Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Muntanya amb nens. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Muntanya amb nens. Mostrar tots els missatges

diumenge, 6 de febrer del 2011

Sant Pere de Vallhonesta i Puig Soler



Avui hem fet una sortideta amb la canalla. Hem deixat el cotxe a l'estació de Renfe de Sant Vicenç i ens hem posat a caminar. Una passejada fins vorejar per sota del Puig Soler i arribem a un revolt on es veu l'ermita de Sant Pere.

Aquí hem agafat la carena que puja al Puig Soler passant per l'avantcim. Fem el cim i gaudim d'unes vistes magnífiques.

Dos de la colla, al cim...

... i dues més, piant com ha de ser!

Baixem del cim per una altra banda on ens ajudem d'unes cordes i retrobem el camí de baixada. Esquivem l'avantcim i ens plantem a l'ermita.

Moni, Sara i Clau, dinant.

Uns quants ens quedem a dinar aquí. Finalment aconsegueixo fer una bona migdiada lluny dels neandertals. Fem unes fotos i tornem avall. Sembla increible però hem aconseguit que les nenes estirin les cames!! Cava, senyors i senyores!

A casa he pogut veure l'ermita per dins. Quina tècnica!

divendres, 7 de gener del 2011

Margalef. Caminant


De tant en tant ens escapem per nadal un parell de dies amb l'Albert, la Montse i les seves filles. Fugint del fred, la proposta d'enguany és estar uns dies al Montsant (on, si hi ha sort, pot caure alguna grimpada, jeje). El Climbing Planet de Cornudella està de reformes i, com qui no vol la cosa, localitzem l'Hostal Tres Pins de Margalef que té habitacions per nosaltres.

Avui al matí ens hem plantat a l'Hostal a recollir les claus de les habitacions perquè a la tarda tanquen una estoneta entre dinar i sopar -precisament quan vindrà de gust l'escalfor de la llar- i enfilem cap al pantà on tenim intenció de seguir aquesta ruta proposada per la GenCat a la Serra del Montsant.

El recorregut comença pel costat sud de la presa.

El recorregut comença prop del pantà amb un plafó que indica l'inici i el final del recorregut. L'inici ressegueix el vessant sud de l'embassament fins creuar el pont penjat prop de la cova de la Taverna. Ens hi hem acostat però no ens hi hem endinsat: malgrat que portàvem frontals, ja ens havien avisat que hi ha aigua a terra, el que obliga a anar amb botes d'aigua. L'entrada, però, ja és prou espectacular car forma una gran balma similar a les que anirem trobant durant el dia.

De camí a la Cova de la Taverna es troba aquest forn en una balma.

Tornem al camí que voreja l'embassament i després d'uns graons agafem un camí que surt a mà dreta. Un pal de fusta amb un "3" ens indica l'inici del camí que segueix el fons del barranc de la Taverna. Es veu que el camí ha estat netejat darrerament! Cal anar-lo seguint amb pujada més o menys constant fins trobar un trencall a la dreta just quan el camí fa un corba pronunciada a la dreta. Val a dir que no hi ha cap placa de fusta com indica el tríptic sinó que cal seguir unes fites. Es passa prop d'una roca aïllada, el Roc d'en Genís. S'hi arriba per una espècia de graonades de pedra i aquí trobem un pal indicador tombat a terra sense cap més informació. He passat pel peu del Roc d'en Genís doncs hi ha traces de camí. També n'hi ha en direcció contrària, a la dreta i amb una fita. Anem, doncs, seguint per la dreta i arribem a la cova del Teix. Un cartell parla d'un Teix mil·lenari que no hem estat capaços de localitzar. Sí altres teixos petitots que hi ha per la zona... El que també hem vist és una heura enorme que s'enfila pel gran balmat de la cova.

Al Racó del Teix.

La descripció de l'itinerari indica que cal retornar al trencall. Aixó que retornem al darrer trencall que hem trobat... que no és el correcte. Segurament calia tornar a prop del Roc d'en Genís o fins i tot es podia seguir per unes fites que surten en sentit ascendent ben a prop de la cova del Teix. El cas és que el camí que hem seguit és clarament secundari: cal estar atent a no perdre'l enmig de la vegetació. Trobem un trencall a la dreta, però el camí certament que no és el "camí de capçada" que indica el tríptic :( . El seguim fins una cova que deu ser la Cova de l'Ascla. Aquí hi també hi ha una heura mil·lenària impressionant! Aprofitem el lloc per dinar i mentrestant busco en va la continuació del camí.

