La Vinya

La setmana passada va ser un fracàs: vaig quedar-me sense companys dijous i diumenge. Avui tocava treure's el mono com fos! Amb l'Ernest ens n'hem anat a La Vinya on jo hi tinc alguna via pendent i el company vol tatxar una vieta a la Muralla.

Comencem amb Àtic Galàctic (6b). Començament tens de dits, després anar fent, un pas estrany per creuar una placa llisa cap a la dreta, passos de laterals per tornar a l'esquerra i una entrada a la reunió que cal mirar-se. Bon escalfament!

Escalfament Galàctic.

Després ataquem Teula Trencada (6b). L'Ernest la treu esbufegant. Jo recordo que m'havia costat força quan l'havia fet, però em decideixo a provar-la des de baix. Encadeno fins la cinquena o sisena xapa, passant el tram dur del principi i de la zona de la tercera. Però em faig un embolic amb la posturilla per xapar i m'agafo de la cinta per fer-ho. Després però  he de reposar en alguna banda, perquè la via demana un munt: és vertical i cal tibar de coses no massa bones penjant-te bastant al buit. A sobre, té una entrada a al reunió dura de pebrots! En tot cas, bon escalfament, també! És molt més dura que qualsevol altres 6b d'aquí... amb un plus començaria a assemblar-se a la realitat.

A Teula Trencada escalfem una mica massa...

L'Ernest es posa al que seria el meu projecte, Super Pepe (6c+). Jo li faig un top-rope i m'ho he de mirar i remirar molt, penjant-me. Després li faré un altre pegue, també en top-rope i sols m'aturo un moment a la penúltima xapa. La veig factible per un altre dia!

Per superar el sostre, canto per l'esquerra al mig del dau, pujar peus i pillar una bavaresa vertical i d'aquí als bons cantos evidents. Ara hi ha un parell d'opcions, però el millor és anar recte, no cap a l'esquerra, aprofitant alguna preseta raonable per la dreta. Després, anar pillant les regletes tallants per passar cap a l'esquerra. Pujar per l'esquerra, amb mà esquerra en lateral a l'esperó de l'esquerra, per agafar primer una regleta diagonal i de seguida un forat. Des d'aquí, moure's a la dreta per bons forats. Ara la clau: pillar els dos forats d'esquerra amb pinça i pujar peus, creuant dret per l'interior i allargar-se fins a la regleta-llastra de dreta. Jo arribo molt apurat i em costa moure peus, però un cop fer, mà esquerra a l'altra llastreta, obrir peu esquerre i fer l'últim pas fins la reunió.

A Super Pepe.

Entre els meus pegues, l'Ernest ha anat a atacar el seu projecte: Toc de Queda (7a). Queda a dalt de la canal, incòmoda de transitar i incòmoda per assegurar. El començament va de llastres laterals, lleugerament desplomat. Després hi ha un pas plaquero on a l'Ernest se li ha escapat un peu. Una llàstima, perquè anava bé, posant cintes i tot. I la resta, l'ha tret ja sense massa dificultats. Un altre dia segur que la tatxa. Avui no hi ha més temps perquè ho he de ser d'horeta a Manresa. Ha estat una sortida prou ben aprofitada, malgrat tot!

 

El mestre, lluitant a Toc de Queda.

Vinya Alta

Avui he tornat a sortir amb en Pep i en Mario després d'un temps de no coincidir. Els he proposat d'anar a la Vinya Alta, on jo recordava tenir-hi coses pendents i ells no hi havien estat mai.

Arribar-hi té la seva complicació i hem fet un xic el senglar. Tot per no seguir la indicació de "tirar amunt fins trobar la via" que ja m'havia apuntat l'altra vegada... 

L'altra vegada, amb en Josep, hi vam trobar mullena. Avui no! I hem pogut fer la Susan and Carmeta are Supers (V+) a l'esquerra de tot. Hi ha una zona de roca gris, relliscosa, que jo encaro recte i que costa força. Més amunt, també: passos molt fins, sobre nyapetes... inclosa l'entrada a la reunió! Bastant agònica!

