Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Moià - Revolt de l'Àliga. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Moià - Revolt de l'Àliga. Mostrar tots els missatges

dijous, 15 d’octubre del 2020

Tarda passada per aigua

Amb en Ramon hem pensat que podríem passar la tarda per alguna zona del Berguedà. A mida que ens hi atansàvem el cel s'anava tapant i prop de Puigreig ha començat a ploure. Decidim canviar de plans perquè el cel està obert arreu... o gairebé. Ens n'anem cap a Moià, al Revolt de l'Àliga però els núvols negres del nord van gairebé al mateix ritme que nosaltres. Malgrat tot, ens hi posem!

Començo amb Prisamata (V) i quan és el torn del Ramon ja plovisqueja. L'acaba sense entrebancs però ens hem de refugiar sota una balma durant una estona... Una bona estona! Uns companys que han arribat amb la pluja han fet una via i han abandonat, però nosaltres, allà!


En Ramon a la primera del dia.

Al final el cel s'ha obert i després fins i tot ha tornat a sortir el sol! Així que hem fet Stradivarius (V+), on s'ha de tibar de valent per començar a escalfar de nou.

A Stradivarius.

Després, cap a la dreta, a fer la Chimi-Churry (6a) i a continuació Alasken Amber (6a+/6b) a la seva dreta.

A Chimi-Churry ja ens tocava el sol de nou...

...i a Alasken Amber ja comença a anar de baixa.

El Ramon les ha fet totes de primer, amb èxit excepte la darrera. Aquí hi ha un passet de flanqueig curiós on s'ha de tenir confiança...

Hem plegat trastos ben freds. De fet, el cotxe marcava 5º C quan hi hem arribat! Quina tardor més fresca!! La tarda ha servit perquè ens toqués l'aire. No hi ha hagut fanatisme, més aviat mandra, però al final hem fet una mica d'exercici, no gaire perquè les vies són molt curtes...

diumenge, 26 de gener del 2020

Revolt de l'Àliga


Després de tanta aigua no tenia molt clar d'on anar amb en Xevi. El pla inicial era acostar-nos a Moià-Puig Sobirà, però el camí d'entrada estava tan enfangat que ens ha fet por haver d'acabar empenyent... i hem acabat al Revolt de l'Àliga. Quan hi arribem hi ha un munt de furgos que hi han passat la nit, però arribem a peu de paret els primers. Decidim anar a l'esquerra de tot, que en Xevi no té ganes de tibar massa i ens posem a la típica Pixapins (IV+) que, tot i ser senzilla, és ben guapa.


La clàssica Pixapins és la més suau per començar.

La fa en Xevi, la faig jo i enfilo amunt per Prisamata per tenir la sensació d'haver escalat, perquè les vies són guapes, però curtes.

A Prisamata hi trobem alguns moviments ben guapos...

En Xevi fa el mateix i baixant es posa directe a Stradivarius (V+). Aquí ja s'ha de tibar una mica més, doncs el díedre desploma tot i que no ho sembla...

La Stradivarius és, com indica el nom, una joia de via...
Llàstima que no sigui el doble de llarga!.

Baixant d'aquí anem cap a l'esquerra a una placa on hi ha la via que batejo com La Placa que no Havia Fet Mai (V), a falta de nom millor. Pas bloquero d'entrada i la resta d'anar fent... Tot i així al Xevi li ha anat bé anar encordat perquè ha patit una relliscada...

La Placa Que no Havia Fet Mai té un pas bloquero al principi i placa suau després.

En Xevi a la mateixa via.

Després ens hem posat a una altra via que no sé si havia fet mai, però que anomenaré La de l'Esquerra (V+). Té només dues xapes, prou ben posades però. Un passet de decisió per entrar (o escaquejar-se) i uns moviments interessants a la part de dalt. Resseguint l'esperó amb la mà esquerra, acaba sent prou assequible, tot i que a en Xevi li ha costat treure-li l'entrellat.

La de l'Esquerra té uns passos per arribar a la R.