Asseguts al peu de l'enorme heura que s'ha desenganxat de la paret.

Desfem el camí fins al darrer trencall i segueixo l'altra branca -el que deu ser el Camí de les Cadolles- una estona fins confirmar que aquest tampoc no porta cap a la carena. Ens adonem de l'error d'orientació que hem comès però s'ha fet tard i la darrera part del camí potser també costa de trobar. Val a dir que hem confiat massa en la senyalització i la publicitat a bombo i plateret del recorregut. Llegint acuradament el mapa això no ens hagués passat però tot portava a pensar en una senyalització millor.

Un xic decebuts desfem el camí de pujada i retornem al cotxe. Ha estat una llàstima no poder arribar al cim de La Cogulla i gaudir de les vistes després del treball de la pujada... una altra vegada serà i puc assegurar que no serà només amb la informació del tríptic!

Retornant al pantà pel camí d'anada.

diumenge, 7 de novembre del 2010

Cim d'Estela


Avui, sortida de muntanya amb nens, caminens, al cim d'Estela. La meteo no pintava massa bé i així ha estat... però s'ha fet. Malauradament ens hem perdut unes vistes esplèndides!

Aparquem més o menys aquí (42.120879,1.774009) i el nostre guia ens porta per un camí recentment reobert fins a la Torre dels Enginyers.

Hi ha fites, fitetes i fitons!

A la Torre dels Enginyers.

Aquí els geocatxers ens posem mans a l'obra per buscar això. Després de buscar per on no devíem va aparèixer en un lloc bastant accessible!

Afinant les eines tecnològiques abans de la recerca...
Enllaç

... i la recerca, al lloc equivocat.

Des d'aquí tirem avall a cercar el cim d'Estela. Normalment no hi hauria pèrdua, però avui sort que hi ha gent que coneix bé el terreny! Fem una paradeta al coll on una part de l'expedició opta per quedar-se i no acabar de fer cim. Els més valents no dubtem i aviat ens plantem al costat de la senyera. Baixant també trobem aquest geocatxé, bastant per casualitat quan ja començàvem a estar desesperats.

Al cim d'Estela. Sembla que m'estigui fent la foto jo mateix..

I d'aquí, cap a recollir els que s'ha quedat al coll i cap avall que fa baixada. El balanç micològic no és gaire positiu: un parell de rovellons, un parell de llanegues i un fredolic! Un cop a baix, unes herbes a la vora del foc dels Roures ens han fet revifar.

diumenge, 31 d’octubre del 2010

Collbató. Cova Freda


Avui he enganyat la família i uns amics per anar a fer espele. Com que el dia pintava insegur, quina opció millor que no buscar la protecció d'una cova (de les que no té aigua)?

Jo havia estat a la cova de molt jovenet. Buscant per internet he trobat aquest blog d'on he extret la topografia de la cova, un xic antiga, però les coves no canvien massa... :




Per arribar-hi cal arribar fins al final de la carretera que porta a les coves del Salnitre. Comencem a pujar escales i aviat trobem un corriol que surt a l'esquerra. A la paret s'endevina una pintada que indica "cova freda". Seguim el caminet fins que creua una torrentera. Uns metres més i agafem un trencall que puja a mà dreta i ens plantem a la porta de la cova.

Aproximació. Tothom protestant...

Fa uns anys la porta havia estat tancada. Avui hem trucat a l'oficina d'informació de Collbató per informar-nos per si calia demanar la clau a alguna banda. No és necessari: la porta està oberta.

Un cop dins (vestíbul) ens hem posat els cascs (imprescindible si es volen conservar les idees) i hem agafat els frontals i lots.

Hem començat explorant la galeria (passadís de la gatera) que queda entrant a mà dreta. L'entrada a aquesta petita galeria és estreta i això ha tirat enrera a alguns dels expedicionaris, especialment els (i les) adultes. La canalla no s'ha tallat gens i hem arribat fins a una saleta final.

Entrada a la gatera.

Després de sortir d'aquest ramal hem anat a la part principal. Inici descentent relliscós que ens porta a una sala (cambra B) que sembla tenir una porta i una finestra d'accés. A partir d'aquí hem anat progressant per la part esquerra, en camí més o menys horitzontal, seguint el passadís de les finestres que anomena la topo.

