Tarda de Vinya

Avui hem estrenat les tardes d'escalada amb el Ramon. Proposa d'anar a la Vinya, que l'altre dia li va encantar i així ho fem.

Avui sí, ell comença per la que Per la Canalla (V) que l'altre dia va quedar pendent.

Escalfant.

Jo no la faig i em poso a la Cristi Quin Corpus Tens (6a+) que ja vam fer l'altre dia.

A Cristi...

A continuació, fem la Super Guapu (6b). És la que va quedar-li pendent al Ramon l'altre dia. Faig l'entrada directa, on hi ha alguna apretadeta. La resta, però, és més senzilla que l'anterior. El Ramon entra una mica per l'esquerra i confirma que li sembla més senzilla. Com abans, l'encadena, i porta molt de temps sense escalar... La via un viot amb majúscules! 

Super Guapu!

Després em poso al projecte del dia Sigues Guarru i Dissimula (7a). Vaig posant cintes amb la canya en plan molt tranqui i baixant em miro els passos. Ho veig factible fins la quarta xapa i allà jo trobo una seqüència molt dura recte, que caldrà mirar-se.

El Ramon li fa un top-rope a Àtic Galàctic (6b). Té la mateixa graduació que Super Guapu però són dos mons completament diferents. Fa tots els passos però crec que va fallar l'encadenament.

A Àtic Galàctic, galàctic comparat amb Super Guapu...

Faig un top-rope al 7a i veig un bon repòs un xic a l'esquerra de la quarta xapa. El Ramon també li fa un tast en top-rope i es va movent per l'esquerra de la quarta. De fet, es va movent arreu! Quan torna a ser el meu torn apreto de valent, en top-rope però. Encadeno bé fins la quarta (seqüència de regletes petites per anar a buscar un llavi a la dreta; allà recolocar peus i pillar un hombro d'esquerra, recolocar més i estirada d'hombro més esquerra a un canto al diedret) i allà me'n vaig una mica a l'esquerra i hi trobo presa prou bona: es van pujant peus per unes pedretes, mà esquerra en lateral i estirada a una pinça bona de dreta. (Abans hi arribava amb l'esquerra, venint recte, anant a buscar un bidit per la dreta, precedit d'una agonia en una mini-lateral roma amb peus dolents). Ara toca anar a caçar una forats roms i un pas en adherència per pillar un canto semi-lateral d'esquerra que queda a les 10-11 amunt. A partir d'aquí es pot anar fent, cal aguantar!

Provant Sigues Guarru i Dissimula. El nom deu voler dir alguna cosa...

Hi veig color per un altre dia! I el Ramon... també!

La Vinya

Avui havíem quedat amb l'Anna per sortir. Després s'hi van anar afegint la Susanna i el Ramon. I, al final, l'Anna ha fallat! Així que la Maresmenca, el Berguedà i el Bagenc (jo mateix) hem enfilat cap al Berguedà, a petició de la Susanna.

Hem anat a la Vinya, que tenia els ingredients ideals per avui. Volíem començar amb Per la Canalla (IV+) però les nostres dots d'observació ens han portat a El Clàssic (6a+). Jo recordava que Per la Canalla era més de quart, però no entenia res de res... Fins que ha passat el Víctor i companyia que m'ha reconegut i ens ha fet adonar de l'error. En fi, resulta que he tatxat una de les poques que em faltaven (actualitzo: repassant el blog veig que no és cert, sí que l'havia feta), jeje (i hem apretat força, per cert!)

A la primera del dia. 

Després hem fet la Mandonguilles de Burilles (6a). Aquesta és força menys tensa que l'anterior i és ben bonica de fer. El Ramon, fins i tot s'atreveix a fer-la de primer, ara que porta temps sense sortir. Ha tingut una caiguda a càmera lenta però se n'ha sortit ben bé!

Fent Mandonguilles...

D'aquí hem passat a la boníssima Cristi Quin Corpus Tens (6a+). Llarga, variada, amb moviments bonics... una guapada de via!