Baixant d'aquesta em poso a Petit Díedre (6a+), que ja havia fet a la primera visita, però que (crec) que no havia repetit des d'aleshores. Un diedret desplomat, tècnic i amb un inici de posar-s'hi bé, algun empotrament de segona falange i alguna tibada de regleta. Durillo però molt guapo! En Xevi aquí ja s'ha petat més del compte i decideix que ja no treballarà més per avui...

Al Petit Díedre ja s'ha de tibar perquè desploma més del que sembla.


En Xevi, barallant-s'hi una estona.

Jo encara m'he posat a Chimi-Churry, 6a+ segons el rètol de peu de via però que apareix de 6a a la web del Gemi. I diria que aquesta darrera és la versió bona.

A continuació em poso a Alasken Amber, al costat, originalment 6b però 6a+ segons la mateixa web. Tota la dificultat està en un passet on s'ha de travessar un esperó en flanqueig. Si es fa pujant el mínim possible és un moviment on s'ha de trobar la millor manera de fer-lo. Curiós, però. La resta, anar fent.

Totes dues vies tenen el mateix inici desplomat, amb bon canto, que ha tirat enrere en Xevi que s'havia decidit a fer-li un intent...

Jo mateix, a Alasken Amber.

I després d'aquestes vietes hem anat a buscar el cotxe, que jo tenia certa pressa. Una matinal breu, prou xula per treure's la son de sobre!

dissabte, 5 de novembre del 2016

Matinal moianenca


Les previsions per avui no eren massa -o gens- bones, així que ens hem deixat aconsellar pels homes del temps i no ens n'hem anat massa lluny. En Ramon s'ha endut la Bony perquè estirés les cames i nosaltres ens hem acostat al Revolt de l'Àliga, per variar.

Hem començat fent la Pep Tatoos (V+) que dóna una nova dimensió a la paraula "sobada" i a continuació la de la seva dreta, la Squamish (6a).

En Ramon a Pep Tatoos.

 En Ramon a Squamish.

Després jo tenia ganes de provar una via que es va obrir fa un temps a l'esquerra de la Stradivarius i de la que no en tinc dades. Serà la via xxx (6b?). La via comença per roca bastant dubtosa fins agafar un canto a la punta del desplom. D'aquí he pogut xapar però estirant-me un munt! La sortida d'aquí és rara i ho he resolt anant per la dreta. La segona es xapa bé però has de posar-te bé, amb poca cosa (o res) de mans i bons peus. Aquí la via es posa ben vertical i cal anar buscant. D'entrada no sembla que hi hagi res, però van sortint regletes i algun cantet que permeten anar pujant. Des de la darrera xapa s'endevina millor canto un xic cap a l'esquerra i fent un arc s'acaba d'arribar a la R. Al primer intent m'he penjat per mirar-me els passos perquè no eren pas evidents. Després li he fet un segon pegue i ha sortit però m'ha deixat infladet.

 En un dels meus pegues a la xxx.

I un dels del Ramon.

Per acabar, ens n'hem anat cap a l'Àliga, a fer la Matador (6a+)  que jo havia fet fa temps. Aleshores la vaig encadenar a vista, lluitant a mort. Avui no ha estat possible i m'he hagut de penjar a la darrera xapa! La veritat és que és una via guapa, però rarota i dura: comença amb cantos raonables, malgrat que ja desploma un xic. Després cal anar a buscar la fissura i aquí comencen les contorsions. Cal saber aprofitar la fissura, empotrant la mà i obrint peus en díedre. A l'alçada de la darrera xapa val la pena acabar d'obrir-se en X i obrir bé el peu dret. Jo no l'he obert i he quedat mal posat, el que ha obligat a penjar-me. Veig que en comptes d'anar endavant, vaig enrera... En fi! (Ara, mirant les ressenyes del gemi, veig que la graduen de 6b i no de 6a+ com marca al peu... Això quadra meś. )

Abans que la Matador s'emboliqui massa.

