Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat-Collbató. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat-Collbató. Mostrar tots els missatges

divendres, 17 de gener del 2025

Collbató

Avui he pogut fer una escapada entre setmana amb alguns dels companys jubilats: Mario, Pep i Manel. Això és un petit luxe!

Hem anat a Collbató i amb en Manel ens hem posat a Rhinociroscript (V+). Serveix per escalfar ben escalfat, perquè hi ha algun passet de finura de mirar-s'ho, sobretot amb algun punt amb els peus patinosos i també algun punt on cal tibar sense miraments. Molt xula!



 La primera del dia.

D'aquí hem passat a la veïna de l'esquerra, l a Maleïda Alèrgia (V+). Aquí hi ha un primer tram potser més fi i patinós i la resta un xic més senzilla que l'anterior, però sense canviar massa.



A la segona també gaudim de bona roca, tot i que polida al primer tram.

Aprofitem l'avinentesa i ens posem a la de més a l'esquerra de tot, que comparteix reunió amb l'anterior. Es tracta de Soldado Azul (6a+). El salt de graduació respecte les anteriors no es correspon amb el que trobem sobre el terreny. Ja ho recordava així. És un xic més difícil que les altres, però no tant. Mentrestant, els companys han anat seguin les nostres passes, més o menys.


A Soldado Azul. A l'esquerra, en Manel i a la dreta, en Mario.

Proposo d'anar a l'agulla dels marges, que ens queda a l'esquerra, a fer Bronko (V+). A mi m'ha semblat molt més senzilla que les dues primeres que hem fet, però al Manel no... així que hi ha opinions per tots els gustos. Ara bé, les fotos des de la Roca del Sioux queden molt xules, en això hi ha unanimitat! Gràcies als fotògrafs!


Fent Bronko a l'Agulla dels Marges.

I l'excusa de fer la Bronko era muntar El Sambullu(6b+). Baixant em miro la via, perquè recordava que tenia el seu què a diversos llocs. Tenia intenció de fer-li un top-rope primer, però m'he empanat i he recuperat la corda. Així que ha tocat fotre-li des de baix! La veritat és que ha anat sortint tot, gràcies a haver-m'hi fixat abans. Així que em planto a punt per xapar la darrera bufant, però prou valent. I aquí no he sabut fer-ho i, quan anava a xapar la darrera, m'hi he agafat perquè em veia amb les forces minvades. Una llàstima! Tocava haver-se fixat bé en els peus, que hi ha bona presa a sota d'un llavi que fa i que dificulta visualitzar-ho. A la propera sortirà! En Manel li ha fet un molt bon pegue en top-rope. Ell diu que no, però també la té a punt de caramel.



Lluitant al projecte del dia, El Sambullu.

Els companys s'han quedat acribillant la Roca del Sioux per totes les bandes possibles i també han gaudit de valent. Aquí sota una foto del Pep fent una bona via!


En Pep, fent una de les vies del Sioux.

En Mario té compromisos d'hora així que toca el xiulet i recollim trastos. Ha estat una bona matinal, amb molt bon solet i millor companyia. A veure si es pot repetir, això!


diumenge, 16 de juny del 2024

Bestiari Musical amb nous companys

Avui hem sortit amb l'Ilker i la Mar. Ells s'inicien en l'escalada i a mi ja em va bé fer coses suaus, ara que m'estic recuperant encara. He proposat d'anar a Collbató i, entre les diverses alternatives disponibles, hem decidit pujar fins al "tercer pis", al Bestiari Musical.

Avui he tatxat una via pendent, la Sioux Connection (IV) però l'hem feta fins dalt. Diria que és similar a les veïnes, amb un pas interessant just per sortir de la R intermitja. Jo he anat recte i els companys per l'esquerra.



A la primera via del dia! Costa acostumar-se a la roca montserratina...

Abans d'embarcar-nos en escalar ha tocat fer una classe de repàs. Com assegurar, com despenjar-se, etc. Amb pràctica a la primera xapa perquè no hi haguessin ensurts. Tenia bons alumnes i tot ha sortir rodat.

