Orlando Zapata

Avui hem sortit amb en Tati. Després d'algun dubte li proposo Montserrat i ell em pregunta si tinc algun deure pendent a Collbató, 1er o 2n pis. I sí, al Segon Pis hi tenia un parell de vies pendents i avui n'he tatxat una!

2n 7a podria ser l'adreça del Sr. Orlando Zapata, però és el meu projecte del dia! 

Hem començat suaus, m'he posat a Paràsit Llastreru (V+). Té uns primers metres molt montserratins, d'aquells que obliguen a portar els gats "bons", com he fet. Després ve un tram més suau i després... et trobes la reunió quan encara queden molts metres de roca. Així que he fet com una altra vegada, i he continuat per la Cara de Morros (6b), gaudint del crux d'aquesta via. Gaudir és un dir perquè sí que he trobat la seqüència bona per fer el desplomet però he tingut serioses dificultats per xapar el bolt que em quedava a l'alçada del pit, un xic a la dreta. Al final, m'he pogut equilibrar i xapar i recuperar la calma -una caiguda aquí hagués estat dolenta... Després venen uns metres més, de tibar una mica, però res especialment difícil.

El Tati ha seguit les meves passes però amb un allargo que li ha permès xapar amb comoditat i fer el pas més ben protegit.

Escalfant a Paràsit Llastreru combinada amb Cara de Morros.

D'aquí he proposat d'anar a la placa de la Orlando Zapata, per anar-nos acostant a l'objectiu del dia. Aquí el company no ha tatxat la Enderrocs Autori (6b+) i m'hi poso. Ja l'he feta, però servirà per acabar d'escalfar i per posar cintes al 7a. La Enderrocs és una via que demana força i continuïtat. Té uns primers metres llisos i tensos, tot i que es van trobant mans i peus suficients per progressar raonablement bé, bufant però. Després ve un tram on s'ha d'aprofitar la fissura, però també alguna bústia a la placa de l'esquerra però també algun peu a la placa de la dreta, tot plegat un petit trencaclosques que va sortint a poc a poc. Després s'entra a la placa de l'esquerra i toca anar a cercar els forats i el còdols adients, tant de mans com de peus. En algun punt toca anar a buscar el centre de la placa, deixant les xapes un xic a la dreta. Un viot impressionant!

Escalfant més a Enderrocs Autori. 

El Tati la fa amb la solvència que el caracteritza, tot i que diu que va en plan tranqui, i em munta el 7a. Marca algunes preses perquè tingui alguna referència però, tot i això, tindré feina! 

El company, a Enderrocs..

Em poso a Orlando Zapata (7a) de segon, per treure els passos. Entrada explosiva però on l'envergadura m'ajuda a agafar la bona bústia d'esquerres. Peus molt merdosos (hem marcat unes rugositats ínfimes per si de cas calien, i sí, calen, calen!) i anar a caçar un bon canto de dreta. Ara ve el tram dur. Em miro un monodit merdós de primera falange, un cantet de dos dits merdós de mitja falange, pujo com puc i tasto el cigronet clau. Tasto una bústia roma, un bidit millor però dolent i la franja salvadora. No he vist pas com fer-ho! Segueixo amunt i, ara sí, vaig escalant. Mentre baixo em torno a mirar la zona dura i trobo el bidit invertit salvador que abans no he vist (i que vaig apuntar-me al blog l'altra vegada, fa. atenció, 11 anys!!!). I, al final, veig una seqüència bona, sense passar pel monodit d'abans i el cantet merdós que l'acompanya: dreta al bidit invertit, esquerra a una pedra pse i dreta al cigronet. Ja tinc pla!

El torn del Tati el dedica a fer la #20 (6b+) aprofitant el top-rope que tenim muntat. Un altre viot, similar a la Enderrocs.

En Tati a la #20, la única sense nom d'aquesta zona. 

