Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Berga - Mirador de Garreta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Berga - Mirador de Garreta. Mostrar tots els missatges

divendres, 11 de setembre del 2020

Tornada a la roca al Mirador de Garreta

Fa gairebé 2 mesos vaig tenir un trencament de la politja A4 del 4rt dit (anular) mentre tibava del tridit / regleta lateral esquerra al crux de la Perestroika al Roc de l'Alou. Ha tocat fer bondat... però avui tocava tornar a la roca!

Al final del dia ja tornava a xalar de valent...

A urgències em van immobilitzar amb un muntatge que ocupava (i inutilitzava) pràcticament tota la mà. Això és la recepta segura perquè te'l treguis el més aviat possible. El traumatòleg va suggerir que amb una fèrula xica ja hagués estat suficient. El que vaig fer jo és unir el 4rt amb el 3r amb esparadrap durant un parell de dies i a partir d'aquí sense res, però sense forçar-lo en absolut. Què s'hauria d'haver fet? Potser fèrula xica, d'un sol dit. O unint dos dits més un taping que asseguri que el tendó es manté prop de l'os. El repòs en tot cas han de ser 10 dies. A mi el traumatòleg em va veure passats 8 dies... A la ecografia sembla que va confirmar que es tractava d'una ruptura total o gairebé total. El tendó quedava separat de l'os encara, però aleshores sembla que ja tocava iniciar rehabilitació. Des d'aleshores he anat fent i el dit ha anat millorant fins no fer mal. Això sí, la falange ha quedat més voluminosa que la de la mà dreta.

Avui he sortit amb la Rosa per veure com responia el dit a la roca i ens n'hem anat al Mirador de Garreta, al costat de la Queraltina. Quan hem arribat hi havia una cordada femenina que estava per allà i ens han acabat de situar sobre el terreny. A proposta seva, ens hem quedat a les vies més llargues, que es veuen més guapes també.

Comencem amb Castell Berguedà (V). Una passet a uns metres de terra i la resta d'anar fent. 20 metres ben guapos. La Rosa la fa, en top-rope això sí, però no es despentina gens ni mica. Feia mooolts anys que ella no escalava i no ha oblidat el gesto!

 

La Rosa, a la seva primera del dia, del mes, de l'any i del quinquenni...

Després tocava fer-ne una altra i m'he posat a Tots Sans (6a). Aquí hi ha un pas bloquero que demana una apretada. En el meu cas, per flanquejar cap a l'esquerra a buscar una llastra boníssima una vegada feta l'entrada un xic per la dreta. Segurament s'hi pot anar directe però amb un pas de decisió sobre presa més xica. No li recomano per la Rosa i vaig directe a la següent.

Aquesta és 40 Àngels (V+). Té els primers metres mantingudets i verticals, amb bon canto però on cal buscar i estirar-se una mica. Després terreny tombat i rom, una combinació ben xula! La Rosa també la fa amb solvència.

 A 40 Àngels toca tibar una mica al principi...

Per acabar la sessió, anem cap a l'esquerra, on les vies ja apreten una mica més i trio la Toporoc (6a+) que entra per la vista. Començament còmode i un xic sobreequpat per una llastra en terreny tombat i aviat entrem a la vertical. A partir d'aquí els moviments són mantinguts. Hi ha bon canto i peus suficients, però cal endevinar la millor continuació a cada moment. La via té unes quantes xapes que fan mantenir la tensió fins que la roca es tomba lleugerament. Molt recomanable tant per la llargada com perquè és mantinguda!

Amb aquestes quatre vies (que, a sobre, no havia fet mai) em dono per satisfet. Bones sensacions en el primer dia. Això sí, en un pas de la Toporoc m'he agafat en una llastra lateral que recordava la presa on em vaig lesionar... i que canviat d'opció. No tinc clar com de tendre està la politja reparada i, tot i el taping protector que duia, he preferit no tibar gairebé gens. Segurament també serà una qüestió de coco el tornar a confiar plenament...