 

A Cristi...

Després jo tenia ganes de gresca i m'he posat a Super Pepe (6c+). Fa un temps me l'ha via mirat però d'això fa molt. Faig un pegue per posar cintes i mirar els passos. Després la Susanna fa el mateix amb solvència però s'ha de penjar algunes vegades. El Ramon també s'anima a fer-li un tast fins tocar la placa final però tira avall.

Quan torna a ser el meu torn li faig el pegue bo i l'encadeno! He quedat ben content! El sostre es supera amb mà esquerra a una bústia amb pedra al mig del dau, dreta en bavaresa, esquerra igual i pillar el canto salvador de sortida. Aquí he pogut reposar una estoneta, tot i que he arribant prou bé de forces. I ara, la placa: Esquerra a una bústia, pujar peus i anar agafant coses xiques però tallants per la dreta. Xapar en una bona rebava, pujar peus i remada a un bústia roma primer i rebot a una de millor. Seguir unes bustietes xiques i tallants per la dreta. La clau final: dues bústies en pinça i pujar peus moltíssim fins pillar una llastreta per la dreta. D'aquí, remada a una presa bona força a l'esquerra, moure peus i xapar la R. Al final no ha estat tan dura!

 

 

Al final he tatxat la Super Pepe!

La Susanna no és una tatxaire i prefereix tastar la Super Guapo (6b) que li havia recomanat abans. Gaudeix a tope i la qualifica com la millor via que ha escalat mai! La veritat és que la recordo boníssima! El Ramon opta per no fer el seu pegue així que recollim trastos i de tornada a casa, ben contents. 

Una altra visita a un sectoret ben bonic! Poc a poc he anat tatxant... només queda la Sigues Guarru i Dissimula... A veure si algun dia la provo.

 

La Vinya

Avui he sortit amb el Ramon i amb el Pana i l'Ernest amb els que feia molt de temps que no sortíem plegats. Tocava fer coses suaus (excepte pel Pana, que va com un coet) així que hem anat a la Vinya.

Hem començat amb una via prou complicada, la Cristi quin Corpus Tens (6a+) on s'ha de donar la talla a diversos llocs de la fissura. El Ramon la fa des de baix però serà la primera i darrera del dia.

A la primera del dia.

Aprofitant que els companys han fet la Super Guapu (6b) la fem en top-rope tots dos. Confirmem que, amb la possible excepció dels primers metres, és més senzilla que l'anterior.

A continuació em poso des de baix a la veïna de la dreta, la Àtic Galàctic (6b). Surt, però fent algunes filigranes una vegada feta la travessa de la placa, on m'he agafat a coses inversemblants abans no he pogut xapar.

A Àtic Galàctic.

I crec que després hem fet la Els Punxats (6b), a l'esquerra del 7a. Compte perquè entremig hi ha una altra via nova, un 6b+. Els Punxats m'ha sortit "a vista" posant cintes, tot i que l'havia feta fa temps, apretant de valent.

Satisfet d'haver fet Els Punxats malgrat les molèsties d'espatlla...

El Ramon m'ha seguit amb solvència a tot arreu i els altres companys han estat treballant amb coses de nens més grans. Jo m'hauré d'esperar a tenir l'espatlla una mica millor... Pensava que havíem fet 5 vies però com que escric això un mes més tard, la memòria ja falla.

La Vinya

La setmana passada va ser un fracàs: vaig quedar-me sense companys dijous i diumenge. Avui tocava treure's el mono com fos! Amb l'Ernest ens n'hem anat a La Vinya on jo hi tinc alguna via pendent i el company vol tatxar una vieta a la Muralla.

Comencem amb Àtic Galàctic (6b). Començament tens de dits, després anar fent, un pas estrany per creuar una placa llisa cap a la dreta, passos de laterals per tornar a l'esquerra i una entrada a la reunió que cal mirar-se. Bon escalfament!

Escalfament Galàctic.

