria que ha anat fent l'Ernest!

Casanova

Avui no estava al 100% de facultats, amb l'estómac remogut des de fa un parell de dies. Però això no ha impedit sortir a que em toqués l'aire ben acompanyat de l'Ernest i el Josep. Aquesta darrer proposa anar a Casanova i cap allà que hem enfilat els passos.

Jo no hi havia estat encara. Per arribar-hi, cal seguir el camí fins a on s'aparcaria per anar a Can Placa i aleshores tirar uns centenars de metres més i aparcar en un aixamplament on la pista es torna encimentada per fer una pujada. Fem la pujada a peu i al capdamunt trobem una fita que indicar un corriol que va resseguint la paret per dalt. En un punt el camí baixa, es posa en una escletxa i arriba fins a peu de vies passant per un tram on uns graons de ferrada ens ajuden.

L'Ernest proposa començar suau, per un suposat 6a que a la guia sembla que és Per les Nenes (V+). Es fa bé, buscant bé els moviments menys complicats, però s'ha de tibar una miqueta. Malauradament és molt curta (4 xapes) i gairebé no serveix per escalfar.

Escalfant a Per les Nenes (V+)

Per escalfar-nos bé i més que bé ens hem posat a Ull de Poll (6b)?. És una via clàssica, suposadament una meravella que s'ha de fer sí o sí. Com que va en diagonal val la pena desmuntar-la anant de segon i durant una estona dubtem qui dels altres dos serà el que haurà de resignar-se a aquest fat. Però veient les espernegades que hi ha de fer l'Ernest tant en Josep com jo decidim que la farem en top-rope... i ha estat la decisió més intel·ligent del dia. La via està bastant sobada, però malgrat això hi ha un munt de passos que Déu n'hi do. Per arribar al primer bolt hi ha uns bons passets i el que va de primer es juga una galeta de campionat perquè està molt molt amunt. En top-rope ha anat sortint fins a un punt on sembla que toca anar més per la dreta del que suggereixen les xapes. Jo m'he hagut de penjar uns quants cops en part per no fondre'm ja a la segona via, però en part perquè hi ha bastants passos que costen d'endevinar sense conèixer-los. En fi, que ens ha semblat estratosfèrica a tots!

Jo mateix a dos llocs de Ull de Poll (6b)

Després d'aquesta l'Ernest es posa a Carn Dolça (6a+) on es veu un pas bloquero bastant cabronet. En Josep proposa fer Llenega-me-la (6b+) que diu que és més senzilla que Ull de Poll... Escarmentat decideixo posar-m'hi en top-rope també i aquesta ha sortit prou bé. Una entrada bastant tensa fins agafar una bavaresa, terrenys més tranquil amb alguns moviments curiosos i després anar fent fins al muret que ja es veu des de baix, on s'endevina que hi haurà el crux. Aquí m'ha sortit prou bé, anant a buscar una gota d'aigua per la dreta, pujar peus i agafar unes gotes d'aigua/llastretes prou bones. Una apretada fins passar els peus a la dreta i pots agafar aire còmodament. Queden alguns moviments però es poden controlar. La veig factible, a diferència de Ull de Poll.

En Josep, a dalt, i jo mateix a Llenega-me-la (6b+)

L'Ernest es posa a la variant de Noctrópolis (6c) i nosaltres dos a Mursiélago Fuerte (6c+), perquè l'hem deixat muntada -optimistes de nosaltres- baixant de la Ull de Poll. No cal dir que aquesta em ve dues talles grans... En fi, quan sigui gran potser hi veuré color!

Ernest a Variant Noctrópolis (6c)

Josep a Mursiélago Fuerte (6c+)

Ha estat la descoberta d'un nou lloc. La paret és peculiar, amb roca tipus xorrera a alguns llocs i calcari "normal" a altres. Els graus m'han semblat poc coherents. Potser quan porti unes quantes visites seguides ho entendré. Potser avui hi ha ajudat que jo no estava totalment fi... A la tornada, l'Ernest ha anat per l'esquerra de la paret, a buscar una canal i nosaltres hem tornat pel camí d'anada, a veure qui arribava abans. Més o menys igual, però sembla que el camí actual és el que hem fet a l'anada.