Més treballs

Avui hem sortit amb el Ramon i ens hem afegit a l'Ernest i el Pana. Es tractava d'anar treballant en el sectoret que estem preparant.

Amb en Ramon hem acabat de netejar i marcar dues vies, aprofitant que l'Ernest acabava de posar-hi la reunió. Sembla que estaran prou bé, una amb una mica de picant i l'altre, amb més picant.

Els companys han fet caure alguns blocs. Anava a escriure blocs inestables però amb la feina que hi han tingut està clar que eren be estables... En tot cas, la cosa ara serà més guapa.

En total hem fet unes quantes pujades en top-rope, netejant i provant...

Més Grau de la Mola

Amb el Pana teníem plans d'anar per Montserrat, però just ara hi han tancat els accessos pel pla alfa... Així que canviem de plans i ens en tornem al Grau de la Mola, que hi tenim feina tots dos. Bé, ell n'ha fet molta més, però també hi té projectes.

Comencem escalfant a La Reina de les Flors (6a). Tots dos tenim formes diferents d'encarar el mur durillo: ell pel bell mig, jo una mica per l'esquerra. La resta, anar fent i gaudint dels gestos. Entremig hi ha un bloc que es mou i que fa una mica de por...

A La Reina de les Flors.

Després, el company proposa posar-se a P.Tillas (6b+). Diu que és més senzilla que el 6b que tenim a la dreta i que tal i que qual... Em deixo enredar i l'asseguro mentre va fent. De fet, ja veig que al principi s'ha de tibar de valent i a dalt veig que el company es penja... Jo m'hi poso des de sota, no sigui que soni la flauta. Però no, no sona. El primer tram és de tibar-li però hi ha bon canto. Després ve una zona més suau, fineta, però que es deixa fer. I al pas difícil m'acabo penjant per mirar-ho. Després de veure-ho es fa raonablement bé, però no és evident. Des dels cantos bons, una bona pujada de peus i pillar un dauet a la fissura. Moure peus i agafar un rom per la dreta que, si el treballes en lateral, tibant cap a l'esquerra es fa bo. Pujar peu dret i canto salvador. El xapatge és la part complicada aquí. Sembla que hi ha una altra forma de fer-ho per una nyapa a la dreta de la xapa, però no ho he provat pas.

Escalfant més a (?) P.Tillas. Pel meu gust, s'ha d'apretar massa!
Servirà de projecte per un altre dia.

Baixant, anem al que ha de ser el meu projecte del dia, la Bad-2 (6c). L'altre dia, en top-rope, va sortir a la primera. Avui li posa cintes el company i li faig un pegue, esperant que sigui el bo. Jo recordava la seqüència després de la tercera xapa del mur difícil, però no tenia clar com arribar-hi. Avui he vist el Pana que fa servir una bústia gris bona d'esquerres i m'he sentit atret cap allà. Però no he pogut moure els peus per equilibrar-me com toca i m'he agafat a la cinta per no caure.

En Pana resol amb solvència Bad-2.

Després li he fet un altre pegue i ha sortit. Al mur, a mi em va bé anar a buscar una lateral a la dreta. Per arribar-hi s'ha d'obrir el peu esquerre a la placa, però sense exagerar. Des de la lateral dreta, esquerra a una punxa, pujar peus i estirada amb esquerra també fins la regleta bona un xic més amunt i a l'esquerra de la xapa. Xapar amb comoditat i amunt, amb la segona part del crux: regleta d'esquerra, pinça roma de dreta, peu dret a bústia de baixada i canto d'esquerra que permet xapar i sortir de les dificultats. Queda un tram d'anar fent, sense badar.

 

Després, jo també resolc amb solvència!

