Collbató

Avui hem anat a Collbató amb l'Ilker i ens ha acompanyat la Rosa, que no està en condicions d'escalar, però que té ganes de que li toqui l'aire.

Començo el post obrint un parèntesi per posar una foto d'avui, molt especial:

D'aquesta foto, vull destacar la bossa de magnesi: les fa BruNau @brunau_bn i són una filigrana. Fetes a mà, amb materials triats amb molta cura i amb decoracions de cordes velles reciclades. Cada detall està molt ben treballat. Són molt xules, per exemple, per regalar! I ara, tanco parèntesi.

Ens n'hem anat a la Placa del Pi perquè allà hi ha vies ben assequibles. Quan arribem estem sols però al cap d'una estona es posarà a petar de gent. Tot i això, hem pogut anar fent més o menys tot el que volíem!

Hem fet 3 vies de la mateixa Placa del Pi. Començant per la més difícil, la Arítjol (IV+), seguint per la de la seva esquerra, la Toni (IV) i acabant per la més fàcil, la GMA (IV) a l'esquerra de tot.

A la Placa del Pi.

A la Arítjol hi ha algun passet finet, finet. De fet, després s'hi posarà altra penya i la feina que hi han tingut... L'Ilker les ha fet prou bé, anant de segon. I a la GMA li he proposat que s'hi posés de primer i ho ha fet. Encadenada i ben encadenada!

D'aquí hem passat a l'esquerra, a fer la Almogàver Tossut (V+). Aquí hi ha força més feina, amb roca polideta i alguna apretada a la primera part. I, a més, un pas ben tonto per entrar a la reunió. Aquí el company ja ha tingut més feina, jeje.

Per acabar la feina ens hem posat a una via nova que hi ha entre la Piccolina i la Almogàver. És de l'estil de la Piccolina, potser un xic més picantona, i comparteix reunió amb la de l'esquerra. Com que comença des de baix, s'acaben fent més metres i això omple més. (Dubte: ara que miro la ressenya, podria ser que aquesta via nova fos, precisament, la Piccolina? S'hi han canviat les xapes darrerament??)

A l'esquerra de la Placa del Pi: Totxo de l'Òscar.

Amb aquestes cinc vietes donem el matí per finiquitat. Però ara ve l'anècdota del dia (i de l'any):

Com que el company ha d'agafar el bus, anem amb una mica de pressa per recollir trastos. La Rosa s'ofereix a baixar-nos les motxilles, que estan al replà de dalt, a la Placa del Pi. En fer-ho s'oblida d'agafar la motxilleta on hi porto aigua, barretes, buff... i la càmera. Tot s'ha de dir que, amb la quantitat de trastos i gent que hi havia, és ben comprensible que no la veiés. A casa comprovarem, dimarts, que no la tenim i imaginarem el que ha pasat... Després de tornar a peu de via el dimecres, sota la pluja, i comprovar que no hi és ja dono la cosa per perduda. Però la Susanna suggereix que truqui a la Guàrdia Urbana de Collbató i ho faig. I allà em donen la bona notícia de que la tenen! Olé! Un ensurt que acaba bé! He pogut completar les fotos de l'altre dia i recupero una bona companya d'escalades.

Collbató

Avui he pogut fer una escapada entre setmana amb alguns dels companys jubilats: Mario, Pep i Manel. Això és un petit luxe!

Hem anat a Collbató i amb en Manel ens hem posat a Rhinociroscript (V+). Serveix per escalfar ben escalfat, perquè hi ha algun passet de finura de mirar-s'ho, sobretot amb algun punt amb els peus patinosos i també algun punt on cal tibar sense miraments. Molt xula!

 

 La primera del dia.

D'aquí hem passat a la veïna de l'esquerra, l a Maleïda Alèrgia (V+). Aquí hi ha un primer tram potser més fi i patinós i la resta un xic més senzilla que l'anterior, però sense canviar massa.

A la segona també gaudim de bona roca, tot i que polida al primer tram.