Quan és el meu torn, el Tati m'anima a fer-la de primer, així que m'hi poso! Faig bé fins la segona. Agafo l'invertit amb la dreta i ara hauria de xapar, però no aconsegueixo posar-m'hi bé. Em moc i em remoc fins trobar una posició bona i xapo. Pedra pse d'esquerra, cigronet de dreta, pujar peus i toca anar a la bústia roma. Però no m'atreveixo a llançar-m'hi perquè no estic bé. Al final ho intento i fallo. Ara analitzo què ha fallat i, com passa sovint, són els peus. He pujat el dret massa, no he vist una presa acceptable un xic per sota, des d'on jo estic molt més ben equilibrat. Faig el moviment i continuo, fins dalt, sense més entrebancs.

A continuació el Tati se'n va a Segon Llepant (6a+). Té la primera xapa a Pekin, sort de la canya! I després s'ha d'apretar el que no està escrit... Li ha agradat, però ha hagut d'esforçar-se molt, molt.

El company a Segon Llepant.

Després li he fet el tercer pegue a Orlando Zapata (7a). Aquesta vegada tot flueix i l'encadeno! He controlat molt bé els peus per xapar la tercera, el primer error d'abans. Des del bidit invertit, dos peus en bustietes acceptables i buscar l'equilibri del cos: xapatge fet. La pedra pse d'esquerra, pujar peu esquerre en un pèsol molt dolent però suficient per pillar el cigronet, pujar peu dret la mida justa, esquerra a la bústia roma. Se m'ha fet dolenta de pebrots i he hagut de pinçar-la una mica fins tenir la força mental per anar a caçar l'altre bidit, dolent però millor i la franja roma però suficient. No m'atreveixo a deixar-me per xapar aquí i encara faig un pas més fins pillar una bústia bona de dretes. Xapo i sé que acabaré! Queda un pas finet encara i la resta, anar aguantant, una mica per l'esquerra de les xapes. Estic més que content quan arribo a la R! Encadenada al tercer pegue del dia, perquè el tast de fa 11 anys... no el compto. A més, amb bones sensacions!

Encadenant Orlando Zapata! A la tercera va la vençuda!!

El Tati acaba la seva activiat fent la Un Badoc Dalt d'un Bedoll (6a+), a l'esquerra d'on hem començat la feina avui. Troba una secció dura al ressalt de sobre el primer sostret i una altra per superar el desplom de la part de dalt.

El company, a Un Badoc...

I jo acabo la meva activitat aprofitant que tinc la corda en top-rope a la #20 (6b+) i aquí gasto les darreres forces. Els metres d'entrada són exigents: mur vertical, molt llis de peus, i mans força justes. La clau és un flanqueig a esquerra, lleugerament descendent, per anar a buscar una zona de bústies que s'endevinen bones (i algunes ho són). Ara ve un mar de forats i còdols amb algun tram compacte on he hagut d'esforçar-me!

I després d'això (jo he fet 6 pegues i el Tati 5) ens donem per més que servits i desfem l'aproximació, que no és pas curta. Entremig passem pel primer pis, on també hi ha deures pendents... Però ara que el sol anirà a més, no sé pas si s'hi podrà anar... 

 

Callbató - Pell Roja

Avui hem sortit amb el Pep, finalment cap a Montserrat. Hem anat a buscar l'ombra al sector Pell Roja de Collbató i hem estat ben bé!

Hem començat per la Placa de l'Indi, on hem fet un parell de vies, diria que un V i un V+ que està a la seva esquerra. La cosa està sobada, sobada, però tot i això hem gaudit. 

 

 

 

 

Escalfant a la Placa de l'Indi. Sobamenta total!

Després hem fet un parell de vies a la dreta de la placa pròpiament dita. A la guia en surt una, però n'hi ha dues. La de la dreta deu ser l'Esperó de la Martina (V+) i la de l'esquerra és força més difícil, potser 6a+/6b? Aquesta darrera és força estranya de fer: primer s'ha d'anar per la dreta de la línia de xapes i després toca passar cap a l'esquerra en terreny vertical i exigent. Crec que l'havia feta feta fa temps, però no recordo massa bé. El Pep ha preferit guardar forces i no fer-la.