I després d'aquesta hem decidit que ja en teníem prou. Hem plegat trastos i tornant hem aprofitat per collir alguns rovellons ben xulos -anant ja havíem vist que hi hauria possibilitats, jeje.

dijous, 15 de setembre del 2016

Repòs Actiu al Revolt de l'Àliga


Avui em convenia reposar una mica perquè l'altre dia vaig tibar una mica més del compte. Total, que he acompanyat en Ramon al revolt de l'Àliga.

Hem començat fent la Pixapins (IV+), la Prisa Mata (V) i la Stradivarius (V+). Després en Ramon s'ha entretingut a fer una bona colla de vies de primer fins que s'ha acabat la claror!

dimarts, 19 de juliol del 2016

Revolt de Tarda


Aquesta tarda ens n'hem anat al Revolt de l'Àliga amb en Ramon, a buscar una mica de fresca. A més, tots dos hi tenim feina pendent... feina que no s'acaba mai, de fet!

Hem començat per la Tsnumis (V), que es deixa fer prou bé. Només cal saber aprofitar bé la tècnica de díedre per no haver de tibar més del que marca el grau.

 A Tsnumis.

A continuació, aprofitant que la reunió està a tocar, ens hem posat a El Filet del Tanga (6a). Aquesta ja l'havia fet fa molt de temps i no em va sortir fins al segon intent. Avui, com que estava marcada (perquè, de fet, tornava a anar a-vista), sí que ha sortit, però apretant molt!

 Al Filet del Tanga.

A continuació ens n'hem anat a la que s'hauria d'anomenar Os del Ramon, però que es van batejar com a Gos Malparit (6a). Li he muntat, complicant-me la vida, però bé. Malauradament, també se li ha atravessat un pas on fa cosa deixar-se per xapar... Torna a quedar pendent, doncs!

 En Ramon a la  Gos Malparit que se li atravessa...

D'aquí hem passat a la Badavadocs (6b) on jo li havia fet un intent fa alguns mesos. Avui ha sortit a la primera. Dóna confiança saber que algun dels cantos que es veuen bons, realment són bons -la confiança que va faltar l'altra vegada. Tot i així he hagut de recuperar-me una bona estona quan he sortit del desplom i tocava encarar la part vertical. El Ramon li ha fet un intent en top i s'ha fos vilment. 

 El meu projecte del dia, Badavadocs, al sac!

Finalment, ens hem posat a un V del que no recordo el nom i que m'ha fet mandra buscar. En principi havia de servir per refredar-nos. En Ramon s'hi ha posat primer i ha hagut de suar de valent, anant aquí i allà per buscar el terreny més amable. És una via fina, fina, que tampoc no regalen!

La darrera suposadament havia de ser un relax...

Hem estat els primers d'arribar a la tarda i els darrers de marxar. Bon senyal!

diumenge, 1 de maig del 2016

Escalfant motors al Revolt de l'Àliga


Després de bastants dies d'inactivitat, aquesta vegada  per un esquinç al turmell (accident laboral), avui tocava veure quines sensacions tenia escalant. M'ha acompanyat en Ramon, que no hauria de ser aquí sinó en una altra banda. També allà va actuar el senyor Murphy i la seva llei...

Hem pensat que el Revolt seria un bon lloc per començar de nou i cap allà que hem enfilat. A l'arribada hi havia un cotxe aparcat. A la tornada n'eren catorze -crec que és el rècord que mai hi he vist, i de llarg. Malgrat tot, hem pogut escalar la mar de bé, sense fer-nos nosa amb ningú.

Hem començat per les vies de principiants, la Pixapins (IV+), la Prisa Mata (V) i la Stradivarius (V+).

La Pixapins ha servit per encetar el dia.

 A poc a poc a l'entrada de Prisa Mata.

 Tibant-li més a Stradivarius.

Després ens n'hem anat al díedre de la Pep Tatoos (V+). Passos en díedre ben eixarrancat i uns passets finets per tornar a la placa de la dreta i arribar a la R.