Aprofitem l'avinentesa i ens posem a la de més a l'esquerra de tot, que comparteix reunió amb l'anterior. Es tracta de Soldado Azul (6a+). El salt de graduació respecte les anteriors no es correspon amb el que trobem sobre el terreny. Ja ho recordava així. És un xic més difícil que les altres, però no tant. Mentrestant, els companys han anat seguin les nostres passes, més o menys.

A Soldado Azul. A l'esquerra, en Manel i a la dreta, en Mario.

Proposo d'anar a l'agulla dels marges, que ens queda a l'esquerra, a fer Bronko (V+). A mi m'ha semblat molt més senzilla que les dues primeres que hem fet, però al Manel no... així que hi ha opinions per tots els gustos. Ara bé, les fotos des de la Roca del Sioux queden molt xules, en això hi ha unanimitat! Gràcies als fotògrafs!

Fent Bronko a l'Agulla dels Marges.

I l'excusa de fer la Bronko era muntar El Sambullu(6b+). Baixant em miro la via, perquè recordava que tenia el seu què a diversos llocs. Tenia intenció de fer-li un top-rope primer, però m'he empanat i he recuperat la corda. Així que ha tocat fotre-li des de baix! La veritat és que ha anat sortint tot, gràcies a haver-m'hi fixat abans. Així que em planto a punt per xapar la darrera bufant, però prou valent. I aquí no he sabut fer-ho i, quan anava a xapar la darrera, m'hi he agafat perquè em veia amb les forces minvades. Una llàstima! Tocava haver-se fixat bé en els peus, que hi ha bona presa a sota d'un llavi que fa i que dificulta visualitzar-ho. A la propera sortirà! En Manel li ha fet un molt bon pegue en top-rope. Ell diu que no, però també la té a punt de caramel.

Lluitant al projecte del dia, El Sambullu.

Els companys s'han quedat acribillant la Roca del Sioux per totes les bandes possibles i també han gaudit de valent. Aquí sota una foto del Pep fent una bona via!

En Pep, fent una de les vies del Sioux.

En Mario té compromisos d'hora així que toca el xiulet i recollim trastos. Ha estat una bona matinal, amb molt bon solet i millor companyia. A veure si es pot repetir, això!

Bestiari Musical amb nous companys

Avui hem sortit amb l'Ilker i la Mar. Ells s'inicien en l'escalada i a mi ja em va bé fer coses suaus, ara que m'estic recuperant encara. He proposat d'anar a Collbató i, entre les diverses alternatives disponibles, hem decidit pujar fins al "tercer pis", al Bestiari Musical.

Avui he tatxat una via pendent, la Sioux Connection (IV) però l'hem feta fins dalt. Diria que és similar a les veïnes, amb un pas interessant just per sortir de la R intermitja. Jo he anat recte i els companys per l'esquerra.

A la primera via del dia! Costa acostumar-se a la roca montserratina...

Abans d'embarcar-nos en escalar ha tocat fer una classe de repàs. Com assegurar, com despenjar-se, etc. Amb pràctica a la primera xapa perquè no hi haguessin ensurts. Tenia bons alumnes i tot ha sortir rodat.

Després d'aquesta, ens hem posat a la Tatanet (V) a la dreta de tot. Aquí la roca és bastant més vertical i cal tibar una mica més. Tots tres l'hem gaudit a fons, tot i que hi ha qui ha hagut de fer alguna heretgia.

A la Tatanet  ja hi ha més feina. Segurament, per la continuïtat, seria un V+ a alguns llocs.

Amb aquestes dues vies, llargues llargues, i una aproximació que tampoc és de les més curtes, hem omplert una matinal que ha començat força tard per qüestions de logística. Als companys sembla que els ha agradat, a veure si hi tornem algun dia! Tot ha fluït i la companyia ha estat d'allò més grata, què més podem demanar?

Sort que hi ha qui fa selfies!

Bestiari Musical

L'altre dia ja vaig començar a moure'm per la roca. Avui tocava anar refermant les sensacions i al Ramon li he proposa d'anar a Collbató al Bestiari Musical.

Hem començat amb la que queda recte des de la part alta del peu de via, Formiguetes (IV+). Una via d'anar fent, amb algun passet més fi. Hi ha una reunió intermitja però la fem fins dalt.