Un petit tub excavat per l'aigua.

Quan el passadís gira a la dreta tenim l'opció de baixar o la de pujar a una saleta. La majoria ha anat directe avall i jo l'he explorada més tard amb un dels nens. La baixada mena a una sala bastant grandeta, tot i que ens trobem en un caos de blocs. Es pot anar pujant i baixant per diversos llocs i s'acaba tornant a la cambra B per un accés entre blocs. També es pot tornar al passadís de les finestres des de diversos punts.

Bonica formació i graffitis de descerebrats tercermundistes
(amb una marca, n'hi hauria de sobres, no?).



Retorn a la cambra B, vist de baix...

... i de dalt.

En acabat encara hem investigat el passadís oposat al de les finestres. Connecta amb una de les sales anteriors i es pot baixar per un tobogan a un dels espais que retorna a la cambra B.

Ha faltat per investigar una baixada que sortia de la saleta que he esmentat abans i que m'ha semblat un xic arriscada pel nen que m'acompanyava. Molt probablement porti cap a algun dels espais entre blocs que hem anat visitant... Caldrà tornar-hi per investigar-ho!

Per cert, que caldrà fer una ullada per les webs d'espeleologia a veure què es cou en aquest ambient. Jo vaig fer-ne una mica quan tenia 14 anys en paral·lel amb els meus inicis a l'escalada però després no ho he continuat. Avui he recordat alguns moments ben agradables dins una cavitat...

Per anar-hi amb canalla és imprescindible que tothom porti casc. Tampoc no estaria de més portar una corda d'uns 10m per donar confiança en algun lloc puntual.

dissabte, 2 de maig del 2009

Targassona


Sí, sí: no tinc remei. Si fa uns dies m'anomenaven "totxaire" aquí mateix, no sé pas què passarà després d'aquest post. Hem anat a fer bloc en família! I quin lloc millor que Targassona, la segona millor zona francesa després de Fontainebleau, diuen!

He tret la informació d'aquí: està tot ben explicat i ressenyat. Nosaltres hem pujat des d'Estavar direcció Font-Romeu. En arribar a un coll-rotonda, hem anat a l'esquerra direcció Targassona i Angoustrine. Passem el poble de Targassona, deixem un trencall que porta al forn solar a la dreta i fem una corba tancada. Aviat trobem una zona per aparcar a mà dreta, al costat d'un prat magnífic: La zona de Dieux Païens.

Gràcies a una colla catalana he acabat de localitzar els blocs i m'he enfilat a Hypnose (3c) i Lamed Wav (4b) al subsector Arixo. Amb aquestes ja veig de què va la cosa: al 3c has de fer un pas llarguíssim a una fissura bona, i per fer el 4b, ja has de nyapejar un pas que déu n'hi do!

Després he fet Klange (4c), seguint una bavaresa guapíssima. També m'he enfilat a diversos llocs sense nom, com han fet les nenes: Per elles hi ha hagut una transició curiosa. Han passat de dir "ufff, quin avorriment" a no voler marxar, de tant que han acabat disfrutant. Elles s'han anat enfilant per allà on ho veien factible... i els ha calgut ajut alguna vegada per baixar. Però d'això es tracta!

Jo mateix, enfilat a Klange

I baixant-ne, mentre altres fan el gandul

No sé pas com s'hi ha enfilat aquí, la Clàudia!

Les nenes, enfilades en algun bloc.

També he fet una visita al subsector TAZ, on he fet Surface Pattern (5c) i Free Zone (4c).

Aquest entorn és ideal per acabar fent-hi un picnic. Llàstima que tenim pensat dinar a Estavar i, per tant, avall s'ha dit! He escalat molt poc, però ja tinc els dits polidets. A veure si encara m'acabaré comprant un crash-pad!


divendres, 1 de maig del 2009

Les Bulloses


Avui hem anat a les Bulloses per caminar un xic i explorar alguna zona d'escalada que havia ullat per internet. Com que ahir va nevar un munt els voltants del llac tenien un aspecte hivernal. Al llac hi bufava un ventet prou molest i barrufava.

Sol, vent i barrufa al llac.

Paisatge hivernal l'1 de Maig...