Després ataquem Teula Trencada (6b). L'Ernest la treu esbufegant. Jo recordo que m'havia costat força quan l'havia fet, però em decideixo a provar-la des de baix. Encadeno fins la cinquena o sisena xapa, passant el tram dur del principi i de la zona de la tercera. Però em faig un embolic amb la posturilla per xapar i m'agafo de la cinta per fer-ho. Després però  he de reposar en alguna banda, perquè la via demana un munt: és vertical i cal tibar de coses no massa bones penjant-te bastant al buit. A sobre, té una entrada a al reunió dura de pebrots! En tot cas, bon escalfament, també! És molt més dura que qualsevol altres 6b d'aquí... amb un plus començaria a assemblar-se a la realitat.

A Teula Trencada escalfem una mica massa...

L'Ernest es posa al que seria el meu projecte, Super Pepe (6c+). Jo li faig un top-rope i m'ho he de mirar i remirar molt, penjant-me. Després li faré un altre pegue, també en top-rope i sols m'aturo un moment a la penúltima xapa. La veig factible per un altre dia!

Per superar el sostre, canto per l'esquerra al mig del dau, pujar peus i pillar una bavaresa vertical i d'aquí als bons cantos evidents. Ara hi ha un parell d'opcions, però el millor és anar recte, no cap a l'esquerra, aprofitant alguna preseta raonable per la dreta. Després, anar pillant les regletes tallants per passar cap a l'esquerra. Pujar per l'esquerra, amb mà esquerra en lateral a l'esperó de l'esquerra, per agafar primer una regleta diagonal i de seguida un forat. Des d'aquí, moure's a la dreta per bons forats. Ara la clau: pillar els dos forats d'esquerra amb pinça i pujar peus, creuant dret per l'interior i allargar-se fins a la regleta-llastra de dreta. Jo arribo molt apurat i em costa moure peus, però un cop fer, mà esquerra a l'altra llastreta, obrir peu esquerre i fer l'últim pas fins la reunió.

A Super Pepe.

Entre els meus pegues, l'Ernest ha anat a atacar el seu projecte: Toc de Queda (7a). Queda a dalt de la canal, incòmoda de transitar i incòmoda per assegurar. El començament va de llastres laterals, lleugerament desplomat. Després hi ha un pas plaquero on a l'Ernest se li ha escapat un peu. Una llàstima, perquè anava bé, posant cintes i tot. I la resta, l'ha tret ja sense massa dificultats. Un altre dia segur que la tatxa. Avui no hi ha més temps perquè ho he de ser d'horeta a Manresa. Ha estat una sortida prou ben aprofitada, malgrat tot!

 

El mestre, lluitant a Toc de Queda.

Vinya Alta

Avui he tornat a sortir amb en Pep i en Mario després d'un temps de no coincidir. Els he proposat d'anar a la Vinya Alta, on jo recordava tenir-hi coses pendents i ells no hi havien estat mai.

Arribar-hi té la seva complicació i hem fet un xic el senglar. Tot per no seguir la indicació de "tirar amunt fins trobar la via" que ja m'havia apuntat l'altra vegada... 

L'altra vegada, amb en Josep, hi vam trobar mullena. Avui no! I hem pogut fer la Susan and Carmeta are Supers (V+) a l'esquerra de tot. Hi ha una zona de roca gris, relliscosa, que jo encaro recte i que costa força. Més amunt, també: passos molt fins, sobre nyapetes... inclosa l'entrada a la reunió! Bastant agònica!

A la primera del dia. Fotos gentilesa dels companys!

A continuació hem fet la Mejicano de Chefchauen (6a+). Els primer metres són força desagradables per la vegetació que ha anat creixent. Llàstima que no portàvem cap eina adequada, però li convindria una repassadeta. Després la via es posa guapa i més vertical. El pas més difícil és un cop superat el sostret, que toca progressar per la fissura. Aquí també hi havia una mateta molestant. No he vist un bon lloc per posar el peu a la fissura i he hagut de suar sang per fer el pas: l'altra vegada ja em va costar moure'm cap a l'esquerra per entrar a la placa... L'he trobat força exigent!