Després d'aquesta, ens hem posat a la Tatanet (V) a la dreta de tot. Aquí la roca és bastant més vertical i cal tibar una mica més. Tots tres l'hem gaudit a fons, tot i que hi ha qui ha hagut de fer alguna heretgia.



A la Tatanet  ja hi ha més feina. Segurament, per la continuïtat, seria un V+ a alguns llocs.

Amb aquestes dues vies, llargues llargues, i una aproximació que tampoc és de les més curtes, hem omplert una matinal que ha començat força tard per qüestions de logística. Als companys sembla que els ha agradat, a veure si hi tornem algun dia! Tot ha fluït i la companyia ha estat d'allò més grata, què més podem demanar?


Sort que hi ha qui fa selfies!

diumenge, 19 de maig del 2024

Bestiari Musical

L'altre dia ja vaig començar a moure'm per la roca. Avui tocava anar refermant les sensacions i al Ramon li he proposa d'anar a Collbató al Bestiari Musical.

Hem començat amb la que queda recte des de la part alta del peu de via, Formiguetes (IV+). Una via d'anar fent, amb algun passet més fi. Hi ha una reunió intermitja però la fem fins dalt.


Començant l'activitat.

Després hem fet Drac Màgic (V), a la seva dreta. Aquí m'he atrevit a fer-la de primer, amb bones sensacions. Hi ha un passet a la zona del bombet i també hi ha moviments fins al principi. També comprovo que anant de primer tibes més ;)


El Drac Màgic és similar.

Fet aquesta ens hem posat a la dreta, a gaudir de Escarabat Bum Bum (V). Aquí he tornat a anar de segon per si les mosques. No he tingut cap senyal, però prefereixo assegurar.


Fent l'Escarabat.

A continuació hem anat cap a l'esquerra, a fer Oques Descalces (V+), la de l'esquerra de tot. Aquestes de l'esquerra, les tres, no les havia fet mai. Avui la faig en top-rope, de forma que no he pogut tatxar-la, però ja hi tornaré! Aquí hi ha una mica de fina al ressaltillo vertical. I també toca no tocar gaire la mega-llastra que hi ha, encara que en algun moment ho he fet.


A l'esquerra de tot, Oques Descalces.

La reunió és comuna amb la Gat i Puça (6a+) i quan he baixat de les Oques m'hi he posat directament per no perdre temps. Aquí s'ha de tibar una mica més, però ha sortit a vista (en top-rope però). Jo he fet un parell de bones remades després d'anar investigant una mica per aquí i per allà inflant-me però no en excés. El Ramon l'ha fet diferent que jo, cosa que vol dir que hi ha opcions.


A la darrera i més difícil del dia, Gat i Puça.

I després d'això ja hem plegat trastos i hem donat per acabada la matinal. Bones sensacions. Queden per tastar un parell de vies i quatre per encadenar ;)




dissabte, 24 de febrer del 2024

Collbató

No és senzill fer marxar el Pana del Berguedà, però avui la meteo ha servit d'argument. Total, que hem tornat a la zona dels Graus, primer a la Placa de la Poma. 

Quan hi hem arriba he vist que hi ha dues vies noves (per mi)! La #16b, a l'esquerra de la  Atxís Txus. Aquesta comença anant a buscar una fissura-bavaresa. I la #17b, a la dreta de Atxís Txus, que comença una mica amunt per la canal de la dreta. No en tenia (ni en tinc) cap informació. I ens hi hem posat.

Comença el company, que és el que està fort i li toca. La #16b (6a)  és de l'estil de les veïnes, probablement al voltant del 6a. Té una entrada que demana una mica i els primers metres de bavaresa es tiba una mica. Després té un tram de placa montserratina molt xulo i a la part de dalt, un ressalt ben vertical amb molt bon canto. La via té reunió pròpia una mica a la dreta, creuant la Atxís, que la va a buscar a l'esquerra. Segurament el que tocaria seria intercanviar els finals.



