Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dent d'en Rossell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dent d'en Rossell. Mostrar tots els missatges

dissabte, 16 de juny del 2018

La Història Inacabable a la Dent d'en Rossell


La Dent d'en Rossell és un de tants llocs on tenia ganes d'escalar alguna vegada i encara no havia tingut ocasió de fer-ho. Avui, després de molts dies de no compartir escalades, hi he anat amb en Jordi M., un bon coneixedor de la zona. N'ha fet moltes, però li mancava la Història Inacabable i a mi m'ha semblat prou interessant.

Hem aparcat aquí (42.354147, 2.164532) i ens hem posat els trastos. Hem agafat 20 cintes, el semàfor d'aliens, un joc de tascons i un parell de linkcams. Tot prescincible excepte les cintes i un tasconet petit per la R0 que està a pèl i te la jugues. Amb els trastos hem començat la patejada seguint el camí de Núria pel Roc del Dui, seguin el traçat de l'antic cremallera. Sortim del primer túnel i, a la dreta, agafem uns graons de ferrada que ens menen a un bosquet (40 minuts). Superem un ressalt per l'esquerra i baixem lleugerament. Nosaltres ens hem encordat en una raconada de la paret i hem començat el treball baixant per atacar el díedre.

Això ha anat a càrrec del company, que s'ha currat un primer llarg ben guapo. D'entrada semblava que hauria de ser un xurro, amb molsa i líquens arreu, però realment la tirada -i tota la via- va per zones prou netes i/o ben netejades. Al primer llarg hi ha alguns moviments curiosos, especialment per entrar a la R1 que nosaltres hem fet (V+/6a). Després empalmarem llargs, però aquí encara no ens hi hem posat.

Fem el relleu i tiro pel segon. Moviments molt guapos, amb bon canto tot seguint el díedre que portàvem fins que ja es veu que quedarà barrat. Aquí he dubtat perquè he vist un pitó a la dreta, però la via va marcadament cap a l'esquerra. Aquí trobem algun passet interessant on s'ha de tibar una mica més, però es fa molt bé (6a).

En Jordi, des de la nostra R2.

Com que el company m'ha cedit la resta de via, segueixo amb el tercer llarg, que surt en diagonal a la dreta i té un pas delicat per flanquejar un muret. Més amunt, algun restabliment de mirar-s'ho, però tot plegat es resol prou bé. Es troba una reunió que no faig i una xapa a l'esquerra ens marca el camí a seguir. Jo he superat el ressalt pel mig de la placa (a l'esquerra de la xapa) i he cagat vinagre. Per la dreta fa una fissura que sembla còmode, però l'he vist un xic humida... Després d'uns quants metres amb passos variats arribem a una reunió còmode, amb força ròssec de les cordes (6a i probablement 6a+ la variant de la placa).

Per sortir d'aquí m'he trobat amb un slab ben tècnic, on has de fiar-te molt i més dels peus, que s'agafen prou bé malgrat el líquen aparent. Algun moviment peu-mà i una obertura cap a la dreta donen color a aquests primers metres. Després, terreny d'anar fent, amb bon canto fins una R que no fem. Segueixo per un díedre a la dreta i encaro un desplomet on s'ha de tibar amb ganes. Aquí m'he eixarrancat un munt, segurament massa perquè m'ho noto encara :) Però va sortint canto. Anar seguint les xapes em passo de llarg la reunió, que queda en un racó amagat prop d'un arbre a la dreta, a sobre d'un bloc a punt de caure. Total que acabo fent reunió d'un parabolt i un arbre que hi ha un xic més amunt... (6a+)

Després de superar el díedre desplomat.

La tirada següent és la més difícil i, com mana la llei de Murphy, la única que està humida. Val a dir que la resta de la via estava ben eixuta malgrat les pluges força recents. Uns passets de finura primer ens porten a una zona desplomadeta on s'ha d'anar gestionant per trobar el millor canto per no haver de patir massa. Posant-t'hi bé es fa amb certa comoditat i tot. Després queden uns moviments macos amb bon canto i generosa protecció (6a+/6b suau).

Arribant a la reunió, amb la feina feta.

El Jordi fa el canvi de reunió i encaro el darrer llarg, on hi ha realment el pas més difícil de la via. Sortir de la darrera xapa té un bon polvo. Jo he anat levitant un xic per l'esquerra un pas, un altre i un altre sense trobar res de massa confiança fins que he pogut respirar. Renoi! La ressenya que adjunto, que és la que em sembla més recomanable, ja diu "pas delicat". I altres, diuen coses semblants... Per tant, alguna cosa hi ha, jaja (6a+). 

La via és molt guapa, on cada tirada té la seva gràcia. La roca és molt bona malgrat l'aparença. La via està generosament equipada i sols cal portar alguna baga per llaçar algun arbre al gust. Escalar aquí suposa fer una bona activitat: a banda de fer un grapat de km, cal patejar un bon tros fins al peu de via i el descens també porta estona. Per descendir cal anar pujant amunt per la canal que portem, seguint traces d'un caminet que aviat ens portarà cap a l'esquerra. Després, seguir les fites i anar fent amb cura, que la baixada és llarga i no massa còmode.

Ressenya de la via, trobada a la xarxa, retocada amb algun detall. 
No puc recordar-ne la font, ho sento. 
Nosaltres hem fraccionat el primer llarg.