Fent les vies del costat de la Placa de l'Indi.

D'aquí hem passat al Totxo de la Nela, més a la dreta i avall. Aquí el Pep s'ha posat a Bròquil Tòxic (V+). Via bonica, amb un pas estrany per superar el ressalt. Una vegada s'arriba a una mena de llastra enorme, la cosa està salvada. Jo també l'he feta. Bonica! 

A Bròquil Tòxic. 

Després m'he posat a Jefe Ouray (6b+). L'havia feta fa temps però no recordava res de res. Té un començament bloquero, que he resolt anant en diagonal de dreta a esquerra. Després ve un terreny d'anar fent, controlant, fins al ressalt final. Aquí toca encertar-ho bé! He pujat una mica per la dreta, aprofitant algun còdol evident, però he vist que no tenia sortida bona després i he desgrimpat per recuperar forces. Després he fet la seqüencia bona fins a un punt on no he vist que s'havia de pillar una bustieta un xic a sota d'un còdol al que jo he arribat massa forçat i m'he hagut de penjar. Després he fet la seqüencia bona, sense massa problemes. Tot i no haver encadenat, estic content d'haver pogut aguantar la primera desgrimpada i haver trobat (gairebé) la seqüència guanyadora. Com ha dit el noi d'una cordada que s'ha acostat, a vista aquesta via s'encabrita molt!

La cirereta del dia, Jefe Ouray.

En aquest darrer pegue el sol ja comença a entrar i, a més, sentim que ja hem fet prou feina per avui. Així que, ben contents, cap a caseta! 

Collbató

Avui hem anat a Collbató amb l'Ilker i ens ha acompanyat la Rosa, que no està en condicions d'escalar, però que té ganes de que li toqui l'aire.

Començo el post obrint un parèntesi per posar una foto d'avui, molt especial:

D'aquesta foto, vull destacar la bossa de magnesi: les fa BruNau @brunau_bn i són una filigrana. Fetes a mà, amb materials triats amb molta cura i amb decoracions de cordes velles reciclades. Cada detall està molt ben treballat. Són molt xules, per exemple, per regalar! I ara, tanco parèntesi.

Ens n'hem anat a la Placa del Pi perquè allà hi ha vies ben assequibles. Quan arribem estem sols però al cap d'una estona es posarà a petar de gent. Tot i això, hem pogut anar fent més o menys tot el que volíem!

Hem fet 3 vies de la mateixa Placa del Pi. Començant per la més difícil, la Arítjol (IV+), seguint per la de la seva esquerra, la Toni (IV) i acabant per la més fàcil, la GMA (IV) a l'esquerra de tot.

A la Placa del Pi.

A la Arítjol hi ha algun passet finet, finet. De fet, després s'hi posarà altra penya i la feina que hi han tingut... L'Ilker les ha fet prou bé, anant de segon. I a la GMA li he proposat que s'hi posés de primer i ho ha fet. Encadenada i ben encadenada!

D'aquí hem passat a l'esquerra, a fer la Almogàver Tossut (V+). Aquí hi ha força més feina, amb roca polideta i alguna apretada a la primera part. I, a més, un pas ben tonto per entrar a la reunió. Aquí el company ja ha tingut més feina, jeje.

Per acabar la feina ens hem posat a una via nova que hi ha entre la Piccolina i la Almogàver. És de l'estil de la Piccolina, potser un xic més picantona, i comparteix reunió amb la de l'esquerra. Com que comença des de baix, s'acaben fent més metres i això omple més. (Dubte: ara que miro la ressenya, podria ser que aquesta via nova fos, precisament, la Piccolina? S'hi han canviat les xapes darrerament??)