Mentrestant, el company ha fet un top-rope a Mar Obert (6c). Jo també li faig. Aquí hi ha una tibada molt rabiosa per superar el sostre! A la part de baix, finura de la bona a diversos llocs i a la part de dalt, molta finura de la bona i posturilles variades! No deixa descansar ben bé fins la última xapa. El pas del sostre em sembla molt dur: Esquerra a una lateral, dreta a una altra. Pujar peus i rebotar mà dreta a una altra lateral. Peu a sobre el sostre en adherència i esquerra a una orella que seria molt més bona amb dreta però que a mi no em deixa. Una tibada més i bon canto. Aquest pas el veig bastant més dur que qualsevol de la d'abans...

En Pana, a dalt, i jo, a baix, a Mar Obert.

I el soci encara li ha fet un top-rope a la primera part de Mar Plana (6c) i opina que és molt delicada!

Final de feta per al company.

En total hem fet cinc pegues i estem ben contents. Al sector només hi hem trobat un escalador en solitari que ha marxat ben d'hora i una altra parella. Solet agradable avui, tot i que pujant el termòmetre marcava 3º. Aviat això serà un forn!

Grau de la Mola

Tots tres, l'Ernest, el Pana i jo hem estat uns dies allunyats de la roca, cadascú per motius diferents. Avui tocava tornar-hi!

L'Ernest proposa Grau de la Mola i cap allà enfilem. Comencem escalfant a vies que el Pana coneix. Jo em poso a La Família (6a+).  Comença i acaba igual que la Mirikikeku. La part final, per cert, té el seu què!

A La Família (6a+)

A continuació faig la #26 de la guia (6b). Aquí hi ha una apretada al muret, on toca aprofitar la fissura en bavaresa i buscar un bon forat a la dreta. La resta, anar fent.

Fent la #26.

 

L'Ernest també ha fet el seu escalfament a Fracus.

Després ens n'hem anat cap a la dreta, bastant a la dreta, on s'hi estan obrint vies. Hem començat per un 6b+. Ens ha sortit molt bé a tots i hem arribat a un cert consens que està lleugerament sobrecotada. Es diu Meningioma (6b).

A continuació ens hem posat al 6c+. Té un primer tram atlètic, que es pot agafar per l'esquerra o pel centre sense canviar massa la dificultat. Després un muret amb alternatives també: per la fissura o per la dreta. I després, una placa d'anar navegant. M'ha sortit anant des de sota. També aquí pensem que està sobrecotada. Es diu Amnèsia (6b+/6c). Aquí hi poden sortir algunes vies més, a veure què ens depara el futur.

Esquivant la pluja...

Avui hem quedat amb l'Ernest i el Pana més la companyia d'en Victor, amb qui no havia coincidit mai. És un membre de la colla d'escaladors de Navàs.

Havíem planificat anar a Montserrat Sud, però a les 8:30 a Manresa hi estava plovent. Després de rumiar-ho, hem seguit els savis consells del nostre gurú i guia espiritual, l'Ernest i hem enfilat cap a Fígols, al Grau de la Mola on, suposadament havíem d'estar bé.

Quan ens hi hem acostat però estàvem a sota de zero graus amb el cel ben tapat. Així que, sense que serveixi de precedent, ens n'hem anat a esmorzar al Pic i Pala, al museu de les mines de Cercs on hi ha qui s'ha fotut un esmorzar de forquilla i tot. Sortint-ne anàvem fent plans d'anar a caminar perquè el dia seguia cobert. Però hem anat carretera amunt i s'ha obert el cel, quedant un dia espatarrant! La boira ha fet intents de pujar però hem pogut escalar la mar de bé.

Arribem a peu de sector i el Victor i jo ens posem al peu de La Reina de les Flors (6a). Decidim que comenci ell mentre triem el material, quan m'adono que m'he oblidat el boudrier a casa! Toca improvisar una reunió en algun tronc de boix i assegurar des d'aquesta reunió. Uff! Avui he estat més que despistat, no només amb això. La via és ben guapa, amb alguns trams més tensos que jo he resolt d'una forma i el Victor d'una altra.

Al costat hi puja Fracus (6b) i hi deixem cintes baixant. El Victor s'hi posa i la treu sense despentinar-se. A mi la zona tensa em costa una mica més, especialment el xapatge que ja ens havia advertit l'Ernest. Amb una cinta llarga he xapat però sense que sobrés res. Si hagués hagut de fer un moviment més, m'hagués molestat perquè és prou durillo.