A partir d'aquí he anat tirant jo sol i m'he posat a la Squamish (6a). Aquesta és delicadeta i s'ha d'anar navegant, o com a mínim jo ho he fet. Baixant d'aquí m'he posat a la ChimiChurri (6a). Aquí el més complicat és l'entrada, on cal tibar fort i posar-se bé i torna a haver-hi un passet quan es passa per sota el sostre i cal passar a la dreta. Per acabar, encara m'he posat a la Abrilsf (6a). Aquesta té els químics que conviden a anar per la placa, però el magnesi és a la fissura que convida més encara.

Hem fet pràcticament les vies que hem volgut, tot i que ha anat venint gent. Uns nois (i noia) han estat provant l'entrada directa de la Alasken Amber, la Vall de Marfà, que havíem tastat fa un temps amb en Ramon. I més a la dreta estava farcidet de gent, famílies senceres incloses. I és que el dia s'ho ben mereixia: hem tingut un solet meravellós i a peu de paret s'estava a recer del vent. Ingredients per un dia ideal!

El meu peu ha respost prou bé. Serà qüestió d'anar tornat a l'activitat -de moment amb aproximacions suaus, per si un cas...

divendres, 18 de setembre del 2015

Una altra tarda...


Avui hem tornat a aprofitar la tarda al Revolt de l'Àliga. Hem començat per la dreta de tot, fent la Heavy V+. Comparteix entrada amb la veïna Shrek i se'n va cap a l'esquerra. Als primers metres les xapes suggereixen un recorregut per la placa de l'esquerra, però la lògica de la via porta un xic cap al díedre. El darrer tram però és plaquero i guapo.

A Heavy.

A continuació faig novament la Gos Malparit 6a perquè el Ramon té ganes d'engalomar-la. Avui, però, no podrà ser... Caldrà insistir més!

Anem cap a l'Àliga i faig New Man 6a. En Ramon decideix que anirà en top. Jo l'havia fet fa molt de temps i l'he trobat novament molt guapa. Canto i alguna tibada llarga al desplomet inicial, zona tranquila i entrada a la reunió més espectacular que difícil.

A New Man.

Per acabar, em poso a la Badavadocs 6b. No l'havia fet mai i he hagut de fer un parell de reposos, però han sortit tots els passos. Un cop a baix dubto de si fer-li un nou intent des de baix, però com que sóc covard m'hi poso en top-rope. Surt sense problemes, però apretant fort. Queda pendent!


En top-rope a Badavadocs.

Com que en Ramon s'ha petat a la New Man, decidim que ja n'hi ha prou per avui. D'altra banda, el dia també s'acaba...

dimecres, 9 de setembre del 2015

Una altra escapada al Revolt


Darrerament estem fent un intensiu de Revolt. El motiu no és altre que l'horari del Ramon, que obliga a buscar llocs amb aproximació nul·la per tal de poder aprofitar al màxim la claror. I també hi ajuda el fet de deixar-nos feina pendent, cadascú la seva...

Avui hem començat per la Portet Man (V). Diria que l'havia fet alguna vegada, però una cerca ràpida al blog no revela res... potser va ser quan encara no es coneixien els noms. En tot cas, és una via força més exigent del que suggereix el grau. Comença tranquila, ressegueix una llastra on cal fer bavaresa amb ganes i segueix un tram més finet on cal aprofitar la tècnica de díedre. L'arribada a la reunió és amb canto força millor. No oblidar-se de tibar del invertit de sota el sostre! Guapa.

A la Portet Man

Després ens hem posat a la Squamish (6a). Aquesta és força més fineta i cal anar movent-se a dreta i esquerra als llocs adequats. Després de la darrera xape té algun pas força delicat, on jo he anat a buscar un cantell al fil de l'aresta en un passet ben llarg. El Ramon, que també l'ha fet de primer ha trobat alguna cosa intermitja que a mi se m'ha escapat... Després, tot i que la R queda lluny de la xapa, la roca es torna més generosa. Tampoc no l'havia fet mai -sembla.

