dissabte, 24 de març del 2012

Primer i segon pis


Avui hem fet una matinal amb en Pep. Per aprofitar l'estona disponible hem anat cap a Collbató, a fer esportiva al primer i segon pis. Ahir en Pep va estar al primer pis i tenia ganes de visitar el segon, però per escalfar ha suggerit la de més a la dreta del primer pis, la via #5 de la ressenya de kpujo. És la via més senzilla de la zona (V+), però té un tram ben vertical i amb presa petita que et deixa ben escalfadet! Ara, que aquest era l'objectiu, jeje.

Escalfant a la via #5

Després m'he posat a la via #1 (6b). Té un començament força durillo en presa petita que ha sortit, esbufegant un xic. Després un tram més senzill i a continuació el mur final, amb presa raonable, però de molta continuïtat. He anat fent fins al final de les dificultats, on no he acabat de decidir-me a fer el darrer pas i m'he penjat a la darrera xapa! Sap greu deixar deures pendents d'aquesta forma però tant se val! És una via molt i molt bona. Absolutament recomanable.

A la via #1, després de les primeres dificultats.

Com que en Pep l'havia fet ahir, proposa d'anar directament al segon pis, a la part dreta. Allà ataquem la via #14, un suposat 6a+ que és la via més senzilla del sector. Des de sota no sembla pas que hagi de ser tan senzilla... Ataca en Pep i ben aviat s'adona que alguna cosa no quadra. Deu ser una via "dels 80"... Després de despenjar-se la torna a provar en top-rope i la treu, però apretant molt! A la vista del percal m'hi poso també en top-rope i m'adono que he fet bé. Sabent els passos l'encadeno, però la dificultat és estratosfèrica pel grau proposat!

Un 6a+ durillo, per dir-ho finament!

Baixant d'aquí decidim ignorar la #13 (6b)que té un començament idèntic, i un final que sembla més dur i ens posem a la #12 Apache Exprés (6b). Curiosament, aquesta ens ha sortit als dos i gairebé no ens hem despentinat! Una tibada durilla al principi i un passet a mig llarg són les úniques dificultats ressenyables. Res a veure amb l'altre!

La tibada d'entrada de la Apache Exprés...

... i havent superat el segon tram difícil.

Queda temps perquè un de nosaltres faci una altra via. Com que en Pep va escalar ahir em suggereix tornar al Primer Pis i fer la #3 (6b+). Començament tranquil fins arribar al terreny vertical. Allà hi ha uns primers metres amables i després cal agafar un bec de la fissura que baixa en diagonal per fer un xapatge. Després s'ha d'anar a buscar una frangeta on hi ha una bona bústia per la dreta i res més: és el crux de la via! Aquí cal pujar peus, especialment l'esquerre fins una bona repisa i estiar la mà esquerra a buscar un bidit rom que amb prou feines ajuda, però que permet superar-se sobre el peu esquerre i anar a caçar un bon forat amb l'esquerra. Aconsegueixo fer-ho després de penjar-me. Després, un moviment un xic a la dreta per pujar a buscar un forat inhumà per la dreta. A partir d'aquí, anar fent. Als darrers passos, cal cercar un lateral calcari i no pujar massa peus: jo ho he fet i he pillat!

Jo mateix, a la impressionant i recomanable #3.

Després d'això hem recollit trastos i cap a casa! Està clar que a la part dreta del segon pis no ens hi trobareu ;)

dissabte, 17 de març del 2012

Narieda: Baga Total


La proposta per avui era anar a la Baga Total de la Roca Narieda. De camí el termòmetre marca temperatures no gaire agradables com per posar-se a l'ombra, però finalment no hem canviat de plans. Passem Figols i entrem a una pista que aviat queda tallada per una cadena. Aquí hem deixat el cotxe i hem enfilat pista amunt, travessant la cadena. Ben aviat es deixa veure el recorregut de la via. Nosaltres hem enfilat més o menys recte amunt, però val la pena fer un revolt més de la pista i acostar-s'hi: ens estalviem un tros de tartera desagradable.

