dissabte, 10 d’abril de 2021

Escalades Fantasmagòriques a Gorros

Avui amb en Pep volíem anar a fer alguna vieta. La meteo suposadament donava bon dia el dissabte... Ens plantem al monestir i veiem que el panorama no pinta gaire bé: la roca es veu força xopa arreu. Decidim provar sort a la part alta, esperant que allà potser s'assecarà ràpidament i paguem els 8 eurus i escaig que costa la broma. Feia moltíssims anys que no pujava pagant!

Allà veiem que la cosa no pinta gaire bé tampoc. Les Magdalenes estan xopes així que anem passejant pel peu de diverses roques per confirmar l'evident: serà difícil escalar avui. Aprofitem per passar per racons que o bé desconeixíem o bé estaven en un racó oblidat de la nostra memòria. I al final, peregrinem fins al peu de l'Agulla de la Font de Jacob, on la roca està acceptablement practicable. Fa uns dies hi vam ser amb en Xevi. Avui ens hem posat a la #26 L'Escolania (IV+) i hem continuat per la segona tirada de Dahlia (6b) i el tercer llarg d'aquesta mateixa (IV).

Comença en Pep, jo faig el segon llarg i acaba en Pep. L'única zona interessant és un ressalt vertical al primer llarg, abans d'entrar a la reunió, i la panxeta de sortida del segon. Aquí es xapa el segon bolt estirant-se a tope des de bona presa. He baixat i he vist el pas un xic per la dreta. Realment només és un pas i després ve una zona amb bones patates d'anar fent. Darrer llarg sense problemes i toca rapelar perquè el mur final està descompost i no hi ha vies que hi passin.


Escalada fantasmagòrica a l'Agulla de la Font de Jacob. Primer, segon i tercer llarg.

Rapelem fins a una reunió de sota el passamà (45m) i des d'aquí un altre de 30 metres ens porta a peu de via. Decidim que no cal fer res més i anem avall xino-xano. Al final hem pogut escalar una mica, i el que no hem escalat ho hem passejat i ens ha tocat l'aire, que és del que es tracta!

De la previsió de temps... millor no fer-ne cap comentari! Per acabar, toca comentar que, mentre estàvem per la part baixa, les cabres han anat tirant de tot i força. Ha anat d'un pèl que no rebem!



dissabte, 3 d’abril de 2021

Cova de l'Ós

L'Ernest ha proposat d'anar a la Cova de l'Ós, aquesta tarda. Jo hi havia estat fa temps i no m'havia deixat gaire bon gust de boca, però li he donat una segona oportunitat.

Anàvem amb la idea d'atacar unes vietes de la dreta, la Garganta Profunda i les seves veïnes. Però la Garganta en qüestió sembla que té un equipament molt just. Des del pont de pedra a la xapa següent es veuen metres i bastant tomàquet, de fet sembla que en tota la via es veuen tres parabolts...

La veïna del costat fa pinta de ser clean. Tampoc interessa avui... Total que ens n'anem al sector Gualtrapilla . Aquí s'hi deu haver afegit alguna assegurança, perquè ara, la #8 (6a) (numeració de Climb Around) de l'esquerra està ben assegurada i la Gualtrapilla (6a+) també.

L'Ernest es posa a la #8 i va fent. Jo també i també vaig fent. Això sí, hi ha alguns passets delicats. Aquí em noto un doloret a un dit, cosa que em fa recordar uns passos que vaig fer ahir a la Sala Golem, on hi havia unes tibades de bidit que em van costar... Cagundena, a veure si tornaré a estar delicat un temps! Per sort, la cosa sembla molt més suau que l'altra vegada, però m'he de recordar mentalment: no tibar a rocòdroms!



Finura de la bona a la #8.

Posem cintes a la #9 Gualtrapilla i l'Ernest s'hi posa. Agonitza una mica al principi i jo decideixo que faré un top-rope, també per no tibar més del compte. Efectivament, el començament és agònic de collons. I després s'ha d'anar mirant... Dura, dura. A més, he arrencat un codolet en un pas...


Després s'ha de donar la talla a Gualtrapilla.

Acompanyo el soci a la Cova pròpiament dita i li suggereixo El Moll de l'Ós (6b+). Abans li fa un tast a Cagandurria (6b+) i decideix que no té ganes de patir: hi ha unes excursions de collons i la via es veu més que xunga... Per sort, se n'adona a temps i no ha de deixar-hi res. El Moll de l'Ós, en canvi, és una via normal, i la fa ben content. Jo passo de seguir escalant avui.


Al Moll de l'Ós sembla que només s'ha d'escalar...

Per acabar, l'Ernest es posa a una via nova, que sembla que és un 7a dur. Li va traient els passos...


El company, apretant fort.