A l'esquerra de la Placa del Pi: Totxo de l'Òscar.

Amb aquestes cinc vietes donem el matí per finiquitat. Però ara ve l'anècdota del dia (i de l'any):

Com que el company ha d'agafar el bus, anem amb una mica de pressa per recollir trastos. La Rosa s'ofereix a baixar-nos les motxilles, que estan al replà de dalt, a la Placa del Pi. En fer-ho s'oblida d'agafar la motxilleta on hi porto aigua, barretes, buff... i la càmera. Tot s'ha de dir que, amb la quantitat de trastos i gent que hi havia, és ben comprensible que no la veiés. A casa comprovarem, dimarts, que no la tenim i imaginarem el que ha pasat... Després de tornar a peu de via el dimecres, sota la pluja, i comprovar que no hi és ja dono la cosa per perduda. Però la Susanna suggereix que truqui a la Guàrdia Urbana de Collbató i ho faig. I allà em donen la bona notícia de que la tenen! Olé! Un ensurt que acaba bé! He pogut completar les fotos de l'altre dia i recupero una bona companya d'escalades.

Collbató

Avui he pogut fer una escapada entre setmana amb alguns dels companys jubilats: Mario, Pep i Manel. Això és un petit luxe!

Hem anat a Collbató i amb en Manel ens hem posat a Rhinociroscript (V+). Serveix per escalfar ben escalfat, perquè hi ha algun passet de finura de mirar-s'ho, sobretot amb algun punt amb els peus patinosos i també algun punt on cal tibar sense miraments. Molt xula!

 

 La primera del dia.

D'aquí hem passat a la veïna de l'esquerra, l a Maleïda Alèrgia (V+). Aquí hi ha un primer tram potser més fi i patinós i la resta un xic més senzilla que l'anterior, però sense canviar massa.

A la segona també gaudim de bona roca, tot i que polida al primer tram.

Aprofitem l'avinentesa i ens posem a la de més a l'esquerra de tot, que comparteix reunió amb l'anterior. Es tracta de Soldado Azul (6a+). El salt de graduació respecte les anteriors no es correspon amb el que trobem sobre el terreny. Ja ho recordava així. És un xic més difícil que les altres, però no tant. Mentrestant, els companys han anat seguin les nostres passes, més o menys.

A Soldado Azul. A l'esquerra, en Manel i a la dreta, en Mario.

Proposo d'anar a l'agulla dels marges, que ens queda a l'esquerra, a fer Bronko (V+). A mi m'ha semblat molt més senzilla que les dues primeres que hem fet, però al Manel no... així que hi ha opinions per tots els gustos. Ara bé, les fotos des de la Roca del Sioux queden molt xules, en això hi ha unanimitat! Gràcies als fotògrafs!

Fent Bronko a l'Agulla dels Marges.

I l'excusa de fer la Bronko era muntar El Sambullu(6b+). Baixant em miro la via, perquè recordava que tenia el seu què a diversos llocs. Tenia intenció de fer-li un top-rope primer, però m'he empanat i he recuperat la corda. Així que ha tocat fotre-li des de baix! La veritat és que ha anat sortint tot, gràcies a haver-m'hi fixat abans. Així que em planto a punt per xapar la darrera bufant, però prou valent. I aquí no he sabut fer-ho i, quan anava a xapar la darrera, m'hi he agafat perquè em veia amb les forces minvades. Una llàstima! Tocava haver-se fixat bé en els peus, que hi ha bona presa a sota d'un llavi que fa i que dificulta visualitzar-ho. A la propera sortirà! En Manel li ha fet un molt bon pegue en top-rope. Ell diu que no, però també la té a punt de caramel.

Lluitant al projecte del dia, El Sambullu.

Els companys s'han quedat acribillant la Roca del Sioux per totes les bandes possibles i també han gaudit de valent. Aquí sota una foto del Pep fent una bona via!

En Pep, fent una de les vies del Sioux.