A la primera del dia. Fotos gentilesa dels companys!

A continuació hem fet la Mejicano de Chefchauen (6a+). Els primer metres són força desagradables per la vegetació que ha anat creixent. Llàstima que no portàvem cap eina adequada, però li convindria una repassadeta. Després la via es posa guapa i més vertical. El pas més difícil és un cop superat el sostret, que toca progressar per la fissura. Aquí també hi havia una mateta molestant. No he vist un bon lloc per posar el peu a la fissura i he hagut de suar sang per fer el pas: l'altra vegada ja em va costar moure'm cap a l'esquerra per entrar a la placa... L'he trobat força exigent!

Al Mejicano...

Volia tatxar la via de més a la dreta, La Placeta del Diamant, un 6b més curtet però que sembla interessant. De tota manera, no m'he animat perquè els primers metres, de fissura, també demanen una poda... Total, que prefereixo posar-me a Màgic Carme (6b). La part de baix és una placa d'agonies... Després es redreça una mica i toca tibar-li una mica, primer en diagonal a la dreta, després en diagonal a l'esquerra fins agafar l'esperó. La zona lleugerament desplomada de dalt es resol sense massa problemes. Tot està a les primeres xapes! Agonia verdoniana de primera categoria!

Levitant en placa de nyapes. No és la meva especialitat, no...

Avui hem passat calor, calor! I el collonut és que hem fet el canvi de passar fred a passar calor sense la transició suau que un esperaria... Com pot ser???

D'activitat no n'hem fet massa, però hem gaudit de valent! Entre que anàvem tres, que l'aproximació és llarga i que els horaris de què disposàvem eren justos no hem pogut fer més. Això sí, hem gaudit l'estona a full. També he de dir que els companys no tenen intenció de tornar-hi... S'ha de reconèixer que el sector no és gaire agraït.

La Muralla

Avui ens n'hem anat a la Vinya, amb la intenció d'escalar a la Muralla, un paredon de diversos llargs on hi ha un munt de vies xules!

Comencem escalfant a la Vinya Clàssic. En Josep i en Casi, a la Super Guapu i l'Ernest i jo a Cristi Quin Corpus Tens (6a+), que ressegueix una fissura en diagonal. Trobo que hi ha alguns moments on s'ha de mirar rebé, però la via surt sense massa complicacions.

Després del pegue de l'Ernest, decideixo que em convé escalfar una mica més abans d'anar a la tonyina i també faig Super Guapu (6b), amb l'entrada directa, sense escapar-se per l'esquerra. Uns passos tensos regleteros a les primeres xapes i després anar fent, de l'estil de l'anterior.

En Josep, a la primera del dia.

 

A la diagonal Cristi...

En Casi, tornat a la roca després de molt temps.

Jo escalfo una mica més a Super Guapu abans d'anar a la Muralla...

 

Amb l'Ernest ens plantem a la dreta de tot de la Muralla, al peu de la Lema de Vida (6a,6b+,6c). L'Ernest empalma els dos primers llargs i es despenja. Les cordes arriben bé! Això sí, al primer llarg s'han de desxapar una colla de bolts per evitar el ròssec. 

 

Jo faig el mateix. Al primer llarg, anar fent: un ressalt al principi, flanqueig suau i un ressalt per entrar a la reunió. Al segon hi ha més feina, no en va és 6b+... Toca enfilar-se un xic per la dreta al principi, però passar cap a l'esquerra aviat. Jo m'he entestat a seguir per la dreta i he hagut de desgrimpar in extremis, infladet. Els passos difícils són per pillar unes molt bones preses des d'on s'arriba a xapar (bolt a la dreta) amb relativa comoditat tot i el iuiu que fa perquè estàs un xic lluny de la xapa anterior. Després el terreny es suavitza. Un bon encadene!

Un altre dia tocarà fer el darrer llarg, que sembla guapo també!

.

L'Ernest, progressant al primer llarg de xxx...

...i empalmant amb el segon!