A la #16b, una de les noves que no està a la guia.

Després hem fet la #17b (6a+). El començament és més suau i continua així fins a sota la bola final. Aquí es redreça i hi ha una bona remada fins pillar un bolo de color beige, en un tram una mica desplomat. I ara encara queda un moviment en flanqueig cap a la dreta i sobre bustietes no massa grans. En conjunt és més difícil que l'anterior, probablement als voltants del 6a+.


A la #17b, la segona "nova".

Les dues línies estan ben trobades, tot i que l'execució no és del tot acurada. D'una banda crida l'atenció la varietat de material, no tot és igual. No té cap conseqüència però crida l'atenció. A la primera via hi ha uns quants parabolts als que se'ls veu l'espàrrec per sota la xapa i això sí que no hauria de passar. Les reunions són d'una anella més una xapa amb maillon... això tampoc no és el que un esperaria. Donada la complexitat del que suposa demanar permís per equipar noves vies, s'esperaria una execució impecable.

D'aquí hem anat cap al Beat, amb intenció d'atacar la #40 (7a). Però quan ens hi acostem hi veiem una cordada que parla en anglès. Després de rumiar-ho, decidim posar-nos a la #41 (6c+). Jo ja l'he provat diverses vegades i l'he encadenat però no hi ha res millor... Aviat veiem que la cordada del 7a està embarrancada a la segona xapa de la via i es plantegen baixar (no saben on s'han posat realment). Per assegurar que ho he entès bé els proposo que els donem una cinta i que ells es puguin despenjar, que nosaltres la volem fer, pensant que encara ens hi podrem posar de seguida. Els sembla bé. El company li dóna una cinta però tira amunt per la #41. Una vegada es mentalitza... Va fent molt bé fins al bombo final i allà s'ha de penjar. L'acaba muntant sense massa problemes.


El primer pegue a la#38.

Quan és el meu torn em plantejo què fer. No tinc especial motivació per repetir la #41, però avui estic al·lèrgic i amb dolor de lumbars i no em sento massa motivat per muntar el 7a. A més, només tenim una corda llarga, la del company no arriba a 60, i la té muntada el soci... Total, que li faig un top-rope a veure. També m'he de penjar perquè no recordo exactament la manera... 

El Pana li fa un altre top-rope i falla i vol tornar-hi. Així que jo li faig un segon top-rope i em surt prou bé: agafat el tridit amb dreta, ajuda d'esquerra en una gris lateral punxeguda, pujar peus i esquerra a canto a dos pams de la darrera xapa. Dreta al costat de la xapa, al forat. Pujar peus i mà esquerra a una bustieta horitzontal i dreta al seu costat i sortir. Els dos pegues m'han sortit amb solvència sense cansar-me a la part de baix i en el darrer m'he sorprès sentint-me fort.

El company fa un tercer pegue i encadena. A continuació, faig la #38 (6b) a l'esquerra del sector. Un viot que ja havia fet algunes vegades però que sempre deixa un bon gust de boca. Placa de forats i de tibar-li al principi, zona suau al mig i díedre final on cal trobar la posturilla i no oblidar-se de sortir cap a la dreta, sobre el buit. Aquí algú ha improvisat una reunió a les últimes xapes... Realment fa una mica de por acabar d'arribar a la reunió, però es deixa fer prou bé -si tens forces. No he pogut treure els maillons i la baga que hi ha perquè estan collats molt forts. Si algú hi va amb una clau, millor.



Acabant l'activitat amb una via més suau, la #38 (6b).

Dues vies noves i tres pegues al Beat, una bona activitat per una matinal ràpida.

 
 

dissabte, 28 d’octubre del 2023

Matinal a Collbató, els Graus

Avui hem sortit amb el Ramon. Teníem ganes de que ens toqués l'aire simplement i hem anat a Collbató, als Graus. Curiosament encara hi tinc coses per fer i avui n'he tatxat un parell.