Començant l'activitat.

Després hem fet Drac Màgic (V), a la seva dreta. Aquí m'he atrevit a fer-la de primer, amb bones sensacions. Hi ha un passet a la zona del bombet i també hi ha moviments fins al principi. També comprovo que anant de primer tibes més ;)

El Drac Màgic és similar.

Fet aquesta ens hem posat a la dreta, a gaudir de Escarabat Bum Bum (V). Aquí he tornat a anar de segon per si les mosques. No he tingut cap senyal, però prefereixo assegurar.

Fent l'Escarabat.

A continuació hem anat cap a l'esquerra, a fer Oques Descalces (V+), la de l'esquerra de tot. Aquestes de l'esquerra, les tres, no les havia fet mai. Avui la faig en top-rope, de forma que no he pogut tatxar-la, però ja hi tornaré! Aquí hi ha una mica de fina al ressaltillo vertical. I també toca no tocar gaire la mega-llastra que hi ha, encara que en algun moment ho he fet.

A l'esquerra de tot, Oques Descalces.

La reunió és comuna amb la Gat i Puça (6a+) i quan he baixat de les Oques m'hi he posat directament per no perdre temps. Aquí s'ha de tibar una mica més, però ha sortit a vista (en top-rope però). Jo he fet un parell de bones remades després d'anar investigant una mica per aquí i per allà inflant-me però no en excés. El Ramon l'ha fet diferent que jo, cosa que vol dir que hi ha opcions.

A la darrera i més difícil del dia, Gat i Puça.

I després d'això ja hem plegat trastos i hem donat per acabada la matinal. Bones sensacions. Queden per tastar un parell de vies i quatre per encadenar ;)

Collbató

No és senzill fer marxar el Pana del Berguedà, però avui la meteo ha servit d'argument. Total, que hem tornat a la zona dels Graus, primer a la Placa de la Poma. 

Quan hi hem arriba he vist que hi ha dues vies noves (per mi)! La #16b, a l'esquerra de la  Atxís Txus. Aquesta comença anant a buscar una fissura-bavaresa. I la #17b, a la dreta de Atxís Txus, que comença una mica amunt per la canal de la dreta. No en tenia (ni en tinc) cap informació. I ens hi hem posat.

Comença el company, que és el que està fort i li toca. La #16b (6a)  és de l'estil de les veïnes, probablement al voltant del 6a. Té una entrada que demana una mica i els primers metres de bavaresa es tiba una mica. Després té un tram de placa montserratina molt xulo i a la part de dalt, un ressalt ben vertical amb molt bon canto. La via té reunió pròpia una mica a la dreta, creuant la Atxís, que la va a buscar a l'esquerra. Segurament el que tocaria seria intercanviar els finals.

A la #16b, una de les noves que no està a la guia.

Després hem fet la #17b (6a+). El començament és més suau i continua així fins a sota la bola final. Aquí es redreça i hi ha una bona remada fins pillar un bolo de color beige, en un tram una mica desplomat. I ara encara queda un moviment en flanqueig cap a la dreta i sobre bustietes no massa grans. En conjunt és més difícil que l'anterior, probablement als voltants del 6a+.

A la #17b, la segona "nova".

Les dues línies estan ben trobades, tot i que l'execució no és del tot acurada. D'una banda crida l'atenció la varietat de material, no tot és igual. No té cap conseqüència però crida l'atenció. A la primera via hi ha uns quants parabolts als que se'ls veu l'espàrrec per sota la xapa i això sí que no hauria de passar. Les reunions són d'una anella més una xapa amb maillon... això tampoc no és el que un esperaria. Donada la complexitat del que suposa demanar permís per equipar noves vies, s'esperaria una execució impecable.

D'aquí hem anat cap al Beat, amb intenció d'atacar la #40 (7a). Però quan ens hi acostem hi veiem una cordada que parla en anglès. Després de rumiar-ho, decidim posar-nos a la #41 (6c+). Jo ja l'he provat diverses vegades i l'he encadenat però no hi ha res millor... Aviat veiem que la cordada del 7a està embarrancada a la segona xapa de la via i es plantegen baixar (no saben on s'han posat realment). Per assegurar que ho he entès bé els proposo que els donem una cinta i que ells es puguin despenjar, que nosaltres la volem fer, pensant que encara ens hi podrem posar de seguida. Els sembla bé. El company li dóna una cinta però tira amunt per la #41. Una vegada es mentalitza... Va fent molt bé fins al bombo final i allà s'ha de penjar. L'acaba muntant sense massa problemes.