 

Després d'aquesta ens posem a la Barco a Venus (6b, 6b). Aquesta va fins dalt de tot i empalmem els dos llargs, tot i que hem de fer una despenjada intermitja a la R1. L'Ernest li fa el pegue i em deixa les cintes posades. Veig que ha de treballar, però m'animo a fer-la des de baix també. Queda encadenada!!  

 

El primer llarg té un primer tram de bavaresa prou exigent i llarg. Molt guapu! Després ve un mur vertical, amb un pas difícil a l'alçada de la R1 de la via anterior, però no és tan dur. Després es suavitza fins la nostra R1. El segon llarg és continu de baix a dalt! Toca seguir el díedre, a voltes en díedre, a voltes aprofitant la placa de la dreta... anar fent i anar pujant sense poder relaxar-te gaire enlloc: és mantinguda fins ben bé la reunió! Molt bona! Dos llargs bestials, empalmats!

Ernest, empalmant els dos llargs de Barco a Venus.

I jo, fent el mateix. A la R1 m'he tret el forro que duia!

Els companys s'han quedat a la Vinya, lluitant amb els seus projectes. I a nosaltres ens n'han quedat uns quants de pendents per noves visites! Segur que hi torno!

A sota, la ressenya de Ressenyes del Berguedà:

La Vinya

Avui hem sortit amb en Mario i en Pep. Ens havíem plantejat cerca l'ombra en un dia d'agost, però els ruixats d'ahir i la fresca d'avui ens han fet canviar de plans i hem decidit anar a la solana de la Vinya, sobre Berga.

Els companys fa temps que no hi han estat i jo hi tinc alguna cosa pendent. Així que tots gaudirem! Comencem per la més senzilla a l'esquerra de tot, un quintu divertit (no pas quart!) que es deixa fer bé.

Fent Per la Canalla, que és el que som!

A continuació ens posem a la via de la seva dreta, Mandonguilles de Burilles (6a). Aquí ja s'ha d'escalar, sobretot controlant bé els peus... El més dur és al principi de tot, però és mantingut fins la tercera xapa o així.

Ambient hivernal a Mandonguilles de Burilles.

Després ens hem posat a Super Guapo (6a+). Entrada tensa i després sols toca gaudir. Un viot llarg, i super-guapo!

Jo mateix (a dalt) i en Mario, gaudint de Super Guapo.

D'aquí hem anat avall, que jo volia fer la Teula Trencada (6b+). La guia la marca de dificultat igual (6b) que Super Guapo però hi ha una distància infinita! De fet, l'havia fet fa temps i em vaig haver de penjar. Avui ha sortit, però l'he hagut de lluitar! Començament amb peus justos, després alguna tibada amb bon canto i un passet ben complicat per posar-se a sota el sostre. Jo l'he vorejat una mica per dalt, però en Pep ho ha fet després seguint la línia "natural" amb èxit també. Una vegada pillada la bavaresa, venen uns metres més suaus. Després es torna a redreçar i hi ha un altre pas ben curiós, aprofitant la fissura per la dreta i pillant alguna cosa acceptable per l'esquerra fins xapar. Per mi té un plus fixe, així com Super Guapo té un minus.

Encadenant, avui sí Teula Trencada.

Aprofitant que la reunió queda a prop, li he fet un tast a Super Pepe (6c+) en top-rope. Començament més suau que a la Teula, fins a sota el sostre. Jo l'he superat ben bé de recte, pillant una canaleta lateral amb la dreta per posar-me a sobre des de la banda dreta. Aquí comença una placa preciosa, on s'ha de treballar de valent. Després de mirar-m'ho crec que el més eficaç és anar un xic per l'esquerra fins pillar una llastreta-regleta salvadora amb l'esquerra. I després, crec que toca agafar les dues busties-gotes d'aigua primer amb dreta, venint en diagonal  des de baix a l'esquerra, canviar de mà i pujar peus a muerte. Si cal, ajudar-se amb alguna merdeta i remar a tope fins una llastreta-regleta de dretes bona que permet sortir del tràngol. He vist els passos, però encadenar-la serà un altre preu...

Fent, en top-rope, Super Pepe.