Decidim repartir-nos la via fent 5 llargs seguits cadascun. Començarà en Toni, seguirà en Joan i jo m'encarregaré dels darrers llargs. Els primers llargs no tenen massa interès. Al tercer fem reunió després de la corda fixe, just abans de les dificultats. El quart ja té un tram guapo, en placa un xic més vertical. Malgrat l'aparença, la major part del temps estem sobre roca prou bona. Això sí, de tant en tant cal aixafar terra: no vull ni imaginar-me fer la via després d'un període de pluges. El cinquè llarg fa un llarg flanqueig a l'esquerra per atacar l'entrada a la reunió en vertical. Resulta ben guapo.

El segon llarg comença en placa arrampada i polida

A la quarta tirada tenim un tram ben interessant.

Canviem de posicions i en Joan ataca la sisena tirada. El començament cal fer-lo en vertical per anar ben aviat a l'esquerra per estalviar-nos dificultats extres. Seguim en diagonal a l'esquerra a buscar una llastra-esperó que s'endevina i que no és tan bona com sembla. Resulta una tirada guapa i on s'han de posar tots els sentits (V+).

Anant a buscar la llastra-esperó de la sisena tirada.

La tirada següent comença un xic per la dreta, tornat a l'esquerra per sobre d'una savina. Aviat trobem el pas clau per arribar a una llastra que queda a la dreta, on haurem d'apretar. Més amunt, terreny més tranquil però amb un parell de punts on cal fixar-s'hi (6a).

El pas d'apretar-li a la setena.

La setena tirada vista des de la R7.

Segueix un llarg de tràmit que surt recte i aviat va molt marcadament a la dreta. La següent tirada comença un xic per la dreta per creuar sobre la vertical de la R i anar amb tendència a l'esquerra. Surt un llarg ben guapo i la roca és excel·lent. La desena tirada té el seu què: Segueix un díedre força polit a trams on hi ha alguns passos ben curiosos. Sens dubte que és més difícil que l'anterior.

Darrers metres abans de la R9.

Jo mateix al díedre de la desena. En Toni més avall...

Tibant de valent a la desena tirada.

Aquí agafo el relleu. La tirada 11 comença pel díedre però aviat es supera el ressalt que el delimita i s'entra en terreny arrampat. Reunió molt còmode en un replà. El següent llarg no té complicacions (no el recordo) i també acaba en una esplanada prou ampla. La tirada següent és plaquera total, sobre roca adherent, on cal navegar un xic i fer uns quants passos mà-peu, típics d'aquests terrenys. L'he trobat força més difícil que la següent, tot i que ambdues estan graduades de V. El llarg 14 també va de plaques, però no és tan exigent com l'anterior. Arribant a una vireta horitzontal, la reunió queda uns metres a la dreta. Aquí comença el que m'ha semblat el millor llarg de la via: el darrer! Comença plaquero en diagonal a la dreta fins situar-se sota un tram lleugeremant desplomat. Aquí cal buscar un xic per arribar a una bona franja de mans que es pot anar seguint cap a l'esquerra tibant-li però amb relativa comoditat gràcies a uns bons peus providencials. Seguim flanquejant a esquerra amb assegurances abundants i aviat cal sortir recte amunt en un tram on cal apretar-li abans de flanquejar a esquerra novament per superar un nou desplomet senzill. Més o menys recte amunt superant uns blocs i aviat som al cim (6a).

Plaques adherents a la catorzena tirada.

La cirereta del darrer llarg. Sens dubte, el millor. Una guapada!

La via ha resultat ben interessant. Està molt ben trobada enmig d'una tàpia enorme, buscant els punts més interessants a la part inferior i el terreny més factible a la part alta. Està totalment equipada. Nosaltres portàvem un joc d'àliens, els tricams i algun tascó i friend mitjà i no hem posat res. L'equipament és a base de molts ponts de roca, algun pitó, algun tascó ben encastat i algunes xapes a les zones plaqueres. Al primer llarg feia rasca de debò però s'ha pogut anar escalant bé. A partir de la tirada 11 ens ha tocat el sol. El descens, anant a buscar una fondalada a l'esquerra i seguint una fressa que acaba menant a la pista de pujada. Allà es poden fer algunes dreceres, però cal saber parar a temps :)