El primer pegue a la#38.

Quan és el meu torn em plantejo què fer. No tinc especial motivació per repetir la #41, però avui estic al·lèrgic i amb dolor de lumbars i no em sento massa motivat per muntar el 7a. A més, només tenim una corda llarga, la del company no arriba a 60, i la té muntada el soci... Total, que li faig un top-rope a veure. També m'he de penjar perquè no recordo exactament la manera... 

El Pana li fa un altre top-rope i falla i vol tornar-hi. Així que jo li faig un segon top-rope i em surt prou bé: agafat el tridit amb dreta, ajuda d'esquerra en una gris lateral punxeguda, pujar peus i esquerra a canto a dos pams de la darrera xapa. Dreta al costat de la xapa, al forat. Pujar peus i mà esquerra a una bustieta horitzontal i dreta al seu costat i sortir. Els dos pegues m'han sortit amb solvència sense cansar-me a la part de baix i en el darrer m'he sorprès sentint-me fort.

El company fa un tercer pegue i encadena. A continuació, faig la #38 (6b) a l'esquerra del sector. Un viot que ja havia fet algunes vegades però que sempre deixa un bon gust de boca. Placa de forats i de tibar-li al principi, zona suau al mig i díedre final on cal trobar la posturilla i no oblidar-se de sortir cap a la dreta, sobre el buit. Aquí algú ha improvisat una reunió a les últimes xapes... Realment fa una mica de por acabar d'arribar a la reunió, però es deixa fer prou bé -si tens forces. No he pogut treure els maillons i la baga que hi ha perquè estan collats molt forts. Si algú hi va amb una clau, millor.

Acabant l'activitat amb una via més suau, la #38 (6b).

Dues vies noves i tres pegues al Beat, una bona activitat per una matinal ràpida.

 
 

Matinal a Collbató, els Graus

Avui hem sortit amb el Ramon. Teníem ganes de que ens toqués l'aire simplement i hem anat a Collbató, als Graus. Curiosament encara hi tinc coses per fer i avui n'he tatxat un parell.

Hem començat amb la A Prop (IV+), que seria com l'Aresta Brucs de l'Agulla dels Marges. Està reequipada amb parabolts ben lluents. Començament amb algun còdol trencat. Després ve un terreny molt arrampat i a continuació toca encarar un muret ben bonic, resseguit per una llastreta/fissureta de la que es surt en direcció a una savina recontraseca que té una baga llaçada. Aquí la via tira amunt cap a un parabolt prop del cim però jo he anat cap a la dreta a la reunió de la Bronko. De fet, m'he equivocat de via, jo volia haver fet la Bronko. Però així he tatxat quelcom que no hauria tatxat mai!

Fent A Prop. Una aresta brucs ben bonica!

El Ramon puja en top-rope per facilitar el desmuntatge de la via i posa cintes a Bronko. Aquesta és més interessant i compta amb un bon nombre de xapes.

A Bronko.

Aprofitem per posar cintes a El Sambullu (6b+) que jo havia fet una vegada ara fa set anys (!!). M'ho he mirat una mica baixant i després l'he atacat des de baix amb ganes i ha sortit. El començament és per la placa de l'esquerra. Quan toca entrar a la placa de la dreta, ja lleugerament desplomada, cal esmerçar-se a fons. Primer uns moviments sobre coses romes fins agafar una pedra grisa bona per la dreta. Uns roms grans m'han permès pujar peus fins agafar la pedra-regleta a sota d'una bona bústia. D'aquí a la següent xapa, diversos forats i cantos i una bona estirada per agafar la bústia salvadora a sobre la següent xapa. Primer amb la dreta, canviar mans i anar a buscar unes gotes d'aigua sobre una pedra gris gran a la dreta. D'aquí a la reunió ja és senzill. He bufat bastant des que he entrat a la placa, però he aguantat bé!

