Casanova

Avui no estava al 100% de facultats, amb l'estómac remogut des de fa un parell de dies. Però això no ha impedit sortir a que em toqués l'aire ben acompanyat de l'Ernest i el Josep. Aquesta darrer proposa anar a Casanova i cap allà que hem enfilat els passos.

Jo no hi havia estat encara. Per arribar-hi, cal seguir el camí fins a on s'aparcaria per anar a Can Placa i aleshores tirar uns centenars de metres més i aparcar en un aixamplament on la pista es torna encimentada per fer una pujada. Fem la pujada a peu i al capdamunt trobem una fita que indicar un corriol que va resseguint la paret per dalt. En un punt el camí baixa, es posa en una escletxa i arriba fins a peu de vies passant per un tram on uns graons de ferrada ens ajuden.

L'Ernest proposa començar suau, per un suposat 6a que a la guia sembla que és Per les Nenes (V+). Es fa bé, buscant bé els moviments menys complicats, però s'ha de tibar una miqueta. Malauradament és molt curta (4 xapes) i gairebé no serveix per escalfar.

Escalfant a Per les Nenes (V+)

Per escalfar-nos bé i més que bé ens hem posat a Ull de Poll (6b)?. És una via clàssica, suposadament una meravella que s'ha de fer sí o sí. Com que va en diagonal val la pena desmuntar-la anant de segon i durant una estona dubtem qui dels altres dos serà el que haurà de resignar-se a aquest fat. Però veient les espernegades que hi ha de fer l'Ernest tant en Josep com jo decidim que la farem en top-rope... i ha estat la decisió més intel·ligent del dia. La via està bastant sobada, però malgrat això hi ha un munt de passos que Déu n'hi do. Per arribar al primer bolt hi ha uns bons passets i el que va de primer es juga una galeta de campionat perquè està molt molt amunt. En top-rope ha anat sortint fins a un punt on sembla que toca anar més per la dreta del que suggereixen les xapes. Jo m'he hagut de penjar uns quants cops en part per no fondre'm ja a la segona via, però en part perquè hi ha bastants passos que costen d'endevinar sense conèixer-los. En fi, que ens ha semblat estratosfèrica a tots!

Jo mateix a dos llocs de Ull de Poll (6b)

Després d'aquesta l'Ernest es posa a Carn Dolça (6a+) on es veu un pas bloquero bastant cabronet. En Josep proposa fer Llenega-me-la (6b+) que diu que és més senzilla que Ull de Poll... Escarmentat decideixo posar-m'hi en top-rope també i aquesta ha sortit prou bé. Una entrada bastant tensa fins agafar una bavaresa, terrenys més tranquil amb alguns moviments curiosos i després anar fent fins al muret que ja es veu des de baix, on s'endevina que hi haurà el crux. Aquí m'ha sortit prou bé, anant a buscar una gota d'aigua per la dreta, pujar peus i agafar unes gotes d'aigua/llastretes prou bones. Una apretada fins passar els peus a la dreta i pots agafar aire còmodament. Queden alguns moviments però es poden controlar. La veig factible, a diferència de Ull de Poll.

En Josep, a dalt, i jo mateix a Llenega-me-la (6b+)

L'Ernest es posa a la variant de Noctrópolis (6c) i nosaltres dos a Mursiélago Fuerte (6c+), perquè l'hem deixat muntada -optimistes de nosaltres- baixant de la Ull de Poll. No cal dir que aquesta em ve dues talles grans... En fi, quan sigui gran potser hi veuré color!

Ernest a Variant Noctrópolis (6c)

Josep a Mursiélago Fuerte (6c+)

Ha estat la descoberta d'un nou lloc. La paret és peculiar, amb roca tipus xorrera a alguns llocs i calcari "normal" a altres. Els graus m'han semblat poc coherents. Potser quan porti unes quantes visites seguides ho entendré. Potser avui hi ha ajudat que jo no estava totalment fi... A la tornada, l'Ernest ha anat per l'esquerra de la paret, a buscar una canal i nosaltres hem tornat pel camí d'anada, a veure qui arribava abans. Més o menys igual, però sembla que el camí actual és el que hem fet a l'anada.

Formiguera: La Colá, del Barbes i Memòria Selectiva

Avui el Xevi i en Jordi havien quedat per anar a fer quelcom en plan tranqui i jo m'hi he afegit. Objectiu: Sant Llorenç de Montgai, paret de la Formiguera a fer La Colá, oberta fa un parell de mesos per l'Aberroncho i el Juan Gutierrez.

Ens plantem a peu de via i en Xevi s'encarrega del primer llarg (IV), una rampa de tràmit sense massa interès.