En Mario té compromisos d'hora així que toca el xiulet i recollim trastos. Ha estat una bona matinal, amb molt bon solet i millor companyia. A veure si es pot repetir, això!

Bestiari Musical amb nous companys

Avui hem sortit amb l'Ilker i la Mar. Ells s'inicien en l'escalada i a mi ja em va bé fer coses suaus, ara que m'estic recuperant encara. He proposat d'anar a Collbató i, entre les diverses alternatives disponibles, hem decidit pujar fins al "tercer pis", al Bestiari Musical.

Avui he tatxat una via pendent, la Sioux Connection (IV) però l'hem feta fins dalt. Diria que és similar a les veïnes, amb un pas interessant just per sortir de la R intermitja. Jo he anat recte i els companys per l'esquerra.

A la primera via del dia! Costa acostumar-se a la roca montserratina...

Abans d'embarcar-nos en escalar ha tocat fer una classe de repàs. Com assegurar, com despenjar-se, etc. Amb pràctica a la primera xapa perquè no hi haguessin ensurts. Tenia bons alumnes i tot ha sortir rodat.

Després d'aquesta, ens hem posat a la Tatanet (V) a la dreta de tot. Aquí la roca és bastant més vertical i cal tibar una mica més. Tots tres l'hem gaudit a fons, tot i que hi ha qui ha hagut de fer alguna heretgia.

A la Tatanet  ja hi ha més feina. Segurament, per la continuïtat, seria un V+ a alguns llocs.

Amb aquestes dues vies, llargues llargues, i una aproximació que tampoc és de les més curtes, hem omplert una matinal que ha començat força tard per qüestions de logística. Als companys sembla que els ha agradat, a veure si hi tornem algun dia! Tot ha fluït i la companyia ha estat d'allò més grata, què més podem demanar?

Sort que hi ha qui fa selfies!

Bestiari Musical

L'altre dia ja vaig començar a moure'm per la roca. Avui tocava anar refermant les sensacions i al Ramon li he proposa d'anar a Collbató al Bestiari Musical.

Hem començat amb la que queda recte des de la part alta del peu de via, Formiguetes (IV+). Una via d'anar fent, amb algun passet més fi. Hi ha una reunió intermitja però la fem fins dalt.

Començant l'activitat.

Després hem fet Drac Màgic (V), a la seva dreta. Aquí m'he atrevit a fer-la de primer, amb bones sensacions. Hi ha un passet a la zona del bombet i també hi ha moviments fins al principi. També comprovo que anant de primer tibes més ;)

El Drac Màgic és similar.

Fet aquesta ens hem posat a la dreta, a gaudir de Escarabat Bum Bum (V). Aquí he tornat a anar de segon per si les mosques. No he tingut cap senyal, però prefereixo assegurar.

Fent l'Escarabat.

A continuació hem anat cap a l'esquerra, a fer Oques Descalces (V+), la de l'esquerra de tot. Aquestes de l'esquerra, les tres, no les havia fet mai. Avui la faig en top-rope, de forma que no he pogut tatxar-la, però ja hi tornaré! Aquí hi ha una mica de fina al ressaltillo vertical. I també toca no tocar gaire la mega-llastra que hi ha, encara que en algun moment ho he fet.

A l'esquerra de tot, Oques Descalces.

La reunió és comuna amb la Gat i Puça (6a+) i quan he baixat de les Oques m'hi he posat directament per no perdre temps. Aquí s'ha de tibar una mica més, però ha sortit a vista (en top-rope però). Jo he fet un parell de bones remades després d'anar investigant una mica per aquí i per allà inflant-me però no en excés. El Ramon l'ha fet diferent que jo, cosa que vol dir que hi ha opcions.

A la darrera i més difícil del dia, Gat i Puça.

I després d'això ja hem plegat trastos i hem donat per acabada la matinal. Bones sensacions. Queden per tastar un parell de vies i quatre per encadenar ;)