En Ramon, provant El Sambullu. Li ha faltat tibantor avui!

Des d'aquí hem passat al Totxo Animal, més amunt. Aquí fem el Toixó Panxut (V) que curiosament demana fer servir algun monodit, cosa estranya en un quintu. També hem fet la Papallona Assassina (6a) que mena a la mateixa reunió. Boniques però molt curtes.

Vietes al Totxo Animal.

Proposo d'anar encara més amunt, on hi ha la via #48 (6a+) que jo no havia fet mai. La guia diu 25 metres i això pinta molt bé! Està clar que no és una via massa freqüentada perquè el peu de via està una mica embardissat. La via comença amb un mur que demana una certa decisió. Després ressegueix una fissureta bastant cega a la majoria de llocs i també demana! Tècnica de díedre, bustietes i còdols més xics del que voldries, típics de la zona fan que no et puguis relaxar fins a una zona on hi ha bons cantos de mans i de peus. Aquí toca concentrar-se per atacar la zona desplomada! Trobem una bústia enorme on hi cap un cap, que té un punt prou bo. També alguns cantells grisos bons i una bustieta que permet xapar amb un certa tensió. A partir d'aquí, decisió i confiar a encertar coses. Jo m'he decantat per algunes bustietes que han resultat suficients fins poder pujar peus a sobre el desplom, amb la xapa sota els peus ja, però aquí m'he quedat pillat una estoneta. Poc a poc he anat trobant alguna mitja lluna per la dreta i he pogut xapar el següent parabolt que està a una distància interessant de l'anterior. A partir d'aquí bona presa fins la reunió. Una via que demana a pràcticament tots els seus moviments! Bona i intensa!

La #48. Una bona via a la que ningú no va tenir el detall de posar nom. Una llàstima!

I amb això ens hem donat per satisfets. Haguéssim tingut temps per una altra, però el 7b+ ens ha semblat excessivament bloquero al principi, tot i que a partir de la segona xapa sembla raonable.

Això es repeteix com l'all...

Amb el Ramon torno a the Papas and the Mamas! Avui fem, en primer lloc, un parell de vies al sector clàssic. Comencem amb la #7 (V+) fins dalt, una via xula, d'anar fent però que et va demanant fins al darrer pas. El Ramon l'encadena amb solvència.

Escalfant.

Després fem la Kiowas (V+), just a la seva esquerra, i l'allarguem fins dalt també. Aquí el company ha optat pel top-rope...

Escalfant més i ja ens rostim...

A continuació ens n'anem al sector de la dreta, d'on ens va treure la pluja l'altre dia. Em poso a Mulà Humar (6b+). M'hi poso des de baix, a vista i posant cintes... i l'encadeno. Diria que és més senzilla que el 6a. De fet, diria que tot aquest sector està molt mal graduat, com veurem més endavant.

Al 6b+.

El Ramon s'hi posa en top-rope i també la fa sense despentinar-se...

Després ens posem a Llunàtics (6b). Aquesta l'havia fet fa temps amb l'Ernest i recordo que s'havia de treballar. Avui m'hi he posat i he anat pujant, pujant i pujant fins a la sortida del crux on m'he embolicat i m'he penjat. S'ha de saber on anar, per anar bé...

A Lluniàtics.

I baixant encara poso cintes a la de la seva dreta, Herri Batasuna (6b+). L'altra vegada ja em va semblar inhumana. Avui m'ho ha tornat a semblar! La placa inicial és llisa i dura. Després toca passar cap a la dreta superant el desplom, que es pot fer. I la part final desploma i té canto força xic... No li he vist color. Diria que, com a mínim és 6c+. El que és evident és que no té ni punt de comparació amb el primer 6b+ que hem fet aquí...

a Herri Batasuna no hi veig color...

El Ramon ja no s'hi posa i ens en tornem a casa, que ja es fa fosc... Com deia, en aquest sectoret la graduació és peculiar en el sentit que no es preserva ni l'ordre de dificultat. El fet que hi hagi fins a 7c segurament ho explica.