Per tant, hem canviat els plans inicials de fer una volteta al llac i hem decidit anar baixant. Jo volia buscar una zona d'escalada anomenada "Pla dels Avellaners" però no l'he trobat pas. Hem dinat i hem anat avall cap a una franja rocosa que es veia... i hem anat a parar a la zona de "Les Bulloses", també anomenada "Escola Militar o quelcom similar". Està als voltants del Km. 5: quan el riu a l'esquerra comença a fer meandres i hi ha una zona de picnic, ja podem aparcar: la franja rocosa a la dreta és evident.

Es tracta d'una zoneta amb una vintena de vies entre IV i 6c. Per tant, és ideal per a iniciació o escalada familiar que és el que tocava avui. Les vies més senzilles són a l'esquerra, que és cap on hem anat. En primer lloc he fet una via de IV que té algun pas llarg i atlètic, com correspon al granit!

Fent la primera via

La Clàudia, estirant-se de valent.

La Mònica, tibant-li.

Després de que passés tothom unes quantes vegades, he muntat una via que quedava a l'esquerra, amb un pas més complicat per entrar a la reunió (V). La Clàudia s'hi ha posat, i l'ha fet sense gaires problemes!

Encarant l'entrada a la reunió de la segona via.

La Clàudia, triomfant!

Després d'això ja ens n'hem anat perquè entre una cosa i l'altra hem passat la tarda aquí. És una zoneta molt guapa, orientada cap a SW i genial per passar una estona divertida. Qui vulgui grau, que busqui en un altre lloc! L'equipament és a base de químics i bones reunions. Recomanable!

diumenge, 5 d’abril del 2009

8 pel Puigsacalm


Avui hem fet una sortida de muntanya amb nens sense nens perquè estaven amb el cau. Uns quants pares hem decidit fer un 8 pel Puigsacalm: pujada a les antenes de Puig Corneli per la canal dels ganxos*, Puig de Llops, Puigsacalm, camí dels burros, les Olletes i Joanetes de nou.

Hem estrenat el tunel de Bracons per arribar a Joanetes. Hem aparcat a la darrera sortida del poble, en un costat d'un camí. D'aquí surten marques grogues que ens indiquen la canal dels ganxos, passant per un indret anomenat "el Barret".

Durant l'aproximació al Barret

Passat el barret, entrem a la canal on hi ha unes bones varilles de ferro per agafar-se i algun graó en els llocs estratègics.

La Rosa i jo al tram més "ferrat" de la canal...

...i la Gemma uns metres més amunt.

Si estem atents, trobarem un desviament a la dreta que ens mena a un balconet amb vistes esplèndides des d'on podem tocar una campaneta.

La campaneta, en un balconet privilegiat

Seguim fins a les antenes del cim sense més contratemps. Des d'aquí cal baixar un xic en direcció a l'ermita de Santa Magdalena del Mont i cap a l'esquerra fins trobar una bifurcació que ens porta, entre altres, al Puigsacalm per dos itineraris: el Puig de Llops i el camí dels burros. Optem pels llops i ens plantem al Puig de Llops, un mirador privilegiat des d'on es veu el Puigsacalm carena enllà.

Des del Puig de Llops, mirant cap a les antenes.

Una passejadeta ens porta a la creu del cim del Puigsacalm, on ens trobarem amb gent que ha vingut per diversos camins.

Els expedicionaris al cim del Puigsacalm. Un més dels 100 a la butxaca!

De tornada optem pel camí dels burros que continua seguint la carena en la direcció que portàvem fins trobar un creuament on es pot anar al coll de Bracons o al pas dels burros, el nostre! El camí és aeri i voreja la base de la muralla del Puigsacalm.

La Rosa, flanquejant pel peu de la muralla, al camí dels burros.

En conseqüència, fa diverses entrades i sortides i pujades i baixades. Hem arribat al trencall llops/burros i hem tornat a Santa Magdalena, on hem dinat amb la resta del grup que ha fet una volta del 8.

Hem baixat per Les Olletes, una cova-ermita ben interessant i hem anat flanquejant pel bosc, seguint el camí, barrat sovint per arbres caiguts a les darreres nevades.

Quan el bosc s'obre en una esplanada, cal estar atents a no seguir la pista en què s'ha anat convertint el camí i estar a l'aguait d'uns pals de fusta que ens indiquen el camí més o menys directe a Joanetes, passant per diverses cases enrunades.

Al darrer tram de la tornada.