A la Squamish, buscant el canto que no hi és.

A continuació tenia ganes de treure'm l'espina de la Laia (6b). L'altre dia em vaig haver de penjar a la tercera xapa... Avui ha sortit perfecte i posant cintes. La clau d'avui: xapar creuat la tercera des d'un bon bec de dretes. Un canto d'esquerra bo i un bon peu rotant i baixant el genoll dret que ajuda a pillar una bústia bona i d'aquí un canto que permet sortir del desplom. En Ramon l'ha provat en top-rope i ha tret tots els moviments...

 A la Laia

Per acabar tocava al Ramon treure's l'espina de la Gos Malparit (6a). La faig primer per posar cintes. Cada vegada em sembla més dura i no és pas que m'hagi petat massa a l'anterior. Veritablement té unes bones tibades amb peus no massa bons -o encara no li he agafat el truc. El Ramon ha arribat més petat i s'ha fos aviat. Total, que encara queden deures pendents... Mentre jo he baixat he fet un tast a la Gosset Manyac (6c): des d'un bloc molt dubtós cap amunt la cosa pinta força bé. Ara, arribar-hi té un bon polvet. De fet, no he vist pas la forma de fer-ho, però tampoc no m'hi he esmerçat massa. Potser millor així, que no m'he hagut d'arriscar a fer baixar el bloc dubtós. A parer meu, no li faria gens de mal una bona sikada, perquè sona txungo, txungo.

Gos Malparit. Ben malparit, per cert!

Hem arribat els primers i hem estat els darrers de marxar. Entremig, tres cordades que també han vingut a gaudir d'una tarda ben agradable, amb una temperatura ideal, si bé al final hem hagut de posar-nos alguna capa extra!
 

dijous, 3 de setembre del 2015

Revolt esquivant la pluja


Aquesta tarda hem tornat a fer una escapada al Revolt amb en Ramon. S'ha d'anar aprofitant ara que el dia encara allarga un xic... Avui hem començat per la Somni de Pedra (V). Una via que no arriba a la vertical, però on cal concentrar-se per no anar avall.

A continuació ens hem posat a la Chimi Churri (6a). Entrada de tibar-li una mica i la resta és anar fent. El pas més complicat és moure's a la dreta per sota del sostre. Per paradoxes de l'escalada -o de la graduació-, resulta força més tranquila -o més franca, costa trobar l'adjectiu- que l'anterior.

 En Ramon a Chimi Churri

Després ens posem a la Alasken Amber (6b). Entrada idèntica a l'anterior i un pas delicat per flanquejar i abastar el díedre final. S'ha de controlar bé el millor lloc per passar a la dreta. Hi ha algun canto difícil de veure (no l'he vist) que ajuda...

A Alasken Amber i part superior de Vall de Marfà

Aprofitant que la corda passa per Valladolid, li fem un tast a la relativament nova Vall de Marfà (6b+), en top-rope per si no queda clar. L'entrada sembla impossible, però surten els cantos: la clau és anar a buscar una fissureta invertida de dretes a mig sostret. Ajuda pillar un cantet just a sobre amb l'esquerra. D'aquí es caça un bloc enorme amb esquerres que s'hauria de sikar per si un cas. Un bon canto de dretes un altre de mig mòbil (també seria convenient sikar-lo) per l'esquerra i una safata de dretes que permeten estirar-se i posar peus sobre el bloc enorme mencionat abans. A partir d'aquí jo he pujat un xic a l'esquerra de la fissura, tot i que segurament també hi ha possibilitats seguint-la directament. Surt a la primera, però bufant! En Ramon també s'hi baralla una estona.

Per acabar la sessió, tornem a repetir la Gos Malparit (6a). Amb les presses i potser el cansament em complico més del compte, però acabem l'exercici com toca!