A Fracus.

Els companys han estat fent feina i tenen les cintes posades a Mirikikeku (6b+). El Victor s'hi posa a vista i la treu! Jo prefereixo fer-li un top-rope, tot i que he vist al Pana passar-hi sobrat, al segon intent. L'Ernest també li ha de fer un altre pegue, això vol dir alguna cosa... La via té un tram dur al voltant del sostret de la tercera xapa. Esquerra a una lateral, dreta a una regleta lateral i remada fins una bustia bona, però de primera falange. Des d'aquí s'han de pujar peus a sobre el sostre però a mi m'ha relliscat un peu, que he posat en adherència massa a l'esquerra. Toca aprofitar una rebava que fa a l'esquerra del bolt, penso. Aquest pas em costa un munt, perquè no hi ha res digne per la mà dreta i toca remar fort fins una franja que té bons cantos. D'aquí una altra estirada en diagonal a la dreta per ajuntar-hi mans i pujar amunt. Després la via es va fent, amb alguna apretada, però res de l'altre món. Tot molt concentrat en un metre, vaja.

En Victor, a dalt i jo mateix, a baix. Un triomfant i l'altre intentant-ho en va en
top-rope. A baix, al metre-crux.

A continuació ens n'hem anat al sector principal on hi toca més el sol i el Victor es posa a Bad-2 (6c). Metres d'anar fent, mirant, això sí, fins a sota el sostret. Aquí comença el tram dur però es deixa fer bé (jo ho he fet en top-rope però) fins al moviment clau. Amb la mà dreta en una bústia cantelluda però que fa baixada toca pillar alguna regleta bona per l'esquerra, pujar peus (suficients) i agafar una pinça roma gran per la dreta. Ara toca posar el peu dret a la bústia que ha servit per la mà dreta abans i pillar uns cantos suficients. Després toca anar fent. Una mica més amunt, al díedre, he obert la mà esquerra a una fissura... i n'he arrencat un tros! Per sort no he tocat ningú! Un bon ensurt. Més amunt també toca anar esquivant les coses que es poden moure, sense massa dificultats. Bona via i factible. Segurament més senzilla que la Mirikikeku.

A Bad-2. Un nom curiós...

Avui ha tocat escalar amb boudrier de préstec... Quin cap, sinyor! Malgrat això, i per sort, hem acabat escalant la mar de bé. Això era el que tocava després de 3 setmanes de no fer-ho... I en bona companyia!

 

Més grau de la Mola

Avui hem tornat al Grau de la Mola amb l'Ernest i el Pana i amb la companyia del Tati també, que ha arribat un xic més tard. Tots tenim compromisos a l'hora de dinar així que va perfecte ser parells!

Avui comencem escalfant a l'Aresta de la Mola (6a). Una via llarga, guapa i estètica i farcida de xapes. Avui la única pega és que la via gira de vessant en un punt i, com que fa un fred que pela, ens deixa els dits glaçats. La via té una arrencada curiosa i després es deixa fer més o menys bé, però no pots confiar-te enlloc! De fet, té un passet curiós per superar una balmeta -al Pana se li ha travessat, sobretot pel fred, però alguna cosa vol dir!

A l'Aresta de la Mola.

A continuació hem fet la #23 V+. És una vieta de dos llargs, prou disfrutona. La pega és que entre el primer i el segon llarg hi ha una feixa que li treu al·licient a la via.

Fen el quintu de la dreta de tot.

