dimecres, 7 de desembre del 2011

Pas d'Estrès a la Paret Bucòlica


La Paret Bucòlica és una paret de dimensions modestes en comparació amb les que l'envolten, però té una colla de vies ben atractives. Fa temps vaig fer la Terra de Dinosaures, a la part dreta. Avui, amb en Pep, hem anat a la part esquerra, a fer la Pas d'Estrès. Una ressenya prou detallada, aquí i una panoràmica més general aquí.

Aparquem i enfilem l'aproximació per la torrentera, anant seguint les marques de pintura vermella i les fites, atents a sortir de la canal per la dreta quan les fites així ho indiquen. La via és la primera que es troba seguint les fites. Un xic més a l'esquerra comencen la Treintaitantos i la Pedra de Tartera, força juntes al principi. Això pot servir d'orientació.

Comença en Pep el primer llarg. No presenta dificultats apreciables llevat de la superació d'un ressaltillo, on cal fer una tibadeta. La reunió és sobre una llastra, visible des de baix.

Començant la via.

La segona tirada és una placa excepcional. Alguna tibada de llastra al principi i després franges horitzontals al·lucinants, amb molt bona adherència de peus. Uns passos més suaus i un muret final, amb les típiques franges i els típics passos de calcari. Mentre he fet aquest llarg anava bufant un vent glaçat que, malgrat el solet que feia, feia témer que passaríem fred. Sortosament, la segona reunió és en una feixa arrecerada i a partir d'aquí el vent ja no ha molestat.

El segon llarg: Una placa "10".

El tercer llarg té un inici durillo, de pujar peus fins anar a buscar una franja bona (de les que tenen la punxa rovellada). Després cal seguir encara recte amunt i flanquejar després a l'esquerra, cap al tercer parabolt. A partir d'aquí passos suaus fins una feixeta, on comença una placa força llisa fins a sota el sostret que ratlla la paret. Per superar-lo cal un xic de finura fins agafar una llastra boníssima i pujar els peus amb decissió sobre el fil del sostre. Després, anar fent fins la reunió. És un llarg ben variat!

Pas curiós al principi del tercer llarg.

Finura fina al mig del tercer llarg.

Preparant la superació dels sostret.

La quarta tirada surt per l'esquerra i ataca una altra placa excepcional, tota ella un xic més difícil que la segona tirada. Van sortint cantos, però cal anar escalant. De fet, és una característica de la via: l'equipament està on ha d'estar, però obliga a gaudir de l'escalada! Al final del llarg alguna tibadeta, mai tan exigent com al llarg anterior. I tranquils, que la xapa acaba apareixent!

La quarta tirada és una altra placa "10", on cal anar fent... i aguantant!

Sortint de les dificultats a la quarta tirada.

El cinquè llarg té la dificultat concentrada en un pas a la sortida de la reunió (6b+ o 6c segons la ressenya). Com que en Pep li ha tret l'entrellat, m'ha sortit (de segon): cal anar amb tendència a l'esquerra i el pas clau és aguantar bé d'una frangeta vertical amb la dreta i aconseguir caçar preses millors a sobre. Després cal seguir escalant, però el terreny és molt més tranquil. Un ressalt vertical abans de la reunió a l'arbre és probablement el més dur del que resta de tirada.

El ressalt final del cinquè llarg.

La darrera tirada, que podria semblar de tràmit, és també molt bona, com la resta de la via. Comença per la paret de la dreta del díedre i s'enfila amb tendència a la dreta. La roca té un aspecte dubtós en algun punt, però sols cal estar a l'aguait. Trobarem algun tram de finura ben curiós i un final de via força atlètic, tibant de la fissura que permet superar per l'esquerra el barret que marca el final de la via. Reunió a la feixa, amb dos parabolts.

Als primers metres de la darrera tirada.

El resum de la via és simple: excepcionalment bona!

dissabte, 3 de desembre del 2011

Ivan al Timbaler del Bruc


Avui hem anat a la Ivan del Timbaler del Bruc amb un dels seus aperturistes, en Jordi, i en Pep. La via havia estat restaurada fa uns anys, però en Jordi tenia ganes d'acabar de polir algun detall i jo la tenia a la llista de vies interessants... així que tot ha encaixat a la perfecció!

Ahir vaig anar de farra i avui hem matinat força... una mala combinació per anar a escalar, però tot ha anat rodat i ha estat una sortida genial. De tota manera, en sortir del cotxe feia una fresca considerable acompanyada de ventet -mals auguris per una via bastant exposada al vent. Ben equipats ens hem plantat a peu de via on el sol ens ha rebut amb els braços oberts, el que ha permès deixar la tercera capa a peu de via!