Hem aconseguit escalar malgrat la inestabilitat que s'ha traduit en gotetes que ens han fet aparèixer algun dubte. Però el fanatisme s'ha imposat, jeje.

dijous, 27 d’agost del 2015

Tornem a les tibades... al revolt

 
Aquesta tarda ens n'hem anat al revolt de l'Àliga amb en Ramon. Tocava treure's l'espina de les darreres plaques bergadanes i a fe de Déu que ens l'hem tret :). Buscàvem l'ombra, així que hem començat pels primers 6a que hi ha al sector. Primer la Gos Malparit i després la Mos de Roca. A la Gos, el més complicat és l'entrada. Després es passa a la dreta amb relativa comoditat. A la Mos, l'entrada és la mateixa i després hi trobem un repòs molt bo en díedre. Aquí cal anar pujant sense matar-s'hi fins que es pot tibar en bavaresa mig còmodament i encarar els darrers metres. Més mantinguda que l'anterior.

En Ramon a Gos Malparit

En Ramon a Mos de Roca

Després que al Ramon li quedessin els braços com butifarres, hem anat a l'esquerra i ens hem posat a una via senzilleta que no havia fet mai (crec). La Ixot (o Gixot) (V). El començament és trencat -com a molts llocs- i cal vigilar a no fer baixar més coses del compte. Després es torna guapa!

Mentrestant ha vingut una parella que s'ha posat a la Kubotan. Repassant el blog veig que vaig fer-la el 2012 i que em va costar força. Avui me l'han flashejat i ha sortit sense massa complicacions... També l'han rebaixada de 6b+ a 6a+, potser entre poc i massa...  La clau és pillar el gran forat invertit a la fissura amb esquerra, pujar dreta i rebotar-la fins a la plataforma a l'esquerra de la fissura. Ajuntar mans i anar a buscar les viseres de la dreta, i remada de dreta fins un canto des d'on es xapa bé.

Intentat entrar a la fissura de Kubontan... no tinc foto millor, ho sento :)

Tenia confiança en que els mateixos flashers em donarien sort a la Laia (6b) que havia fet fa més temps encara (2009). I precisament la vaig fer amb el Ramon, tot i que ni ell ni jo no ens en recordàvem. Curiosament aquell dia em va sortir a vista i avui m'he hagut de penjar. L'altra vegada tinc apuntat que em vaig deixar de xapar un químic i probablement sigui el més assenyat: parar-se al tercer és petar-se. (Tot i que tinc apuntat que em vaig saltar el segon... potser em vaig equivocar o n'han afegit un). Des del canto bo a l'alçada del tercer (amb dreta), anar a buscar un canto i una bústia a tocar l'un de l'altre i remar fins un canto bo. Aquí es pugen peus i s'acaba la feina. M'ho apunto, a veure si un altre dia torna a sortir...
 

dissabte, 13 de juny del 2015

Moià


Escric això molt temps després de la visita al revolt de l'Àliga amb en Ramon. Així que pot ser que a les inexactituds habituals se n'hi afegeixin altres causades per l'oblit... Avui jo no estava ni de tros al 100%, així que he deixat que el Ramon gaudís d'unes quantes vies. Jo l'he assegurat i n'he fet alguna, perquè no sigui dit...

Escalfant a la primera via

Muntem en top rope el 6b del costat. En Ramon li fa uns quants intents fins que li treu el truc i jo n'hi faig un, que ha resultat exitós. Tibar i posar-s'hi bé. I ignorar la xapa de la sortida fins que s'ha fet el pas...

 Tibant-li fort...

Després ha estat el moment perquè en Ramon anés fent metres de primer...

 Anant agafant confiança de primer...

...i aquí més encara!

Per acabar, encara li he suggerit al company que fes uns quants metres més. Veient la foto sembla un tàpia seriosa i no pas una vieta del revolt...

Ambient alpí a la darrera via del dia

Amb aquestes ens n'hem anat satisfets. El Ramon, amb una colla de vies fetes de primer, i jo, havent-ne fet alguna, que ja ha estat prou!
 

dijous, 24 de juliol del 2014

Tarda familiar


Feia gairebé un any que no havíem sortit amb la Clàudia... Aquest jovent està força ocupat, jeje. Avui, però, hem decidit anar a escalar una estona i hem acabar al revolt de l'Àliga.