Al Mejicano...

Volia tatxar la via de més a la dreta, La Placeta del Diamant, un 6b més curtet però que sembla interessant. De tota manera, no m'he animat perquè els primers metres, de fissura, també demanen una poda... Total, que prefereixo posar-me a Màgic Carme (6b). La part de baix és una placa d'agonies... Després es redreça una mica i toca tibar-li una mica, primer en diagonal a la dreta, després en diagonal a l'esquerra fins agafar l'esperó. La zona lleugerament desplomada de dalt es resol sense massa problemes. Tot està a les primeres xapes! Agonia verdoniana de primera categoria!

Levitant en placa de nyapes. No és la meva especialitat, no...

Avui hem passat calor, calor! I el collonut és que hem fet el canvi de passar fred a passar calor sense la transició suau que un esperaria... Com pot ser???

D'activitat no n'hem fet massa, però hem gaudit de valent! Entre que anàvem tres, que l'aproximació és llarga i que els horaris de què disposàvem eren justos no hem pogut fer més. Això sí, hem gaudit l'estona a full. També he de dir que els companys no tenen intenció de tornar-hi... S'ha de reconèixer que el sector no és gaire agraït.

La Muralla

Avui ens n'hem anat a la Vinya, amb la intenció d'escalar a la Muralla, un paredon de diversos llargs on hi ha un munt de vies xules!

Comencem escalfant a la Vinya Clàssic. En Josep i en Casi, a la Super Guapu i l'Ernest i jo a Cristi Quin Corpus Tens (6a+), que ressegueix una fissura en diagonal. Trobo que hi ha alguns moments on s'ha de mirar rebé, però la via surt sense massa complicacions.

Després del pegue de l'Ernest, decideixo que em convé escalfar una mica més abans d'anar a la tonyina i també faig Super Guapu (6b), amb l'entrada directa, sense escapar-se per l'esquerra. Uns passos tensos regleteros a les primeres xapes i després anar fent, de l'estil de l'anterior.

En Josep, a la primera del dia.

 

A la diagonal Cristi...

En Casi, tornat a la roca després de molt temps.

Jo escalfo una mica més a Super Guapu abans d'anar a la Muralla...

 

Amb l'Ernest ens plantem a la dreta de tot de la Muralla, al peu de la Lema de Vida (6a,6b+,6c). L'Ernest empalma els dos primers llargs i es despenja. Les cordes arriben bé! Això sí, al primer llarg s'han de desxapar una colla de bolts per evitar el ròssec. 

 

Jo faig el mateix. Al primer llarg, anar fent: un ressalt al principi, flanqueig suau i un ressalt per entrar a la reunió. Al segon hi ha més feina, no en va és 6b+... Toca enfilar-se un xic per la dreta al principi, però passar cap a l'esquerra aviat. Jo m'he entestat a seguir per la dreta i he hagut de desgrimpar in extremis, infladet. Els passos difícils són per pillar unes molt bones preses des d'on s'arriba a xapar (bolt a la dreta) amb relativa comoditat tot i el iuiu que fa perquè estàs un xic lluny de la xapa anterior. Després el terreny es suavitza. Un bon encadene!

Un altre dia tocarà fer el darrer llarg, que sembla guapo també!

.

L'Ernest, progressant al primer llarg de xxx...

...i empalmant amb el segon!

 

Després d'aquesta ens posem a la Barco a Venus (6b, 6b). Aquesta va fins dalt de tot i empalmem els dos llargs, tot i que hem de fer una despenjada intermitja a la R1. L'Ernest li fa el pegue i em deixa les cintes posades. Veig que ha de treballar, però m'animo a fer-la des de baix també. Queda encadenada!!  