Hem començat amb la A Prop (IV+), que seria com l'Aresta Brucs de l'Agulla dels Marges. Està reequipada amb parabolts ben lluents. Començament amb algun còdol trencat. Després ve un terreny molt arrampat i a continuació toca encarar un muret ben bonic, resseguit per una llastreta/fissureta de la que es surt en direcció a una savina recontraseca que té una baga llaçada. Aquí la via tira amunt cap a un parabolt prop del cim però jo he anat cap a la dreta a la reunió de la Bronko. De fet, m'he equivocat de via, jo volia haver fet la Bronko. Però així he tatxat quelcom que no hauria tatxat mai!


Fent A Prop. Una aresta brucs ben bonica!

El Ramon puja en top-rope per facilitar el desmuntatge de la via i posa cintes a Bronko. Aquesta és més interessant i compta amb un bon nombre de xapes.


A Bronko.

Aprofitem per posar cintes a El Sambullu (6b+) que jo havia fet una vegada ara fa set anys (!!). M'ho he mirat una mica baixant i després l'he atacat des de baix amb ganes i ha sortit. El començament és per la placa de l'esquerra. Quan toca entrar a la placa de la dreta, ja lleugerament desplomada, cal esmerçar-se a fons. Primer uns moviments sobre coses romes fins agafar una pedra grisa bona per la dreta. Uns roms grans m'han permès pujar peus fins agafar la pedra-regleta a sota d'una bona bústia. D'aquí a la següent xapa, diversos forats i cantos i una bona estirada per agafar la bústia salvadora a sobre la següent xapa. Primer amb la dreta, canviar mans i anar a buscar unes gotes d'aigua sobre una pedra gris gran a la dreta. D'aquí a la reunió ja és senzill. He bufat bastant des que he entrat a la placa, però he aguantat bé!


En Ramon, provant El Sambullu. Li ha faltat tibantor avui!

Des d'aquí hem passat al Totxo Animal, més amunt. Aquí fem el Toixó Panxut (V) que curiosament demana fer servir algun monodit, cosa estranya en un quintu. També hem fet la Papallona Assassina (6a) que mena a la mateixa reunió. Boniques però molt curtes.




Vietes al Totxo Animal.

Proposo d'anar encara més amunt, on hi ha la via #48 (6a+) que jo no havia fet mai. La guia diu 25 metres i això pinta molt bé! Està clar que no és una via massa freqüentada perquè el peu de via està una mica embardissat. La via comença amb un mur que demana una certa decisió. Després ressegueix una fissureta bastant cega a la majoria de llocs i també demana! Tècnica de díedre, bustietes i còdols més xics del que voldries, típics de la zona fan que no et puguis relaxar fins a una zona on hi ha bons cantos de mans i de peus. Aquí toca concentrar-se per atacar la zona desplomada! Trobem una bústia enorme on hi cap un cap, que té un punt prou bo. També alguns cantells grisos bons i una bustieta que permet xapar amb un certa tensió. A partir d'aquí, decisió i confiar a encertar coses. Jo m'he decantat per algunes bustietes que han resultat suficients fins poder pujar peus a sobre el desplom, amb la xapa sota els peus ja, però aquí m'he quedat pillat una estoneta. Poc a poc he anat trobant alguna mitja lluna per la dreta i he pogut xapar el següent parabolt que està a una distància interessant de l'anterior. A partir d'aquí bona presa fins la reunió. Una via que demana a pràcticament tots els seus moviments! Bona i intensa!



La #48. Una bona via a la que ningú no va tenir el detall de posar nom. Una llàstima!

I amb això ens hem donat per satisfets. Haguéssim tingut temps per una altra, però el 7b+ ens ha semblat excessivament bloquero al principi, tot i que a partir de la segona xapa sembla raonable.




dimarts, 6 de juny del 2023

Això es repeteix com l'all...

Amb el Ramon torno a the Papas and the Mamas! Avui fem, en primer lloc, un parell de vies al sector clàssic. Comencem amb la #7 (V+) fins dalt, una via xula, d'anar fent però que et va demanant fins al darrer pas. El Ramon l'encadena amb solvència.



Escalfant.

