Roc Negre

Hem començat per Caga Tió (IV+). Una entrada rabiosa pel grau i anar fent fins la reunió roca discreta. Aquí el Ramon ha atacat de primer i posant cintes.

Començant amb IV's

A continuació m'he posat a Pagafantes (6a+) just a l'esquerra de l'anterior. La roca és força discreta, no convida gaire a ser escalada. Toca fer alguns moviments a dreta i esquerra per trobar una línia coherent. Alguns passos delicats fins arribar a un punt on no tinc clar per on tirar. M'ho miro per la dreta, després per l'esquerra, fins i tot arribo a xapar la reunió de la via del costat, la desxapo quan veig que no és per allà i torno a mirar-ho per la dreta... Tot això anar aguantant com puc perquè el terreny no és pas gens senzill. Al final em penjo i m'ho miro. Resulta que al final és pel mig: hi ha una regleta que no he encertat a veure en cap moment. Des d'una llastra que sona trencada per l'esquerra toca agafar una presa raonable per la dreta i remar fins la regleta, a poder ser amb la dreta. Pujar peus i estirar-se fins la fissura, on hi ha un bon forat. Més amunt les xapes sembla que conviden a complicar-se la vida, però novament no s'hi veu res i toca anar per la dreta de les mateixes. Entre la roca i el recorregut, no m'ha agradat...

Una mica abans del crux de Pagafantas.

A continuació hem anat a l'esquerra de tot, a fer algun quintu. La de més a l'esquerra, Clàudia (V) l'havia fet en top-rope un dia per escalfar. Avui l'he encadenat. El Ramon li fa un top-rope a Adrià i jo em poso a Essència de Lluna (V) seguint per Adrià, cosa que també farà el Ramon fent de primer. Els primers metres de l'Essència són molt guapos, amb tibades i remades de molt bon fer amb tècnica. Després toca adherència...

Claùdia...

... i Essència de Lluna.

A continuació tenia ganes de tatxar Super Tram (6a+) que no havia tastat mai. La part de baix té uns trams amb roca que no és una meravella i val la pena colpejar-ho tot per veure com sona. Més amunt hi ha alguns llocs on calen moviments imaginatius per resoldre-ho amb comoditat. La corda pot fer ròssec en alguns llocs, jo he desxapat algun parabolt per aquest motiu (i per estalviar cintes, que aquí en calen un munt). A la part final toca un desplomet que és la part dura de la via. La part més desplomada es creua en lleugera diagonal de dreta a esquerra, amb presa prou bona. Una vegada sobre el desplom, terreny rom on una estirada m'ha permès trobar quelcom prou bo per anar-me movent. Després, diagonal a la dreta per entrar a la reunió, compartida amb Fang i Setge.

A la part final de Super Tram.

Per acabar el dia, com que se'ns està fent tard, li faig un top-rope a Fang i Setge (6a+) que ja havia fet en una altra ocasió. Molt guapa, amb passos imaginatius en diversos punts, i amb un ressalt final molt més senzill que l'anterior. Serveix per acumular metres i anar rehabilitant el dit...

Hem estat sols fins l'arribada d'un grup força nombrós, quan ja estàvem a la part final de la sessió. I el dia ha acompanyat: assegurant amb bastantes capes posades però escalant normalment en màniga curta.

La Placeta

Toca anar fent metres i anar provant moviments en plan suau. I avui li he d'agrair a l'Ernest que m'hagi portat a la Placeta, on hi ha vies tant per ell com per a mi. L'aproximació en cotxe té un bon tram de pista regular, amb un trosset més delicat. Nosaltres hem aparcat un xic abans del sector i ens hem estalviat una altra zona xunga.

Hem començat per la zona que queda a sota de la pista. Jo he començat per Caga Mandúrries (IV+). Placa de conglomerat tombada amb una zona un xic més dreta amb canto rom i petit. Bastant difícil pel grau proposat!

 

El company, atacant Pica Lletres.

L'Ernest ha fet Pica Lletres, a l'esquerra i jo m'he posat a A Plom (V+). Un viot! Assegurada amb spits i una certa alegria entre xapes. Una mica més vertical, però molt més franca que l'anterior, per mi gairebé igual de difícil.

Aquí, A Plom.