Marques grogues pràcticament arreu. A prop de Joanetes les marques grogues ens porten per la pista però una gran fita ens indica un corriolet que ens portarà de nou al cotxe.

* Mentre anava fent el post he vist en altres llocs que en realitat hem pujat per la canal nova o canal fosca, segons les fonts. Sembla ser que la canal dels ganxos va per l'esquerra d'aquesta. Després del pontet del Barret cal anar a l'esquerra i no a la dreta com hem fet.

diumenge, 18 de gener del 2009

Castellsapera


Avui hem fet una sortida amb la família. Hem fet una ruta circular al parc de St. Llorenç del Munt, una joia mig desconeguda per mi. Hem començat la ruta a la Barata. Hem seguit la carretera uns centenars de metres fins trobar un corriolet que surt a l'esquerra, enfilant-se per un bosc força agradable. El camí passa a prop del Forn de Calç de les Cantarelles i segueix pujant fins a prop del Collet estret.

Montserrat, imponent com sempre

Aquí hi trobem un encreuament i seguim per la dreta, per un camí més planer que volta el cim de Castellsapera per la banda oest. Si estem atents veurem un corriolet a la dreta que mena a una canal que ens permet pujar als dos "cims": el principal, SW, on hi hem trobat un pessebre i el que s'extén cap al NE. Per arribar a aquest darrer podem fer-ho directament des del collet o, per als més xics, per una canal que vé del vessant SE que s'agafa una desena de metres més avall.

La grimpada, tan esperada per alguns, per arribar al cim NE

Al cim del Castellsapera

Hem baixat per la canal del vessant SE, i hem flanquejat la base de la muralla fins trobar el camí principal. He fet una ràpida escapada per veure l'entrada de l'avenc de Castellsapera (fins i tot diria que el vaig fer a la seva època). Després hem seguit fins al Coll de les Tres Creus i hem anat baixant pels Graons de Mura fins arribar al pàrking de l'Alzina del Salari (on vàrem aparcar aquest dia). Com que hem deixat un cotxe aquí ens hem estalviat la tornada, per la carretera, pesada i perillosa.

Els expedicionaris


diumenge, 27 d’abril del 2008

Selva Aventura


Avui hem anat al parc acrobàtic forestal de Selva Aventura. Es a dir, hem fet l'indi entre arbres, pujant escales de corda, travessant diversos tipus de ponts, tirant-nos amb lianes i baixant tirolines... Una activitat familiar ben divertida!

El parc té dos circuits, un de llarg Himalaia, i un de curt, Andes. L'alçada mínima per al circuit llarg és de 140cm i és una mesura encertada, perquè en alguns llocs als baixets els costa lligar-se. Per al circuit llarg, un monitor fa una primera explicada en un tram senzill i a partir d'aquí cadascú va al seu aire. Al circuit curt, cal que un adult controli els xics i crec que demanen un adult per cada dos petits. La instal·lació és molt correcte i els monitors estan molt atents a que tothom es comporti. Cal dir que els nens no paguen amb el carnet del Super3, el que va encoratjar-los a fer una volta extra, amb algun acompanyant. Al parc també hi ha activitats més adrenalíniques (les proposen per comiats de solters i potser estarien bé per a les sortides de l'imserso que, no hem d'oblidar-ho, pretenen reduir el nombre de pensionistes -o almenys això sembla per les farres que fan) que van ser suficientment atractives per un altre pare...

Alguns moments estelars, com el pont amb estreps (durillo, durillo):

La Clàudia, a punt d'esqueixar-se :)

La travessa penjat de braços, que no suposa cap problema a la Clàudia...

La Clàudia, demostrant que està forta com un roure...

.. però sí a algun adult!

i la Rosa que no n'està tant. Sort que també es passa còmodament penjat!

Una tirolina suau...

Estirant la corda per fer la tirolina que creua la pista
d'entrada... Sí, els cotxes passen per sota!


... i una de més divertida!

La Mònica, gaudint d'una tirolina amb més marxa

I, oh novetat en el meu blog!, un vídeo:



Tirolina i aterratge accidentat


El circuit llarg dura un parell d'hores: la mida justa per fer una matinal sense estrès a l'hora d'esmorzar i poder dinar a una hora raonable aprofitant els bancs i taules que hi ha al mateix parc. I a la tarda, un ponting per treure el dinar...