Després fem la Kiowas (V+), just a la seva esquerra, i l'allarguem fins dalt també. Aquí el company ha optat pel top-rope...


Escalfant més i ja ens rostim...

A continuació ens n'anem al sector de la dreta, d'on ens va treure la pluja l'altre dia. Em poso a Mulà Humar (6b+). M'hi poso des de baix, a vista i posant cintes... i l'encadeno. Diria que és més senzilla que el 6a. De fet, diria que tot aquest sector està molt mal graduat, com veurem més endavant.


Al 6b+.

El Ramon s'hi posa en top-rope i també la fa sense despentinar-se...

Després ens posem a Llunàtics (6b). Aquesta l'havia fet fa temps amb l'Ernest i recordo que s'havia de treballar. Avui m'hi he posat i he anat pujant, pujant i pujant fins a la sortida del crux on m'he embolicat i m'he penjat. S'ha de saber on anar, per anar bé...


A Lluniàtics.

I baixant encara poso cintes a la de la seva dreta, Herri Batasuna (6b+). L'altra vegada ja em va semblar inhumana. Avui m'ho ha tornat a semblar! La placa inicial és llisa i dura. Després toca passar cap a la dreta superant el desplom, que es pot fer. I la part final desploma i té canto força xic... No li he vist color. Diria que, com a mínim és 6c+. El que és evident és que no té ni punt de comparació amb el primer 6b+ que hem fet aquí...


a Herri Batasuna no hi veig color...

El Ramon ja no s'hi posa i ens en tornem a casa, que ja es fa fosc... Com deia, en aquest sectoret la graduació és peculiar en el sentit que no es preserva ni l'ordre de dificultat. El fet que hi hagi fins a 7c segurament ho explica.
 

dissabte, 3 de juny del 2023

Més Mamas amb pluja al final

Ja sabeu com acabarà la cosa, doncs. Avui he sortit amb el Ramon i, al final, hem tornat a parar a The Mamas and the Papas. Hem començat pel mateix sector que l'altre dia i després hem anat cap a la dreta.

Avui per escalfar hem fet Peix de Roca (V+). Via guapa, amb un ressalt al mig i un altre a dalt. Xula i serveix per escalfar!


Escalfem a Peix de Roca.

A continuació, la Iaia Iaia (6b) que volia fer l'altre dia. L'havia fet fa anys però no en recordava res. Sí que vaig veure que la primera xapa era a can pixa i avui li he dit al Ramon que em passés la primera cinta mentre baixava. La via es va fent bé fins a sota la franja horitzontal que ratlla la paret. Aquí hi ha un passet delicat (i un xapatge allunyat). Després, còmodament, es xapa el primer bolt del ressalt i toca mirar com fer-ho. Esquerra a una lateral, pujar peus i remada fins un bec semi-bo de dreta. D'aquí vaig a un forat d'esquerra i canvio mans per xapar amb més comoditat. Veig magnesi a una bústia roma un xic a la dreta i hi vaig, tibo una mica i busco quelcom per les mans... en va. Em deixo anar i faig una bona volada, amb aturada suau, fins tres xapes més avall. Hi torno i veig que el millor és sortir recte amunt: des del forat del que he xapat, pujar peus i anar a buscar una pedra blanca que es fa prou bona, ajudant amb alguna cosa. D'aquí, pujar peus i pillar un bon forat per l'esquerra. Després queda el ressalt final, amb un pas amb nyapa d'esquerra que permet pujar peus cap unes laterals: dreta primer i esquerra després.


La Iaia Iaia ens ha fet treballar. Faltava escalfar una mica més segurament...

El Ramon li fa un pegue sense gaire èxit. Jo li faig un segon i encadeno sense problema. El segon del Ramon surt una mica millor, però només una mica!

Curiosament avui també ha arribat gent, però només un grup de quatre que han estat escalant i comentant la vida, resultats electorals inclosos. Quan hem acabat el segon pegue a la Iaia Iaia ens hem preparat per anar al sector dret i ells també anaven a fer-ho!!! Però quan han vist que hi anàvem han optat per quedar-se allà.