Hem començat per una via facileta (IV) a la dreta de la Pitroig. Quan la Clàudia ha estat a baix li he demanat si li venia de gust provar-la de primer... Ha dubtat una estona, però s'ha decidit així que aquesta ha estat la seva primera via de primera :)
Sense foto a la primera de primera :(

A continuació hem fet la Tsnumis o Tsunami (V+). L'entrada és curiosa i després cal anar buscant la postura més senzilla, que sol ser en díedre. Guapa!

Progressant en díedre a Tsunami

A continuació, la Fissura Parrella en format clean, aprofitant que avui portava catxarros. Així el jovent veu diverses formes d'assegurar-se!

Treient catxarros a la Fissura Parrella

Després ens n'hem anat més a l'esquerra, a fer la Stradivarius (V+). Aquesta ja ha costat força més, i és que cal tenir o bona tècnica o força força i res d'això és present en els que comencen... Malgrat tot, han acabat sortint tots els passos que és el que compta: la intenció de barallar-s'hi!

 Lluitant la Stradivarius

Després he proposat de fer la Enola Gay (6a). L'entrada és dura i la resta és relativament durilla... Ha servit per treballar avantbraços, jeje.

A Enola Gay

 I, per acabar, el primer díedre-bavaresa de V+ començant per l'esquerra. Baixant he provat el 6b+ de la dreta. Feia temps havia provat els passos i el recordava molt dur. Només puc confirmar-ho! Via regletera dura, amb l'inici força evident i on jo aprofito l'envergadura per anar a buscar el fil de l'aresta... Ja sortirà algun dia!

Díedre-Bavaresa

 I la tarda no ha donat més de sí. Bona feina, tenint en compte la llarga aturada! Ara caldrà no perdre el ritme...

dimarts, 15 de juliol del 2014

Revolt de l'Àliga


Després de molt de temps de no sortir plegats, avui ha estat el dia del retorn a la roca. Quedem un xic tard, així que proposo d'anar al Revolt de l'Àliga, que ara fa dies que jo tampoc no hi he estat...

Comencem per la Fissura Parrella (V) i No Cry (V+). Aquesta darrera té una primera xapa força mal posada i, més amunt, un spit sobre una llastra que no fa massa gràcia... Diria que no es fa gaire!

A la Fissura Parrella. Una bona via per practicar amb friends...

A No Cry, encara que alguna xapa sí que fa plorar...

Després decideixo provar la Amanita Muscaira (6b), que està a tocar. Fa molts anys em vaig fotre pel cap uns cantos al primer pas de l'entrada. Després, sempre me l'havia anat mirant i mai no havia entès com resoldre els passos fins la segona xapa. Total, que avui m'hi he posat i he resolt l'enigma. Ha calgut un pas en desequilibri, amb el peu esquerre encaixat ben amunt per tibar d'un canto raonable d'esquerra. Després, retornar a l'equilibri, cercant un canto per la dreta i una bona nansa per l'esquerra per xapar la segona amb comoditat. M'ha sorprès, però després és qüestió d'anar fent: la dificultat està doncs hiper-concentrada a l'entrada!

A dalt de Amanita Muscaira, el projecte del dia!
El Ramon ha aprofitat per refer-se i en acabat hem anat cap a l'esquerra. Allà s'ha posat de primer a Pixapins (IV+).

En Ramon, anant de primer a la Pixapins.

Després, hem fet la Stradivarius (V+). Una de les millors vies de la zona!

A Stradivarius.

Per acabar, unes maniobres orquestrals a Enola Gay (6a), on cal donar la talla per no encigalar-se massa!

En Ramon a Enola Gay.

I amb això ja se'ns ha fet prou tard com per anar cercant el camí de tornada, acompanyats per aquesta posta de sol:

El Sol, acomiadant-se. El Revolt sovint ens regala espectacles d'aquests!