Els companys han optat per no fer res més així que hem enfilat avall, amb un poker de vies ben xules que ens han alegrat el matí. Pel que fa al clima, a estones semblava que estàvem a la nord de l'Eiger! Bromes a banda, hem escalat en màniga curta però a l'hora d'assegurar calia una rebequeta per no quedar glaçat. Qui ho hagués dit, a l'Agost en plena cara sud!

La Vinya

Avui amb l'Ernest ens n'hem anat a la Vinya. Volíem assegurar el tret i no pujar massa amunt, no fos que la temperatura fos massa baixa, i l'hem encertat!

Hem aparcat a la carretera, a la banda contrària de la muntanya, estalviant-nos el tros de pista curiós que hi ha fins l'esplanada. Són dos minuts més a peu, només. Arribats al sector, no hi ha gaire cosa suau per escalfar, així que em poso a El Clàssic (6a+), una via de 4 xapes que no havia fet mai. Sent tant curta, ja es veu que ha de ser durilla i realment ho és, o m'ho ha semblat. L'entrada és rabiosilla amb presa molt xica i adherència però la feina està a les dues darreres xapes. Aquí he hagut de regletejar i encertar una seqüència digna. El dit s'ha adolorit una mica, però després ha estat ben content tot el dia. Potser ananat escalfat sortiria més suau... Qui sap?

L'Ernest no la fa i es posa a Super Guapu (6b). Jo l isegueixo els passos i m'atreveixo fins i tot a fer l'entrada recta, sobre presa minúscula. Després la via es suavitza una mica i toca anar gaudint d'uns moviments ben variats al llarg dels 26 metres que fa la via. Val a dir que sembla que l'han decotat, de 6b que diu la guia, a 6a+. Realment, a banda dels primers metres, es deixa fer bastant bé!

A Super Guapu. Entrada tensa i gaudir després.

A continuació ens hem posat a una de les vies noves que no surten a la guia (ressenya aquí): Els Punxats (6b). El company ja l'havia fet una altra vegada i havia tingut dificultats. Avui també li ha costat, tot i que l'ha tret amb solvència. Quan m'hi poso jo tinc feina a les dues primeres xapes. S'ha de tibar de laterals, fer força d'hombro i fer uns moviments curiosos fins agafar una fissureta bona. A partir d'aquí es va fent bastant bé, mentre la via va lleugerament a l'esquerra. Després ataca un bombillo en un mini-gendarme i aquí ho hem fet diferent: l'Ernest una mica per la dreta i jo aprofitant l'esperó de l'esquerra. El pas més difícil és sortir de la vertical. Baixant he vist que hi ha un bidit per la dreta que permet moure's amb més dignitat, però a vista no l'he vist ;) La reunió és comuna amb el 7a de la dreta: ara és digne!

 

Els Punxats. Per sort, no hem punxat ;)

A continuació ens hem posat a Hipnòtica Exòtica (6b+) que va just a l'esquerra d'aquesta. Començament bastant curiós, tibant de laterals plans per la dreta, seguint una fissureta. Després jo he creuat a buscar la fissura de l'esquerra (l'Ernest ha seguit per la dreta) i toca seguir pel díedre. Aquí la via es torna ben alpina, amb alguns moviments bloqueros i alguns durs. Per sort, es poden atacar des de bones posicions i he pogut anar reposant. Tot i així he arribat a la reunió esbufegant! És bastant atlètica! Molt guapa, sorprèn que no estigués oberta fins fa poc.

 

Una mica més difícil: Hipnòtica Exòtica.

Un xic més enllà, a la segona via per la dreta, hi ha una altra via nova, la Pas Nas (6b). Comença per on començava El Pedra Queda Aprop i després segueix cap a l'esquerra, a buscar un sostre tan evident que també sorprèn que estigués verge encara. Un pas amb un moviment de decisió per superar el primer desplomet et porta a sota el sostre. Aquí cal pujar peus fins pillar la fissura invertida i tibar-li fort. Es pot xapar amb certa comoditat i després toquen uns metres de bavaresa durilla perquè la paret és bastant llisa. He esbufegat una mica, potser amb més tècnica es pot fer menys força. La resta, fins la reunió, és d'anar fent.