Primer llarg de tràmit.

El segon llarg, en canvi, és molt guapo i sorprèn que no estigués obert. Surt una mica en direcció a la dreta per una placa un xic tombada i continua en vertical després sobre terreny també vertical. Entremig trobem algun pas on s'ha de tibar una mica, res que en Jordi no resolgui amb autoritat (V+). La reunió queda a la part alta de la feixa i aprofitem la instal·lació per rapelar.

En Jordi, fent el segon llarg.

Dos moments del Xevi al segon llarg.

Mentre baixo vaig tirant cap a la via del Barbes, el segon llarg de la qual (6a+) serà el nostre proper objectiu. La R1 de la via del Barbes està a un parell de metres de la R1 de La Colá, on ara ja hi ha una altra cordada. Aquesta tirada és la guapa de la via, perquè la primera és una rampa sense massa interès. El llarg es va redreçant progressivament fins a sota una zona de roca que s'ha trencat. Aquí ja es torna vertical i cal controlar bé els moviments. En un punt la cosa es complica i cal anar un xic per l'esquerra, fer unes tibades i anar a buscar un parell de bústies d'escàndol en terreny un xic desplomat. Sortir d'aquí torna a ser complicat i he hagut de fer una tibada potent sobre cantets petits on no tenia clar que me'n sortís. Potser hi ha alguna presa amagada, però per aquí m'ha semblat molt durillo!

Al segon llarg de la del Barbes s'ha de tibar bastant!

Tornem a rapelar, ara fins a baix i en Xevi s'enfila per la Memòria Selectiva. L'objectiu és empalmar els dos primers llargs, però s'embolica i fa el segon de la dels Jesús (aka Savina Wall) i flanqueja després. En Jordi va al darrera i em va traient totes les cintes i jo aconsegueixo fer la Memòria Selectiva :) Tira en Jordi al darrer llarg, amb uns passets més fins al principi i més verticals i tibantosos, però amb bon canto, al final. Un bon llarg també!

Darrer llarg de Memòria Selectiva.

Com que ara hem agafat les bambes, ens n'anem caminant avall, en direcció est primer i nord-est després per trobar un camí que ens porta a la via. La creuem, i seguim el camí de baixada fins al cotxe. Probablement es tardi el mateix caminant o rapelant.

Hem fet una bona combinació de vies, força tranquil·les excepte el segon llarg de la del Barbes on s'ha de tibar fort. Totes elles són molt guapes, però. Recomanables del tot.

A sota, la ressenya de La Colá i situació de les vies properes:

Garreta

Avui he estrenat les tardes d'enguany. Amb el Josep P. i l'Ernest ens hem acostat a Garreta, entre molts dubtes. De fet, al cotxe estaven caient algunes gotes... però el fanatisme ha pogut més i ens hem decidit. Després veurem que la decisió ha estat l'encertada! 

L'aproximació no és gens evident i val la pena anar-hi amb algú que ho conegui una mica. L'aparcament és el mateix que per anar al Roc Negre i el camí comença seguint una pista que travessa el rec, pendent amunt. Fa diverses esses fins que s'acaba i continua un corriol no molt marcat. De tant en tant alguna fita ens recorda que estem pel bon camí. Anem pujant pendent amunt fins que toca girar totalment a la dreta (aquí hi ha alguna cinta que indica el camí) i anar a buscar la paret. Aquí el camí fa algunes baixades i pujades, entremig d'arbres. Passem pel peu d'una paret de conglomerat i anem seguint fins a trobar la paret.

El Josep va fort i comença amb App Slap (6c) perquè fa uns dies ja li va fer un tast i sembla que la té a punt. Malauradament, no li surt la zona del slab i s'ha de penjar...

En Josep, escalfant a App Slap. Fins a mitja via es deixa fer. Després...

L'Ernest comença més suau i amablement em posa cintes a La Trampa de la Rampa (6a). Aquesta em servirà per prendre contacte amb la roca d'aquí, ben peculiar. La paret està feta per estrats que miren tots avall, amb la qual cosa les preses naturals fan totes baixada i s'ha de tibar d'invertits molt sovint. A canvi, l'adherència és superba i els peus es queden allà on els poses. La Trampa és ben vertical o més, en algun punt. Anant controlant es troben les millors seqüències i em planto a la reunió sense massa dificultat. La via m'ha encantat!

L'Ernest a La Trampa de la Rampa...

... i jo també seguint-li els passos. Cel dubtós encara ara.