 

dimarts, 21 de febrer del 2017

Queralt. Mirador de Garreta


Avui hem anat amb en Pep a fer esportiva a Queralt, al Mirador de Garreta.

Hem començat fent la Pastoreta (IV+), una via senzilla però agradable de fer. Un bon lloc per iniciar-se a anar de primer.

A Pastoreta.

A continuació, ens hem posat a la de la seva esquerra, la Aromes de Queralt (6a). Aquí ja s'ha de donar una mica la talla: començament de placa d'anar-se posant bé i un desplomet on va apareixen canto, però que s'ha de veure i trobar. M'he saltat un parell de seguros després del desplom perquè estan més que a tocar i quan podia xapar-los ja gairebé estava al següent. Bona via!

 Al desplomet d'Aromes de Queralt.

Després d'aquesta m'he posat a Trempant t'empaito (6a+), que va a l'esquerra de l'anterior. És d'un estil similar, amb una placa inicial interessant, seguida d'un desplomet on cal tibar-li una mica. A la darrera part la roca és un xic menys franca, però m'ha agradat força també.

 A Trempant t'empaito.


Després hem fet la Rovellona (6a), una bona i llarga via força variada. Té un començament lliset per superar un escut, on el Pep ha anat per l'esquerra aprofitant el canto esquerre i jo per la dreta o més o menys recte per atacar la segona xapa. Després el terreny es tranquil·litza i anem tenint força llocs per mirar la continuació, que mai és massa exigent. Molt guapa i amb una bona colla de metres per roca de primera! A banda de l'entrada, la resta és suau.

  A la llarga i variada Rovellona.

Després m'he posat a la Ruta berguedana (6a) a la dreta de l'anterior. Aquesta és força més difícil que les altres, amb un tram central de finura on cal posar-s'hi més que bé. L'he trobat fins i tot més difícil que la Trempant t'empaito, així que li posaria un plus ben bo.

 En Pep a la Ruta berguedana.

Després hem atacat la Domini de voltors (6b). El començament sembla molt dur, però es fa bé primer per l'esquerra, aprofitant el canto d'esquerres evident i després per la dreta de les primeres xapes, aprofitant laterals diversos. Després tenim una zona intermitja suau que ens porta a la primera panxeta-ressalt. Es va negociant prou bé fins arribar als indrets de la xapa en zona de placa compacta, acompanyada per una llastreta d'esquerres que va de conya per acabar passant una mica a la dreta. Novament zona suau fins la segona panxeta-ressalt. Aquí cal apretar de valent per l'esquerra, a cercar uns laterals d'esquerra i un bon forat de dretes. Des d'aquí, pujant peus i controlant sobretot el peu dret, una tibadeta permet arribar a un forat gran, poc fondo, a sobre de la xapa: el seu extrem inferior és prou bo! Val la pena xapar d'aquí i no abans com he intentat jo amb el resultat de que m'he hagut de penjar. Des d'aquest forat poc fondo, pujada de peus i remada a un forat boníssim per agafar-t'hi de totes les formes possibles. Resta un passet per sortir d'aquí i un tram fins la R que no és senzill -amb roms i passets d'equilibri- però que es fa prou bé.

Jo mateix a la primera panxeta de Domini de voltors.

Després de que el Pep li fes el seu intent, jo n'hi he fet un altre en top-rope i el cronòmetre en mà perquè volem ser a dinar a casa -i ha sortit sense encantar-me. Però té un passet que Déu n'hi do!

Amb les gemes dels dits ben esmolades recollim trastos i enfilem cap a casa. La roca tan adherent ha fet de les seves aquí! El dia ha estat un regal i hem agraït l'ombra que trobàvem a peu de via... ningú no diria que som a mig febrer...

El sector ens ha agradat molt. En Pep ja hi havia estat, però per mi ha estat una descoberta. Segurament impracticable en cap de setmana per l'afluència de gent. Ha estat una bona col·lecció de vies a vista, llàstima que gairebé les hem acabat totes! Les ressenyes, al bloc de Ressenyes del Berguedà, una bona font d'informació ben treballada. Felicitats a ressenyadors i equipadors!