En Jordi no tenia feina ni al primer ni al darrer llarg, així que se'ls demana. La via comença superant un ressalt i anant a buscar una fissura. Posa un pont de pedra abans del primer parabolt i la resta està al seu lloc. Mentre pugem nosaltres, apretem una xapa que estava un xic fluixa. La primera reunió està en un replà molt còmode un xic a l'esquerra (20m V).

En Jordi M. al primer llarg...

...i en Pep al mateix lloc. El que fa la perspectiva!

Des d'aquí en Jordi comprova que les forces de la natura han anat treballant: s'ha aixamplat una esquerda a la reunió! També comentem una llastra que fa un xic de por, tot i que la via no passa per allà. Potser caldrà fer-la baixar...

El segon llarg, a càrrec d'en Pep, segueix la fissura-bavaresa. Els primers passos són més descansats anant per la placa, però aviat cal fer el bàvar fins que la via es decanta a l'esquerra, en un tram desplomat per sota d'un bony. Aquí en Pep ha posat un alien per protegir el pas que hi ha per anar a buscar una xapa. Aquí s'ha de tibar força i l'alien fins i tot fa un xic de nosa. Passat aquest tram, el terreny s'ajeu un xic i es progressa més còmodament amb tendència un xic a l'esquerra. Quan la via recupera la verticalitat, cal cercar els millors cantos -que no són masssa bons, per cert- a l'esquerra de la línia de xapes. Quan ens posem a sobre d'un gran bloc gris característic (i romo) ja baixa la dificultat (30m 6a+). En Jordi ha tret un burí vell aixafat que encara quedava a la via i ha anat apretant algun parabolt. Al llarg hi queda un xic de tot: pitons, tacs, burins, spits i parabolts, però tot en bon estat.

Negociant els primers passos del segon llarg.

Al crux del segon llarg.

En Jordi, arribant a la R2. La Francesc Sardans al fons.

Des de la segona reunió es surt cap a l'esquerra a buscar una xapa que indica el camí cap a una alzina, una branca de la qual ens mena a la reunió, a la paret del davant a uns 3 m de terra. (20m III) Es pot baixar sense problemes, però nosaltres hem assegurat des de la R. Gràcies al treball de jardineria realitzat ara ja no cal barallar-se amb res (ni ningú).

Preparant-me el material per la quarta tirada.

M'he demanat la quarta tirada, que comença flanquejant a l'esquerra fins a una xapa. Es supera un ressaltillo i entrem a la placa, ben vertical per cert. Aquí cal anar buscant per anar progressant. A uns quants llocs m'he notat ben inflat i pensant que m'hauria de penjar. Però cada vegada m'he anat dient: canvia una mica de posició, descansa, relaxa't, una tibada més i ja et penjaràs a la següent, si cal... fins que el terreny s'ha arrampat un xic i ha permès reposar! Des d'aquí es veu un clau amb un cordino (fins ara hi havia xapes) i un xic més amunt n'hi ha un altre. Aquest tram torna a ser exigent, però força menys que l'anterior. Després d'aquest tram verticalillo, el terreny es torna més suau fins la reunió. He hagut de lluitar i he acabat ben inflat, però he aconseguit encadenar el llarg! (30m 6b)

Des d'aquí fins que s'arrampa abans del pitó hi ha un bonic
tram de continuïtat gens fàcil.

Una foto de la quarta tirada, cortesia de la Marga i l'Albert que,
amb un company, feien la Francesc Sardans.

Cargolant...

Mentre hem anat fent la via, ha aparegut una cordada a la Francesc Sardans i a la nostra R4 hem coincidit aproximadament amb la seva darrera reunió, on el vent comença a ser un xic molest. També aquí en Jordi ha anat cuidant la seva criatura, apretant alguna xapa (spits en bon estat i parabolts).

El darrer llarg comença flanquejant a la dreta per anar a buscar una fissura-díedre desplomat. Uns primers passos on pot ser útil un estrep i un díedre amable una vegada superat el tram desplomat ens porten a la reunió cimera. En aquest llarg hi trobem pitons i parabolts. (20m Ae(quipat)/V).

El meu peu, a punt de desaparèixer, amb el vermell al fons.

Al díedre que mena al cim.

Resulta una via força recomanable. La roca és excel·lent als llargs superiors i força bona al segon i primer llargs. Sols cal anar amb compte en un tram de 3 metres al primer llarg, on es deixa a l'esquerra una llastra descomposta. A banda de les cintes, pot ser útil un alien vermell o groc per la segona tirada i un estrep per la darrera. A la primera podem posar l'alien o llaçar un pont de pedra abans de la primera xapa.

En Jordi i jo mateix, a punt per la baixada. Gràcies per obrir vies!