Després m'he posat al projecte del dia, la Grisú (6b+). L'Ernest la va fer fa uns dies però jo no li havia fet cap tast. Així que m'hi poso, des de baix i posant cintes. El primer tram em surt prou bé gràcies a que l'Ernest m'ha indicat un canto d'esquerra alt i amagat que permet resoldre amb certa solvència. Després ve un flanqueig difícil però que em surt prou bé. Xapar la tercera té gràcia perquè hi ha un bon alejillo. Ho faig bé i encaro el que sembla que serà un nou passet dur. L'Ernest només m'ha dit que hi posés decisió... Sense més pistes he buscat com fer-lo però no m'he decidit i m'he penjat. Es tracta de pillar un bec d'esquerra, un pla dolentíssim de dretes, pujar peus i llançar-te al canto de la fissura. D'aquí pillar l'aresta de la dreta pujar peus i xapar. La resta de la via té algun alejillo i alguns passets delicats però es deixa fer.

A Grisú. Ha sortit a la segona!

Després li faig un segon intent i em surt flotant... Com canvia saber on anar! Segurament amb més informació m'hauria sortit al flash, però no ha pogut ser!

El Tati també l'ha fet, sense despentinar-se, en part per la info del meu primer pegue, però sobretot perquè està fort com el vinagre!

D'aquí ens n'hem anat a l'esquerra. El Tati ha fet Opi (6b) i jo li he fet un top-rope per acabar el dia. Avui he sortit recte amunt de la darrera xapa, fins i tot un xic per la dreta. És ben factible i molt més senzill que per l'esquerra.

El Tati gaudint de l'Opi...

I l'Ernest i el Pana han anat fent coses per la dreta... Com aquesta:

Algun dels 6c's de la dreta.

I compte contat, ja s'ha acabat!

Grau de la Mola

Avui hem tornat al Grau de la Mola amb el Pana i l'Ernest. La meteo no pintava la ideal, però hem escalat prou bé! Quan hem arribat tocava un bon solet i ens ha tret la son de les orelles ben ràpid.

Paisatge 10!

Hem començat escalfant amb Déstockage (V+). La via comença en un caos de rocs que conté una mena d'avenc i tot. La via és ben variada, amb moviments de mirar-s'ho al principi, roca molt tallant després i un díedre d'anar fent a la part final. Guapa i estètica!

Escalfant al V+

A continuació ens hem posat, de les mans de l'Ernest que hi ha posat cintes, a Doctor Factor (6b). He dubtat si posar-me a alguna cosa més senzilla per escalfar més progressivament, però m'he decidit i amunt! L'inici és el més dur i no és evident de llegir. El que toca és anar a buscar amb la dreta una canaleta que baixa en diagonal, posant les gemes de la mà esquerra a una fissura. Després, pujar peus i anar a buscar un canto raonable més amunt per acabar de pillar bona presa. Molt tens! Després la via es suavitza i cal anar navegant, amb algunes tibades en bavaresa pel mig i uns moviments plaqueros a la part final, amb navegacions a dreta i esquerra. A la reunió s'hi entra des de l'esquerra... Molt bona!

El 6b té la zona més dura als primers metres. Déu n'hi do!

L'Ernest es posa a Quisteman (6c), que comparteix inici amb l'anterior. Veient-lo lluitar penso que val la pena que li faci un top-rope, però el Pana acaba tibant la corda... Dubtava de si atrevir-me a fer-la per baix, però això m'ha acabat de decidir i m'hi he posat. Inici controlat, igual que l'altra. Després ve un tros suau i un primer mur dur. Entre el que he vist a l'Ernest i el que m'han cantat, he anat fent. El crux és una tibada amb esquerra a una xorrereta roma on s'han de pujar moltíssim els peus. Jo ho he fet com l'Ernest i he arribat in extremis a una presa molt dolenta, però la única que hi ha. I m'hi he aguantat. Després ve un terreny molt més suau fins al segon mur. Aquí hi ha finura-levitació de la bona. M'ho miro una bona estona i acabo trobant la forma d'anar pujant fins alguna regleta bona. D'aquí es surt en una zona de roms que m'ha deixat ben inflat, però per sort hi ha bons peus. Ja només queden uns moviments de tràmit! Un 6c al flash, feia temps que no sortia!

Quisteman ha sortit al flash i m'ha deixat més que content -i inflat!