Després he aprofitat la corda de App Slap (6c) i li he fet un top-rope. El primer tram és de bon fer. Més amunt s'ha de passar a l'esquerra amb un pas delicat i continuar fissura amunt, ja més còmodament. Després toca passar descaradament a la dreta, amb un pas curiós però més senzill del que sembla. Pujar per la placa i ja som al slab, el crux de la via. Aquí t'has d'agafar de diverses nyapes i anar pujant peus i confiar en que no te n'aniràs avall... Per acabar d'amanir-ho aquí hi ha un alejillo interessant! Després toca atacar un desplom on també hi ha un pas cabronet. Es tracta de pillar un lateral amb la dreta i pujar molt els peus fins abastar un bon canto d'esquerres, pujar peus i recobrar la calma. Queda algun moviment delicat, però es deixa fer. Amb la corda per dalt ha sortit a la primera... Està madura per fer-li un intent un altre dia.

Mentre els companys van fent els seus projectes, que inclouen Rampilles Pilles (6c) jo ataco Super Pac (6b) a la dreta de La Trampa. És un viot molt recomanable! Els primers metres, tensos sobre  presa delicada. Després es va fent, van sortint els cantos, molts invertits, però he anat pujant molt bé. Quan la roca canvia i sembla que hi haurà tomàquet he anat un xic per la dreta i han aparegut uns forats-llastra que miraculosament permeten anar fent malgrat la verticalitat. A un bec lateral ben gran m'he estat una estona reposant per refer els braços que ja estan embotifarrats. Toca una mica de decisió per acabar d'arribar a la reunió, però surt prou bé. Probablement aquest darrer sigui el pas més dur de la via (?) o és que jo anava a caldo... Molt bona via que ha sortit a vista!

Dosificant esforços a  Super Pac. Val la pena fer-ho!

Els companys han deixat una corda a Rampilles Pilles (6c). Quan l'ha fet el Josep semblava que el pas dur estava en un punt on ell anava marcadament a la dreta. Després, baixant, ha vist una alternativa i jo, que estava al cas, me n'he recordat, jejeje. La via comença anar fent fins que toca pujar peus des d'un lateral de dreta per pillar una fissurilla que baixa. Aquí una mica a l'esquerra i obrir peus després cap a la dreta per situar-se novament a la vertical. Una pinça horitzontal i remada llarga fins la regleta que ha trobat el Josep, dreta a la fissura en lateral i esquerra a invertit ganso des d'on es pot passar còmodament a l'esquerra i xapar. D'aquí toca anar pujant, ara ja més suau i fer una apretada després per anar un xic a la dreta a pillar canto bo. Quedem en un slab més suau que la via veïna i després hi ha un desplomillo que s'ha de controlar però que surt ben bé. També ha sortit a la primera, gràcies a la corda per dalt. L'he vist fins i tot més factible que App Slap. Queda anotada!

En Josep a Rampilles Pilles.... amb una mica de sol i tot!

Per acabar la seva feina, l'Ernest s'ha posat a El Roc que Emergeix del Bosc.

La zona m'ha agradat. M'he sentit molt còmode amb el tipus d'escalada, tot i que no és habitual. Als companys encara els ha quedat alguna feina per fer, per tant potser podré tornar-hi abans no se m'oblidin els moviments apresos avui. I encara quedarà una colla de vies que es veuen ben guapes per anar fent en diverses visites. Un sector petit, però ben parit! I me n'he anat a casa amb un parell de vies guapíssimes encadenades i dos 6c's fets en top-rope a la primera... Què més puc demanar?

Matinal a Vallirana

Després de l'aigua caiguda aquesta nit ens ha fet por embarcar-nos en vies on probablement trobéssim regalims d'aigua. Una mirada al cel ens ha revelat que el sud es veia ben assolellat mentre que a la resta s'hi veien núvols... així que hem enfilat cap a Vallirana on el Jordi no ha estat mai.

Proposo anar més enllà de les antípodes, al subsector Heidi Metal, a veure què tal pinta la cosa. Jo no hi he estat mai i serà una descoberta. Les ressenyes d'en Fernando ens ajuden a situar-nos i els noms a peu de via eliminen qualsevol dubte. Optem per començar per la Shaolin Fantàstic (V+) per anar entrant en calor suaument. La via comença per un mur molt vertical farcit de bon canto però amb algun lloc on dubtes si la roca serà prou bona. Es veu que s'ha sanejat bastant i, alhora, hi ha algun canto reforçat amb sika. Després del tram inicial ens posem a sobre del dau sobre el que hem fet els primers metres i encarem la placa final amb alguns passo de placa ben agradables.

A Shaolin Fantàstic. Un muret amb bon canto per començar.