 

A la dreta del sector hi ha PAs Nas. Des del pàrking la
roca sembla que faci un nas... La via el supera!

Aprofitant la corda que ve de dalt, l'Ernest li fa un top-rope a Super Pepe (6c+) i la continua fins la reunió de Pas Nas. Jo no tinc ganes de tibar tant. A més estic més que content amb la feina feta fins avui: he tornat a pujar un graonet, la recuperació va perfecte!

 

L'Ernest treballant a Super Pepe.

Així que, com que l'Ernest vol ser d'hora a casa, desem trastos i ens n'anem avall. Una matinal genial, ben aprofitada, amb un temps prou amable. Al principi ens ha fet sol, després s'ha tapat una mica però hem estat la mar de bé, escalant amb dues capes, però.

El Pati

A la dreta de la Vinya s'hi ha equipat un sectoret anomenat el Pati i avui ens hi hem acostat amb el Ramon, que feia molt de temps que no escalava.

Hi ha 7 vies entre V i 6b sobre roca que no sempre és perfecte, però que ha estat molt sanejada. Això vol dir que, tot i l'excel·lent feina que han fet els equipadors, encara ens podem trobar alguna cosa que caigui. De fet, n'han anat caient unes quantes, sense conseqüències.

M'he posat a la de més a la dreta, Manipula i Guanyaràs (V). Passos interessants al principi, escaquejables per la dreta, un ressaltillo i una rampeta fins la reunió. Roca molt bona fins als darrers metres. Molt ben equipada, com la resta. El Ramon s'animarà a fer-la de primer i se'n surt com si no hagués passat el temps. Però això és després de que, després de despenjar-me de la primera via, jo m'enfili per la del costat, La Matraca (V+) perquè si no no em sento escalfat.

 

A Manipula i Guanyaràs

La segona és una mica més difícil, amb alguns moviments tècnics d'adherència i presa roma. Després, passeig fins la mateixa reunió.

 

A La Matraca.

A continuació em poso a Espiral del Silenci (6a) a l'esquerra de l'anterior. Té la reunió uns metres a l'esquerra de les dues primeres. Aquí hi ha algun moviment on s'ha de tibar més, però m'ha semblat més franca i fàcil de llegir que l'anterior. Molt guapa!

A Espiral del Silenci.

Seguidament toca Exhili Ideològic (6a) que, amb 20 metres ben llargs és força més llarga que les altres de la dreta. Aquí hi tenim un tram curiós al principi, on cal fer alguna contorsió sobre roms. Després un tram de més bon fer, per un díedre d'on es surt per la placa de l'esquerra per atacar el ressalt final, amb alguns passets xulos. Interessant!

A Exhili Ideològic.

Baixant d'aquí em miro el 6b, curt, que hi ha a l'esquerra, però m'ha semblat dur i poc evident. No em convé pas, en plena recuperació, així que em poso a la següent Orco Incendiari (6a+). Ressegueix una fissura en diagonal a l'esquerra i continua per la placa cap a la dreta, esdevenint la via més llarga del sectoret. A la zona de la fissura hi ha passos guapos, amb canto. El pas desplomat cap a la dreta es resol ben bé i toca esforçar-se una mica al mur final. Entremig hi ha una zona una mica trencada que li treu encant, però és una línia ben xula.

En Ramon, a la fissura inicial de Orco Incendiari.

I per acabar la sessió, la de l'esquerra de tot, Conseller de Drames (6a). Placa guapa i franca al principi. Després toca una zona desplomadeta, amb bon canto. I, per acabar un esperó final que m'ha semblat bastant difícil. He estat una bona estona per llegir una forma de fer-lo: per la dreta de les xapes, sobre uns roms que exigeixen una bona dosi de concentració i ganes.

A Conseller de Drames, be exigent i xula!

Amb sis vietes fetes, havent sortit força tard de casa ens donem per satisfets! La recuperació va per bon camí i vaig acumulant metres. I en Ramon... qui sap, igual torna al món de l'escalada durant uns dies :)