Hem començat per Caga Tió (IV+). Una entrada rabiosa pel grau i anar fent fins la reunió roca discreta. Aquí el Ramon ha atacat de primer i posant cintes.
A continuació m'he posat a Pagafantes (6a+) just a l'esquerra de l'anterior. La roca és força discreta, no convida gaire a ser escalada. Toca fer alguns moviments a dreta i esquerra per trobar una línia coherent. Alguns passos delicats fins arribar a un punt on no tinc clar per on tirar. M'ho miro per la dreta, després per l'esquerra, fins i tot arribo a xapar la reunió de la via del costat, la desxapo quan veig que no és per allà i torno a mirar-ho per la dreta... Tot això anar aguantant com puc perquè el terreny no és pas gens senzill. Al final em penjo i m'ho miro. Resulta que al final és pel mig: hi ha una regleta que no he encertat a veure en cap moment. Des d'una llastra que sona trencada per l'esquerra toca agafar una presa raonable per la dreta i remar fins la regleta, a poder ser amb la dreta. Pujar peus i estirar-se fins la fissura, on hi ha un bon forat. Més amunt les xapes sembla que conviden a complicar-se la vida, però novament no s'hi veu res i toca anar per la dreta de les mateixes. Entre la roca i el recorregut, no m'ha agradat...
A continuació hem anat a l'esquerra de tot, a fer algun quintu. La de més a l'esquerra, Clàudia (V) l'havia fet en top-rope un dia per escalfar. Avui l'he encadenat. El Ramon li fa un top-rope a Adrià i jo em poso a Essència de Lluna (V) seguint per Adrià, cosa que també farà el Ramon fent de primer. Els primers metres de l'Essència són molt guapos, amb tibades i remades de molt bon fer amb tècnica. Després toca adherència...
A continuació tenia ganes de tatxar Super Tram (6a+) que no havia tastat mai. La part de baix té uns trams amb roca que no és una meravella i val la pena colpejar-ho tot per veure com sona. Més amunt hi ha alguns llocs on calen moviments imaginatius per resoldre-ho amb comoditat. La corda pot fer ròssec en alguns llocs, jo he desxapat algun parabolt per aquest motiu (i per estalviar cintes, que aquí en calen un munt). A la part final toca un desplomet que és la part dura de la via. La part més desplomada es creua en lleugera diagonal de dreta a esquerra, amb presa prou bona. Una vegada sobre el desplom, terreny rom on una estirada m'ha permès trobar quelcom prou bo per anar-me movent. Després, diagonal a la dreta per entrar a la reunió, compartida amb Fang i Setge.
Per acabar el dia, com que se'ns està fent tard, li faig un top-rope a Fang i Setge (6a+) que ja havia fet en una altra ocasió. Molt guapa, amb passos imaginatius en diversos punts, i amb un ressalt final molt més senzill que l'anterior. Serveix per acumular metres i anar rehabilitant el dit...
Hem estat sols fins l'arribada d'un grup força nombrós, quan ja estàvem a la part final de la sessió. I el dia ha acompanyat: assegurant amb bastantes capes posades però escalant normalment en màniga curta.