A continuació l'Ernest es posa a Gora mi Furgoneta (7a) i aprofitem per fer-li un top-rope. La via és una agonia total! Els primers metres són molt exigents ja. Després ve un tram que es deixa fer i venen els dos metres durs de la via. Aquí s'ha de tibar de llastretes de mitja falange, amb peus raonables, i fer algunes estirades/llançament a regletes romes... No me'n surto pas! Després s'agafa alguna cosa millor, però desapareixen els peus i s'han de fer bones tibades. Tota la via està en aquests metres. Després és qüestió d'anar fent, no passa de 6a excepte un altre moviment més dur, però res a veure amb l'anterior. El veig lluny, és un 7a de bloc! L'Ernest també haurà de tornar-hi i el Pana igual...

Els protas d'avui, a diversos llocs del 7a...

Poc a poc el dia s'ha anat tapant. Sort que la primera estona ha tocat i ha escalfat l'ambient perquè ara al final ja anava refrescant. Esperem a veure què porta aquest front que està entrant...

Encetem l'any al Grau de la Mola

Avui hem anat amb l'Ernest i el Ramon al Grau de la Mola, on jo no havia estat mai. L'Ernest fa temps que tampoc hi ha anat i té ganes de provar unes vies noves, que no surten a la guia, publicades aquí i que he copiat al final.

Així que hem començat amb un servidor enfilant-se per la Via E (V). No és una via gaire agradable de fer, les sensacions són força estranyes. Abans de cedir el torn als companys, encara em poso a la Via D (6a+). Aquí hi ha una entrada de tibar-li, amb un semi-llançament a un canto bo només per entrar a la roca. Després, diverses zones de posar-s'hi bé, amb un darrer xapatge incòmode que faig amb la cinta força avall.

A la Via D (a dalt) i Via E (a baix).

D'aquí ens n'hem anat a l'esquerra de de tot, a fer la Opi (6b). M'hi poso amb un cert cangueli perquè hi ha trams que semblen molt i molt llisos. Poc a poc, però, vaig fent, trobant la millor seqüència per progressar. Aviat em planto a la placa final, on t'ajudes d'unes gotes d'aigua miraculoses. Aixecar-se d'aquí té la seva història i m'ho miro una bona estona fins que veig com fer-ho per anar a buscar les preses bones que permeten xapar la última assegurança. Per sortir d'aquí també cal mirar-s'ho una mica. Jo he resolt canviant mans i anant a buscar un canto amunt i a l'esquerra i sortint per una fissura fins la R. Ha sortit a vista, però bastant inflat, la veritat! Una via molt guapa i variada.

Gaudint de Opi.

Aprofitant la corda li faig un top-rope a la veïna de l'esquerra, la també nova Oju Eh? (6c+). En top-rope em surt a vista a la primera. L'Ernest s'hi posa des de sota i l'ha de lluitar per allà al mig però l'encadena a la primera. Jo li faig un segon pegue des de sota i també encadeno. Diria que és suau pel grau, però he arribat a dalt esbufegant a tope. La via és ben variada, amb unes bones tibades a una bavaresa de dits al principi, seguida d'una zona plaquera on s'ha de flanquejar a l'esquerra i que a l'Ernest gairebé li costa l'encadene, seguit d'un tram amb bon canto. Al final, uns moviments tècnics de passar de la fissura de l'esquerra a la dreta i, al final, una tibada bastant dura per acabar de sortir de les dificultats -comuna amb la via anterior.

A la Oju Eh?

El Ramon, mentrestant, s'ha posat a la Via C (IV) de primer i ens ha sorprès encadenant en top rope el 6b! A ell no li cal sortir amb freqüència, sembla!

El Ramon, triomfant!

Per acabar, l'Ernest s'ha posat a una de les vies antigues, segurament la Grisú (6b+). Però ja no ha donat temps per fer-hi cap més pegue! Queda anotada per una propera visita.

L'Ernest a Grisú.

El lloc ens ha agradat molt. És estrany que no hi havia estat mai encara... tocarà repetir ben aviat perquè la roca és molt bona, les vies són guapes i l'entorn acompanya!