 

El primer llarg té un primer tram de bavaresa prou exigent i llarg. Molt guapu! Després ve un mur vertical, amb un pas difícil a l'alçada de la R1 de la via anterior, però no és tan dur. Després es suavitza fins la nostra R1. El segon llarg és continu de baix a dalt! Toca seguir el díedre, a voltes en díedre, a voltes aprofitant la placa de la dreta... anar fent i anar pujant sense poder relaxar-te gaire enlloc: és mantinguda fins ben bé la reunió! Molt bona! Dos llargs bestials, empalmats!

Ernest, empalmant els dos llargs de Barco a Venus.

I jo, fent el mateix. A la R1 m'he tret el forro que duia!

Els companys s'han quedat a la Vinya, lluitant amb els seus projectes. I a nosaltres ens n'han quedat uns quants de pendents per noves visites! Segur que hi torno!

A sota, la ressenya de Ressenyes del Berguedà:

La Vinya

Avui hem sortit amb en Mario i en Pep. Ens havíem plantejat cerca l'ombra en un dia d'agost, però els ruixats d'ahir i la fresca d'avui ens han fet canviar de plans i hem decidit anar a la solana de la Vinya, sobre Berga.

Els companys fa temps que no hi han estat i jo hi tinc alguna cosa pendent. Així que tots gaudirem! Comencem per la més senzilla a l'esquerra de tot, un quintu divertit (no pas quart!) que es deixa fer bé.

Fent Per la Canalla, que és el que som!

A continuació ens posem a la via de la seva dreta, Mandonguilles de Burilles (6a). Aquí ja s'ha d'escalar, sobretot controlant bé els peus... El més dur és al principi de tot, però és mantingut fins la tercera xapa o així.

Ambient hivernal a Mandonguilles de Burilles.

Després ens hem posat a Super Guapo (6a+). Entrada tensa i després sols toca gaudir. Un viot llarg, i super-guapo!

Jo mateix (a dalt) i en Mario, gaudint de Super Guapo.

D'aquí hem anat avall, que jo volia fer la Teula Trencada (6b+). La guia la marca de dificultat igual (6b) que Super Guapo però hi ha una distància infinita! De fet, l'havia fet fa temps i em vaig haver de penjar. Avui ha sortit, però l'he hagut de lluitar! Començament amb peus justos, després alguna tibada amb bon canto i un passet ben complicat per posar-se a sota el sostre. Jo l'he vorejat una mica per dalt, però en Pep ho ha fet després seguint la línia "natural" amb èxit també. Una vegada pillada la bavaresa, venen uns metres més suaus. Després es torna a redreçar i hi ha un altre pas ben curiós, aprofitant la fissura per la dreta i pillant alguna cosa acceptable per l'esquerra fins xapar. Per mi té un plus fixe, així com Super Guapo té un minus.

Encadenant, avui sí Teula Trencada.

Aprofitant que la reunió queda a prop, li he fet un tast a Super Pepe (6c+) en top-rope. Començament més suau que a la Teula, fins a sota el sostre. Jo l'he superat ben bé de recte, pillant una canaleta lateral amb la dreta per posar-me a sobre des de la banda dreta. Aquí comença una placa preciosa, on s'ha de treballar de valent. Després de mirar-m'ho crec que el més eficaç és anar un xic per l'esquerra fins pillar una llastreta-regleta salvadora amb l'esquerra. I després, crec que toca agafar les dues busties-gotes d'aigua primer amb dreta, venint en diagonal  des de baix a l'esquerra, canviar de mà i pujar peus a muerte. Si cal, ajudar-se amb alguna merdeta i remar a tope fins una llastreta-regleta de dretes bona que permet sortir del tràngol. He vist els passos, però encadenar-la serà un altre preu...

Fent, en top-rope, Super Pepe.

Els companys han optat per no fer res més així que hem enfilat avall, amb un poker de vies ben xules que ens han alegrat el matí. Pel que fa al clima, a estones semblava que estàvem a la nord de l'Eiger! Bromes a banda, hem escalat en màniga curta però a l'hora d'assegurar calia una rebequeta per no quedar glaçat. Qui ho hagués dit, a l'Agost en plena cara sud!