Jo confirmo el que ja sabia: que no se m'hi ha perdut gran cosa, aquí. Potser si l'equipament de les vies antigues va millorant s'hi podrà tornar. I sembla que hi ha vies ben graduades, entre la majoria que no. Poc a poc potser la cosa s'anirà centrant i aleshores valdrà la pena tornar-hi.


dijous, 1 d’abril de 2021

Mercadal Inferior

Avui amb l'Ernest i el Josep ens n'hem anat al Mercadal Inferior. Ells fa una colla de dies que hi van fent activitat, en canvi jo sols hi havia estat una vegada fa un parell d'anys.

Hem començat escalfant amb Bigger City (V+). Es deixa fer amb força tranquil·litat i serveix per anar escalfant. Curiosament, és la mateixa que vam fer servir per escalfar l'altra vegada... Qui no té memòria, ha de repetir vies!


Escalfant a Bigger City.

A continuació jo faig Menjaorelles (6b). Recordava que hi ha via un pas cabró en alguna banda i espero a que el Josep li posi les cintes per si les mosques. Rellegint la piada al blog, és talment així: Una tibada llarga als volts de la segona xapa, per anar a buscar bons cantos d'esquerra i després tibar de presa petitona però bona per xapar el pitó i sortir-ne per l'esquerra. Després, a gaudir dels moviments fins la reunió. Via llarga i ben bona!



Tibant una mica més a Menjaorelles.

Aquests dies, els companys s'han estat barallant amb alguns 7a's de per aquí. Avui l'Ernest li fa un pegue a La Processó Va Per Dins, a l'esquerra de Botafumeiro, posant cintes i la treu a la primera. Portava un munt d'intents en dies passats! En Josep es posa en top-rope al 7a de la seva esquerra, Set d'un Sol Cop, que comparteix reunió amb l'anterior. Com que té els moviments més que estudiats, avui també hi triomfa!


L'Ernest, encadenant La Processó Va Per Dins(7a).

Jo li faig un tast a La Processó... en top-rope per tastar els moviments. És una via força atlètica durant tot el seu recorregut. Desploma força i demana posar-hi ganes! Un primer pas delicat està a l'alçada d'unes regletes, on s'ha d'anar cap a la dreta a pillar un dauet prou bo per la dreta i d'aquí remada i agafar un canto boníssim per l'esquerra. Després s'han de pujar peus i agafar dos forats invertits en un joc estrany: primer amb la dreta i deixar el monodit de l'esquerra lliure per la mà esquerra. Representa que es xapa des d'aquí i després toca una pinça horitzontal bona amb l'esquera (però no prou com per xapar) i estirar-se creuat fins quelcom prou bo amb dreta. Després una estirada fins agafar un bec bo de dretes i es pot reposar una mica abans de xapar (!!! quina por!). S'agafa un canto/pinça amb dreta i toca una altra remada cap a l'esquerra. Després ja sols cal anar fent... Els passos han sortit, però encadenar-la seria un altre preu.



En Josep, a dalt, i jo mateix a Set d'un Sol Cop (7a).

A continuació hem anat a Mi Chica es un Bombon (7a). L'Ernest volia fer una via nova que surt recte amunt des de la reunió intermitja, però veient el pa que hi donen, opta per seguir aquesta via. En Josep s'hi posa en top-rope i falla en un moviment. M'hi he posat jo, també en top-rope, i he encadenat! Des de la reunió hi ha uns moviments de flanqueig cap a la dreta delicats. Toca aprofitar alguna invertida, però també algun canto prou bo, en algun moment, per l'esquerra. Hi ha una nyapa per l'esquerra, just al mig del díedre, i alguna cosa per la dreta, crec que mig en lateral. Després, una regleta per l'esquerra que costa de veure (en Josep no l'ha trobat i ha fallat per això) tot i estar davant la cara! La dreta en lateral, pujar peus i agafar un rom/nyapa per l'esquerra, a l'alçada de la xapa. Ni pensar-hi en xapar aquí, però: cal fer un pas més i pillar un canto bo per la dreta i xapar després. A partir d'aquí la cosa ja no és tan extrema. Hi ha un tram amb roca a controlar, després s'ha de superar un bloc i mig entrar al díedre, tot i que les xapes estan a l'esquerra, i sortir a l'esquerra cap al buit quan la cosa es veu mig bé. Toca escalar una mica encara, però ja no hi ha dificultats apreciables. Un encadene a vista (en top-rope, però) que ha estat un bon subidón!



L'Ernest, a punt d'entrar al diedret de Mi Chica es un Bombón, on hi ha el tomàquet.

En acabat, l'Ernest encara li ha fet un pegue en top-rope a la via nova que surt recte amunt de la reunió intermitja. Després de mirar-ho hi ha vist alguna possibilitat. Tot i això, sembla que a la part de dalt hi ha una excursió exagerada entre xapes... Els altres ja ens hem donat per satisfets, a banda que la tarda ja no donava gaire més de sí. Hem acabat fent una bona activitat!