Després he fet la Vila del Pingüí (V+). Aquí hi ha les primeres tres o quatre xapes intenses, amb el primer tram d'apretar-li de debò. Tot i així hi ha canto i es gaudeix d'allò més. Després, anar fent fins la reunió.

L'Ernest proposa fer la Padrins (6a). Un tram més vertical a la primer part de la via, on s'han de buscar les preses però que casualment surten just allà on les esperes! Sembla que la natura les hi hagi posades per ser escalades i gaudides! Després de les dificultats inicials ve un tram més senzill i un ressalt final que es deixa fer bé. Molt bona també!

Una mica més picant, a Padrins.

Després d'aquestes ens n'hem anat a l'altra banda, on l'Ernest hi tenia el projecte del dia, la Elèctric (7a). Li ha fet algun intent, però avui no s'ha deixat encadenar... Quedarà pendent per un altre dia!

El company, barallant-se amb Elèctric.

Per la meva banda, jo encara he fet la És de Vida (V+): Hi he trobat alguns moviments ben exigents! Tibades intenses al principi i alguns moviments delicats de roms a la part final... Déu n'hi do! També he fet El Lleó no fa Por (6a) a l'esquerra de l'anterior amb les darreres llums del dia. M'ha semblat més franca que l'anterior i això tenint en compte que no m'hi veia massa bé ja...

La recollida de trastos l'hem feta amb molt poca llum i hem hagut d'encendre el mòbil per il·luminar un tram del camí de tornada. Tarda ben aprofitada, amb 6 bones vies encadenades. I, a sobre, bones sensacions al dit -mica en mica tocarà anar pujant la intensitat.

El Pati

A la dreta de la Vinya s'hi ha equipat un sectoret anomenat el Pati i avui ens hi hem acostat amb el Ramon, que feia molt de temps que no escalava.

Hi ha 7 vies entre V i 6b sobre roca que no sempre és perfecte, però que ha estat molt sanejada. Això vol dir que, tot i l'excel·lent feina que han fet els equipadors, encara ens podem trobar alguna cosa que caigui. De fet, n'han anat caient unes quantes, sense conseqüències.

M'he posat a la de més a la dreta, Manipula i Guanyaràs (V). Passos interessants al principi, escaquejables per la dreta, un ressaltillo i una rampeta fins la reunió. Roca molt bona fins als darrers metres. Molt ben equipada, com la resta. El Ramon s'animarà a fer-la de primer i se'n surt com si no hagués passat el temps. Però això és després de que, després de despenjar-me de la primera via, jo m'enfili per la del costat, La Matraca (V+) perquè si no no em sento escalfat.

 

A Manipula i Guanyaràs

La segona és una mica més difícil, amb alguns moviments tècnics d'adherència i presa roma. Després, passeig fins la mateixa reunió.

 

A La Matraca.

A continuació em poso a Espiral del Silenci (6a) a l'esquerra de l'anterior. Té la reunió uns metres a l'esquerra de les dues primeres. Aquí hi ha algun moviment on s'ha de tibar més, però m'ha semblat més franca i fàcil de llegir que l'anterior. Molt guapa!

A Espiral del Silenci.

Seguidament toca Exhili Ideològic (6a) que, amb 20 metres ben llargs és força més llarga que les altres de la dreta. Aquí hi tenim un tram curiós al principi, on cal fer alguna contorsió sobre roms. Després un tram de més bon fer, per un díedre d'on es surt per la placa de l'esquerra per atacar el ressalt final, amb alguns passets xulos. Interessant!

A Exhili Ideològic.

Baixant d'aquí em miro el 6b, curt, que hi ha a l'esquerra, però m'ha semblat dur i poc evident. No em convé pas, en plena recuperació, així que em poso a la següent Orco Incendiari (6a+). Ressegueix una fissura en diagonal a l'esquerra i continua per la placa cap a la dreta, esdevenint la via més llarga del sectoret. A la zona de la fissura hi ha passos guapos, amb canto. El pas desplomat cap a la dreta es resol ben bé i toca esforçar-se una mica al mur final. Entremig hi ha una zona una mica trencada que li treu encant, però és una línia ben xula.

En Ramon, a la fissura inicial de Orco Incendiari.