A continuació ens posem a Metro Chatelet Dirección Casiopea (6a). El començament és pel díedre, aprofitant bastant la paret de la dreta. Aquí han anat creixent unes floretes ben maques però tapen una mica les preses. Compte si hi poseu un peu al damunt: a mi m'han fet relliscar un peu, amb un ensurt sense conseqüències. Molts blocs sikats ajuden a que es pugui pujar sense ensorrar la cosa. Aviat la via ataca la placa de l'esquerra, aquesta ja ben compacte, i aquí hi ha un passet bastant cabronet. Des d'una llastra cal anar a buscar una franja roma que va millorant a mida que passes a l'esquerra. Un matollet dificulta acabar de passar a l'esquerra per sortir de les dificultats. Aquí el xapatge és una mica delicat i li he deixat una extensió al Jordi, per si les mosques, i l'ha fet servir ben content. Després queda un tram ben xulo, d'anar aguantant sobre bona roca. La via té un sol pas bloquero que m'ha semblat força difícil pel grau proposat.

Aquí ja es pot respirar: després del crux de Metro...

Després ens posem a Bocata Inoxidable (6a/+). Va resseguint una fissureta durant els primers metres amb moltes assegurances. Entremig trobem un bloc estabilitzat amb tensors. El pas més difícil és probablement allà on les xapes allunyen una mica més, però es fa prou bé. D'aquí la via va en diagonal a la dreta. Des de sota m'havia sembla que atacaria el desplom per un lloc on hi ha un altre tensor per aguantar una llastra però aquesta és una altra via que farem després. El tram que resta és més que vertical, però amb bon canto i agradable de fer.

A Bocata Inoxidable.

Baixant, posem cintes a Grandmaster Flash (6a+/b). Aquesta comença per una placa fineta fins a sota un sostre. Aquí toca contorsionar-se una mica, anant cap a l'esquerra a buscar la via anterior i després tornar a creuar a la dreta. Per aquí hi ha algun bloc sikat per dalt i per baix que no he hagut de fer servir. De seguida s'agafa una bona bavaresa que et permet sortir de les dificultats. El mur final, molt similar a la Bocata, guapo i de bon fer. Un xic més difícil que la Bocata.

Aquí toca moure's cap a l'esquerra i tornar després a la dreta.

Després ens hem posat a la Emperatriz Furiosa (6b+). Aquí hi ha un pas bloquero per sortir de terra, un trosset suau i una altra apretada plaquera. Després la cosa es suavitza una mica i es pot anar fent bé fins a sota el sostre. Aquí l'assegurança queda un xic amunt i he posat temporalment una cinta a un químic de la via de l'esquerra. Realment s'arriba bé, però per si les mosques. Ara toca encara el desplom. Un canto sikat ens indica el camí i, aquí sí, m'hi agafo sense contemplacions. També sense contemplacions aprofito la llastra reforçada amb un tensor que havia comentat abans, visible des de terra. Controlant bé els peus no m'ha semblat massa complicat d'encadenar, aquí m'ha semblat suau pel grau proposat.

En Jordi a Emperatriz Furiosa.

En Jordi dóna per acabada la sessió aquí. Ja fa un parell de vies que ha optat per anar en top-rope i comença a enrabiar-se-li la lumbàlgia que arrossega des de fa dies. Jo acabo la feina posant-me a 21 Gramos (6a+).  Començament bloquero, més suau que l'Emperatriz, amb prou bon canto però cal tibar-li. Després d'uns passos suaus, un ressaltillo on t'ho has de mirar bé, un tram similar a l'Emperatriz i un desplom potser un xic menys desplomat, però amb cantos més petits -o jo no n'he trobat de millors. L'he encadenat sense patir massa, però s'ha hagut de tibar!

A 21 Gramos. Toca atacar el desplom amb decisió!

I amb això anem plegant els trastos. Les vies que hem fet són guapes. La roca és prou bona, però hem anat trencant algunes cosetes. A mida que es vagin fent, això millorarà. Aquí s'ha fet servir bastanta sika per aguantar algun tetris que segurament se n'aniria avall. No sí si l'alternativa de tirar avall tot el que tenia pinta de poder caure un dia o altre era factible... Ara mateix, entre sika i tensors dóna una certa sensació d'inseguretat, a banda d'una estètica dubtosa, sobretot pels tensors. Segurament és el preu a pagar per ampliar la zona escalable i estendre el nombre de vies fins a les 176, segons la numeració de la ressenya (i segur que entremig encara n'hi manca alguna). La via més guapa probablement hagi estat la Emperatriz Furiosa.