A la dreta hem fet Peluts No (6a). Començament durillo on cal saber llegir bé la manera menys dolorosa de fer-lo. Jo no ho faig i me'n vaig avall inesperadament... Torno a començar i, ara sí, amunt i força! Via xula, amb un ressalt final guapo.

 
A Peluts No. Hi ha més feina del que seria normal!

A continuació ens posem a Mr Danger (6b) que no he fet mai. Surt prou bé, fins i tot diria que és més senzilla que l'anterior (?). El ressalt final potser és el que demana més, però l'he resolt prou bé anant a buscar un bolo marró per la dreta i tibada i amunt.


En canvi, a Mr Danger potser n'hi ha menys.

Baixant posem cintes a la veïna de l'esquerra però quan en Ramon posa el peu a terra comença a ploure unes gotes prou grans com perquè l'hagi fet en A0-força ventral ràpidament. Pleguem trastos plovent ja i ens remullem bé fins arribar al cotxe. Collonut! M'hagués sabut greu que el dia hagués aguantat després d'haver abandonat!

Això sí, caldrà tornar-hi un altre dia!!!



diumenge, 28 de maig del 2023

Pla B: The Mamas and the Papas

Avui, dia d'eleccions, hem sortit amb en Pep. La idea era anar cap al Totxo de Ponent, però un cartell abans d'arribar-hi ens advertia de la prohibició d'escalar-hi fins no-sé-quan. Ens ha fet mandra anar cap al Serrat del Muntaner així que hem enfilat cap al totxo de  The Mamas and the Papas.

Hem començat fent la #5 (V+). Una via llarga, amb diversos ressalts xulos, que serveix per escalfar i on s'ha apretar una miqueta! En Pep també la fa per escalfar i li surt la mar de bé.

 
Escalfant a la #5

A continuació ens hem posat a Iroquesos (6a). Aquí hi ha una mica més de feina. Jo hi he fet una bona apretada tot i que ha sortit. Això sí, un xapatge l'he hagut de fer amb la xapa a la panxa perquè no veia pas com deixar-me anar... Segurament amb la cinta posada es pot xapar abans de fer el pas.


A Iroquesos.

Després he volgut posar-me a la de la seva esquerra, a l'esquerra de tot, la Nyam Nyam (6b+). Aquí cal tibar bastant més! Era com si anés a vista perquè fa un munt d'anys (11 i 7) que la vaig fer... Gairebé m'hagués sortit posant cintes però no he trobat el canto bo que permet sortir de les dificultats. Al segon pegue ha sortit sense massa dificultats. Tot i això, després hi ha un ressalt que se les porta també!

Al segon pegue, surt la Nyam Nyam.

D'aquí hem anat a la dreta de tot perquè la zona s'ha anat omplint a vessar! Segurament tothom ha vingut aquí avui. Hem gaudit d'un bon overbooking!

A la dreta de tot hem fet Aromes de Papiol (6a). La primera xapa està refotudament amunt i és gairebé un suïcidi anar-la a buscar. Però poc a poc hi arribo. Després ve un mur més que compacte que em costa de llegir. Faig un passet agafat d'alguna nyapa d'esquerra i l'arrenco. Me'n vaig avall sense conseqüències més enllà d'una pelada als nusos de la mà. Al cap d'una estona hi torno i encadeno. L'he trobat molt rabiosa!

Després m'he posat a Neurona (6a+) just a la seva esquerra. D'estil similar a l'anterior, surt amb alguna apretada i no se'm trenca res.

Tenia ganes de provar la Iaia Iaia (6b) però està ocupada. Esperem per si queda lliure després del pegue que li està fent un escalador però finalment passa el temps i toquem el dos perquè jo he de ser d'hora a casa avui.

Això ha semblat la rambla però hem pogut escalar la mar de bé. Les vies són bones, ben assegurades excepte alguna primera xapa i la roca bona, malgrat que he petat un canto i algú altre un altre... Seran les pluges d'aquests dies!