I per acabar la sessió, la de l'esquerra de tot, Conseller de Drames (6a). Placa guapa i franca al principi. Després toca una zona desplomadeta, amb bon canto. I, per acabar un esperó final que m'ha semblat bastant difícil. He estat una bona estona per llegir una forma de fer-lo: per la dreta de les xapes, sobre uns roms que exigeixen una bona dosi de concentració i ganes.

A Conseller de Drames, be exigent i xula!

Amb sis vietes fetes, havent sortit força tard de casa ens donem per satisfets! La recuperació va per bon camí i vaig acumulant metres. I en Ramon... qui sap, igual torna al món de l'escalada durant uns dies :)

Tornada a la roca al Mirador de Garreta

Fa gairebé 2 mesos vaig tenir un trencament de la politja A4 del 4rt dit (anular) mentre tibava del tridit / regleta lateral esquerra al crux de la Perestroika al Roc de l'Alou. Ha tocat fer bondat... però avui tocava tornar a la roca!

Al final del dia ja tornava a xalar de valent...

A urgències em van immobilitzar amb un muntatge que ocupava (i inutilitzava) pràcticament tota la mà. Això és la recepta segura perquè te'l treguis el més aviat possible. El traumatòleg va suggerir que amb una fèrula xica ja hagués estat suficient. El que vaig fer jo és unir el 4rt amb el 3r amb esparadrap durant un parell de dies i a partir d'aquí sense res, però sense forçar-lo en absolut. Què s'hauria d'haver fet? Potser fèrula xica, d'un sol dit. O unint dos dits més un taping que asseguri que el tendó es manté prop de l'os. El repòs en tot cas han de ser 10 dies. A mi el traumatòleg em va veure passats 8 dies... A la ecografia sembla que va confirmar que es tractava d'una ruptura total o gairebé total. El tendó quedava separat de l'os encara, però aleshores sembla que ja tocava iniciar rehabilitació. Des d'aleshores he anat fent i el dit ha anat millorant fins no fer mal. Això sí, la falange ha quedat més voluminosa que la de la mà dreta.

Avui he sortit amb la Rosa per veure com responia el dit a la roca i ens n'hem anat al Mirador de Garreta, al costat de la Queraltina. Quan hem arribat hi havia una cordada femenina que estava per allà i ens han acabat de situar sobre el terreny. A proposta seva, ens hem quedat a les vies més llargues, que es veuen més guapes també.

Comencem amb Castell Berguedà (V). Una passet a uns metres de terra i la resta d'anar fent. 20 metres ben guapos. La Rosa la fa, en top-rope això sí, però no es despentina gens ni mica. Feia mooolts anys que ella no escalava i no ha oblidat el gesto!

 

La Rosa, a la seva primera del dia, del mes, de l'any i del quinquenni...

Després tocava fer-ne una altra i m'he posat a Tots Sans (6a). Aquí hi ha un pas bloquero que demana una apretada. En el meu cas, per flanquejar cap a l'esquerra a buscar una llastra boníssima una vegada feta l'entrada un xic per la dreta. Segurament s'hi pot anar directe però amb un pas de decisió sobre presa més xica. No li recomano per la Rosa i vaig directe a la següent.

Aquesta és 40 Àngels (V+). Té els primers metres mantingudets i verticals, amb bon canto però on cal buscar i estirar-se una mica. Després terreny tombat i rom, una combinació ben xula! La Rosa també la fa amb solvència.

 A 40 Àngels toca tibar una mica al principi...

Per acabar la sessió, anem cap a l'esquerra, on les vies ja apreten una mica més i trio la Toporoc (6a+) que entra per la vista. Començament còmode i un xic sobreequpat per una llastra en terreny tombat i aviat entrem a la vertical. A partir d'aquí els moviments són mantinguts. Hi ha bon canto i peus suficients, però cal endevinar la millor continuació a cada moment. La via té unes quantes xapes que fan mantenir la tensió fins que la roca es tomba lleugerament. Molt recomanable tant per la llargada com perquè és mantinguda!

Amb aquestes quatre vies (que, a sobre, no havia fet mai) em dono per satisfet. Bones sensacions en el primer dia. Això sí, en un pas de la Toporoc m'he agafat en una llastra lateral que recordava la presa on em vaig lesionar... i que canviat d'opció. No tinc clar com de tendre està la politja reparada i, tot i el taping protector que duia, he preferit no tibar gairebé gens. Segurament també serà una qüestió de coco el tornar a confiar plenament...